En aquest article abordarem el tema de la documentaci\u00f3 sonora, definint quin tipus de documents hi tenen cabuda, quins s\u00f3n els seus suports i formats existents, quins aspectes cal considerar en l\u2019an\u00e0lisi documental d\u2019aquests documents i, sobretot, quins s\u00f3n els reptes que planteja la seva preservaci\u00f3 en el context actual.<\/p>\n
<\/p>\n
Estat de la q\u00fcesti\u00f3<\/strong><\/p>\n \u00a0<\/strong><\/p>\n Els arxius de so tenen el seu origen als anys trenta. Alguns mitjans de comunicaci\u00f3 europeus van comen\u00e7ar a organitzar els seus arxius de so, al principi destinats a la conservaci\u00f3 dels seus propis continguts, i van posar la primera pedra del que serien, m\u00e9s tard, les importants col\u00b7leccions de documentaci\u00f3 sonora de les quals disposem actualment.<\/p>\n <\/p>\n Un dels primers aspectes a considerar \u00e9s el tractament d\u2019aquesta documentaci\u00f3 per a ser arxivada. La unitat documental a tractar no \u00e9s el suport sin\u00f3 l\u2019obra, ja que, entre altres coses, un sol suport pot contenir diverses obres. Aquest fet impos\u00e0 un canvi de concepci\u00f3 en la catalogaci\u00f3 del document i va obrir el debat sobre els criteris a seguir.<\/p>\n <\/p>\n Tradicionalment, a les biblioteques i centres de documentaci\u00f3 s\u2019ha catalogat el document sonor mitjan\u00e7ant les regles de catalogaci\u00f3 ISBD, que presentaven algunes mancances per a adaptar-se als audiovisuals, en general. Tot i que s\u2019han fet esfor\u00e7os per a cercar l\u2019estandarditzaci\u00f3 que exposarem m\u00e9s endavant, les regles que s\u2019apliquen en la catalogaci\u00f3 s\u00f3n les pr\u00f2pies de cada centre i encara s\u00f3n dispars. A l\u2019annex d\u2019aquest article podreu trobar diversos exemples de pautes i normatives de catalogaci\u00f3 aplicables a la documentaci\u00f3 sonora.<\/p>\n <\/p>\n Un cop l\u2019arxiu s\u2019ha creat i s\u2019han catalogat les obres sonores en funci\u00f3 d\u2019uns determinats criteris cal afrontar els problemes espec\u00edfics que sobrevenen a un arxiu en marxa d\u2019aquestes caracter\u00edstiques. Una, potser la m\u00e9s important, d\u2019aquestes amenaces \u00e9s la q\u00fcesti\u00f3 de la conservaci\u00f3, que ha trobat en bona mesura una soluci\u00f3, almenys de moment, en la digitalitzaci\u00f3. No obstant aix\u00f2, la digitalitzaci\u00f3 t\u00e9 uns costos en recursos i temps, i la realitat actual d\u2019aquests arxius \u00e9s que estan menys digitalitzats del que ens podr\u00edem imaginar.<\/p>\n <\/p>\n D\u2019altra banda, la informaci\u00f3 digital t\u00e9 una esperan\u00e7a de vida m\u00e9s baixa, ja que es fa malb\u00e9 f\u00e0cilment si no hi ha implicaci\u00f3 del poder p\u00fablic per a garantir-ne la preservaci\u00f3. Per aix\u00f2 mateix \u00e9s molt interessant la participaci\u00f3 activa de biblioteques, arxius i centres de documentaci\u00f3 en el disseny de pol\u00edtiques documentals que tinguin en compte tal preservaci\u00f3. En aquest sentit parla la Carta per a la Preservaci\u00f3 del Patrimoni Digital redactada per la Unesco el 2003.