Dossier electrònic – Fonaments i evolució de la multimèdia

Dissenyar, construir i gestionar la identitat digital d’un especialista dels nous mitjans és un tema bàsic en la seva carrera professional. Parafrasejant una famosa pregunta filosòfica, si Internet és un bosc, sembla que sens dubte hi hem de fer un soroll per fer veure que hi som i tenir alguna opció de ser percebuts. És amb eines i mecanismes com els dossiers (portfolios) i les xarxes socials que un professional en multimèdia s’ha de saber fer sentir i s’ha de saber beneficiar de l’atenció rebuda.

D’acord amb la naturalesa del medi, que exigeix un reciclatge constant en tècniques i coneixements, la identitat digital s’ha de crear, mantenir i revisar com un projecte a llarg termini, cosa que implica que el professional ha de dissenyar una estratègia global per a la seva identitat digital i l’ha de saber portar a terme. En aquest article exposarem el vessant de conceptualització i producció del dossier professional que forma part d’aquesta estratègia.

Què és un dossier electrònic?

Un dossier electrònic (e-portfolio) és una col·lecció digital de materials de producció pròpia que és seleccionada i gestionada pel seu autor i exposada a tercers, de manera pública o privada, com a representació de la identitat professional d’aquest autor.

Els materials recopilats poden ser de molts tipus, incloent-hi imatges, vídeos, so, llocs web, textos i altres objectes multimèdia; el format del dossier és decisió de l’autor, encara que els més populars són els llocs web i els arxius PDF.

Propòsit

Un dossier se sol fer servir per a desar un registre de les produccions d’un autor (o, en casos no gaire habituals, de diversos autors) o demostrar a tercers les habilitats de l’autor en determinades àrees. El dossier és un aparador i una targeta de presentació per a tot tipus d’especialistes en disciplines multimèdia i també altres perfils creatius (per exemple, il·lustradors i fotògrafs) o tècnics (programadors purs i enginyers informàtics).

Com que és a mig camí entre les àrees tècnica, digital i artística, el dossier multimèdia té l’avantatge de poder agafar elements i conceptes de tots aquests enfocaments, però també es dóna un increment de la complexitat tant a l’hora de crear-lo com de mantenir-lo.

Objectius

A l’hora de dissenyar un dossier és important definir amb claredat quins objectius tindrà, és a dir, quin tipus d’eina serà i com complirà les intencions que té l’autor respecte a l’ús que se’n farà.

Hi ha quatre objectius clau que es poden atribuir a un dossier, i encara que de vegades només se centra en un d’aquests objectius, el que és habitual és que es treballin tots, si bé amb diversa rellevància en el resultat final:

Laboral: el dossier és una eina a l’hora de buscar feina; per tant, tant els continguts com el mètode d’exposició s’han d’ajustar als perfils del lloc de treball que es vol aconseguir i de l’empresa ocupadora a què es vol entrar.
Venda: l’objectiu és reforçar la venda comercial de les capacitats de l’autor. El dossier se centra a destacar les habilitats que tenen més potencial comercial i a facilitar el contacte amb possibles clients.
Reputació: el dossier reforça el nom de l’autor en la professió i l’associa a la seva feina en termes de qualitat i especialització, tant amb vista a la indústria com a l’audiència en línia en general.
Treball en xarxa (networking): s’enfoca a construir i reforçar relacions professionals, a la recerca d’oportunitats de col·laboració i a estar al dia quant a l’especialitat.

Conceptes clau i elements essencials

Els elements i conceptes bàsics següents s’han de prendre en consideració a l’hora de dissenyar un dossier professional:

Continguts base

Els continguts bàsics més habituals, a part de les produccions de l’autor, solen ser els més necessaris tant per a donar identitat al dossier com per a representar l’autor de manera eficaç:

Un nom o àlies/marca de l’autor.
Una exposició breu, en una frase o en no gaires, de la identitat de l’autor o del dossier.
Un lema (tagline), que ha de ser concís, clar, atractiu i que resumeixi l’activitat o visió de l’autor.
Un índex o menú de continguts.
Una imatge que representi bé l’autor o el tema del dossier, que sol ser un logotip, un disseny de pàgina d’aterratge (landing page), una infografia o una fotografia.

