{"id":207,"date":"2015-02-24T13:09:45","date_gmt":"2015-02-24T12:09:45","guid":{"rendered":"http:\/\/multimedia.uoc.edu\/blogs\/estetica\/?p=207"},"modified":"2015-02-24T13:09:45","modified_gmt":"2015-02-24T12:09:45","slug":"disseny-critic","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/multimedia.uoc.edu\/blogs\/estetica\/2015\/02\/24\/disseny-critic\/","title":{"rendered":"Disseny cr\u00edtic"},"content":{"rendered":"

Pere B\u00e1scones (2014)\u00a0<\/em><\/p>\n

El m\u00f3n del disseny pot ser un instrument cr\u00edtic del sistema i de la societat? Quin \u00e9s el seu paper des del comprom\u00eds dels dissenyadors amb la societat i el mateix planeta? El disseny pot superar les restriccions del sistema capitalista i ser vertaderament un agent de canvi i millorar el benestar de les persones m\u00e9s enll\u00e0 de les directrius del mercat?<\/p>\n

Miren Etxezarreta, una professora d\u2019economia coneguda per les seves idees cr\u00edtiques amb el sistema capitalista imperant, va escriure el 2010 un article en la revista Elisava<\/em> amb el t\u00edtol \u201c\u00bfEs posible un dise\u00f1o cr\u00edtico?\u201d, dins d\u2019un monogr\u00e0fic dedicat precisament al disseny cr\u00edtic.Tir una versi\u00f3 m\u00e9s nova i actuala<\/p>\n

El seu discurs, tal com ella confessa, des de fora del m\u00f3n del disseny i des de la visi\u00f3 cr\u00edtica del m\u00f3n acad\u00e8mic, pretenia formular un discurs i alhora una reflexi\u00f3 sobre el paper actual del disseny (ent\u00e8s en termes gen\u00e8rics), amb l\u2019objectiu de desvelar si el disseny pot ser tamb\u00e9 l\u2019agent cr\u00edtic que ens plantej\u00e0vem a l\u2019inici dins de la societat actual.<\/p>\n

D\u2019entrada, parlar d\u2019un disseny cr\u00edtic no \u00e9s res nou, ja des del 1964, el First Things Manifiesto<\/em> va obrir una via de debat interessant al voltant d\u2019un grup de dissenyadors que plantejaven el disseny com alguna cosa m\u00e9s que un instrument al servei d\u2019una societat hiperconsumista que vivia en la sobreabund\u00e0ncia. Llavors ja el disseny, especialment des del m\u00f3n de la comunicaci\u00f3, es va considerar que s\u2019havia d\u2019implicar m\u00e9s en la responsabilitat per crear un m\u00f3n millor. Aquest manifest va despertar noves adhesions com la que es va produir l\u2019any 2000, la qual va torna a posar el manifest d\u2019actualitat i el va revisar. Tamb\u00e9 es podria dir que avui en dia hi ha molt de disseny cr\u00edtic, tot i que en molts casos passa inadvertit, i d\u2019altra banda l\u2019art i el disseny (tant el visual, com el disseny de productes o el disseny de moda) sovint transiten per contextos que no persegueixen el negoci, sin\u00f3 experimentar i exercir una cr\u00edtica respecte als valors i els usos quotidians dels objectes d\u2019aquesta societat.<\/p>\n

Seria discutible l\u2019afirmaci\u00f3 de Miren Etxezarreta, quan diu que no es pot dissociar el disseny del m\u00f3n empresarial, i que aquest \u00e9s b\u00e0sicament un instrument que busca ocupar espais de mercat m\u00e9s grans, vendre m\u00e9s i obtenir m\u00e9s beneficis de les mercaderies.<\/p>\n

\u201cPuesto que en la sociedad actual (podr\u00eda ser distinto en otro tipo de sociedad) me resulta dif\u00edcil disociar el dise\u00f1o del mundo empresarial, creo que en la mayor parte de su expresi\u00f3n, en las razones para la b\u00fasqueda de un dise\u00f1o adecuado, est\u00e1 el intento de utilizar el dise\u00f1o como un instrumento para ocupar mayores espacios de mercado, poder vender m\u00e1s y obtener m\u00e1s beneficios al incorporar un mejor dise\u00f1o a las mercanc\u00edas que se presentan en el mercado, a los espacios o a las ideas que se intentan transmitir a la opini\u00f3n p\u00fablica. No se me oculta que el dise\u00f1o puede, podr\u00eda utilizarse por otras razones, pero me resulta dif\u00edcil percibirlo en la realidad\u201d.<\/em><\/p>\n

