L\u2019etiquetatge social es basa en habilitar als usuaris per classificar en categories mitjan\u00e7ant l’assignaci\u00f3 d’etiquetes o tags, participant en l\u2019organitzaci\u00f3 de la informaci\u00f3. Una etiqueta \u00e9s una paraula clau que s’afegeix a un document digital, que pot ser un lloc web, una imatge en una xarxa social o un v\u00eddeo, entre d\u2019altres. L\u2019assignaci\u00f3 d\u2019aquestes etiquetes descriuen el document i faciliten la localitzaci\u00f3 i recuperaci\u00f3 de la informaci\u00f3 i dels continguts.<\/p>\n
Una etiqueta \u00e9s en definitiva una paraula clau, normalment llistada en un repositori i assignada a una dada. Les etiquetes s\u00f3n en conseq\u00fc\u00e8ncia un tipus de metadada, ja que proporcionen informaci\u00f3 que descriu una dada concreta. Les metadades acostumen a definir-se col\u00b7loquialment com una dada sobre un altre dada i usualment formen part de sistemes estructurats.<\/p>\n
La difer\u00e8ncia entre les etiquetes o tags que fan servir alguns portals 2.0. i les paraules clau tradicionals \u00fatil en molts processos de documentaci\u00f3 com a descriptors, \u00e9s que les tags s\u00f3n triades sota el seu criteri pels usuaris del repositori o lliurement, com \u00e9s el cas de Youtube pel perfil autor del document o v\u00eddeo. A difer\u00e8ncia d’altres sistemes de classificaci\u00f3, en els sistemes basats en etiquetes no cal que hi hagi un esquema de classificaci\u00f3 previ o un tesaurus com a base per a la classificaci\u00f3. En els llocs web i eines 2.0. que permeten etiquetar els seus documents, la col\u00b7lecci\u00f3 d’etiquetes s\u2019anomena folcsonomia (Van der Wal, 2005).<\/p>\n
Com hem dit, tradicionalment, les metadades i etiquetes eren creades per professionals, que seguien regles concretes i esquemes fixes de catalogaci\u00f3, que feien servir vocabulari t\u00e8cnic per descriure la informaci\u00f3. El sistema de classificaci\u00f3 i recuperaci\u00f3 de la informaci\u00f3 tractada per professionals acostuma a ser fiable, met\u00f2dic i sistem\u00e0tic per\u00f2 no est\u00e0 preparat per assumir l\u2019allau de documentaci\u00f3 digital que es genera a diari. El web 2.0. ha fet un salt en democratitzar la creaci\u00f3 i edici\u00f3 de continguts documentals digitals. Tothom pot publicar directament un document a la xarxa i aquest fet porta associat un problema d’escala, ja que fa molt dif\u00edcil la catalogaci\u00f3 de l’enorme quantitat d’informaci\u00f3 continguda a internet. Una alternativa \u00e9s comptar amb l\u2019ajut de l\u2019usuari, fent-lo part\u00edcip del sistema, per a qu\u00e8 contribueixi aplicant etiquetes.<\/p>\n
Mirem com evoluciona. Dels marcadors d\u2019enlla\u00e7os als tags per documents audiovisuals<\/strong><\/p>\n El punt de partida \u00e9s la web interactiva, basada en la participaci\u00f3 i en el concepte 2.0. Ja en els primers blog, es proporcionaven enlla\u00e7os web i comentaris descriptius sobre ells.<\/p>\n Els marcadors s\u00f3n enlla\u00e7os a llocs i p\u00e0gines web que guardem per facilitar la seva posterior localitzaci\u00f3 i acc\u00e9s. Hi ha navegadors que incorporen a les seves funcionalitats un sistema de creaci\u00f3 de marcadors o favorits per guardar enlla\u00e7os a llocs web i utilitzar-los en el nostre equip habitual, per\u00f2 tamb\u00e9 hi ha serveis en l\u00ednia que ens permeten recuperar els marcadors accedint al seu portal a trav\u00e9s d\u2019internet. El lloc web Delicious va ser un dels primers referents per l’\u00fas d’etiquetes o social bookmarking<\/em>. Els usuaris del portal