Marc Maci\u00e0<\/p>\n
“Un mat\u00ed de 1896, un dels espectadors que va assistir a la primera projecci\u00f3 de cinematograf que els germans Lumi\u00e8re van dur a terme un any abans, va plantar la seva c\u00e0mera al carrer per tal de gravar una de les escenes naturals que acostumava. Sobtadament i gr\u00e0cies al m\u00e9s pur dels atzars, la pel\u00b7l\u00edcula es va enganxar en plena filmaci\u00f3 i, despr\u00e9s d\u2019arreglar-la, va seguir rodant sense moure la ubicaci\u00f3 de l\u2019aparell. Quan va visionar el material, va comprovar, sorpr\u00e8s, com all\u00e0 on hi havia un home, de cop apareixien unes dones i com un autob\u00fas de l\u00ednia es convertia, per tall, en una carrossa funer\u00e0ria.
\nAquest pioner franc\u00e8s es deia M\u00e9li\u00e8s i va ser en aquell moment, i a partir d’un seguit de casualitats com aquesta, quan va comen\u00e7ar a jugar amb l\u2019efecte de la desaparici\u00f3 o la substituci\u00f3, treballant amb els trucatges i els efectes especials fins al punt de revolucionar la ind\u00fastria i reinventar l\u2019imaginari cinematogr\u00e0fic.<\/p>\n
M\u00e9li\u00e8s filmava els seus n\u00fameros de m\u00e0gia, per\u00f2 ara ajudant-se dels avantatges del nou aparell: persones que desapareixien sobtadament; dones que es transformaven, davant els at\u00f2nits espectadors, en el mateix diable… Aquestes noves t\u00e8cniques eren un nou i interessant reclam per a una massa d\u2019espectadors ja cansada d\u2019escenes naturals.<\/p>\n
Segurament, Viatge a la Lluna \u00e9s la pel\u00b7l\u00edcula de George M\u00e9li\u00e8s que millor ha resistit el pas del temps i que m\u00e9s popular ha esdevingut a causa, segurament, de la for\u00e7a ic\u00f2nica que t\u00e9. En aquest film, el franc\u00e8s introdueix alguns dels trucatges que va popularitzar mitjan\u00e7ant la seva obra. \u00c9s habitual en aquesta pel\u00b7l\u00edcula l\u2019\u00fas del tintat, de l\u2019accelerat o de la doble imatge.
\nLa sequ\u0308\u00e8ncia m\u00e9s popular, la de la lluna en qu\u00e8 aterra una nau espacial, utilitza, per exemple, la doble imatge, \u00e9s a dir, el doble enregistrament en un mateix fotograma. D\u2019una banda, hi veiem la lluna, el coet i tot el background dels n\u00favols i, d\u2019altra banda i incrustada en aquesta imatge pr\u00e8viament enregistrada, hi veiem la cara humana que, inserida en el sat\u00e8l\u00b7lit, li donen una gestualitat humana.<\/p>\n
Un altre nom important quan parlem dels efectes especials en cinema en aquesta \u00e8poca \u00e9s Segundo de Chom\u00f3n.<\/p>\n
Aquest aragon\u00e8s fou un t\u00e8cnic minuci\u00f3s i perfeccionista, que fins i tot invertia mesos per a aconseguir els efectes desitjats, encara que duressin pocs segons al film. El seu talent sols es pot comparar amb la del propi M\u00e9li\u00e8s. Per aix\u00f2, fou contractat per la productora m\u00e9s potent del m\u00f3n en aquesta \u00e8poca, la Path\u00e9 Fr\u00e8res, per treballar amb el seu director m\u00e9s important, Ferdinand Zecca, i aix\u00ed els trucs de les seves pel\u00b7l\u00edcules van poder competir amb els del mag M\u00e9li\u00e8s.<\/p>\n
http:\/\/vimeo.com\/76322623<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Marc Maci\u00e0 “Un mat\u00ed de 1896, un dels espectadors que va assistir a la primera projecci\u00f3 de cinematograf que els germans Lumi\u00e8re van dur a terme un any abans, va plantar la seva c\u00e0mera al carrer per tal de gravar una de les escenes naturals que acostumava. Sobtadament i gr\u00e0cies al m\u00e9s pur dels atzars, … <\/p>\n