{"id":169,"date":"2015-02-23T18:43:57","date_gmt":"2015-02-23T17:43:57","guid":{"rendered":"http:\/\/multimedia.uoc.edu\/blogs\/estetica\/?p=169"},"modified":"2018-09-26T16:10:43","modified_gmt":"2018-09-26T15:10:43","slug":"innovacio-oberta","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/multimedia.uoc.edu\/blogs\/estetica\/2015\/02\/23\/innovacio-oberta\/","title":{"rendered":"Innovaci\u00f3 oberta"},"content":{"rendered":"

Pere B\u00e1scones (2014)<\/em><\/p>\n

La creativitat com a valor que pot aportar idees de negoci \u00e9s un tema \u00edntimament relacionat amb la innovaci\u00f3. El canvi potser m\u00e9s interessant que ha experimentat la concepci\u00f3 d\u2019innovaci\u00f3 <\/em>ha estat el pas de la innovaci\u00f3 tancada (feta a laboratoris empresarials, \u00e9s a dir, aquella que s\u2019ha protegit respecte a la compet\u00e8ncia), a la innovaci\u00f3 oberta (open innovation<\/em>). Aquesta \u00faltima innovaci\u00f3 s\u2019est\u00e0 fent possible tamb\u00e9 gr\u00e0cies a una multitud de noves pr\u00e0ctiques i eines en l\u00ednia que, si no l\u2019estan provocant, com a m\u00ednim l\u2019estan facilitant.<\/p>\n

En aquest sentit i en relaci\u00f3 amb aquest tema, es referenciaran breument en aquest article dues perspectives de pensament relacionades amb aquesta l\u00ednia d\u2019acci\u00f3 que pot fer pensar molt i que pot ser positiva com a font d\u2019inspiraci\u00f3 per a emprenedors.<\/p>\n

1, La idea del rethinker<\/em> o repensador de Nigel Barlow.<\/strong> Un concepte que desenvolupa en el seu llibre Re-think<\/em>, a partir de vint idees, el qual, tot i tenir ja alguns anys, est\u00e0 encara vigent. El seu paper \u00e9s ajudar a pensar diferent, a aportar idees per revisar pr\u00e0ctiques, negocis, sistemes, actuant com a agent provocador (podeu visitar el seu web per veure\u2019n alguns exemples: http:\/\/www.nigelbarlow.com<\/a>). El seu llibre Re-think<\/em> \u00e9s interessant en la mesura en que no representa un discurs des de la tecnof\u00edlia vision\u00e0ria i les seves possibilitats, sin\u00f3 m\u00e9s aviat el contrari. En el llibre es planteja que els aven\u00e7os socials i el que la consci\u00e8ncia humana pot generar ens poden ajudar a reinventar aspectes i objectes quotidians. En aquest sentit, \u00e9s important no confondre el nostre mapa mental (personal i subjectiu) amb la realitat mateixa, la qual, si som capa\u00e7os d\u2019observar-la amb una mirada nova, ens convida dia a dia a revisar-la i redescobrir-la.<\/p>\n

Aix\u00f2, en resum, vol dir que cal estimular la curiositat sempre per tal de no acceptar res tal com \u00e9s i tenir la inquietud de poder-ho millorar tot. Cal tamb\u00e9, segons Barlow, tenir molt en compte el paper de la intu\u00efci\u00f3 (el que ell anomena pensar sense pensar<\/em>), disposar d\u2019espai mental per a crear des dels moments de no fer res (incubar les idees), potenciar la meditaci\u00f3 i no perdre tampoc el sentit del joc.<\/p>\n

2. La idea de l\u2019evangelitzador.<\/strong> Un altre punt de reflexi\u00f3 ens el d\u00f3na Guy Kawasaki, el qual va ser el primer <\/span>chief evangelist<\/em> d\u2019Apple i ho \u00e9s ara de\u00a0Canva<\/a>\u00a0\/\u00a0Canva (en espanyol)<\/a>.<\/span>\u00a0Ha escrit llibres com <\/span>El arte de cultivar: gu\u00eda para sobresalir, influir i triunfar<\/em>.<\/span><\/p>\n