emmagatzemen, organitzen, comparteixen, cerquen i recuperen llocs web del seu inter\u00e8s a trav\u00e9s del que podem anomenar website bookmarking<\/em>. \u00c9s possible accedir-hi des de qualsevol ordinador i compartir els enlla\u00e7os amb altres usuaris. El qualificatiu de social a aquests marcadors \u00e9s perqu\u00e8 es poden compartir amb altres persones creant xarxes socials o grups. Quan un usuari crea un marcador li assigna lliurement unes etiquetes o tags que inclouen el recurs dintre d\u2019unes determinades categories contribuint a la seva descripci\u00f3.<\/p>\n Una alternativa a Deliciuos \u00e9s Mister Wong, un dels portals de marcadors socials m\u00e9s important d’Europa, disponible en diversos idiomes on els marcadors poden ser guardats de forma p\u00fablica o privada. \u00c9s possible crear grups p\u00fablics o privats i es poden agregar com amics altres usuaris amb seleccions que puguin ser d\u2019inter\u00e8s essent possible compartir els seus favorits f\u00e0cilment. Compta tamb\u00e9 entre els seus avantatges el fet de tenir botons per a blogs i plugin per a WordPress i la possibilitat de publicar i recomanar els marcadors en Twitter. Tamb\u00e9 BlinkList o Furl poden ser una bona opci\u00f3 per a marcar i compartir enlla\u00e7os.<\/p>\n Els recursos esmentats permeten a l’usuari la localitzaci\u00f3 de recursos en categories espec\u00edfiques, utilitzant diversos criteris per a la cerca dels recursos marcats en funci\u00f3 del portal, com ara les vegades que s\u2019ha visitat o els vots dels usuaris.<\/p>\n La idea d’etiquetatge s’ha anat ampliant fins a generar el que s’ha denominat n\u00favol d’etiquetes o tag clouds, que no \u00e9s m\u00e9s que una representaci\u00f3 visual de les etiquetes assignades a un lloc web .<\/p>\n El gestor o l\u2019automatisme que s\u2019encarrega de l\u2019etiquetatge del portal forma grups d’etiquetes que s\u2019acostumen a presentar gr\u00e0ficament com un n\u00favol en el qual com m\u00e9s gran \u00e9s la mida de la font usada per mostrar el nom de l’etiqueta m\u00e9s gran \u00e9s la rellev\u00e0ncia que se li atribueix. La freq\u00fc\u00e8ncia d\u2019\u00fas acostuma a ser el criteri m\u00e9s utilitzat. En el cas dels bloc, en molts casos \u00e9s possible afegir un n\u00favol d’etiquetes pr\u00f2pia del bloc en la qual la mida de la font indica la quantitat d’entrades associades a cada etiqueta, a m\u00e9s entrades, m\u00e9s gran ser\u00e0 la mida .<\/p>\n L’etiquetatge en col\u00b7laboraci\u00f3 i la possibilitat de compartir en l\u00ednia aquest etiquetatge ha canviat la forma en qu\u00e8 es genera i consumeix un contingut multim\u00e8dia. El concepte d’etiquetatge ha traspassat l\u2019\u00e0mbit del marcatge de llocs web i ha arribat als serveis o portals que tenen la documentaci\u00f3 audiovisual com a objecte del seu treball. Portals com Flickr per imatges, YouTube per v\u00eddeo, permeten i faciliten l\u2019etiquetatge social als seus usuaris.<\/p>\n Socialitzant la descripci\u00f3<\/strong><\/p>\n Fa temps que els tesaurus i les taxonomies, amb les relacions complexes entre termes que impliquen, han anat perdent pistonada respecte a les llistes de paraules claus en projectes de classificaci\u00f3 documentals de petita i mitja envergadura. En un context informacional on la interacci\u00f3 amb l\u2019usuari \u00e9s clau i la web social ineludible un sistema d\u2019etiquetatge on tingui cabuda el consens de l\u2019usuari t\u00e9 avantatges que necess\u00e0riament han d\u2019imposar-se. L\u2019agrupaci\u00f3 de descriptors que lliurement creen els usuaris s\u2019anomenen