El procés de documentació audiovisual i multimèdia comporta la cerca i utilització de materials amb uns costos de gestió i drets d’utilització que s’han de preveure en el pressupost del projecte. Bancs d’imatges comercials, dipòsits audiovisuals, televisions o agències són, generalment, els proveïdors de materials audiovisuals a canvi d’una contraprestació econòmica per als autors i/o per al seu negoci. Es tracta, generalment, d’imatges de qualitat professional o d’un valor documental o històric elevat.
En determinats casos, però, podem fer servir un altre tipus de material segons les característiques del projecte. Hi ha diferents possibilitats que permeten l’adquisició d’imatges i materials audiovisuals com a alternativa a la compra als bancs d’imatges comercials.
Segons l’objectiu de la nostra feina podem optar per cercar i utilitzar documents lliures de drets o amb ús limitat, i fins i tot gratuïts. Materials amb llicències Creative Commons, imatges provinents de Domini Públic o eines com la inserció d’imatges suposen altres opcions per a tenir en compte a l’hora d’adquirir material multimèdia. En l’article es descriuen diferents sistemes:
– Material amb llicències Creative Commons
– Domini públic
– Inserció d’imatges
– Altres fonts
Material amb llicències Creative Commons
Creative Commons és una entitat sense ànim de lucre que ha creat una sèrie d’eines que permeten als autors i creadors compartir voluntàriament la seva feina mitjançant llicències. Així, les llicències Creative Commons (CC) permeten la còpia o distribució de documents sota un tipus de condicions determinades que no inclouen una contraprestació econòmica.
Normalment les condicions de les llicències inclouen la restricció d’atribució, que significa que s’ha de citar el nom de l’autor dels materials que utilitzem. És a dir, l’autor o posseïdor dels drets permet utilitzar gratuïtament un material a canvi d’una citació. Altres condicions o restriccions poden ser la de no poder ser utilitzat el document amb fins comercials, no transformar l’obra derivada, etc.
https://twitter.com/Cmdr_Hadfield/status/366504923682185217/photo/1
Les llicències han estat pensades per a ser utilitzades per qualsevol persona que tingui els drets d’autor d’una obra i permeten als autors i creadors compartir voluntàriament la seva feina. Les llicències Creative Commons en cap cas substitueixen els drets d’autor recollits a la legislació, però sí que permeten la modificació de termes i condicions de la llicència d’una obra.
Les llicències ofereixen alguns drets a tercers sota certes condicions. Les quatres condicions principals són les següents:
Reconeixement (Atribution)
No comercial (Non comercial)
Sense obres derivades
Compartir igual (Share alike)
Aquestes llicències, combinades entre sí, poden donar lloc a noves llicències:
– Reconeixement (cc-by)
– Reconeixement – NoComercial (cc-by-nc)
– Reconeixement – NoComercial – CompartirIgual (by-nc-sa)
– Reconeixement – NoComercial – SenseObraDerivada (by-nc-nd)
– Reconeixement – CompartirIgual (by-sa)
– Reconeixement – SenseObraDerivada (by-nd).
Creative Commons no és en cap cas un magatzem centralitzat d’imatges i materials, sinó que proporciona eines perquè els usuaris puguin identificar i classificar els seus treballs sota llicència. Tot i això, la seva pàgina web disposa d’un cercador que dóna accés a diversos bancs d’imatges o pàgines web que agrupen o marquen imatges amb llicències CC: http://search.creativecommons.org/ . El cercador permet accedir i cercar a diferents dipòsits o fonts d’imatges marcades amb llicències Creative Commons. Alguns exemples de repositoris amb materials etiquetats amb llicències CC són les següents:
– Flickr: La web de fotografies continua sent el principal arxiu de fotografies d’Internet i permet obtenir imatges de qualitat amb llicència Creative Commons. No vol dir que totes les imatges que trobem a Flickr tinguin aquest tipus de llicència, però sí que és un repositori que permet als autors marcar les seves fotografies amb llicència CC si ho consideren adient. El cercador avançat permet el filtre d’imatges marcades pels usuaris com a Creative Commons.
– Google és el principal cercador generalista d’Internet. Tot i que Google no guarda els materials com un repositori, permet recuperar materials que han estat etiquetats pels autors amb llicències Creative Commons. La cerca per imatges de Google disposa d’un filtre referent als drets d’ús de les imatges. Amb aquest filtre és possible discriminar la cerca per imatges marcades amb llicències d’ús que permeten la reutilització de les imatges.
