“Content Curation is a term that describes the act of finding, grouping, organizing or sharing the best and most relevant content on a specific issue.”– Rohit Bhargava
Pere Báscones (2014)
Internet i la cultura digital ha posat al nostre abast una quantitat tan gran de documents i continguts que ens ha provocat un excés d’informació de difícil solució. Els cercadors com Google ens ajuden a cercar i destriar el gra de la palla, però com podem superar el mètode automatitzat dels algoritmes dels grans cercadors per arribar als continguts rellevants que ens interessen? El content curator és el professional que ens pot donar una solució al problema. La seva tasca: destriar, filtrar, ordenar i compartir la informació. Els content curators són a la Xarxa la figura dels nous guies, els quals ens permeten anar més enllà del simple contingut etiquetat i representen una drecera cap a continguts interessants d’infinitat d’àmbits i temes.
Dins d’una realitat que amb l’esclat de la revolució digital ens ha posat en una situació d’infoxicació emergeix la figura del content curator, o comissari de continguts, que alguns autors han identificat com el professional de la desinfoxicació. De fet, no és una figura del tot nova; podríem fàcilment identificar o relacionar aquest professional amb la figura d’un selector d’informació, paper que sempre ha tingut el documentalista especialitzat o l’editor, sigui d’una editorial, una revista o d’un programa de TV. No obstant això, la figura del content curator respon a un altre context com és Internet i no les fonts clàssiques (centres de documentació, arxius, biblioteques) i també estableix altres criteris: no treballa tant a internament, sinó que ho fa per compartir amb clients, seguidors, etc. la informació trobada. A més, també fa una aportació crítica als continguts i els selecciona a través del context (sense making).
Per tant, aquesta figura la podem interpretar des d’una perspectiva molt més àmplia i flexible. Javier Cuallar i Javier Leiva, autors del llibre El Content Curator, descriuen el mètode d’aquest especialista amb el que ells anomenen les 4S: search, select, sense making i share (cerca, selecció, aportació de significat segons el context i compartició). Això vol dir que la seva tasca no sols és la de documentalista, sinó també la de generador de sentit al conjunt d’informació i la de professional encarregat de difondre-la i compartir-la a la Xarxa. D’altres, com Rohit Bhargava, des del seu Manifest del Content Curator, ja el 2009 entenia aquesta figura com un perfil professional que havia de ser clau al Web social.
Tot i que és evident que autors com Bhargava escriuen carregant tintes per engrandir la seva professió, uns anys després probablement els seus pronòstics siguin ja una realitat. Julian Marquina en el seu article també recorda que segons l’informe «Perfiles Profesionales más demandados en el ámbito de los Contenidos Digitales en España 2012-2017», la figura del content curator és imprescindible per a filtrar, ordenar, prioritzar i facilitar a altres persones l’ús de la informació que comparteix.
Es pot també entendre el content curator com una figura molt propera al curador o comissari d’exposicions, i per tant, ja no sols com un simple buscador, categoritzador i divulgador de continguts per a un mitjà sinó que s’entén com un nou possible mitjà. I de la mateixa manera que a certes exposicions artístiques el comissari és tan important o més que els mateixos artistes, el content curator pot ser de vegades un nou líder d’opinió que no sols selecciona continguts sinó que els posa en relleu si la seva audiència li fa confiança (això vol dir que té una responsabilitat en la verificació de la informació, ja que dóna a la selecció d’unitats un valor de conjunt superior a la suma de les parts). Això seria així perquè el content curator podria ser, en realitat, un generador de discursos i aquests poden ser tan variats com els continguts que selecciona, prepara, treballa i transmet; per exemple, es pot especialitzar en disseny, arquitectura, política, economia, moda, tendències, fotografia, literatura, etc.
