{"id":166,"date":"2015-02-23T18:37:22","date_gmt":"2015-02-23T17:37:22","guid":{"rendered":"http:\/\/multimedia.uoc.edu\/blogs\/estetica\/?p=166"},"modified":"2015-02-24T16:35:27","modified_gmt":"2015-02-24T15:35:27","slug":"la-creativitat-com-a-valor-cultural","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/multimedia.uoc.edu\/blogs\/estetica\/2015\/02\/23\/la-creativitat-com-a-valor-cultural\/","title":{"rendered":"La creativitat com a valor cultural"},"content":{"rendered":"

Pere B\u00e1scones (2014)<\/em><\/p>\n

La creativitat \u00e9s un valor en al\u00e7a dins del m\u00f3n dels negocis, i en gran part es deu al fet que des del 2000 aproximadament emergeix el paradigma de l\u2019economia creativa<\/strong>, amb te\u00f2rics com Richard Florida<\/strong> (concepte de classe creativa<\/strong>) que situen la creativitat i la cultura com a motors del creixement econ\u00f2mic. La creativitat esdev\u00e9, per tant, un factor en el qual les ciutats (ara tamb\u00e9 en la l\u00ednia de ser ciutats intel\u00b7ligents), els pa\u00efsos i les regions han d\u2019invertir si volen marcar un perfil propi i ser nodes d\u2019atracci\u00f3 econ\u00f2mica (hubs<\/em> creatius). Dins d\u2019aquest paradigma la creativitat, o millor dit, el valor creatiu i la innovaci\u00f3, es comencen a considerar un factor estrat\u00e8gic que pot arribar a ser font de negoci.[1]<\/a><\/p>\n

Partirem de la base que la creativitat ha estat sempre considerada un valor positiu a totes les disciplines del coneixement com a motor d\u2019aven\u00e7os (des de les arts fins a la ci\u00e8ncia). Potser tamb\u00e9 \u00e9s cert que popularment ha estat m\u00e9s identificada amb la qualitat que nodria la creaci\u00f3 art\u00edstica o la creaci\u00f3 dins de sectors relacionats ara amb les ind\u00fastries culturals: la producci\u00f3 audiovisual, la publicitat, la moda, el disseny o el cinema per posar-ne alguns exemples. No obstant aquesta percepci\u00f3, ara el fet \u00e9s que la qualitat creativa, en tant que factor clau d\u2019innovaci\u00f3 i d\u2019idees per a generar nous negocis, noves solucions i nous invents tecnol\u00f2gics (apps, per exemple), s\u2019ha mercantilitzat fins a convertir-se en una caracter\u00edstica o compet\u00e8ncia personal desitjable que cal fomentar, formar i pagar degudament tant o m\u00e9s que la formaci\u00f3 t\u00e8cnica especialitzada o l\u2019experi\u00e8ncia. En aquest sentit, \u00e9s interessant el debat obert entorn del concepte de classe creativa<\/em> que trenca, en certa manera, amb la classificaci\u00f3 tradicional del treballador a partir de la seva titulaci\u00f3 i les seves compet\u00e8ncies (skills<\/em>) i planteja aix\u00ed mateix altres vies que es puguin certificar. Es posen en valor aspectes com la mobilitat horitzontal o l\u2019autoformaci\u00f3, que poden arribar a generar perfils professionals singulars i altament creatius en algunes persones.<\/p>\n

I la pregunta \u00e9s: on \u00e9s aquesta creativitat? \u00c9s a les persones? A les empreses? A l\u2019escola i a la universitat? A la societat? O, en definitiva, al sistema econ\u00f2mic actual que intenta potenciar-la i monetitzar-la?<\/p>\n

El cert \u00e9s que la creativitat com a qualitat o compet\u00e8ncia personal ara va molt m\u00e9s enll\u00e0 de ser una qualitat que aporti solucions originals visualment o est\u00e8ticament dins dels sectors creatius tradicionals (art, disseny, fotografia, publicitat…). I podem dir que ara ser creatiu tamb\u00e9 t\u00e9 a veure amb ser una persona capa\u00e7 d\u2019adaptar-se a situacions de canvi i complexitat per tal de trobar solucions a problemes complexos. La ment creativa \u00e9s, per tant, un valor en al\u00e7a en tant que \u00e9s capa\u00e7 d\u2019obrir-se a nous escenaris, lluitar contra nous enemics i enfrontar-se a situacions canviants. Tot aix\u00f2, en part, no ho oblidem!, gr\u00e0cies tamb\u00e9 a tots els artefactes i recursos que la societat de la informaci\u00f3 ara posa al nostre abast per treballar des de la connexi\u00f3 i la hiperinformaci\u00f3.<\/p>\n

