Pautes de disseny d’aplicacions en format CD

Introducció

El CD-ROM és, històricament, un dels primers suports d’aplicacions multimèdia. Encara que en l’actualitat l’entorn web és el més estès i el mòbil està guanyant terreny acceleradament, fins fa relativament poc era el CD el suport més utilitzat.

En el disseny d’interfícies per a CD es poden aplicar les pautes generals d’usabilitat que es detallen en altres mòduls de l’assignatura. El CD-ROM és el suport que imposa menys requisits tècnics en el desenvolupament d’interfícies, ja que no presenta problemes associats al temps de descàrrega i minimitza la possibilitat de canvis ocasionats per les condicions de visualització de cada usuari.

Una de les característiques fonamentals de les interfícies en CD-ROM consisteix en el fet que la majoria d’aplicacions -encara que no forçosament totes- s’executen a pantalla completa, substituint del tot l’entorn operatiu de l’usuari (tant Mac, Windows com qualsevol altre). L’usuari, per tant, abandona la interfície de l’escriptori al qual està habituat (que inclou menús i opcions estàndard) per submergir-se en un context completament diferent.

Format d’aplicació

Les aplicacions en CD-ROM solen basar-se en el format de pantalla estàndard dels ordinadors personals. Actualment, les resolucions més esteses (dades de gener 2013, w3schools) són:

• 1.024 píxels d’ample × 768 píxels d’alt: 9% dels usuaris
• Resolucions superiors: 90% dels usuaris

En l’actualitat es manté l’estàndard de 1.024 x 768 píxels -amb l’objectiu que l’aplicació pugui ser executada adequadament pel nombre més gran possible d’usuaris, tant pels de gamma baixa com pels que utilitzen resolucions superiors. No obstant això, la previsió és que en els pròxims mesos augmenti progressivament i passi a resolucions superiors. Com que aquest és un factor en constant evolució, es recomana visitar periòdicament el lloc w3schools, que conté estadístiques actualitzades sobre diversos paràmetres d’ús de l’ordinador i de la web.

Format de les imatges

Com s’ha comentat anteriorment, l’execució d’aplicacions en suport CD-ROM no presenta requisits relacionats amb l’optimització d’arxius per a reduir el temps de descàrrega: l’únic límit rau en la capacitat de memòria del suport.
Per tant, la integració d’imatges en una interfície CD no està associada a un sol format gràfic, sinó que l’autor pot seleccionar el més adequat per a l’eina de desenvolupament de l’aplicació.

En termes generals, però, s’han de tenir en compte els següents factors:

• Totes les imatges destinades a sortida per pantalla (les que s’integren en una aplicació interactiva) han de presentar una resolució de 72 dpi i treballar amb paleta RGB.
• Depenent de l’eina d’autor utilitzada, es poden utilitzar gràfics de mapa de bits (bitmap) o vectorials.
• Generalment, les eines d’autor permeten determinar si la mida de la finestra de sortida de l’aplicació és fixa o variable. Si l’aplicació és escalable per aadaptar-se a la resolució de pantalla de l’usuari, les imatges integrades també s’escalaran. En el cas dels gràfics vectorials, això no sol provocar problemes, però en els de mapa de bits produeix un efecte de pixelat molt visible. Per tant, en cas que s’hagin integrat imatges de mapa de bits, és recomanable que l’aplicació tingui una mida de sortida fixa.
• Alguns formats gràfics (.psd, .png, .tif, etc.) poden contenir diverses capes. Per a reduir-ne la grandària en l’aplicació i per a prevenir problemes de visualització, és important que l’arxiu gràfic que s’integri en l’aplicació contingui una sola capa, que reuneixi totes les visibles.
• Algunes eines d’autor permeten integrar imatges amb canals alfa. Encara que aquest recurs és molt útil per a generar transparències i superposicions, s’ha de limitar als casos estrictament necessaris, ja que augmenta la mida del fitxer.
• Actualment, un alt percentatge de les aplicacions que es desenvolupen per a CD-ROM es publiquen també a Internet, de manera que és important conèixer les condicions de distribució per a prendre la decisió més adient en el tractament dels arxius gràfics.
• En cas de treballar amb Flash com a eina d’autor, el format gràfic recomanat és .png, ja que no presenta problemes de visualització. A més, es tracta d’un format comprimit, que optimitza la mida del fitxer executable (idoni si es tracta d’una aplicació multiplataforma).

Tractament de text

Les aplicacions interactives poden integrar text de tres tipus:

• Text estàtic. És el text editat des de l’eina d’autor i el contingut és fix (no determinat per variables externes o per les accions de l’usuari).
• Text dinàmic. Es tracta d’un camp de text el contingut del qual és determinat per una variable, que pot recollir paràmetres interns de l’aplicació o el contingut d’arxius externs.
• Camp d’introducció de text. És un camp editable, en el qual l’usuari pot introduir contingut (utilitzat, per exemple, en formularis).

Així mateix, depenent de la naturalesa gràfica, el text pot ser:

• Text de mapas. Es tracta de text que s’ha preparat mitjançant un programa d’edició d’imatges i s’importa com a fitxer gràfic. Qualsevol actualització comportarà necessàriament la reedició del gràfic mitjançant el programa d’edició, i la seva reintegració a l’aplicació.
• Text font. És el text que s’edita directament des de l’eina de programació. És un text que pot es editar, corregir i actualitzar fàcilment.

La principal diferència entre el text de mapa de bits i el text font està en el fet que, mentre el primer és independent de les fonts instal·lades a l’ordinador de l’usuari per a visualitzar-lo correctament, el segon sí que depèn de les fonts existents en el sistema. Per tant, en text font, o bé es treballa sempre amb tipus de lletra que es troben per defecte en el sistema operatiu en què s’executarà l’aplicació (algunes de les fonts de Windows, per exemple, serien Arial, Georgia, Times , Courier, etc.), o bé -si l’eina d’autor utilitzada ho permet- la font s’inclou en l’arxiu executable.

El tipus de text integrat determina el caràcter gràfic:

• El text de tipus estàtic pot ser de maoa de bits o font
• El text de tipus dinàmic pot ser font
• El camp d’introducció de text pot ser font

Més informació:

Informació actualitzada sobre les fonts més comunes en els principals sistemes operatius.