Miren Etxezarreta passa per alt que el disseny \u00e9s present a tot arreu, perqu\u00e8 en realitat tot requereix un disseny i efectivament forma part de la cadena de producci\u00f3 de b\u00e9ns de consum, per\u00f2 no s\u2019ha d\u2019entendre el disseny com un instrument al servei \u00fanicament del mercat i de les formes de producci\u00f3 capitalista. El disseny, si l\u2019entenem com l\u2019evoluci\u00f3 del fet de crear objectes \u2013en termes de disseny industrial\u2013, comen\u00e7a en el moment que el proc\u00e9s artes\u00e0 deixa pas a la producci\u00f3 industrial, fet que no ha estat propi \u00fanicament del sistema capitalista, ja que les ind\u00fastries socialistes tamb\u00e9 requerien dissenyadors i arquitectes per al disseny de productes.<\/p>\n

Podr\u00edem, doncs, q\u00fcestionar-nos en tot cas l\u2019objectiu \u00faltim del disseny segons els contextos, i \u00e9s cert que un disseny que busca una quota de mercat m\u00e9s gran com a objectiu \u00faltim no \u00e9s el mateix que un disseny que busca millorar la funcionalitat i el servei d\u2019un objecte determinat.<\/p>\n

Lamentablement tot \u00e9s for\u00e7a complex, ja que fins i tot quan els empresaris busquen quotes de mercat m\u00e9s altes pot ser que adoptin estrat\u00e8gies que es concretin en apostes per millorar la funcionalitat, l\u2019efici\u00e8ncia i la qualitat global del producte si volen imposar-se a la compet\u00e8ncia. Fets, en definitiva, que repercuteixen, sens dubte, positivament en el consumidor. A m\u00e9s, la realitat tamb\u00e9 ens parla de multitud d\u2019exemples de productes i marques que no han arribat a l\u2019\u00e8xit seguint els par\u00e0metres estrictes que marca la producci\u00f3 i els sistemes de producci\u00f3 capitalista. Si pensem en els productes d\u2019Apple i en Steve Jobs, coincidirem que va ser el seu car\u00e0cter visionari que va impulsar tota una s\u00e8rie de productes que estaven sent dissenyats per millorar (segons ell), gr\u00e0cies a la tecnologia, la vida quotidiana del ciutad\u00e0 mitj\u00e0, comen\u00e7ant per ell mateix. Per exemple, la manera com es va concebre el primer iphone (recordem un \u00fanic model), i per posar-ne nom\u00e9s un exemple, no era per a crear un simple producte m\u00e9s de la seva marca; era per a satisfer les necessitats tamb\u00e9 del mateix Steve Jobs, que el va adoptar com a artefacte personal. Una estrat\u00e8gia segurament molt diferent de la marca Sony, capa\u00e7 de posar al mercat al mateix temps una vintena de models.<\/p>\n

Podr\u00edem no estar d\u2019acord, doncs, amb la cr\u00edtica al disseny com si la seva funci\u00f3 no tingu\u00e9s tamb\u00e9 una funci\u00f3 social, sempre la t\u00e9, tot i que, \u00f2bviament, depenent del tipus de producte (no \u00e9s el mateix un producte de primera necessitat que un producte de luxe), n\u2019hi hauria de molts graus. Tamb\u00e9 caldria tenir en compte que gr\u00e0cies a la producci\u00f3 industrial, els bons dissenys s\u2019han pogut popularitzar i fer accessibles a la majoria de les butxaques i aix\u00f2 tamb\u00e9 es un fet. No tots tenim el poder adquisitiu per a poder comprar un moble de disseny exclusiu o edici\u00f3 limitada i en canvi s\u00ed que podem comprar un moble dissenyat a Ikea que, gr\u00e0cies al seu sistema productiu massiu, es pot adquirir a un preu assequible.<\/p>\n

D\u2019altra banda, tamb\u00e9 \u00e9s injust ficar en el mateix sac tot tipus d\u2019empreses. Empreses familiars que tenen una producci\u00f3 de sabates modesta i sostinguda des de fa m\u00e9s de cent anys segurament innoven i es renoven apostant fort pel disseny com un valor estrat\u00e8gic, no tant per alimentar un sistema productiu capitalista, sin\u00f3 per continuar amb una tradici\u00f3, mirant de fer de la manera que millor saben el que han fet tota la vida, per\u00f2 \u00f2bviament la gesti\u00f3 empresarial \u00e9s necess\u00e0ria per a mantenir el negoci.<\/p>\n

