Pere Báscones (2014)
La creativitat com a valor que pot aportar idees de negoci és un tema íntimament relacionat amb la innovació. El canvi potser més interessant que ha experimentat la concepció d’innovació ha estat el pas de la innovació tancada (feta a laboratoris empresarials, és a dir, aquella que s’ha protegit respecte a la competència), a la innovació oberta (open innovation). Aquesta última innovació s’està fent possible també gràcies a una multitud de noves pràctiques i eines en línia que, si no l’estan provocant, com a mínim l’estan facilitant.
En aquest sentit i en relació amb aquest tema, es referenciaran breument en aquest article dues perspectives de pensament relacionades amb aquesta línia d’acció que pot fer pensar molt i que pot ser positiva com a font d’inspiració per a emprenedors.
1, La idea del rethinker o repensador de Nigel Barlow. Un concepte que desenvolupa en el seu llibre Re-think, a partir de vint idees, el qual, tot i tenir ja alguns anys, està encara vigent. El seu paper és ajudar a pensar diferent, a aportar idees per revisar pràctiques, negocis, sistemes, actuant com a agent provocador (podeu visitar el seu web per veure’n alguns exemples: http://www.nigelbarlow.com). El seu llibre Re-think és interessant en la mesura en que no representa un discurs des de la tecnofília visionària i les seves possibilitats, sinó més aviat el contrari. En el llibre es planteja que els avenços socials i el que la consciència humana pot generar ens poden ajudar a reinventar aspectes i objectes quotidians. En aquest sentit, és important no confondre el nostre mapa mental (personal i subjectiu) amb la realitat mateixa, la qual, si som capaços d’observar-la amb una mirada nova, ens convida dia a dia a revisar-la i redescobrir-la.
Això, en resum, vol dir que cal estimular la curiositat sempre per tal de no acceptar res tal com és i tenir la inquietud de poder-ho millorar tot. Cal també, segons Barlow, tenir molt en compte el paper de la intuïció (el que ell anomena pensar sense pensar), disposar d’espai mental per a crear des dels moments de no fer res (incubar les idees), potenciar la meditació i no perdre tampoc el sentit del joc.
2. La idea de l’evangelitzador. Un altre punt de reflexió ens el dóna Guy Kawasaki, el qual va ser el primer chief evangelist d’Apple i ho és ara de Canva / Canva (en espanyol). Ha escrit llibres com El arte de cultivar: guía para sobresalir, influir i triunfar.
En una entrevista a la Contra de La Vanguardia manifestava que “ser el primer està sobrevalorat”. El seu paper és el de predicar una innovació fins a aconseguir prou massa crítica d’usuaris que la fan rendible, tot i ser un canvi respecte a allò establert. En l’entrevista defensa que la història de la tecnologia demostra que no sempre el primer s’emporta el triomf i que sovint hi ha hagut invents que, tot i arribar segons, han aconseguit imposar-se, bé per un tema de preu o d’aprofitament d’altres recursos respecte al que va arribar primer.
No obstant això, potser el punt més interessant del seu discurs és que el que considera més important de qualsevol invent és com pot ajudar la gent a l’apoderament (empowerment). En el cas d’Apple, considera clau que va aconseguir apoderar la gent amb invents com el Macintosh, l’iPod o l’iPhone. Tots ells exemples de com determinats invents van sorgir del fet de repensar el que ja estava inventat obrint un camí nou a partir del qual han evolucionat molts altres. Cal dir també que no tots han estat èxits i, fins i tot Apple, ha inventat dispositius que no han tingut èxit (com la consola de videojocs Pippin, la xarxa social Ping o la PDA Apple Newton).
Però potser l’aspecte més interessant del seu discurs és el fet de demostrar d’alguna manera que els invents poden tenir èxit més enllà de la lògica, i que sovint són aspectes que no tenen a veure amb la mateixa tecnologia, cosa que acaba fent que comercialment un aparell s’imposi. A la història del videocassets domèstics, el VHS es va imposar al Betamax i al sistema de Video 2000, tot i ser tècnicament pitjor.
Però un altre exemple més proper el tornem a trobar en Apple, i és que de fet tots els usuaris sàpiguen que els ordinadors de la poma no solen ser ni els més potents tecnològicament ni els més barats, per tant, el seu èxit comercial ve del fet de crear una comunitat d’usuaris (fans, en realitat) que en valoren també altres aspectes. Aquest tenen a veure tant amb les percepcions, sensacions i concepcions personals, com amb els valors estètics, comunicatius, simbòlics o de simplicitat, i potser en especial amb els relacionats amb la capacitat de transmetre seguretat, fiabilitat i facilitat d’ús.