Cal tenir en compte, però, que no és el cercador Google qui ha marcat les imatges com a reutilitzables, sinó aquell que les ha pujat a Internet. Això vol dir que abans de reutilitzar una imatge capturada d’Internet és imprescindible localitzar l’autor o aquell que disposi dels drets per poder-la utilitzar.
– Europeana: és una biblioteca digital europea d’accés lliure que reuneix fons d’institucions de la UE que inclouen llibres, pel·lícules, arxius sonors, pintures o manuscrits. Conté pràcticament 30 milions de documents accessibles provinents de 2.600 institucions. El seu cercador permet el filtre per copyright:
En cas de fer servir material subjecte a una llicència Creative Commons hem de tenir en compte la menció de l’autor que s’ha fet servir. Una guia útil per citar els materials és la següent:
“Como mencionar el uso de materiales con Licencias Creative Commons:”
Domini públic
Un concepte completament diferent a les llicències Creative Commons és el de domini públic.
Aquesta situació es dóna quan venç el termini de vigència de protecció pels drets de autor –50 i 70 anys posteriors a la mort de l’autor– o bé no compleix les condicions de protecció del drets d’autor –documents oficials en determinats països, per exemple.
(Exemple de fotografia de Domini Públic segons la llei dels Estats Units: By Dorothea Lange, Farm Security Administration / Office of War Information / Office of Emergency Management / Resettlement Administration [Public domain], via Wikimedia Commons. Accessible a: http://loc.gov/pictures/resource/fsa.8b29516/)
Hi ha, però, múltiples factors que hem de tenir en compte quan parlem d’obres al domini públic. En primer lloc, les lleis de domini públic depenen de la legislació nacional de cada país, per la qual cosa un material pot ser de domini públic a un país i no a un altre.
També ens hem d’assegurar del fet d’utilitzar les obres originals, ja que quan una obra és traduïda, adaptada o alterada genera una nova obra derivada. En aquests casos, hem d’obtenir el permís de l’autor de l’obra. També hem de tenir en compte els drets connexos i els morals de les obres.
Atesa la complexitat per a poder determinar quines obres estan al domini públic i les diferents legislacions nacionals, el web d’Europeana ha desenvolupat una calculadora per calcular els terminis de domin públic de les obres. Tot i que recomanen la feina d’un expert, es tracta d’una eina per aproximar-s’hi: http://www.outofcopyright.eu/calculator.html
Un exemple relacionat amb les imatges de domini públic és de FootageFarm. Es tracta d’un web que recopila materials audiovisuals provinents de domini públic i els ven a qualsevol usuari del món. Es tracta de fons de grans institucions com la Library of Congress o entitats privades. Tot i que el fet de vendre imatges de domini públic sembli un contrasentit, cal tenir en compte que l’adquisició de material de domini públic pot ser una feina feixuga i lenta. En aquest cas, la utilitat del servei és proveir de materials audiovisuals de forma més o menys ràpida, amb cerca especialitzada, cerques a arxius d’un altre domini lingüístic, etc.
Tot el fons de FootageFarm és accessible a través del seu canal a Youtube:
Un altre exemple d’imatges de domini públic és el projecte The Commons (res a veure amb les llicències Creative Commons explicades anteriorment) que podem trobar a Flickr. Es tracta d’un projecte en el qual grans institucions com biblioteques nacionals, centres de documentació, etc. buiden les seves col·leccions per posar-les a l’abast del públic. Gràcies al suport d’una plataforma com Flickr, arriben a milions de potencials usuaris d’arreu del món.
Inserció d’imatges
Recentment, Gettyimages ha anunciat un servei d’inserció d’imatges amb el qual milions de fotografies poden ser compartides gratuïtament a xarxes socials i blogs. Segons les condicions d’ús del nou servei les imatges es poden utilitzar a webs, blogs comercials i xarxes socials amb fins no comercials. Amb aquesta nova estratègia, el major banc d’imatges comercial del món pretén contrarestar l’efecte d’utilitzar les seves imatges de manera fraudulenta.
Per tal de fer ús de les imatges, només cal accedir al cercador d’imatges, seleccionar la imatge i, en les imatges disponibles, clicar la icona () d’inserció d’imatges. Aquí obtindrem el codi HTML que copiarem i enganxarem al nostre blog o web on vulguem que aparegui la imatge.
https://twitter.com/Cmdr_Hadfield/status/366504923682185217/photo/1
Amb aquest sistema d’inserció d’imatges, les imatges continuen estan allotjades en els servidors de Gettyimages.com. Així, apareixen el nom del fotògraf i la col·lecció de la imatge i un link a la imatge on es pot adquirir la llicència per a ús comercial. L’empresa també es reserva la possibilitat d’inserir publicitat.