I per què parlem del content curator? Doncs perquè com s’ha dit a l’inici el necessitem dins d’un context d’infoxicació. Un content curator és un expert que ens pot ajudar a trobar dreceres dins d’un tema millor que els sistemes automatitzats, ens pot estalviar temps, però sobretot ens pot fer un servei de filtre i d’anàlisi molt valuós. Pensem, per exemple, en el blog d’un expert en músiques que ens obre la mirada cap a nous grups o músics revelació explicant-nos-en detalls i aspectes interessants amb les seves recomanacions.
Juan Marquina fa en el seu article una aportació interessant en què resumeix les funcions que ha de tenir el content curator i a continuació la relació:
Les funcions del content curator
El content curator té entre les seves funcions les següents:
- Dissenyar l’estratègia d’informació.
- Localitzar, identificar i seguir fonts d’informació pertinents.
- Processar grans quantitats d’informació.
- Filtrar o garbellar la informació interessant de la que no ho és.
- Reutilitzar o reelaborar continguts externs.
- Donar sentit i valor al contingut en un context.
- Crear continguts o adequar informació per compartir-los.
- Vincular continguts.
- Difondre i publicar informació rellevant i pertinent.
- Treballar el posicionament en línia.
- Localitzar nínxols de treball i investigar-hi.
- Tenir coneixement de les eines de filtratge i difusió de la informació.
- Supervisar converses, temes i publicacions dels mitjans socials.
- Informar l’organització per a la qual treballa i fer que estigui sempre a l’avantguarda informativa sobre la seva temàtica.
- Analitzar la repercussió de la informació compartida i difosa amb l’objectiu de conèixer-ne la utilitat.
Segons Bhargava, hi ha cinc models de content curation que es relacionen aquí:
- Agregació
Es tracta –sovint en un format d’entrada de blog– de generar una relació d’informació rellevant que és el resultat de la selecció de milers de pàgines o documents. Sol adoptar la forma de “Les 20 millors aplicacions de…”, “Els 25 millors webs sobre…”, etc. D’aquesta manera la persona interessada en aquell tema troba sovint en una única pàgina una relació de continguts seleccionada, classificada (pot seguir un ordre), mínimament comentada i vinculada amb la seva font original.
- Destil·lació
La destil·lació és un dels valors que aporta el comissariat de continguts: aporta simplicitat al contingut en la mesura que resumeix i destil·la les idees més importants o rellevants sobre un tema, i de vegades aporta contingut addicional i precís. Es tracta també de fer digerible contingut dens que faciliti la comprensió bàsica.
- Elevació
Sovint el microblogging (twitter) és capaç de generar idees i imatges que són en realitat el reflex d’una tendència social o un canvi més ampli. L’elevació comporta, d’alguna manera, identificar aquestes tendències i ser capaç d’elevar i definir millor aquestes idees, notícies o continguts. Això implica experiència, gran capacitat analítica i de síntesi, per tal de veure en molts continguts menys importants tendències o canvis més importants que siguin susceptibles de ser concretats i elevats a la Xarxa. Això implica ser, en certa manera, també un visionari i un coolhunting.
- Mashup
Aquest concepte se sol utilitzar en música i amb les aplicacions en línia per descriure la fusió de continguts (músiques o peces de música), i també la fusió de dades que generen nova informació o maneres de ser visualitzada. La juxtaposició o fusió de continguts suposa per part del content curator la possibilitat de generar nous punts de vista, per ampliar informació, afegir matisos o exemples, etc. La Viquipèdia és, en part, un bon exemple d’aquest comportament, en què els continguts es generen a còpia de superposicions d’aportacions per part de diferents autors implicats.
- Cronologia
El fet cronològic i l’ordenació de la informació seguint l’evolució d’un tema o concepte al llarg del temps pot ser molt interessant i útil, ja que aporta un grau de comprensió més alt en tant que ens dóna una visió organitzada cronològicament que permet rastrejar certes lògiques o causes més enllà d’una explicació o del comentari d’un fet a manera de foto fixa. És, per tant, una manera també de fer història d’idees, fets, artefactes o conceptes.