Aquesta adaptabilitat \u00e9s un requeriment de la globalitzaci\u00f3 i dels problemes amb m\u00faltiples arrels que el mercat i la societat demanen. La q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s si aquest factor ara tan desitjable es pot potenciar f\u00e0cilment a partir de postgraus, m\u00e0sters especialitzats o hauria de formar part d\u2019una manera d\u2019aprendre, fer i pensar molt m\u00e9s transversal, implantada a tots els nivells del sistema educatiu i universitari, i valorada des de dins de la societat mateixa.<\/p>\n

El perill est\u00e0 a creure exclusivament en una creativitat que, com diu Guiomar Alonso, nom\u00e9s es busca per privilegiar el seu component econ\u00f2mic, gr\u00e0cies al fet que afavoreix la iniciativa empresarial, la innovaci\u00f3 i la millora la productivitat. \u00c9s a dir, una creativitat que es posa en \u00faltima inst\u00e0ncia al servei del creixement econ\u00f2mic i, per tant, del sistema capitalista imperant, sense oferir \u2013des del mateix pensament creatiu\u2013 un posicionament cr\u00edtic i realment globalitzador, capa\u00e7 de servir a tots els \u00e0mbits de la nostra vida com a ciutadans i atendre\u2019ls.<\/p>\n

\u00c9s cert que aquesta definici\u00f3 de creativitat orientada a la innovaci\u00f3 i la pr\u00e0ctica empresarial tamb\u00e9 es pot justificar pel fet que pugui trobar noves vies per a arribar a millors condicions productives, millors tipus de llocs de treball i una economia creixent que afavoreixi la cohesi\u00f3 social i el benestar global de la societat. I \u00e9s cert que la creativitat pot fomentar tots aquests models en pro de nous canvis, sigui pels motius que siguin. Per\u00f2 l\u2019experi\u00e8ncia tamb\u00e9 ens demostra que tot aix\u00f2 forma part m\u00e9s del gui\u00f3 optimista que ens venen des de la teoria pol\u00edtica que d\u2019una visi\u00f3 objectiva de la realitat mateixa, i en especial en temps de crisi.<\/p>\n

Un exemple de com la realitat castiga certes previsions, el trobem en les dures cr\u00edtiques que alguns autors han dedicat a la visi\u00f3 optimista del concepte de classe creativa<\/em> (Contra la clase creativa<\/em>). La crisi europea ha deixat en evid\u00e8ncia pa\u00efsos com el nostre, per la seva incapacitat per frenar la fuga de cervells en un temps de crisi econ\u00f2mica perqu\u00e8 la gent no trobava feina tot i tenir expedients acad\u00e8mics excel\u00b7lents. Alguns en culpen la crisi, per\u00f2 no podem oblidar que, al cap i a la fi, Espanya ha seguit el gui\u00f3 de la troika i d\u2019un model econ\u00f2mic neoliberal que no ha estat capa\u00e7 de donar solucions per als m\u00e9s preparats. Tamb\u00e9 veiem que sovint les ind\u00fastries culturals (creatives), posem per cas el cinema, s\u00f3n m\u00e9s aviat conservadores i arrisquen poc, de manera que generen cont\u00ednuament productes comercials que aprofiten velles f\u00f3rmules o remakes<\/em> i deixen el risc per al sector independent. En definitiva, les estad\u00edstiques mostren que la creativitat i els peons creatius d\u2019avui en dia no estan millorant les seves condicions de treball tant com s\u2019havia pronosticat, i que cauen molts en la precarietat imperant.<\/p>\n

Haur\u00edem de confiar en el potencial creatiu com aquell que pot ajudar a un desenvolupament hum\u00e0 m\u00e9s equitatiu a escala global i m\u00e9s just. La creativitat hauria de ser un factor no sols al servei de l\u2019economia i el creixement econ\u00f2mic, sin\u00f3 tamb\u00e9 al servei de les idees, els pobles, l\u2019encaix amb el medi ambient i la defensa d\u2019una just\u00edcia social universal, incidint en la pol\u00edtica i aplicant-se tamb\u00e9 en la resoluci\u00f3 de problemes complexos de car\u00e0cter social, pol\u00edtic, cultural o religi\u00f3s, per tal d\u2019afavorir realment un canvi de paradigma global.<\/p>\n

En aquest sentit, moltes experi\u00e8ncies relacionades amb el m\u00f3n del disseny estan sorgint ja, i van des de l\u2019anomenat disseny social<\/em>, els projectes professionals cooperatius i de cocreaci\u00f3, les fundacions per la transfer\u00e8ncia de coneixement, les noves experi\u00e8ncies de formaci\u00f3 en clau de coneixement o innovaci\u00f3 oberta o els laboratoris creatius o fab labs<\/em>.<\/p>\n