Èxits professionals

Cal incloure-hi treballs destacats per la repercussió pública o en el client que han tingut, guardons, premis, reconeixements, beques, exposicions, etc.

Textos

El text del dossier s’ha de redactar en un llenguatge professional i el contingut s’ha de resumir amb claredat, tal com s’exposaria en una presentació oral, o de manera més sintètica però sempre informativa. En certs casos, com un projecte complex o que té una gran rellevància, pot ser que calgui fer un petit estudi de cas per a explicar-los amb més detall.

Quan es preparen els textos, i sobretot els que tenen una gran rellevància visual i jeràrquica, com la introducció del dossier o el lema, s’ha de mirar que responguin a preguntes clau que pugui plantejar un usuari o interlocutor, com ara aquestes:

Què és l’autor? Dissenyador, escriptor, desenvolupador…?
Què fa? Dissenya llocs web, desenvolupa jocs…?
On és, tant físicament com en línia?
És independent (freelance) o treballa per a un estudi? Busca feina?

És molt important incloure-hi informació rellevant de cada feina o projecte que es mostra, i en concret dades com ara aquestes:

Nom del projecte.
Entitat.
Rol de l’autor.
Descripció de les tasques que hi ha fet.
Tècniques o tecnologies utilitzades.
Reptes a què s’ha enfrontat i resultats que ha obtingut.

Vita

Segurament és el contingut més delicat de tractament. És recomanable mostrar un petit resum de trajectòria personal, interessos professionals i personals, etc., però no s’ha d’abusar d’aquest tipus de continguts perquè és susceptible de ser confós per un tipus d’escriptura o volum d’informació amb afany de protagonisme o falta de professionalitat.

En qualsevol cas, és recomanable un mínim de contingut personal per a fomentar l’empatia amb l’usuari i donar informació sobre la personalitat de l’autor. S’hi pot incloure una fotografia personal, cosa que sobretot és útil en cas que el dossier tingui un objectiu comercial, ja que els clients potencials voldran posar una cara a l’interlocutor.

Contacte

És molt important oferir amb claredat almenys dos mètodes de contacte, sobretot per a dossiers amb objectius comercials o de treball en xarxa.

Xarxes socials

Tot autor digital i els seus continguts té perfils d’alguna mena en xarxes socials. Aquests perfils s’hi han d’incloure d’alguna manera tant per a mostrar el nivell d’activitat i implicació amb temes professionals com per a facilitar la difusió de les obres i el contacte amb l’autor.

Audiència

S’ha de considerar el perfil de les persones a les quals s’adreça el dossier. Cal elaborar perfils d’usuaris detallats de l’audiència tipus i de les seves motivacions i indicar com es pot atreure la seva atenció.

Qualitat dels continguts

Quantitat no és el mateix que qualitat. Cal centrar-se a mostrar els treballs de més qualitat i els més significatius; els altres es poden enumerar en una llista, o es pot indicar que hi ha altres obres no exposades en els continguts.

Idioma

És important que el dossier es mostri per defecte en l’idioma del públic objectiu (target) a què s’adreça (per exemple, si l’objectiu és buscar feina a Bèlgica, hauria d’aparèixer en francès o flamenc), o en l’idioma que sol fer servir l’autor en el seu àmbit professional. Així mateix, és recomanable que estigui traduït a algun altre idioma que l’autor parli i escrigui amb suficiència i que sigui utilitzat pel perfil d’audiència.

Projecte

La creació i el manteniment d’un dossier no deixa de ser un projecte professional com qualsevol altre. Per tant, s’ha de tractar com a tal i definir-ne els requisits, el pressupost, la planificació i el model de desenvolupament, l’anàlisi de mercat, l’estratègia de màrqueting i comunicació, i el disseny de models de filferro (wireframes) i maquetes (mock-ups) abans de passar al desenvolupament pròpiament dit.

Aproximacions i formats

Hi ha una infinitat d’eines i enfocaments tècnics per a conformar un format de dossier. De fet, l’autor ha de considerar l’opció d’oferir el dossier en molts formats o, fins i tot, de tenir dos o més dossiers, cadascun dedicat a objectius i audiències diferents.