folcsonomies (folk = gent, poble i taxonomy = classificaci\u00f3 ). Aquestes llistes no acostumen a presentar una jerarquia o relacions de parentiu directament especificades entre els termes i permeten l’intercanvi d’opinions o feedback sobre els documents ja que son els usuaris qui decideixen quines etiquetes els atorguen, dins una llista predeterminada de descriptors dissenyada pel gestor o un grup redu\u00eft d\u2019usuaris amb perfil d\u2019administrador del sistema (folcsonomia estreta) o lliurement (folcsonomia \u00e0mplia).<\/p>\n La folksonomia sorgeix quan diversos usuaris col\u00b7laboren en la descripci\u00f3 d’un mateix material informatiu i el seu valor \u00e9s que els usuaris poden utilitzar el seu propi vocabulari per aportar expl\u00edcitament un valor afegit al contingut que estan consumint, tant en el seu rol d’usuaris com de productors. Una folksonomia encarna al mateix temps totes les oportunitats i les amenaces en l’organitzaci\u00f3 de la informaci\u00f3. En haver poca gesti\u00f3 o nul\u00b7la gesti\u00f3 per part de professionals en l\u2019etiquetatge hi ha tamb\u00e9 la imprecisi\u00f3 i l\u2019ambig\u00fcitat que els sistemes formals de gesti\u00f3 de la informaci\u00f3 estan en disposici\u00f3 d\u2019evitar. En canvi, la descripci\u00f3 lliure i social implica activament a l\u2019usuari en el sistema organitzatiu, genera empaties i apropa al p\u00fablic en el consum d\u2019informaci\u00f3. D\u2019aquesta manera, un determinat p\u00fablic amb vocabulari an\u00e0leg actuen com una mena de filtre hum\u00e0 per a altres usuaris. El fet que es generen etiquetes cont\u00ednuament, fa possible descobrir tend\u00e8ncies i interessos emergents als que es pot atendre per gestionar i compartir.<\/p>\n Sistemes d\u2019etiquetatge social<\/strong><\/p>\n Un dels portals m\u00e9s coneguts dels que permeten etiquetatge social \u00e9s Youtube. Representa un dels exemples m\u00e9s clars de creaci\u00f3 de metadades pels propis autors de la informaci\u00f3, \u00e9s a dir , que els autors proporcionen metadades descriptives o etiquetes que creen sobre els seus propis v\u00eddeos en el moment de pujar-los al servidor del portal. Tamb\u00e9 permet als autors recuperar i ordenar les seves etiquetes.<\/p>\n <\/p>\n Aquest autoetiquetatge que aplica Youtube, alleuja notablement la c\u00e0rrega de feina que tindria el portal web si hagu\u00e9s de classificar de manera centralitzada tot el volum de documentaci\u00f3 audiovisual que li arriba a diari. D\u2019aquesta manera tamb\u00e9 disminueix enormement el cost del manteniment del web. Ara b\u00e9, els eventuals usuaris de la informaci\u00f3 accessible des de Youtube quedarien aix\u00ed desconnectats o fora del proc\u00e9s si no fos per les funcionalitats de web social que posa a disposici\u00f3 el portal.<\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n Aix\u00ed doncs, com a usuaris podem marcar si ens agrada o no un determinat v\u00eddeo, podem compartir-lo, comentar-lo, per\u00f2 sobretot, permet afegir v\u00eddeos a llistes, afegir comentaris a cada document de la llista i comentar la llista en q\u00fcesti\u00f3.<\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n Fins aqu\u00ed un model on la categoritzaci\u00f3 dels continguts la fan els autors i els usuaris, on cada persona pot exercir els dos rols en un portal d\u2019empresa privada. El repte per\u00f2 de l\u2019etiquetatge social \u00e9s integrar a l\u2019usuari dins l\u2019estructura de del sistema de classificaci\u00f3 per capitalitzar-lo com a extensi\u00f3 de la feina del professional de la informaci\u00f3.