<\/p>\n <\/p>\n El debat sobre els formats i suports, la normalitzaci\u00f3 i la descripci\u00f3 dels documents s\u2019ha de sumar a la consci\u00e8ncia per la preservaci\u00f3 i ha d\u2019estar present en totes les fases de la gesti\u00f3 de la informaci\u00f3. Ara m\u00e9s que mai, a causa de la r\u00e0pida obsolesc\u00e8ncia dels equips, reproductors i programes inform\u00e0tics que permeten la reproducci\u00f3 de l\u2019obra i dels quals aquesta pot ser depenent, i de les incerteses encara existents al voltant dels recursos, les responsabilitats i els m\u00e8todes per a la conservaci\u00f3 i la precarietat de la legislaci\u00f3 que empara la preservaci\u00f3 d\u2019aquesta tipologia documental.<\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n Suports i formats<\/strong><\/p>\n <\/p>\n El suport de la documentaci\u00f3 sonora, com s\u2019ha dit, no constitueix una unitat documental en si mateix, est\u00e0 sotm\u00e8s a una obsolesc\u00e8ncia relativament r\u00e0pida i \u00e9s for\u00e7a sensible al deteriorament. Els arxius de documentaci\u00f3 sonora poden contenir enregistraments sonors en cintes magn\u00e8tiques, bandes sonores, discs, discs l\u00e0ser i tot un ampli ventall de tipologies de suports i formats que mirarem de sintetitzar.<\/p>\n <\/p>\n Tenim quatre classes de suports en aquesta tipologia documental: els suports mec\u00e0nics, on entrarien els discs de vinil; els suports magn\u00e8tics, com ara la cinta magn\u00e8tica, les cassets, el Digital Audio Tape (DAT) i el v\u00eddeo; els suports \u00f2ptics, com el disc compacte d\u2019\u00e0udio, el disc compacte gravable, el disc compacte regravable, el Mini-Disc, l\u2019HDCD, el SACD, el DVD-Audio i el Video Compact Disc, i, per \u00faltim, podem comptar amb els servidors d\u2019internet.<\/p>\n <\/p>\n Pel que fa a formats, observem que els arxius d\u2019\u00e0udio tenen diferents formats depenent de quines eines o aplicacions i amb quines finalitats van ser creats. Els programaris que es fan servir per a les reproduccions assignen diferents extensions depenent del tipus de fitxer que s\u2019hagi creat, per a poder-lo identificar despr\u00e9s.<\/p>\n <\/p>\n Els formats d\u2019\u00e0udio m\u00e9s comuns serien el WAVE (.wav); MIDI (.mid); CDA (.cda); MP3; MP4; AIFF \/ IFF; WMA; MOD i Audio Streaming.<\/p>\n \u00a0<\/strong><\/p>\n <\/p>\n Tractament documental<\/strong><\/p>\n <\/p>\n A la pr\u00e0ctica, quan arriba un document nou en un arxiu sonor, el primer que cal fer per a donar-li tractament \u00e9s l\u2019audici\u00f3 completa del document. Ser\u00e0 \u00fatil per a la descripci\u00f3 de contingut del document i per a la detecci\u00f3 de possibles problemes de conservaci\u00f3 o defici\u00e8ncies t\u00e8cniques del contingut. Tot seguit cal passar a l\u2019an\u00e0lisi formal del document sonor, en la qual s\u2019indicar\u00e0 una s\u00e8rie d\u2019aspectes f\u00edsics del suport mateix com a productor o generador del document sonor.<\/p>\n <\/p>\n Un cop s\u2019ha fet una audici\u00f3 completa i s\u2019ha fet l\u2019an\u00e0lisi f\u00edsica del suport, es far\u00e0 l\u2019an\u00e0lisi de contingut de la informaci\u00f3. Les eines m\u00e9s utilitzades s\u00f3n els tesaurus i tesaurus espec\u00edfics per a la descripci\u00f3 del contingut de documents audiovisuals. Darrerament est\u00e0 agafant molta for\u00e7a l\u2019etiquetatge social i les folksonomies per\u00f2 caldr\u00e0 veure la seva evoluci\u00f3 en l\u2019aplicaci\u00f3 en els centres de documentaci\u00f3 p\u00fablics. Un cop feta la descripci\u00f3 i confecci\u00f3 del registre documental sonor cal indexar el registre a les bases de dades per a bastir cat\u00e0legs amb \u00f2ptima capacitat de recuperaci\u00f3 documental.