El dotzè i últim principi és el de personalitat. La personalitat o aparença, com es va anomenar al principi, facilita la connexió emocional entre el personatge i el públic. Hem de desenvolupar els nostres personatges fins a donar-los un aspecte en acord amb el que representaran dins de l’animació. Per exemple, un personatge valent ha de tenir l’actitud de valent, mentre que un de poruc, ha de semblar poruc.
En un principi pot semblar senzilla aquesta afirmació que acabem de fer, però realment potser es tracta del principi més complicat de representar de tots, ja que es tracta de combinar amb gràcia i eficiència la resta de principis per tal de donar personalitat al personatge o objecte que estiguem representant.
Es tracta de donar vida a un objecte mitjançant l’animació. Però donar vida no significa moure l’objecte per l’escena sinó que significa que l’observador de l’animació ha de percebre els sentiments que li transmet aquell personatge: tristesa, cansament, alegria, impaciència…
L’aplicació correcta d’aquest principi és el que diferencia un bon animador de la resta.