<\/p>\n Fem una ullada per establir una comparativa amb The Commons, un projecte impulsat per Flickr, un dels portals l\u00edder de la fotografia amateur, que va veure la llum al 2008.<\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n The Commons \u00e9s un projecte de coordinaci\u00f3 amb importants centres de documentaci\u00f3 d\u2019arreu del m\u00f3n per visibilitzar col\u00b7leccions d\u2019imatges que es posen a disposici\u00f3 de l\u2019usuari a trav\u00e9s de la plataforma de Flickr. L\u2019usuari registrat t\u00e9 acc\u00e9s a l\u2019etiquetatge social, podent etiquetar les imatges afegint descriptors de nova creaci\u00f3 lliurement, etiquetant persones o afegint comentaris a les imatges. De la mateixa manera els usuaris poden marcar com a favorites les imatges que tri\u00efn i poden compartir-les per mitj\u00e0 de diverses xarxes socials.<\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n The Commons va arrancar amb coordinaci\u00f3 amb la Library of Congress en la seva primera fase o prova pilot. M\u00e9s tard s\u2019han anat incorporant m\u00e9s institucions fins al punt que, davant la demanada, el portal va donar per tancades durant prop d\u2019un any les incorporacions de centres col\u00b7laboradors. La col\u00b7laboraci\u00f3 es formalitza entre el portal i cadascun dels centres de documentaci\u00f3 participants i\/o institucions (biblioteques, arxius, museus) a trav\u00e9s d\u2019un contracte que regula l\u2019autoria i els drets d’explotaci\u00f3 definits exclusivament per al projecte. Les imatges que es cedeixen formen part de col\u00b7leccions lliures de drets d\u2019autor. El projecte no est\u00e0 lliure de punts de controv\u00e8rsia com son la contradiccions derivades dels interessos p\u00fablic i privat del projecte (Koltay , 2010) i la coincid\u00e8ncia de fotografia amateur i professional.<\/p>\n Des del punt de vista dels centres de documentaci\u00f3 participar en el projecte reporta avantatges que es poden capitalitzar la planificaci\u00f3 i la pol\u00edtica de gesti\u00f3 de cada ens. La pres\u00e8ncia a la web social amb les seves din\u00e0miques de participaci\u00f3 aporta fidelitzaci\u00f3 i captaci\u00f3 de nous usos i p\u00fablic potencial. I la comunicaci\u00f3 i el valor aportat pels usuaris suma amb aportacions per a la catalogaci\u00f3, geolocalitzaci\u00f3 i indexaci\u00f3 les imatges (Freixa, 2012).<\/p>\n Les institucions que participen a The Commons coincideixen en el fet d\u2019utilitzar l’espai virtual de Flickr com una catapulta de visibilitat, per\u00f2 compten alhora amb web pr\u00f2pia que, en molts casos, ofereix tamb\u00e9 acc\u00e9s als seus fons i arxius fotogr\u00e0fics. Es pot deduir, per tant, que la pres\u00e8ncia al projecte no pret\u00e9n resoldre necessitats d’arxiu i emmagatzematge de col\u00b7leccions, sin\u00f3 que es vista com a possibilitat complement\u00e0ria de divulgaci\u00f3, fidelitzaci\u00f3 d\u2019usuaris i democratitzaci\u00f3 de l\u2019acc\u00e9s al patrimoni audiovisual per la via de la comunicaci\u00f3 bilateral entre la instituci\u00f3 i l\u2019usuari final. Els resultats mesurables en accessos a les imatges i interacci\u00f3 amb els usuaris han estat sorprenentment positius segons els estudis realitzats (Freixa, 2012).