Com a experi\u00e8ncia podem esmentar l\u2019Alianza Global para la Diversitat Cultural<\/strong>, una iniciativa de la Unesco, que es llan\u00e7a com una experi\u00e8ncia pilot des del 2001 per tal d\u2019afavorir les condicions per a la creativitat i la diversitat. La missi\u00f3 era explorar nous mecanismes de cooperaci\u00f3 dins de l\u2019\u00e0rea de la cultura i de la cooperaci\u00f3: www.unesco.org\/culture\/alliance. \u00c9s cert que no deixa de ser una iniciativa que pret\u00e9n tamb\u00e9 dinamitzar econ\u00f2micament algunes economies d\u00e8bils de pa\u00efsos com els de Llatinoam\u00e8rica, per\u00f2 la difer\u00e8ncia potser est\u00e0 en l\u2019aposta per les ind\u00fastries culturals des del respecte a la diversitat (enfront del colonialisme cultural occidental) i, per tant, adoptant un objectiu de fons que no busca tant el creixement econ\u00f2mic formulat en termes neoliberals, sin\u00f3 l\u2019enfortiment de les economies locals (apoderament) a partir del valors culturals propis, com s\u00f3n la m\u00fasica, el cinema, l\u2019artesania, les arts i les arts esc\u00e8niques. Hi ha, per tant, un objectiu m\u00e9s sociocultural i de benefici mutu. Lamentablement, aquest tipus d\u2019iniciatives, tot i partir de la Unesco, s\u00f3n petits esfor\u00e7os que posen en evid\u00e8ncia que l\u2019any 2014 encara queda molta feina per fer i els esfor\u00e7os internacionals per potenciar la idea de creativitat en clau de cooperaci\u00f3 s\u00f3n encara molt escassos. Cal, per tant, impedir que la creativitat s\u2019identifiqui amb un valor econ\u00f2mic i se\u2019n recuperi el valor social com a motor de progr\u00e9s hum\u00e0 i cultural des de la diversitat; es tracta de prendre\u2019n consci\u00e8ncia.<\/p>\n

Una altra experi\u00e8ncia destacable \u00e9s la Comunitat del Global Shapers<\/strong>, una comunitat impulsada pel F\u00f2rum Econ\u00f2mic Mundial que va decidir fa uns anys crear una comunitat de persones m\u00e9s joves de trenta anys amb una traject\u00f2ria professional que hagu\u00e9s generat impacte a la seva \u00e0rea d\u2019activitat. Hi ha uns tres mil joves de diferents \u00e0rees que generen a partir d\u2019aquesta iniciativa debats i opini\u00f3 sobre temes diversos. Dins de la comunitat el terme hub<\/em> tamb\u00e9 apareix com una met\u00e0fora de connexi\u00f3 i interrelaci\u00f3 d\u2019idees en clau d\u2019intercanvi de coneixement i d\u2019influ\u00e8ncia.<\/p>\n

I finalment, tamb\u00e9 caldria referenciar les idees que s\u2019han potenciat des de la noci\u00f3 d\u2019economia del b\u00e9 com\u00fa<\/em>, segons el seu ide\u00f2leg Christian Felber. Es tracta d\u2019un moviment que ha adoptat diferents figures que estan generant una comunitat d\u2019associacions important tant entre persones, com entre entitats, pobles i fins i tot regions. El seu paradigma rau en el fet de pensar des d\u2019un model d\u2019economia alternatiu que busca generar un marc legal vinculant per a la creaci\u00f3 d\u2019uns valors d\u2019orientaci\u00f3 empresarial i particular que s\u2019orienten cap al b\u00e9 com\u00fa.<\/p>\n

Christian Felber, com a autor i activista pol\u00edtic, proposa en realitat un model en qu\u00e8 essencialment el sistema de mercat (en el qual les aspiracions de les empreses es basen sobretot en l\u2019afany de lucre) \u00e9s canviat per uns objectius que promoguin el b\u00e9 com\u00fa i la cooperaci\u00f3. I tot i que en aquest model la creativitat no apareix com un dels actors principals, aquest canvi d\u2019objectius finals pot arribar a ser molt m\u00e9s inspirador i il\u00b7lusionant, capa\u00e7 de generar canvis revolucionaris en la manera de conceptualitzar negocis i productes, cosa que obliga a repensar esquemes i par\u00e0metres establerts… Tot un repte creatiu, no?<\/p>\n

Ens cal, en definitiva, una actitud cr\u00edtica i alhora constructiva respecte al valor social de la creativitat, per tal d\u2019explorar-ne el paper en una societat que la necessita molt.<\/p>\n

 <\/p>\n

Refer\u00e8ncies<\/strong><\/p>\n