<\/p>\n <\/p>\n La font principal per a l\u2019an\u00e0lisi sempre ser\u00e0 l\u2019escolta del contingut del document i el suport, comptant la informaci\u00f3 externa que pogu\u00e9s oferir: cr\u00e8dits, parts d\u2019enregistrament, etc., encara que qualsevol font validada seria \u00fatil en cas d\u2019informaci\u00f3 incompleta o poc precisa. Durant el proc\u00e9s d\u2019an\u00e0lisi cal atendre, d\u2019una banda, les caracter\u00edstiques espec\u00edfiques d\u2019aquesta tipologia documental, el soroll, el so i el silenci, i de l\u2019altra, la veu humana. Aquests factors s\u00f3n importants a l\u2019hora de la concepci\u00f3 intel\u00b7lectual del document.<\/p>\n <\/p>\n Com esmenta Noem\u00ed Mases a An\u00e0lisi documental i preservaci\u00f3 de continguts multim\u00e8dia<\/em>:<\/p>\n <\/p>\n \u00abEls sons tenen diverses qualitats que transmetran missatges comunicatius i poderosos efectes emocionals: intensitat, durada, to, timbre i ritme. D\u2019altra banda, la m\u00fasica \u00e9s la forma no verbal m\u00e9s depurada de comunicaci\u00f3 mitjan\u00e7ant sons. En els documents multim\u00e8dia s\u2019utilitza per si mateixa o com a acompanyament, i t\u00e9 la capacitat de potenciar efectes dram\u00e0tics i crear un clima emocional, social i cultural. La veu humana com a llenguatge verbal tamb\u00e9 \u00e9s objecte d\u2019an\u00e0lisi dels documentalistes, juntament amb els seus codis d\u2019acompanyament, com s\u00f3n les caracter\u00edstiques, la intensitat, el to, el timbre, el ritme, l\u2019arrossegament, la resson\u00e0ncia, la col\u00b7locaci\u00f3, l\u2019entonaci\u00f3, els sons anat\u00f2mics i emocionals (riure, plor, sospir, badall…), els s\u00edmbols orals (onomatopeies, xiulets…), els reguladors de la conversa, etc.\u00bb.<\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n La q\u00fcesti\u00f3 de la preservaci\u00f3<\/strong><\/p>\n <\/p>\n Un cop el document sonor \u00e9s dins del sistema informacional que configura un arxiu, ens arriba la necessitat de conservar-lo. En aquest punt, el medi f\u00edsic ser\u00e0 un punt clau d\u2019estudi. El mal emmagatzematge de la documentaci\u00f3 sol ser el causant de bona part de la documentaci\u00f3 danyada o perduda. Per aix\u00f2, ser\u00e0 molt important tenir un control estricte de la temperatura (18 a 21 graus), humitat (entre el 40 i el 60%) i la llum, que ha d\u2019evitar tant com pugui els raigs ultraviolats.<\/p>\n <\/p>\n A m\u00e9s, cal preveure prou capacitat d\u2019emmagatzematge per a un fons que es preveu que anir\u00e0 creixent i que haur\u00e0 de comptar amb c\u00f2pies de seguretat i duplicats dels documents. Cal comptar amb un pressupost per a manteniment i planificar transfer\u00e8ncies de dades a altres formats. Tamb\u00e9 resulta convenient atendre el fet que determinats documents pateixen menys en posicions verticals i que sempre \u00e9s millor comptar amb professionals amb formaci\u00f3 adequada per a la manipulaci\u00f3 d\u2019aquest tipus de documents.