{"id":124,"date":"2014-09-28T08:44:51","date_gmt":"2014-09-28T08:44:51","guid":{"rendered":"http:\/\/multimedia.uoc.edu\/blogs\/documentacio\/?p=124"},"modified":"2014-10-08T08:18:36","modified_gmt":"2014-10-08T08:18:36","slug":"conservacio-de-lart-electronic-que-preservar-i-com-preservar-lo-2","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/multimedia.uoc.edu\/blogs\/documentacio\/2014\/09\/28\/conservacio-de-lart-electronic-que-preservar-i-com-preservar-lo-2\/","title":{"rendered":"Conservaci\u00f3 de l’art electr\u00f2nic: que preservar i com preservar-lo"},"content":{"rendered":"

Ressenya<\/strong><\/p>\n

Hofman, Vanina; Rozo, Consuelo (comp.). Conservaci\u00f3n de arteelectr\u00f3nico: \u00bfQu\u00e9 preservar y c\u00f3mopreservarlo?<\/em>CCEBA – Centro Cultural de Espa\u00f1a en Buenos Aires, Buenos Aires, 2009. Consultable en l\u00ednia. <http:\/\/blog.udlap.mx\/blog\/2013\/03\/comohacerunaresena\/<\/a>><\/p>\n

 <\/p>\n

Fa d\u00e8cades ja que els artistes han anat incorporant a les seves obres cada vegada m\u00e9s elements electr\u00f2nics i digitals. Ara b\u00e9, \u00e9s conegut que des de les institucions ha anat arrelant al llarg de la hist\u00f2ria de l\u2019art una certa consci\u00e8ncia sobre la necessitat de dedicar esfor\u00e7 i, en alguns casos tamb\u00e9 recursos, a la conservaci\u00f3 de les obres en suports convencionals (pintures, escultures, etc.), per\u00f2 en el cas de l\u2019art electr\u00f2nic podem afirmar que, en general, encara no s\u2019ha arribat a equiparar el nivell de comprom\u00eds. Els projectes per a la conservaci\u00f3 d’aquesta tipologia de patrimoni continuen sent escassos i, en la majoria de pa\u00efsos, inexistents. La conservaci\u00f3 d\u2019aquest art obre un seguit de preguntes que aquest llibre mira d\u2019abordar.<\/p>\n

La creixent necessitat d’exhibir, muntar, documentar i conservar dels museus, centres de documentaci\u00f3 i la resta d\u2019institucions culturals, ha anat de la m\u00e0 del sorgiment de diversos projectes d’investigaci\u00f3 conjunts i transversals que donen com a fruit trobades, seminaris, simposis, propostes estrat\u00e8giques, eines de conservaci\u00f3 i protocols de documentaci\u00f3. \u00c9s en aquesta l\u00ednia que Vanina Hofman funda el 2007, en companyia de Consuelo Rozo, la plataforma Taxonomedia, impulsora d\u2019aquesta obra que ressenyem que surt com a proposta de manual de present i futur per a la conservaci\u00f3 de l\u2019art digital i electr\u00f2nic, arran del seminari titulat de la mateixa manera que el llibre i que va tenir lloc a Buenos Aires el 16 d\u2019abril del 2008. Taxonomedia es dedica a la investigaci\u00f3, difusi\u00f3 i gesti\u00f3 de projectes en l’\u00e0mbit de la documentaci\u00f3 i conservaci\u00f3 del Media Art, amb especial relaci\u00f3 i inter\u00e8s en el context Llatinoameric\u00e0.<\/p>\n

El llibre consta de vuit cap\u00edtols i un recull d\u2019enlla\u00e7os, a banda dels agra\u00efments inicials i el programa del seminari al final, que a trav\u00e9s del desglossament de diferents casu\u00edstiques, aparentment desconnectades entre elles, ens porta des de l\u2019estat de la q\u00fcesti\u00f3 fins als aspectes t\u00e8cnics i estrat\u00e8gics de la conservaci\u00f3 de l\u2019art digital. Arrenca amb un rep\u00e0s conceptual a mode d\u2019introducci\u00f3, de la m\u00e0 de les impulsores de la plataforma, i amb el dec\u00e0leg d\u2019interrogants sobre els punts calents de la conservaci\u00f3 d\u2019aquesta tipologia d\u2019art en clau de present i futur, a c\u00e0rrec de Gustavo Romano.<\/p>\n

En els \u00faltims anys, l\u2019art contemporani ha viscut una gran transformaci\u00f3 i ha experimentat una explosi\u00f3 de museus amb col\u00b7leccions que inclouen moltes obres realitzades amb mitjans no tradicionals. Els museus tot just comencen a adonar-se que posseeixen obres que no saben com preservar i que s’arrisquen a perdre moltes experimentacions primerenques, imprescindibles per tra\u00e7ar la hist\u00f2ria del Media Art.<\/p>\n