En una entrevista a la Contra de La Vanguardia<\/em><\/a>\u00a0manifestava que \u201cser el primer est\u00e0 sobrevalorat\u201d. El seu paper \u00e9s el de predicar una innovaci\u00f3 fins a aconseguir prou massa cr\u00edtica d\u2019usuaris que la fan rendible, tot i ser un canvi respecte a all\u00f2 establert. En l\u2019entrevista defensa que la hist\u00f2ria de la tecnologia demostra que no sempre el primer s\u2019emporta el triomf i que sovint hi ha hagut invents que, tot i arribar segons, han aconseguit imposar-se, b\u00e9 per un tema de preu o d\u2019aprofitament d\u2019altres recursos respecte al que va arribar primer.<\/p>\n

No obstant aix\u00f2, potser el punt m\u00e9s interessant del seu discurs \u00e9s que el que considera m\u00e9s important de qualsevol invent \u00e9s com pot ajudar la gent a l\u2019apoderament (empowerment<\/em>). En el cas d\u2019Apple, considera clau que va aconseguir apoderar la gent amb invents com el Macintosh, l\u2019iPod o l\u2019iPhone. Tots ells exemples de com determinats invents van sorgir del fet de repensar el que ja estava inventat obrint un cam\u00ed nou a partir del qual han evolucionat molts altres. Cal dir tamb\u00e9 que no tots han estat \u00e8xits i, fins i tot Apple, ha inventat dispositius que no han tingut \u00e8xit (com la consola de videojocs Pippin, la xarxa social Ping o la PDA Apple Newton).<\/p>\n

Per\u00f2 potser l\u2019aspecte m\u00e9s interessant del seu discurs \u00e9s el fet de demostrar d\u2019alguna manera que els invents poden tenir \u00e8xit m\u00e9s enll\u00e0 de la l\u00f2gica, i que sovint s\u00f3n aspectes que no tenen a veure amb la mateixa tecnologia, cosa que acaba fent que comercialment un aparell s\u2019imposi. A la hist\u00f2ria del videocassets dom\u00e8stics, el VHS es va imposar al Betamax i al sistema de Video 2000, tot i ser t\u00e8cnicament pitjor.<\/p>\n

Per\u00f2 un altre exemple m\u00e9s proper el tornem a trobar en Apple, i \u00e9s que de fet tots els usuaris s\u00e0piguen que els ordinadors de la poma no solen ser ni els m\u00e9s potents tecnol\u00f2gicament ni els m\u00e9s barats, per tant, el seu \u00e8xit comercial ve del fet de crear una comunitat d\u2019usuaris (fans, en realitat) que en valoren tamb\u00e9 altres aspectes. Aquest tenen a veure tant amb les percepcions, sensacions i concepcions personals, com amb els valors est\u00e8tics, comunicatius, simb\u00f2lics o de simplicitat, i potser en especial amb els relacionats amb la capacitat de transmetre seguretat, fiabilitat i facilitat d\u2019\u00fas.<\/p>\n

La pregunta ara \u00e9s: com es planifica tot aix\u00f2? Si gran part de tots aquests elements fins fa poc anaven en gran part associats a la marca m\u00e9s que al producte, ara tot canvia si parlem de petites innovacions i invents modestos. Kawasaki declara que avui en dia ja ning\u00fa no planeja res, ni ell ni les empreses tecnol\u00f2giques, perqu\u00e8 surt m\u00e9s barat provar en temps real qualsevol producte. Llavors, si funciona, s\u2019accelera el proc\u00e9s per obtenir-ne una versi\u00f3 definitiva i ben distribu\u00efda i, si no, es corregeix o es deixa.<\/p>\n