<\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n Digitalitzaci\u00f3<\/strong><\/p>\n <\/p>\n La soluci\u00f3 actual m\u00e9s plausible per a la preservaci\u00f3 \u00e9s la digitalitzaci\u00f3. D\u2019aquesta manera es facilita l\u2019emmagatzematge massiu del so en espais m\u00e9s redu\u00efts; es passen els fons sonors a un format digital de tipus inform\u00e0tic, cosa que permet l\u2019acc\u00e9s en l\u00ednia a la informaci\u00f3 i al so; es garanteix una millor conservaci\u00f3 del fons i es treballa en clau d\u2019optimitzaci\u00f3 dels recursos. A m\u00e9s, amplia enormement les possibilitats que podem oferir d\u2019accessibilitat dels usuaris al fons de l\u2019arxiu i la capacitat per a involucrar-los en l\u2019etiquetatge social, per exemple.<\/p>\n <\/p>\n La preservaci\u00f3 digital consta de dos passos o fases. Primer, un emmagatzematge segur, seguit d\u2019un acc\u00e9s permanent per part de professionals i usuaris.<\/p>\n <\/p>\n En primer lloc, cal garantir que la documentaci\u00f3 sonora es conservi totalment i tenir una idea fefaent d\u2019una conservaci\u00f3 \u00edntegra a llarg termini. En aquest sentit les c\u00f2pies de seguretat o duplicats exactes dels nostres documents sonors s\u00f3n molt necess\u00e0ries. Aquestes c\u00f2pies necess\u00e0riament s\u2019han d\u2019anar fent actualitzant els formats i suports a mesura que avan\u00e7a la tecnologia per a garantir-ne l\u2019actualitzaci\u00f3, conservant, si es considera, la tecnologia antiga necess\u00e0ria per a reproduir les obres abolides pel que fa a suports i formats.<\/p>\n <\/p>\n Es triarien materials adequats i de qualitat per a guardar la documentaci\u00f3. Els formats de fitxer seran apropiats i els est\u00e0ndards, definits, amb una identificaci\u00f3 i topogr\u00e0fic dels fitxers clara i estandarditzada. Resulta d\u2019utilitat fer servir algun sistema de metadades de qualitat per a l\u2019etiquetatge dels documents, utilitzant algun dels esquemes existents, com ara MARC o, preferiblement, Dublin Core. Les c\u00f2pies originals destinades a ser conservades haurien de ser gestionades de manera independent de les destinades a la difusi\u00f3. Es formar\u00e0 el personal que treballi amb la documentaci\u00f3 i es crear\u00e0 un manual per a tractar-la. I, finalment, es posaran a disposici\u00f3 de l\u2019usuari el cat\u00e0leg i, si fos possible, el fons mateix a trav\u00e9s d\u2019alguna aplicaci\u00f3 en l\u00ednia.<\/p>\n Bibliografia<\/strong><\/p>\n Aguirre Bello, R.<\/strong> Preservaci\u00f3n Digital: Un nuevo desaf\u00edo para la conservaci\u00f3n y restauraci\u00f3n<\/em> [en l\u00ednia]. Disponible a: http:\/\/www.dibam.cl\/upload\/i2748-2.pdf<\/p>\n Barroco, J. M.<\/strong> Preservaci\u00f3n y conservaci\u00f3n de documentos digitales<\/em> [en l\u00ednia]. Disponible a: http:\/\/www.archivovirtual.org\/seminario\/ediciencia\/pdf\/capitulo7.pdf<\/a><\/p>\n Bibliotecas en centros de ense\u00f1anza musical en Espa\u00f1a<\/em>. Taula rodona celebrada en el marc de les IX Jornadas de Documentaci\u00f3n de FESABID. Madrid, 14-15 d\u2019abril de 2005 (84 p\u00e0g.). Madrid: AEDOM, Asociaci\u00f3n Espa\u00f1ola de Documentaci\u00f3n Musical. DL 2005. ISBN 8492219599.<\/p>\n <\/p>\n Bradley, K.; Guix, E. G.; Bal, M. S.<\/strong>\u00a0(2012). Directrices para la producci\u00f3n y preservaci\u00f3n de objetos digitales de audio<\/em>. Pozuelo de Alarc\u00f3n: AEDOM, Asociaci\u00f3n Espa\u00f1ola de Documentaci\u00f3n Musical.