{"id":164,"date":"2015-02-23T18:33:17","date_gmt":"2015-02-23T17:33:17","guid":{"rendered":"http:\/\/multimedia.uoc.edu\/blogs\/estetica\/?p=164"},"modified":"2015-02-23T18:50:24","modified_gmt":"2015-02-23T17:50:24","slug":"lentrenament-creatiu-a-la-vida-quotidiana","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/multimedia.uoc.edu\/blogs\/estetica\/2015\/02\/23\/lentrenament-creatiu-a-la-vida-quotidiana\/","title":{"rendered":"L\u2019entrenament creatiu a la vida quotidiana"},"content":{"rendered":"

Pere B\u00e1scones (2014)<\/em><\/p>\n

La creativitat<\/em> \u00e9s un concepte de dif\u00edcil definici\u00f3 com s\u2019ha comentat en el m\u00f2dul de l\u2019assignatura, per\u00f2, tot i aix\u00f2, continua suscitant inter\u00e8s i el seu estudi va associat a un intent constant de comprendre com funciona la ment humana. Hi ha estudis que busquen trobar la f\u00f3rmula per explicar com funciona i com s\u2019origina la creativitat. Alguns treballs recents ens poden ajudar a descobrir una mica millor com funciona i com la podem desenvolupar a la nostra vida quotidiana. En farem, a continuaci\u00f3, un apunt amb tres refer\u00e8ncies.<\/p>\n

En el primer cas, es tracta d\u2019una informaci\u00f3 extreta del post \u201cNuevas claves sobre el origen y funcionamiento de la creatividad\u201d, de Yaiza Mart\u00ednez, en qu\u00e8 resumeix els resultats d\u2019un parell d\u2019estudis fets en paral\u00b7lel a Am\u00e8rica del Nord i als Pa\u00efsos Baixos.<\/p>\n

En el primer dels estudis s\u2019ha demostrat que l\u2019hemisferi dret, fins ara considerat el creatiu, no sempre treballa sol i sovint demana ajuda a l\u2019esquerre (el considerat m\u00e9s racional i l\u00f2gic) quan estem en un estat creatiu. Vol dir aix\u00f2 que la creativitat tamb\u00e9 utilitza el pensament racional i l\u00f2gic? Doncs segurament deu ser aix\u00ed i potser el que demostra \u00e9s que la creativitat no dep\u00e8n nom\u00e9s de l\u2019hemisferi dret, al qual s\u2019atribueixen les funcions especialitzades en les sensacions, els sentiments i les facultats visuals i sonores no verbals (les relacionades amb les habilitats art\u00edstiques i musicals), sin\u00f3 que l\u2019estat creatiu tamb\u00e9 fa funcionar la part m\u00e9s especialitzada en el llenguatge verbal, la l\u00f2gica i les matem\u00e0tiques.<\/p>\n

Els investigadors de neuroci\u00e8ncia de la University of Southern California\u00a0(USC)<\/a>, comandats per la directora del grup Lisa Aziz-Adh, han publicat els seus estudis a la Social Cognitive and Affective Neuroscience<\/a>, per als quals van utilitzar tecnologia fMRI<\/a>\u00a0(d\u2019imatge per resson\u00e0ncia magn\u00e8tica funcional) i amb la qual van escanejar la ment d\u2019estudiants d\u2019arquitectura fent tasques creatives. D\u2019aquest estudi es despr\u00e8n que necessitem els dos hemisferis per al processament creatiu.<\/p>\n

Per\u00f2 com podem fomentar el pensament creatiu?<\/strong>
\nEn el segon estudi portat a terme per la psic\u00f2loga Simone Ritter s\u2019ha demostrat que per a potenciar la creativitat n\u2019hi ha prou amb el desenvolupament de tasques quotidianes canviant-ne l\u2019ordre. Els seus estudis evidencien que el simple fet de canviar la manera com desenvolupem tasques quotidianes \u2013trencant aix\u00ed patrons cognitius\u2013 fomenta una manera de pensar m\u00e9s flexible i creativa. Per tant, podr\u00edem extreure que nom\u00e9s un simple canvi d\u2019actitud personal cap a un comportament de canvi d\u2019h\u00e0bits pot servir per a millorar la nostra flexibilitat cognitiva (i per extensi\u00f3 la nostra capacitat creativa).<\/p>\n

Aquest estudis i les seves conclusions es poden sumar a les que es comenten en el cap\u00edtol 291 del programa Redes<\/em> (la tercera refer\u00e8ncia), dirigit per Eduard Punset i titulat: \u201cCreatividad en la vida cotidiana\u201d. En aquest cap\u00edtol es recullen algunes aportacions de diferents autors, com el psic\u00f2leg James C. Kaufman o Francisco Javier Corbal\u00e1n, que tamb\u00e9 van en un l\u00ednia similar a la comentada anteriorment. S\u2019hi posa de manifest la import\u00e0ncia de la motivaci\u00f3 i la personalitat.<\/p>\n

Les conclusions que podem extreure s\u00f3n que la creativitat t\u00e9 a veure amb la flexibilitat cognitiva i aquesta prov\u00e9 dels canvis o es fomenta amb els canvis, fugint de les pautes i patrons que no ens permeten variar les nostres connexions neuronal i que per tant ens porten a repetir solucions ja conegudes. Altres estudis apunten cap a l\u2019aprenentatge d\u2019idiomes tamb\u00e9 com un bon entrenament creatiu per a afavorir noves connexions neuronals.<\/p>\n

A partir d\u2019aqu\u00ed tamb\u00e9 podem concloure que la creativitat \u2013i ara ja aplicant tot aix\u00f2 al m\u00f3n del disseny\u2013 tamb\u00e9 t\u00e9 una interpretaci\u00f3 similar, \u00e9s a dir, podr\u00edem extreure que la creativitat en el disseny es millora arriscant, fugint de solucions conegudes, invertint les maneres de fer, potser flexibilitzant metodologies fins a desconstruir esquemes per tornar-los a refer. I tot plegat, tamb\u00e9 t\u00e9 molt a veure amb la nostra personalitat, els nostres interessos i motivacions, tant els personals com els professional, i amb la nostra actitud proactiva en tot el que fem.<\/p>\n

 <\/p>\n

Refer\u00e8ncies<\/strong><\/p>\n