Som, per tant, a l\u2019\u00e8poca de les versions beta gaireb\u00e9 permanents. Tal com ell diu, ja no cal fer estudis de mercat; \u00e9s m\u00e9s barat experimentar amb la realitat que amb simulacions. Ara no val la pena assajar i esperar abans de tenir el producte final; \u00e9s m\u00e9s barat experimentar amb la mateixa realitat. Per aix\u00f2 moltes vegades el producte \u00e9s el prototipus i, en funci\u00f3 dels usuaris, es pot millorar o desestimar si no acaba de funcionar. En relaci\u00f3 amb els negocis relacionats amb el mercat digital (apps, per exemples), defensa la necessitat de crear primer una comunitat d\u2019usuaris abans de buscar-ne la monetitzaci\u00f3 (una estrat\u00e8gia prou coneguda darrerament i que ha donat peu a les versions gratu\u00eftes i les premium<\/em> de moltes apps).<\/p>\n

Una de les frases m\u00e9s interessants \u00e9s la resposta a la pregunta: \u201cI si un usuari no vol el teu producte?\u201d. La resposta va ser:<\/p>\n

\u201cLanzas otro. El error es tratar de invertir en tratar de averiguar qu\u00e9 quiere el consumidor para darle lo que quiere, porque en realidad no lo sabe. Has de dec\u00edrselo t\u00fa. Si hubieran hecho un estudio de mercado para un nuevo m\u00f3vil hoy no habr\u00eda el iPhone sino un m\u00f3vil como los de antes pero con m\u00e1s bater\u00eda \u00bfalguien pod\u00eda saber hace diez a\u00f1os que necesitar\u00eda un Smartphone para vivir?\u201d.<\/em><\/p>\n

Kawasaki, per tant, declara que en realitat la innovaci\u00f3 reeixida ho \u00e9s si, a banda del producte, es troba la manera de conv\u00e8ncer l\u2019usuari que la nova proposta \u00e9s interessant. I de Kawasaki podem destacar tamb\u00e9 aquesta proposta d\u2019experimentaci\u00f3 continuada amb la realitat que deixa de banda el que sembla que sempre es predica amb tota via de negoci: la planificaci\u00f3 i la l\u00f2gica del mercat. Potser cal assumir que mentre una part de les grans empreses experimenten segons el model tradicional basat en les dades i aprofitant ara el que sistemes com el big data<\/em> pot oferir, d\u2019altres ho fan tal com proposa Kawasaki, a partir d\u2019un proc\u00e9s de prova i error sobre la realitat mateixa. Per seguir aprofundint en les teories de Kawasaki destaquem el post \u201c10 consejos de Guy Kawasaki sobre el arte de innovar en los negocios tecnol\u00f3gicos<\/strong><\/a>\u201d.<\/p>\n

Per\u00f2, en qualsevol cas, sembla clar que la innovaci\u00f3 oberta (open innovation<\/em>) ha donat lloc a escenaris nous en qu\u00e8 la creativitat \u00e9s un ingredient obert i, de fet, podr\u00edem parlar tamb\u00e9 d\u2019una nova cultura de la innovaci\u00f3 oberta. L\u2019evoluci\u00f3 d\u2019idees i productes \u00e9s, en molts invents, fruit de la visi\u00f3 d\u2019un impulsor de la idea, de la confian\u00e7a dels inversors, tot i la possible falta de l\u00f2gica i de les aportacions d\u2019una comunitat que en fa possible la rendibilitat i la millora constant. En aquest sentit, la comunitat d\u2019usuaris aposta i pot ser clau en funci\u00f3 de les seves expectatives del futur d\u2019un producte.<\/p>\n

La figura del qui repensa i aposta per noves solucions, ara m\u00e9s que mai, ha de superar la l\u00f2gica i la mateixa tecnologia (quant a possibilitats) per transcendir-la. Tot i que tamb\u00e9 \u00e9s cert que de vegades la mateixa tecnologia ens d\u00f3na molt m\u00e9s del que som capa\u00e7os d\u2019aprofitar o utilitzar… O \u00e9s que tothom pot dir que treu el m\u00e0xim profit possible del seu tel\u00e8fon intel\u00b7ligent (smartphone<\/em>), sigui per la nostra vida personal o professional?<\/p>\n

 <\/p>\n

Refer\u00e8ncies<\/strong><\/p>\n