<\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n Tota instituci\u00f3 ha de considerar en la planificaci\u00f3 quin \u00e9s l\u2019abast de l\u2019inter\u00e8s dels seus fons aix\u00ed com el volum d’imatges que es vol exposar. En funci\u00f3 del nombre de col\u00b7leccions publicades i de les seves caracter\u00edstiques. Cada centre ha de preveure un procediment propi de fidelitzaci\u00f3 dels usuaris. Bona part dels arxius, biblioteques i museus, entre d\u2019altres, que hi participen relacionen aquestes accions amb els programes pedag\u00f2gics i de divulgaci\u00f3. Les institucions han d’assumir, promoure i potenciar el di\u00e0leg amb els usuaris, contemplant cada vegada m\u00e9s activitats d’autoria i responsabilitat de gesti\u00f3 compartides.<\/p>\n Inscriure\u2019s en el projecte The Commons pressuposa prendre partit en el debat sobre la pres\u00e8ncia de les institucions p\u00fabliques en entorns privats com Flickr i alhora, assumir una determinada concepci\u00f3 dels drets d’autor i de l’explotaci\u00f3 i l’\u00fas dels arxius p\u00fablics. Flickr, per la seva banda, incrementa el volum de contingut de qualitat, projectant-se com a referent amb la divulgaci\u00f3 d\u2019aquest patrimoni que viralitza tamb\u00e9 a trav\u00e9s d\u2019altres xarxes socials per mitj\u00e0 d\u2019eines de sindicaci\u00f3.<\/p>\n Bibliografia<\/strong><\/p>\n Bernstein, Shelley (2008): \u201cWhere Do We Go From Here? Continuing with Web 2.0 at the Brooklyn Museum\u201d. En J. Trant y D. Bearman (eds.): Museums and the Web 2008: Proceedings. Toronto: Archives & Museum Informatics, march 31. <http:\/\/www.archimuse.com\/mw2008\/papers\/bernstein\/bernstein.html> [Consulta: 29\/03\/2014].<\/p>\n G\u00f3mez D\u00edaz, R. (2012).\u00a0Etiquetar en la web social<\/em>. El profesional de la informaci\u00f3n. Barcelona: UOC.<\/p>\n Ocio Inform\u00e1tico. Social Bookmarking in plain<\/em>. Publicaci\u00f3 en l\u00ednia. YouTube. <https:\/\/www.youtube.com\/watch?v=bl_fx2nYmrU<\/a>>[Visionat: 7 d\u2019abril, 2014].<\/p>\n Toral, Amparo. \u00abMarcadores Sociales: Mister Wong, Diigo y Delicious<\/a>\u00bb. Observatorio Tecnol\u00f3gico. Ministerio de Educaci\u00f3n, Cultura y deporte <http:\/\/recursostic.educacion.es\/observatorio\/web\/es\/internet\/web-20\/969-marcadores-sociales-mister-wong-diigo-y-delicious<\/a>> [Consulta: 05-04-2014].<\/p>\n Freixa Font, Pere (2012). Flickr The Commons: una experiencia de divulgaci\u00f3n del patrimonio fotogr\u00e1fico en la web 2.0. C+R Comunicaci\u00f3n y riesgo. III Congreso Internacional AE-IC Tarragona, 18-20 de enero de 2012.<\/p>\n Freixa Font, Pere (2011): \u201cPatrimonio fotogr\u00e1fico y web 2.0: La experiencia Flickr The Commons \u201c, El profesional de la Informaci\u00f3n, v. 20, n.4, p.432-438.<\/p>\n Koltay, Tibor (2010): \u201cThe Web 2.0 Contradiction: Commercial and Library Use\u201d En: Library Philosophy and Practice, 2010. <http:\/\/www.webpages.uidaho.edu\/~mbolin\/koltay.pdf> [Consulta: 05-04-2014].<\/p>\n Mathes, Adam. Folksonomies – Cooperative Classification and Communication Through Shared Metadata<\/em>, University of Illinois Urbana- Champaign. Document en l\u00ednia. <http:\/\/www.adammathes.com\/academic\/computer-mediated-communication\/folksonomies.html> [Consulta: 01-04-2014].<\/p>\n Van der Wal, Thomas (2005). Folksonomy explanations<\/em><\/a>. Document en l\u00ednia. <http:\/\/www.vanderwal.net\/random\/entrysel.php?blog=1622<\/a>> [Consulta: 02-04-2014].<\/p>\n Van der Wal, Thomas (2005). Explaining and Showing Broad and Narrow Folksonomies<\/em><\/a>.<\/em>Document en l\u00ednia. <http:\/\/www.vanderwal.net\/random\/entrysel.php?blog=1635> [Consulta: 02-04-2014].<\/p>\n![\"etiquetatge](\"http:\/\/multimedia.uoc.edu\/blogs\/documentacio\/files\/2014\/09\/etiquetatge-social-01.jpg\")
<\/a><\/p>\n<\/a><\/p>\n<\/a><\/p>\n<\/a><\/p>\n<\/a><\/p>\n<\/a><\/p>\n