El segon principi és el de l’anticipació. Aquest principi està basat en el fet de forçar que el públic desviï la mirada al lloc on està a punt d’ocórrer l’acció. Si imaginem un llançador de javelina, veurem que agafa embranzida amb el braç, amb el qual aguanta la javelina, cap enrere. Just en el moment de llançar, el braç se’n va una mica més enrere i després llança ràpidament. En animació aquest moment de llançar el braç més enrere s’anomena anticipació i s’aplica a tot el que es mou. Si aquesta aplicació es fa de manera exagerada, s’obtenen els efectes còmics que tots hem pogut veure infinitat de vegades en pel·lícules de dibuixos animats.
Moltes vegades aquest principi es combina amb el d’estirar i encongir i també amb l’exageració.