TAMAGOTCHI 1.0
Aki Maita. Bandai. 1996
http://www.tamagotchieurope.com/
Tècniques
- Enginyeria electrònica
- Desenvolupament de software. IA.
- GUI
- Interactivitat amb botons
- Disseny gràfic
Anàlisi del disseny d’interacció
Descripció
El Tamagotchi es un aparell electrònic amb la forma i el tamany d’un ou, que disposa d’un LCD monocrom on podem veure una mascota virtual. Sota la pantalla hi ha 3 botons que ens permeten interactuar amb la mascota a través d’una simple GUI.
Amb el pas del temps, i depenent de la interacció que anem tenint amb el personatge virtual, aquest va evolucionant “física” i “psicològicament “ d’una forma concreta (d’entre les múltiples possibilitats que ofereix el joc). Així, si no li donem de menjar i el maltractem, el tamagotchi escurça el seu temps de vida i evoluciona en formes menys atractives i una actitut passiva i malhumorada.
El temps de vida mitjà d’un tamagotchi sol estar entre 20 i 25 dies, el equivalent a 20 o 25 anys.
Diagrama de Fluxe
Usabilitat
El sistema interactiu del Tamagotchi està basat, en la seva vessant física, en la polsació de 3 botons (A -seleccionar-, B -acceptar- i C -cancelar-).Aquests botons ens donen accés a un menú que ens permet realitzar accions com donarli de menjar, portar-lo al bany, jugar amb ell, ensenyarli, curar-lo d’alguna enfermetat…
A través de la interacció amb el botó A (seleccionar) ens desplaçem dins una GUI extremadament minimalista, basada en icons representatius de les distintes accions (WC, cor, làmpara, menjar…). Un cop seleccionada l’acció, podem acceptar (B) o cancelar (C).A través d’aquest disseny interactiu simple i intuitiu, l’usuari pot relacionar-se amb el personatge, i inclus construir-hi vincles afectius.
Valoració personal i aportacions creatives
Vist des del moment actual, el Tamagotchi pot semblar un exemple de tecnologia electrònica arcaica. No obstant, en el seu moment tingué un gran impacte entre una generació de nens que vivien la experiencia de la màscota virtual amb una forta vinculació afectiva.El gran mèrit de Tamagotchi, des de la nostra òptica de dissenyadors de la interacció, és el haver trobat una manera natural i intuitiva de relacionarse amb un ”esser” virtual simplement amb el us de tres botons minúsculs i una GUI minimalista i primitiva.
Seria un exercici interessant repensar el concepte del Tamagotchi des del context actual, tenint en compte els desenvolupaments actuals en el camp de les tecnologies interactives i els nous sitemes de hardware. Com seria un Tamagotchi multitouch? O un Tamagotchi capaç d’entendre el nostre to de veu? O que disposés de visió per computadora?/h4/h4