Amb aquest mateix sistema podem oferir imatges de Youtube o de Twitter (per exemple), ja que podem mostrar la imatge en el seu context i mostrant la font original.
Good morning! Perspective – Sunday is a fine day to go for a walk with a friend. pic.twitter.com/P3uDfjYsEU
— Chris Hadfield (@Cmdr_Hadfield) August 11, 2013
En tots els casos, hem de tenir en compte si les condicions d’ús ens permeten la inserció de les imatges i els drets associats de persones i altres materials associats com músiques, subtitulacions, etc.
Altres fonts de material multimèdia
Cal tenir en compte que no tots el materials multimèdia estan digitlitzats ni de bon tros. Centres de documentació, televisions, biblioteques, etc., tenen molts fons que poden ser útils per a la recerca, però que no es troben digitalitzats. És més, de vegades ni tant sols es troben en els catàlegs o les bases de dades.
Els materials audiovisuals i multimèdia es troben en múltiples i variades fonts a les quals no es pot accedir fàcilment ni de manera ràpida. En poques paraules: no tot està a Internet. De vegades pot ser necessari un tipus de feina més “artesanal”, escollint i cuidant les fonts que ens puguin proveir de documents.
En determinats casos, pot ser que prevalgui el fet de donar accés a determinats materials com si fos un bé públic, o en benefici de tothom. Per exemple, la NASA cedeix expressament la majoria dels seus materials multimèdia, tot i que estrictament no els denomini com a domini públic.
Imatge de la galeria de la NASA
http://grin.hq.nasa.gov/ABSTRACTS/GPN-2000-001065.htm
Per últim, cal tenir en compte que en nombrosos casos podem comptar amb oficines de premsa, institucions privades, organismes públics o amb fons de persones particulars que ens poden cedir materials per a determinades produccions multimèdia. En determinades ocasions els materials es cedeixen com a forma de promoció, per exemple, tràilers de pel·lícules, videoclips, esdeveniments, etc., o per interès públic, com podrien ser els materials de determinades administracions, ja siguin nacionals o internacionals.
De vegades podem comptar amb un consentiment previ i en altres casos només cal una negociació que no inclogui una contraprestació econòmica. Per exemple, una menció, intercanvi de materials o publicitat poden ser suficients en alguns casos per adquirir determinats materials que ens poden servir per a les produccions audiovisuals.
Bibliografia:
Aldaz Sola, María José. “La descripción en los bancos de imágenes de Prensa” en Archivistica.net. [Data de consulta: 8 d’abril del 2014]
Casas Vallés, Ramón; Vallverdú Bayés, Mercè. Drets d’autor: conceptes fonamentals. Material de curs UOC.
Centelles, Miquel. “Taxonomías para la categorización y la organización de la información en sitios web” [en línia] a Hipertext.net, núm. 3, 2005. <http://www.upf.edu/hipertextnet/numero-3/taxonomias.html> [Data de consulta: 23 d’abril del 2014]. ISSN 1695-5498)
Codina, Lluís. “Entender los bancos de imágenes” a El profesional de la información, juliol-agost 2011, vol. 20, núm. 4. <http://elprofesionaldelainformacion.com/contenidos/2011/julio/08.pdf>. [Data de consulta: 1 d’abril del 2014].
Getty Images unveils innovative embed feature for sharing of tens of millions of images. http://press.gettyimages.com/getty-images-unveils-innovative-embed-feature-for-sharing-of-tens-of-millions-of-images/. Blog Press Room de GettyImages. [Data de consulta: 18 d’abril del 2014].
Las creaciones artísticas y el derecho de autor. Espanya: Ministerio de Educación, Cultura y Deporte; Organización Mundial de la propiedad intelectual. <http://www.calameo.com/read/0000753350aae9fa79df8>. [Data de consulta: 5 de maig del 2014].
Hidalgo-Goyanes, Paloma; López-De-Solís, Iris (2014). “Reutilización de imágenes de archivo en televisión: derechos de propiedad y uso” a El profesional de la información, gener-febrer, vol. 23, núm.1, pàg. 65-71.
Preguntas más frecuentes sobre la propiedad intelectual. Espanya: Ministerio de Educación, cultura y Deporte. http://www.mcu.es/propiedadInt/CE/PropiedadIntelectual/PreguntasFrecuentes/DerechoTransmision.html. [Data de consulta: 5 de maig del 2014].