<\/p>\n <\/p>\n Castillo-Rivera, E.<\/strong> (2012). \u00abDisecci\u00f3n Sonora. An\u00e1lisis de Documentos Fonogr\u00e1ficos del Archivo Sonoro de la Red de Radio Universidad de Guadalajara\u00bb. Cuadernos de Documentaci\u00f3n Multimedia<\/em> [en l\u00ednia]. Disponible a: http:\/\/revistas.ucm.es\/index.php\/CDMU\/article\/view\/41213<\/p>\n Centro de Documentaci\u00f3n de RNE [en l\u00ednia]. Disponible a: http:\/\/www.rtve.es\/rne\/areas\/ar_docum.htm<\/p>\n G\u00f3mez Gonz\u00e1lez, P. J.<\/strong> (2008). El Archivo de los sonidos: la gesti\u00f3n de fondos musicales<\/em> (522 p\u00e0g.). Salamanca: Asociaci\u00f3n de Archiveros de Castilla y Le\u00f3n (ACAL). ISBN 9788461229338.<\/p>\n <\/p>\n Lasarte Gogorza, A.<\/strong> La Biblioteca de una escuela de m\u00fasica y danza<\/em> (208 p\u00e0g.). Madrid: AEDOM, Asociaci\u00f3n Espa\u00f1ola de Documentaci\u00f3n Musical. DL 2004. ISBN 8492219572.<\/p>\n <\/p>\n Marcos Recio, J. C.<\/strong> (2013). Gesti\u00f3n del patrimonio audiovisual en medios de comunicaci\u00f3n<\/em>.<\/p>\n <\/p>\n Mases Blanch, N.<\/strong> An\u00e0lisi documental i preservaci\u00f3 de continguts multim\u00e8dia<\/em>. UOC.<\/p>\n <\/p>\n Annex <\/strong><\/p>\n \u00a0<\/strong><\/p>\n Normatives i pautes de catalogaci\u00f3<\/strong><\/p>\n <\/p>\n Biblioth\u00e8ques\u00a0Discoth\u00e8ques de la Ville de Paris. Discoth\u00e8que Centrale de Paris. <\/p>\n Col\u00b7legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya<\/strong>. Grup de M\u00fasica<\/strong> (1999). Encabezamientos de materia de m\u00fasica: pautas y modelos<\/em> (106 p\u00e0g.). Madrid: AEDOM, Asociaci\u00f3n Espa\u00f1ola de Documentaci\u00f3n Musical.<\/p>\n <\/p>\n Fritz, D. A<\/strong>.<\/strong> (2004). Cataloging with AACR2 and MARC21: for books, electronic resources, sound recordings, videorecordings, and serials<\/em>. (2a. ed., 1 vol., en paginaci\u00f3 m\u00faltiple). Chicago: American Library Association.<\/p>\n <\/p>\n Gonz\u00e1lez Valle, J. V.<\/strong> (trad.) (1996). Normas\u00a0internacionales para la catalogaci\u00f3n de fuentes musicales hist\u00f3ricas: Serie A\/II, manuscritos musicales, 1600-1850 <\/em>(189 p\u00e0g.). Madrid: Arco Libros.<\/p>\n <\/p>\n Hemmasi, H.<\/strong> (1998). Music subject headings: compiled from Library of Congress Subject Headings<\/em> (2a. ed.). Lake Crystal (MN): Soldier Creek Press.<\/p>\n <\/p>\n Holzberlein, D.<\/strong> (1988). Cataloging sound recordings: a manual with examples<\/em> (300 p\u00e0g.). Nova York: The Haworth Press.<\/p>\n <\/p>\n Hsieh-Yee, I.<\/strong> (2006). Organizing audiovisual and electronic resources for access: a cataloging guide<\/em> (2a. ed., XIX, 376 p\u00e0g.). Westport (CT): Libraries Unlimited.<\/p>\n <\/p>\n Iglesias Mart\u00ednez, N.; Lozano Mart\u00ednez, I.<\/strong> (2008). La M\u00fasica del siglo xix: una herramienta para su descripci\u00f3n bibliogr\u00e1fica<\/em> (516 p\u00e0g.). Madrid: Biblioteca Nacional.<\/p>\n <\/p>\n Instrucciones\u00a0para la catalogaci\u00f3n de obras musicales, discos y pel\u00edculas<\/em> (64 p\u00e0g.). Madrid: Direcci\u00f3n General de Archivos y Bibliotecas, 1960.<\/p>\n <\/p>\n Laser\u00a0manual for cataloguing monographs and music<\/em> (27 p\u00e0g.). Londres: Laser, 1975.<\/p>\n <\/p>\n Library of Congress<\/strong> (2007).