Vilma Nuñez també aporta un esquema de com funciona el procés de curació de continguts i apunta cinc etapes i també algunes de les eines que s’utilitzen.
Procés de content curation segons Vilma Nuñez. Font: http://vilmanunez.com/2014/02/24/content-curator/
En relació amb l’àmbit de la comunicació i el disseny de marca, espai dels community managers, el content curator pot aportar segons Vilma Nuñez:
- Més notorietat de marca.
- Una font constant d’informació per a generar continguts.
- Una ajuda per a augmentar les comunitats en línia.
- Una manera ideal per a tenir més publicacions en els mitjans en línia.
- Ben fet pot representar un valor addicional per a l’usuari final.
- Un estalvi de temps dins del procés de creació.
- Una ajuda per a estar actualitzat i conèixer les darreres novetats sobre un sector, temàtica o àmbit en particular.
Podem concloure, així, que el content curator pot ser una oportunitat i una sortida professional dins del món de la comunicació, el màrqueting de continguts o el nou periodisme digital. Però també a títol individual la seva tasca pot estar estretament vinculada al món dels bloguers i amb els nous líders d’opinió i aportar contingut rellevant.
Les millors eines i els millors recursos del content curator
Finalment, podríem reflexionar ara sobre quins poden ser els mitjans del content curator, i aquí també es pot fer un bon exercici de projecció. És obvi que els blogs han estat una bona via per a fer-ho, però també podríem pensar en com algunes revistes digital s’han reconvertit i com apps com Flipboard o el Play Quiosc són en realitat mostres de revistes digitals generades des de la figura d’aquests content curators i com en aquest cas la tecnologia també ha tingut un paper important en el disseny de la interfície, en dotar-la de la seva personalitat.
D’altra banda, apps com Pinterest, Evernote, Ember, Pocket o Tumblr són eines que ens permeten organitzar els continguts multimèdia que ens agraden o inspiren, i categoritzar-los per després compartir-los via web o newsletter. Però potser més interessant encara són apps com Zite, que va més enllà i s’adapta al que busquem de manera que progressivament i de manera intel·ligent ens acaba mostrant els continguts adaptats als nostres interessos i hàbits de lectura.
Conceptualment, no sols ens permeten veure com noves eines poden contribuir a aquesta tasca, sinó com també el coneixement compartit a la Xarxa permet generar coneixement nou. El futur, i aquest aspecte és el més revolucionari, serà veure com tot el que generem de continguts en xarxa serà processat des del big data i la intel·ligència artificial per aconseguir que s’ordenin, categoritzin i relacionin per esdevenir nous continguts i nova informació (de fet, és el present). Segons experts en tendències tecnològiques, la propera revolució tecnològica es produirà dins del sector de la robòtica personal i la intel·ligència artificial. Dins d’aquesta nova eclosió d’aplicacions, la gestió de la informació de manera intel·ligent serà clau, i gegants com Amazon i Google ja hi estan invertint.
EINES
Seguiment de contingut
Filtratge i arxiu de continguts
Optimització de continguts
- Canva: crea bones imatges de manera fàcil.
Programació i gestió de continguts i xarxes
- BufferApp: programació de missatges a Twitter, Facebook, G+ i Linkedin.
- Hootsuite: permet gestionar diversos perfils de diverses xarxes socials des d’una una plataforma.
Newsletters
- Mailchimp: gestió de newsletters.
Apps
Referències
- Guallar, Javier; Leiva, Javier (2013). El Content Curator. UOC.
- Web dels autors: Los content curators. http://www.loscontentcurators.com.
- Nuñez, Vilma. “Qué és el content curator”.
- Sanz Martos, Sandra (2012). ¿Por qué lo llaman “content curator” cuando quieren decir documentalista?.
- Marquina, Julian. “El Content Curator o el profesional de la desinfoxicación”.
- Bhargava, Rohit (2009). Manifiesto for the content Curator.
- Bhargava, Rohit (2011). The 5 models of content curation.