Grau i Màster de Multimèdia Universitat Oberta de Catalunya
Disseny d'Interfícies Grau i Màster de Multimèdia

Realitat virtual

El terme realitat virtual va néixer als anys setanta, i suposa un cas especial en el desenvolupament d’interfícies gràfiques, ja que permet generar entorns sintètics amb els quals l’usuari interactua en temps real. Pot ser de dos tipus:

  • Immersiva. L’usuari s’introdueix en un entorn tridimensional, en què interactua amb objectes o altres persones mitjançant diferents dispositius (auriculars, guants, etc.).

    Font: http://www.sxc.hu/browse.phtml?f=download&id=288584

    Realitat virtual immersiva (Font)

  • No immersiva. L’usuari interactua amb altres objectes o persones, mantenint-se fora de l’escena. SecondLife és un exemple d’experiència no immersiva.

    Font: http://secondlife.com/showcase/screenshots.php

    Realitat virtual no inmersiva (Font)

En ambdós casos, l’objectiu consisteix a proporcionar a l’usuari la màxima sensació de llibertat en la interacció, mitjançant la simulació d’entorns reals, processos d’interacció naturals i respostes del sistema en temps real.

Els sistemes de realitat virtual es dirigeixen a tots els sentits de l’usuari mitjançant dispositius de diferents característiques:

  • Dispositius de visualització (auriculars, binoculars, etc.). Són dispositius que permeten tenir una visió estereoscòpica en temps real, mitjançant la qual l’usuari pot observar l’entorn en tres dimensions.

  • Dispositius d’interacció (guants, ratolins, palanques de control, etc.). Permeten que el sistema pugui reconèixer les accions, transmetent les respostes adequades en temps real. Són dispositius d’entrada (en el sentit que transmeten al sistema dades sobre l’estat de l’usuari), però també de sortida, ja que transmeten a l’usuari les respostes del sistema a les seves accions: moviment dels objectes, pes, qualitats tàctils, etc.

  • Dispositius de seguiment. Permeten detectar la posició de l’usuari dins de l’entorn, així com els seus moviments i girs. L’objectiu d’aquests dispositius és proporcionar una resposta visual adequada per a mantenir la simulació del context.
  • Dispositius d’audició. Permeten transmetre el so de l’entorn a l’usuari. Permeten reforçar les condicions de la simulació, ja que depenen tant de la ubicació de l’usuari, com dels sons generats pels objectes de l’entorn.