Target
Target és un terme anglès que s’utilitza en audiovisuals per a designar el destinatari ideal. Sí bé no cal dedicar un apartat del document del projecte a parlar de l’edat ideal de l’espectador, el guionista sí que l’ha de tenir en compte des del principi.
És fonamental definir el públic al qual va destinat el producte i, consegüentment, és feina del guionista saber com és aquest espectador ideal. Quins són els seus gustos, quin llenguatge parla, com assolir-ne l’atenció i l’interès. El target condiciona enormement el tipus d’història que expliquem. En animació, no cal dir que s’ha de determinar molt bé la franja d’edat a la qual es vol arribar. Normalment són produccions destinades al públic infantil, però dins d’aquest públic hi ha grans diferències entre unes edats i unes altres.
La vaca Connie
Agafem un exemple d’una sèrie infantil com La vaca Connie, una producció catalana del 2002. Encara que no n’hàgim vist la sèrie, ens podem fer una idea de l’estil en el web:
http://www.lavacaconnie.com/.
És evident, tant per l’estil de l’animació com pel tipus de llenguatge i els arguments, que és una sèrie destinada a un públic infantil petit, entre tres i cinc o sis anys. Un jove trobarà La vaca Connie avorrida, lenta i sense cap gràcia; però és que tampoc no està escrita perquè li agradi. L’equip creatiu volia fer un producte per als més petits, i en aquest sentit el resultat és més que satisfactori. Feu-ne la prova ensenyant el web a una criatura, i comprovareu que queda absort per les imatges i encantat amb aquesta vaca simpàtica i eixerida. No hem d’oblidar tampoc fer un programa atractiu per als pares d’aquestes criatures, perquè són els que decideixen si engeguen o no l’aparell de televisió, si aquest producte és apte i interessant per als seus fills. En aquest sentit, La vaca Connie també reuneix les condicions per a guanyar-se la confiança dels adults.
És important fer un estudi previ i tenir un coneixement profund dels nens i nenes. Quines aficions tenen, quin tipus de programes televisius els agrada, quins jocs en són els predilectes. Tornem a l’exemple de La vaca Connie. La mateixa animació és simple, no s’utilitza la nova tecnologia del 3D. Per què? Perquè no es tenien a l’abast més recursos? O perquè no interessava? Ens decantem per la segona raó. Sovint no necessitem els sistemes més sofisticats per a explicar una història, i més encara quan es tracta d’un públic tan menut, a qui els encanten els titelles i els ninots més simples. El llenguatge pausat i sense presses, també adequat a la manera de fer de la canalla, perquè ells no hi entenen d’estrès.
Erky i Perky
Mirem un altre exemple totalment diferent, la sèrie Erky i Perky, una producció australianocanadenca del 2006
http://www.erkyperky.com.au/.
Encara que no coneguem la sèrie, mirant el web ens fem una idea de l’estil esbojarrat dels personatges i de les seves històries. Un grapat de cuques que comparteixen aventures, emocions i penúries en una cuina lluent, estèril, amb fragància de llimona, una impressionant olor de netedat i… sense menjar! Els personatges són còmics, divertits i sovint una colla de gamarussos. Uns protagonistes que són cuques, un to a vegades grotesc i gamberro… no hi ha dubte que el públic ideal és a partir dels 10 anys i està pensat per a enganxar també els adolescents. Això no significa que no el pugui mirar un infant de quatre anys, però possiblement no el convencerà, perquè tot i que pot trobar graciosos els personatges, visualment, no entendrà la meitat de les bromes, se li escaparan les ironies.