Grau Multimèdia – UOC Universitat Oberta de Catalunya
Creativitat i Estètica Grau Multimèdia – UOC

Arduino, Raspberry Pi i altres cosins

Pere Báscones

arduino Pere Báscones (2014) 

Fa un temps que l’electrònica de baix cost està revolucionada per tota una sèrie de dispositius que han permès la creació de tot tipus de petits aparells i gadgets a manera de prototips. Estem parlant de projectes open source de programari i maquinari que han saltat del món educatiu a infinitat d’entorns i aplicacions en el món real, especialment aquells que veuen la facilitat d’aplicar la tecnologia de low cost a la vida real. Segurament, Arduino ha estat un dels projectes pioners en aquest món dels dispositius de hackeig DIY, però actualment d’altres com Raspberry Pi s’han posicionat ampliant possibilitats i darrere d’ells han sorgint molts altres projectes i alternatives similars que convé tenir en compte.

En aquest article farem un repàs breu als més destacats presentant-ne i comentant-ne les característiques.

Arduino

El projecte Arduino va ser iniciat el 2005 com un projecte d’estudiants a l’Institut IVREA, a Ivrea (Itàlia). Massimo Banzi, un dels professors, en va ser el fundador i Arduino s’ha establert des de llavors com un projecte de referència en el desenvolupament de maquinari lliure. El projecte ha estat basat en el disseny de diverses plaques low cost que funcionen com a microcontroladors i que han tingut una gran acceptació i han generat una comunitat d’usuaris important a tot el món i un gran nombre d’aplicacions, especialment en l’entorn educatiu.

Com a microcontrolador, Arduino utilitza el seu propi llenguatge basat en Wiring, i va ser pensat com a eina senzilla de prototipatge de maquinari i programari, però actualment permet també desenvolupar diferents objectes autònoms que es poden connectar a través de les seves entrades analògiques i digitals a tot tipus de sensors, motors, llums i altres dispositius. També es pot connectat a programari com Processing, Max/MSP o Pure Data, fet que l’ha fet molt versàtil per a desenvolupar projectes interactius dins del món de l’art digital, dels portables (wearables) i fins i tot de la robòtica.

La placa Arduino UNO té un cost d’uns 25 € i ha donat peu a un gran nombre de projectes derivats de maquinari i pensats per Arduino com ara Grove systems, Rainbowduino

o XBEE. Tot i que Arduino és un projecte d’open hardware, el fet és que Arduino és una marca registrada (CC BY-SA) i això ha motivat també l’aparició Freeduino (un projecte similar però que permet l’ús del nom sense restriccions).

arduinoifreeduino

Arduino i Freeduino

Raspberry Pi

Es tracta també d’una plataforma de maquinari desenvolupada pel món educatiu. Va sorgir al Regne Unit, de la mà del Laboratori d’Informàtica de la Universitat de Cambridge, com una espècie de microordinador que permetés als alumnes iniciar-se en el món de la programació i construcció d’ordinadors. Però el fet és que Raspberry és molt més que Arduino. Mentre que Arduino és un simple microcontrolador, Raspberry Pi és, en realitat, un ordinador completament funcional que permet gràcies a la seva connexió a una SD-card (que fa de microdisc dur), a les seves connexions USB, Ethernet i àudio, i a la potència de seu processador (de 700 MHz) i la sortida HDMI, convertir-se en un ordinador complet. El projecte Kano és un bon exemple de kit d’ordinador DIY basat en Raspberry Pi.

El fet és que Raspberry ha revolucionat encara més el món de l’electrònica i la seva comunitat també ha estat clau per a difondre’l a la Xarxa com a projecte comercial que pot utilitzar un SO basat en Linux (Raspbian és un exemple d’aplicació de Debian). El preu de la placa B està al voltant dels 40 €.

El futur

El futur és incert per a aquestes dues plataformes, ja que estan sorgint noves propostes basades en aquesta filosofia de projecte de maquinari obert, com ara les plaques OlinuXino, APC, HackBerry A10, CubieBoard, Gooseberry o Beagle Bone. Totes tenen característiques similars a Raspberry Pi, ja que són projectes de microordinadors que incorporen processadors potents (alguns arriben a 1,2 GHz) i utilitzen SO basats tant en Linux com Android.

Però el que és clar són les infinites possibilitats que permeten no sols educativament per a projectes relacionats amb prototips i robòtica, com ja promouen diferents projectes de laboratoris i experiments a escoles i instituts de secundària, sinó també per a projectes comercials que utilitzen aquest tipus de tecnologia de baix cost versàtil i oberta. Lego és un exemple d’aquesta aplicació per a la construcció de màquines senzilles i robots.

L’empresa Libelium, establerta a Saragossa, és un exemple de negoci basat en la consultoria, en l’aplicació de solucions electròniques. Fins i tot han desenvolupat també tecnologia pròpia com les plaques Waspmote. En el seu web es poden veure cinquanta projectes basats en la utilització de sensors per a projectes enfocats a solucions per a un smart world: smart cities, smart environment, smart water, smart metering, smart agriculture, seguretat i emergències, solucions de compra electrònica, logística, control industrial, domòtica o ehealth.

I per a posar-ne un altre exemple, si abans en una exposició plena de vídeos l’única manera era connectar reproductors de DVD a pantalles de vídeo, actualment amb plaques Raspberry Pi i pantalles de qualsevol mida amb entrada HDMI es poden reproduir vídeos des de les SD-Cards, fins i tot vinculats a sensors de moviment; sens dubte, els temps canvien.

 

Referències:

Pere Báscones està llicenciat en Belles Arts per la Universitat de Barcelona (UB) i en Comunicació Audiovisual per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), postgraduat en Disseny i usabilitat per...