La pregunta ara és: com es planifica tot això? Si gran part de tots aquests elements fins fa poc anaven en gran part associats a la marca més que al producte, ara tot canvia si parlem de petites innovacions i invents modestos. Kawasaki declara que avui en dia ja ningú no planeja res, ni ell ni les empreses tecnològiques, perquè surt més barat provar en temps real qualsevol producte. Llavors, si funciona, s’accelera el procés per obtenir-ne una versió definitiva i ben distribuïda i, si no, es corregeix o es deixa.
Som, per tant, a l’època de les versions beta gairebé permanents. Tal com ell diu, ja no cal fer estudis de mercat; és més barat experimentar amb la realitat que amb simulacions. Ara no val la pena assajar i esperar abans de tenir el producte final; és més barat experimentar amb la mateixa realitat. Per això moltes vegades el producte és el prototipus i, en funció dels usuaris, es pot millorar o desestimar si no acaba de funcionar. En relació amb els negocis relacionats amb el mercat digital (apps, per exemples), defensa la necessitat de crear primer una comunitat d’usuaris abans de buscar-ne la monetització (una estratègia prou coneguda darrerament i que ha donat peu a les versions gratuïtes i les premium de moltes apps).
Una de les frases més interessants és la resposta a la pregunta: “I si un usuari no vol el teu producte?”. La resposta va ser:
“Lanzas otro. El error es tratar de invertir en tratar de averiguar qué quiere el consumidor para darle lo que quiere, porque en realidad no lo sabe. Has de decírselo tú. Si hubieran hecho un estudio de mercado para un nuevo móvil hoy no habría el iPhone sino un móvil como los de antes pero con más batería ¿alguien podía saber hace diez años que necesitaría un Smartphone para vivir?”.
Kawasaki, per tant, declara que en realitat la innovació reeixida ho és si, a banda del producte, es troba la manera de convèncer l’usuari que la nova proposta és interessant. I de Kawasaki podem destacar també aquesta proposta d’experimentació continuada amb la realitat que deixa de banda el que sembla que sempre es predica amb tota via de negoci: la planificació i la lògica del mercat. Potser cal assumir que mentre una part de les grans empreses experimenten segons el model tradicional basat en les dades i aprofitant ara el que sistemes com el big data pot oferir, d’altres ho fan tal com proposa Kawasaki, a partir d’un procés de prova i error sobre la realitat mateixa. Per seguir aprofundint en les teories de Kawasaki destaquem el post “10 consejos de Guy Kawasaki sobre el arte de innovar en los negocios tecnológicos”.
Però, en qualsevol cas, sembla clar que la innovació oberta (open innovation) ha donat lloc a escenaris nous en què la creativitat és un ingredient obert i, de fet, podríem parlar també d’una nova cultura de la innovació oberta. L’evolució d’idees i productes és, en molts invents, fruit de la visió d’un impulsor de la idea, de la confiança dels inversors, tot i la possible falta de lògica i de les aportacions d’una comunitat que en fa possible la rendibilitat i la millora constant. En aquest sentit, la comunitat d’usuaris aposta i pot ser clau en funció de les seves expectatives del futur d’un producte.
La figura del qui repensa i aposta per noves solucions, ara més que mai, ha de superar la lògica i la mateixa tecnologia (quant a possibilitats) per transcendir-la. Tot i que també és cert que de vegades la mateixa tecnologia ens dóna molt més del que som capaços d’aprofitar o utilitzar… O és que tothom pot dir que treu el màxim profit possible del seu telèfon intel·ligent (smartphone), sigui per la nostra vida personal o professional?
Referències
- La creatividad como fuente de negocio, d’Alfons Cornella a infonomia.com:
http://www.infonomia.com/ke941-cmo-innovar-1-la-creatividad-como-fuente-de-negocio. - Canva: https://www.canva.com.
- Web de Nigel Barlow: http://www.nigelbarlow.com.
- Re-think: Piensa diferente, de Nigel Barlow:
http://www.planetadelibros.com/re-think-libro-4692.html. - La Contra de La Vanguardia, entrevista a Guy Kawasaki:
http://www.lavanguardia.com/lacontra/20141202/54420958362/la-contra-guy-kawasaki.html
- 10 consejos de Guy Kawasaki sobre el arte de innovar en los negocios. http://www.ticbeat.com/economia/10-consejos-de-guy-kawasaki-sobre-el-arte-de-innovar-en-los-negocios-ti/.