\u00a0Cataloging Policy and Support Office. Music: Library of Congress classification<\/em> (X, 397 p\u00e0g.). Washington (DC): Library of Congress, Cataloging Distribution Service.<\/p>\n <\/p>\n Mart\u00edn O\u00f1ate, A. <\/strong>(trad.). Principios de clasificaci\u00f3n de los registros sonoros<\/em> (2 vol., 47, 18 p\u00e0g.). M\u00e0laga: Asociaci\u00f3n Andaluza de Bibliotecarios. DL 1990.<\/p>\n <\/p>\n McKnight, M.<\/strong> (2002). Music classification systems<\/em> (XIII, 162 p\u00e0g.). Lanham (MD): Scarecrow Press: The Music Library Association. ISBN 0810842637. <\/p>\n Reglas\u00a0de catalogaci\u00f3n de IASA: manual para la descripci\u00f3n de registros sonoros y documentos audiovisuales relacionados<\/em> (255 p\u00e0g.). Madrid: Anabad, 2005.<\/p>\n <\/p>\n Schulz, G.; Karnst\u00e4dt, H.<\/strong> (ed.) (1994). Terms and methods for technical archiving of audiovisual materials.<\/em> (87 p\u00e0g.). Munic: Saur.<\/p>\n <\/p>\n Smiraglia, R. P. <\/strong>(1986). Cataloging music: a manual for use with AACR 2<\/em> (2a. ed., XIV, 181 p\u00e0g.). Lake Crystal (MN): Soldier Creek Press.<\/p>\n <\/p>\n Smiraglia, R. P. <\/strong>(1997). Describing music materials: a manual for descriptive cataloging of printed and recorded music, music videos, and archival music collections: for use with AACR 2 and APPM<\/em> (3a. ed., XI, 234 p\u00e0g.). Lake Crystal (MN): Soldier Creek Press.<\/p>\n <\/p>\n Smiraglia, R. P.<\/strong> (1989). Music cataloging: the bibliographic control of printed and recorded music in libraries<\/em> (XXII, 222 p\u00e0g.). Englewood: Libraries Unlimited.<\/p>\n <\/p>\n The IASA\u00a0cataloguing rules: a manual for the description of sound recordings and related audiovisual media<\/em> [en l\u00ednia]. Disponible a: http:\/\/www.iasa-web.org\/icat\/<\/a> [Data de consulta: 26 octubre 2015]. Estocolm \/ Baden-Baden: International Association of Sound and Audiovisual Archives, 1999.<\/p>\n <\/p>\n Thorin, S. E.; Franklin Vidali, C.<\/strong> (comp.) (1984). The Acquisition and cataloging of music and sound recordings: a glossary <\/em>(VIII, 40 p\u00e0g.). Canton (MA): Music Library Association.<\/p>\n <\/p>\n Weitz, J.<\/strong> (1990). Music coding and tagging: MARC content designation for scores and sound recordings<\/em> (XIX, 302 p\u00e0g.). Lake Crystal (MN): Soldier Creek Press.<\/p>\n <\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":" En aquest article abordarem el tema de la documentaci\u00f3 sonora, definint quin tipus de documents hi tenen cabuda, quins s\u00f3n els seus suports i formats existents, quins aspectes cal considerar en l\u2019an\u00e0lisi documental d\u2019aquests documents i, sobretot, quins s\u00f3n els reptes que planteja la seva preservaci\u00f3 en el context actual. Estat de la q\u00fcesti\u00f3 … <\/p>\n
\nCarreras i Fontser\u00e9, C<\/strong>.<\/strong> (1996). Classificaci\u00f3 d\u2019enregistraments sonors <\/em>(45 p\u00e0g.). Barcelona: Diputaci\u00f3 de Barcelona, Servei de Biblioteques.<\/p>\n
\nRadio Nacional de Espa\u00f1a. Comisi\u00f3n de T\u00e9cnicos de Archivo Sonoro y Documentaci\u00f3n.<\/strong> Normas de catalogaci\u00f3n del archivo sonoro de Radio Nacional de Espa\u00f1a. 1, Palabra y efectos sonoros<\/em> (2 vol., 210, 300 p\u00e0g.). Madrid: Centro de Formaci\u00f3n de RTVE. DL 1992.<\/p>\n