<\/p>\n
Cada vegada estem m\u00e9s acostumats a interactuar amb interf\u00edcies digitals per\u00f2 en el nostre dia a dia tamb\u00e9 existeixen interf\u00edcies anal\u00f2giques, f\u00edsiques, amb les quals ens relacionem sense ser-ne gaire conscients.<\/p>\n
Els dispositius d’interacci\u00f3 digitals actuals tendeixen a afavorir el que anomenem transpar\u00e8ncia de la interf\u00edcie<\/em>. Cada vegada m\u00e9s la interacci\u00f3 es crea en relaci\u00f3 amb el cos de l’usuari, interactuem amb la pantalla amb els dits si es tracta d’un dispositiu t\u00e0ctil, per exemple, per comptes de fer-ho amb un aparell intermediari com un ratol\u00ed o un teclat, fins a arribar al punt que \u00e9s el propi cos, amb el moviment i la posici\u00f3, el que interactua directament amb la m\u00e0quina (amb la c\u00e0mera kinect, per exemple) sense necessitat de tenir contacte amb la pantalla. En la mesura que la interacci\u00f3 est\u00e0 m\u00e9s relacionada amb el cos hum\u00e0, la sensaci\u00f3 de transpar\u00e8ncia de la interf\u00edcie \u00e9s m\u00e9s gran, \u00e9s a dir, ens sembla que funciona d’una forma totalment intu\u00eftiva, gaireb\u00e9 naturalitzada. I per tot aix\u00f2 l’evoluci\u00f3 en el disseny de les interf\u00edcies va en la direcci\u00f3 d’intentar-se acostar a la m\u00e0xima transpar\u00e8ncia.<\/p>\n Tot i aix\u00f2, realment, una interf\u00edcie mai no pot ser totalment transparent o natural, ja que en la seva creaci\u00f3 i s’han de prendre decisions que han fet que prengui una forma o una altra, responent a uns requisits i oferint unes possibilitats i alhora unes limitacions imposades per diferents factors (el context d’\u00fas, els stakeholders<\/em> o p\u00fablic o entorn interessat, el dispositiu d’interacci\u00f3, l’aprenentatge i experi\u00e8ncia, cultura i fins i tot ideologia del dissenyador i de l’usuari, entre d’altres).<\/p>\n Les interf\u00edcies, com els llenguatges o la comunicaci\u00f3, no poden ser “transparents” o “invisibles”: es tracta sempre de dispositius que, quan estan ben dissenyats, es naturalitzen i es tornen imperceptibles. (Carlos A. Scolari)<\/p><\/blockquote>\n Aix\u00ed doncs, una interf\u00edcie sempre \u00e9s una creaci\u00f3 artificial (\u00bai no natural) que proposa unes possibilitats i alhora unes limitacions a l’usuari que hi ha d’interactuar.<\/p>\n Lectures recomanades<\/strong><\/p>\n Interf\u00edcies que ens acosten a la transpar\u00e8ncia<\/strong><\/p>\n <\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":" La no-transpar\u00e8ncia de les interf\u00edcies Cada vegada estem m\u00e9s acostumats a interactuar amb interf\u00edcies digitals per\u00f2 en el nostre dia a dia tamb\u00e9 existeixen interf\u00edcies anal\u00f2giques, f\u00edsiques, amb les quals ens relacionem sense ser-ne gaire conscients. Els dispositius d’interacci\u00f3 digitals actuals tendeixen a afavorir el que anomenem transpar\u00e8ncia de la interf\u00edcie. Cada vegada m\u00e9s la … <\/p>\n
\nEnlla\u00e7os relacionats<\/h3>\n
\n
\n