Per\u00f2 si \u00e9s cert que el m\u00f3n empresarial marca un tempo<\/em> en la vida dels objectes que no responen a les necessitats de la societat sin\u00f3 a la roda del mercat. Cal alimentar cont\u00ednuament el mercat de nous productes per alimentar el consum continuat. Per aix\u00f2, s\u00ed que podr\u00edem trobar encertat dirigir les cr\u00edtiques cap a un disseny d\u2019obsolesc\u00e8ncia programada i que es preocupa poc pel reciclatge i per la vida dels materials. Sovint l\u2019excusa \u00e9s els imparables aven\u00e7os de la tecnologia i la necessitat continuada d\u2019actualitzaci\u00f3, per\u00f2 tots sabem que aix\u00f2 tamb\u00e9 \u00e9s un invent de la ind\u00fastria, experta a generar necessitats que no tenim. Quants de nosaltres no ens hem canviat un m\u00f2bil abans d\u2019haver-ne esgotat tot el potencial i sense cap necessitat, simplement responent a la necessitat de tenir una versi\u00f3 m\u00e9s nova i actual?<\/p>\n

Tamb\u00e9 hi ha responsabilitat des del m\u00f3n del disseny en l\u2019\u00fas i l\u2019optimitzaci\u00f3 de materials, efici\u00e8ncia de processos constructius i d\u2019altres factors que comporta la industrialitzaci\u00f3. Per\u00f2 fins a quin punt el disseny \u00e9s responsable de la deslocalitzaci\u00f3 de les produccions per part de la majoria de productes, especialment els tecnol\u00f2gics. \u00c9s responsabilitat del disseny i dels dissenyadors que els m\u00f2bils es fabriquin a pa\u00efsos com la Xina, que explota els treballadors? O m\u00e9s aviat aquesta s\u00ed que \u00e9s una responsabilitat del sistema neoliberal capitalista, que imposa unes normes de joc en pro del benefici. Fins a quin punt aqu\u00ed no som tots com a consumidors tamb\u00e9 coresponsables de fer el joc a la ind\u00fastria?<\/p>\n

Tal com apunta Miren Etxezarreta, si el dissenyadors entenen la seva feina com un instrument que aporta contingut i valor, seria interessant tamb\u00e9 avaluar de quin tipus de contingut i valor estem parlant. Estem d\u2019acord que el disseny ha d\u2019aportar contingut i sentit als productes, al mateix fet que comunica, per\u00f2 l\u2019est\u00e8tica buida \u00e9s un valor? El luxe \u00e9s un valor? L\u2019aparen\u00e7a \u00e9s un valor? O m\u00e9s aviat el valor s\u2019hauria de buscar en el sentit de les coses, en els ponts que els dissenyadors poden establir entre tradici\u00f3 i modernitat, en les formes com ens parlen de s\u00edmbols, d\u2019element culturals, d\u2019est\u00e8tiques que ens apropen a les cultures i a l\u2019art, i d\u2019objectes ben pensats que funcionen, que esdevenen icones del seu temps i que es fabriquen pensant tant en els usuaris com en el seu impacte mediambiental… Potser s\u00f3n totes aquestes les preguntes que cal fer-nos des d\u2019un disseny cr\u00edtic.<\/p>\n

La responsabilitat social corporativa \u00e9s sovint simple paper mullat i la publicitat ha estat experta a vendre\u2019ns un rentat de cara verda de moltes empreses, les quals amb petits gestos en favor del medi ambient pretenen rentar la seva imatge tot i continuar actuant a gran escala en contra del planeta i dels drets dels treballadors en molts casos. Falten potser observatoris que actu\u00efn controlant de prop el que fan i deixen de fer les grans corporacions, i falta tamb\u00e9 m\u00e9s informaci\u00f3 en general per tal d\u2019exigir no sols un disseny cr\u00edtic sin\u00f3 tamb\u00e9 un consumidor m\u00e9s cr\u00edtic.<\/p>\n

Potser llavors aquest disseny cr\u00edtic va en paral\u00b7lel amb els posicionaments dels consumidors que defensen un disseny m\u00e9s implicat amb la realitat, amb vocaci\u00f3 de servei social, des de la cooperaci\u00f3 i l\u2019objectiu de millorar el b\u00e9 com\u00fa.<\/p>\n

 <\/p>\n

Refer\u00e8ncies<\/strong><\/p>\n