A causa de la funci\u00f3 patrimonial que tenen, aquestes institucions adquireixen l\u2019obligaci\u00f3 de garantir la conservaci\u00f3 juntament amb l’adquisici\u00f3 o cessi\u00f3 temporal de l\u2019obra electr\u00f2nica. Per\u00f2 assumir aquesta responsabilitat no \u00e9s nom\u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 de sensibilitat o presa de consci\u00e8ncia sin\u00f3 la capacitat de respondre amb garantia d\u2019\u00e8xit els reptes que planteja.<\/p>\n

En aquest sentit s\u2019assenyala al llibre el Centre de Documentaci\u00f3 de les Arts del Centre Cultural Palau de la Moneda de Xile, que ha treballat en la conservaci\u00f3 i exposici\u00f3 de documents, posant \u00e8mfasi en l’escriptura cr\u00edtica i en les fonts primeres, com s\u00f3n el registre de les representacions i l’art ef\u00edmer, les obres que utilitzen el v\u00eddeo com a format d’expressi\u00f3 i document. La conservaci\u00f3 i restauraci\u00f3 d’obres digitals implica una responsabilitat que est\u00e0 canviant el rol professional del conservador-restaurador que el porta cap a una participaci\u00f3 m\u00e9s activa i adaptable a les performances<\/em> i obres concretes objectes del seu treball. Cal una comunicaci\u00f3 directa amb l’artista per a documentar els aspectes materials o t\u00e8cnics de l’obra, el seu significat i la seva interpretaci\u00f3. Aquest \u00e9s el cam\u00ed per a poder estudiar i exposar aquesta part del nostre patrimoni, sense perdre el missatge inicial i preservar l’originalitat i l’autenticitat de la idea.<\/p>\n

Experimentar una obra \u00e9s diferent al fet de llegir-la o veure\u2019n imatges. L’intent d’apropar la documentaci\u00f3 a la viv\u00e8ncia, a l\u2019experimentaci\u00f3, est\u00e0 en voga i els artistes podrien prendre algunes mesures que els serien beneficioses per a facilitar la feina dels conservadors i les institucions. Sobretot de cara a la documentaci\u00f3 de les seves peces i als l\u00edmits que troben per a la implementaci\u00f3 d’estrat\u00e8gies, en aquest sentit, en clau de futur.<\/p>\n

La realitat present \u00e9s que hi ha una manca de conservadors i documentalistes especialitzats en tecnologia digital. En paral\u00b7lel, la volatilitat de l’obra electr\u00f2nica, la r\u00e0pida transformaci\u00f3 del seu context informacional i l\u2019obsolesc\u00e8ncia accelerada de formats compliquen l\u2019escenari real sobre el que s\u2019actua. M\u00e9s enll\u00e0, per\u00f2 del document o obra en si mateixa i de la necess\u00e0ria capacitaci\u00f3 i evoluci\u00f3 dels rols professionals a nivell t\u00e8cnic, els museus, les mediateques i centres de documentaci\u00f3 audiovisual comencen a necessitar sistemes efica\u00e7os per a la conservaci\u00f3, restauraci\u00f3, catalogaci\u00f3 i classificaci\u00f3 de les obres que tenen un car\u00e0cter ef\u00edmer i interactiu o que empren v\u00eddeo, programes inform\u00e0tics i Internet. En el cas del v\u00eddeo hi ha estrat\u00e8gies m\u00e9s establertes si ho comparem amb un altre tipus de pr\u00e0ctiques pr\u00f2pies del Media Art.<\/p>\n

Una clau fonamental per a entendre la conservaci\u00f3 de l’art contemporani, especialment el v\u00eddeo i el Media Art, \u00e9s la participaci\u00f3 de l’artista en la presa de decisions en relaci\u00f3 amb el futur de la seva obra. I en aquest sentit, les entrevistes en el moment de l’adquisici\u00f3 de la pe\u00e7a per part del museu resulta una eina fonamental. Les entrevistes permeten obtenir molta informaci\u00f3 respecte de l’obra i l\u2019enfocament per part de l’artista, fet que ajuda a orientar correctament la conservaci\u00f3 de futur, i prendre les decisions m\u00e9s properes al desig de l’autor en previsi\u00f3 d\u2019obsolesc\u00e8ncia de les tecnologies necess\u00e0ries per a la representaci\u00f3 de l\u2019obra. Les dificultats i les possibilitats d\u2019interpretaci\u00f3 en aquest punt s\u00f3n notables. Pot haver-hi alhora impossibilitat de la migraci\u00f3 de dades, incapacitat t\u00e8cnica per a la reconstrucci\u00f3, l’emulaci\u00f3 o la substituci\u00f3 del suport de la informaci\u00f3 i altres aspectes subjectes a la vida limitada de l’obra. Una soluci\u00f3 que s’ha proposat molt recentment i que pot complementar els coneixements aportats pel llibre, per a facilitar la documentaci\u00f3 de les obres, apunta cap al crowdsourcing<\/em> o l’aportaci\u00f3 col\u00b7lectiva de dades i documents. La utilitzaci\u00f3 del crowsourcing<\/em> actualment \u00e9s molt limitada i incipient i \u00e9s queda molt restringida a determinats projectes o experi\u00e8ncies, \u00e9s una manera en la qual les institucions de la mem\u00f2ria poden donar compte dels models de construcci\u00f3 de coneixement en la societat actual.<\/p>\n

Cal reflexionar sobre el feet que la majoria del Media Art, ara per ara, es troba en mans dels seus creadors i no en col\u00b7leccions privades o p\u00fabliques. Aquest fet podria canviar en el futur si hi hagu\u00e9s inter\u00e8s i consens per a valorar aquestes obres. Malauradament, per\u00f2, quan aquesta esperada valoraci\u00f3 arriba, tant les institucions com els col\u00b7leccionistes i els inversors fan tard pel que fa a la conservaci\u00f3 patrimonial de bona part de les obres i moltes ja s\u2019han perdut. Pensem per exemple en la desaparici\u00f3 de les obres immaterials de la primera \u00e8poca d’Internet. At\u00e8s que s\u00f3n obres basades en mitjans de r\u00e0pida caducitat, si no es preserven d’alguna manera, encara que sigui documentalment, no hi haur\u00e0 manera de recuperar-les amb posterioritat. Seguint amb l\u2019exemple del Net Art, direm que s\u00f3n obres dif\u00edcils de conservar perqu\u00e8 inclouen la interactivitat com a caracter\u00edstica espec\u00edfica i la interacci\u00f3 es basa en la intenci\u00f3 de l’artista, com ja s\u2019ha anat apuntant. Per a garantir la conservaci\u00f3 del Net Art, aix\u00ed com de la resta de l\u2019art digital, hi ha dues possibilitats: la primera consisteix a arxivar el codi font o els automatismes presents en l\u2019obra, i conservar alhora els programes (programari) i les m\u00e0quines id\u00f2nies (maquinari) per a reproduir l’obra, i adquirir els recanvis necessaris per a garantir la superviv\u00e8ncia del sistema; la segona, consistiria a migrar les dades a un altre sistema que garanteixi la mateixa resposta, i en aquest cas caldria con\u00e8ixer els objectius de l’autor i les seves expectatives d’interacci\u00f3. Aquest fet i el car\u00e0cter ef\u00edmer de les representacions, moltes vegades \u00fanic, \u00e9s la pedra de toc de tot l\u2019art que requereix experimentaci\u00f3 per aser expressat.<\/p>\n

Enlla\u00e7os d\u2019inter\u00e8s: <\/strong><\/p>\n

Centro de documentaci\u00f3n de Artes Visuales del Centro Cultural la Moneda<\/p>\n

http:\/\/www.ccplm.cl\/sitio\/category\/cedoc-artes-visuales\/<\/a><\/p>\n

Taxonomedia<\/p>\n

http:\/\/taxonomedia.net\/taxonomedia\/<\/a><\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Ressenya Hofman, Vanina; Rozo, Consuelo (comp.). Conservaci\u00f3n de arteelectr\u00f3nico: \u00bfQu\u00e9 preservar y c\u00f3mopreservarlo?CCEBA – Centro Cultural de Espa\u00f1a en Buenos Aires, Buenos Aires, 2009. Consultable en l\u00ednia. <http:\/\/blog.udlap.mx\/blog\/2013\/03\/comohacerunaresena\/>   Fa d\u00e8cades ja que els artistes han anat incorporant a les seves obres cada vegada m\u00e9s elements electr\u00f2nics i digitals. Ara b\u00e9, \u00e9s conegut que des … <\/p>\n

Continua llegint \u00abConservaci\u00f3 de l’art electr\u00f2nic: que preservar i com preservar-lo\u00bb<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":72,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1,16],"tags":[10,39,12,40],"class_list":["post-124","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","category-guies","tag-art-digital","tag-arte-digital","tag-conservacio","tag-conservacion","entry"],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/multimedia.uoc.edu\/blogs\/documentacio\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/124","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"http:\/\/multimedia.uoc.edu\/blogs\/documentacio\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/multimedia.uoc.edu\/blogs\/documentacio\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/multimedia.uoc.edu\/blogs\/documentacio\/wp-json\/wp\/v2\/users\/72"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/multimedia.uoc.edu\/blogs\/documentacio\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=124"}],"version-history":[{"count":4,"href":"http:\/\/multimedia.uoc.edu\/blogs\/documentacio\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/124\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":320,"href":"http:\/\/multimedia.uoc.edu\/blogs\/documentacio\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/124\/revisions\/320"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/multimedia.uoc.edu\/blogs\/documentacio\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=124"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/multimedia.uoc.edu\/blogs\/documentacio\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=124"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/multimedia.uoc.edu\/blogs\/documentacio\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=124"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}