En qualsevol cas, es recomana simplificar tant com es pugui el disseny gràfic i la funcionalitat per a facilitar la replicació en altres formats. També és possible tenir un format més complex (per exemple, un lloc web) i fer una versió lite de menys contingut i complexitat gràfica en un altre (per exemple, un PDF).

Els formats més utilitzats són aquests:

Lloc web o microlloc web
Blog
PDF
Currículum infogràfic (una sola pàgina, en general en PDF)
Resume reel (vídeo)
Demo tapes (àudio)

Sobre el currículum infogràfic, només és recomanable per als especialistes multimèdia amb un sòlid vessant en disseny gràfic; en aquest cas, és recomanable disposar també d’una versió clàssica del currículum.

De vegades, es fan servir contrapartides físiques dels dossiers electrònics, sobretot amb la finalitat de promocionar-se o buscar feina. Alguns dels formats físics que se solen utilitzar són aquests:

DVD o un format físic semblant d’emmagatzematge de dades o vídeo.
Impressió en paper del dossier o currículum en PDF.
Targetes.
Minillibres.
Material especialitzat, com, per exemple, productes de demostració si l’autor és especialista en disseny d’empaquetatge.

Solucions tecnològiques

Segons les especialitats del creador del dossier i les que es vulguin destacar, val la pena o no entrar a fons en nivells de programació o de disseny en la creació del dossier.

Algunes de les decisions clau respecte a tecnologia impliquen decidir qüestions com aquestes:

Plataformes en què serà visualitzable (escriptori, mòbil, etc.).
Contingut estàtic o dinàmic (necessitat d’ús d’un CMS o altres tecnologies).
Enfocament a microlloc web, blog o catàleg.
Tecnologies que es volen fer servir (Flash, HTML5, formats de vídeo, etc.).
Dades de fonts múltiples o una sola dada (com Facebook, Twitter o Flickr).
Ús de plataformes de dossier de tercers.
Estàndards utilitzats i gestió de compatibilitat i errors.

Depenent de les respostes obtingudes, es poden triar (si cal) determinats serveis i plataformes en línia per a dur a terme el desenvolupament. Tot seguit, fem una petita però variada selecció d’alguns d’aquests serveis i plataformes disponibles:

WordPress
TypePad
Flickr
Vimeo
Tumblr
YouTube
LinkedIn
Twitter
Facebook
Flavors.me
Behance
Carbonmade
Coroflot
DeviantART
Protocol.by

Defectes habituals en dossiers multimèdia

Són habituals en projectes professionals amb una elevada càrrega personal, en els quals se sol fer tot el projecte en solitari i se sol incorre en errors i confusions que no es donarien en un altre projecte. Sempre és un recurs útil demanar retroacció (feedback) sobre la versió preliminar del dossier a persones de confiança, tant professionals multimèdia com gent sense formació específica en el tema.

Vegem tot seguit alguns defectes comuns en la majoria de dossiers multimèdia que s’han d’intentar evitar:

No aplicar la capacitat de planificació o anàlisi que s’empraria en qualsevol altre projecte professional.
Donar el màxim protagonisme a continguts molt antics, com, per exemple, a la pàgina d’aterratge.
Dissenyar a curt termini, sense pensar en termes de sostenibilitat: estàndards tecnològics, complexitat del manteniment del sistema i actualització d’informació, etc.
Deixar-se portar pel costat emocional i personal en la tria dels continguts, sense objectivar-ne el valor com a producció multimèdia. Permetre que el vincle personal amb un treball de menys qualitat comporti un llast per al dossier.
Incloure-hi perfils de xarxes socials que no se solen fer servir o que s’enfoquen a la vida personal i íntima de l’autor.
Incloure-hi un excés de dades personals, o d’adreces de correu electrònic en formats que es puguin capturar fàcilment de manera automatitzada per a activitats fraudulentes o correu brossa (spam).
Excés de continguts, de manera que es dilueix el pes dels de més qualitat i rellevància. Cal recordar que, habitualment, menys és més.
Afavorir l’estètica o complexitat estètica o funcional del dossier en detriment de la usabilitat. Sempre cal oferir una UX cuidada i professional, però un dossier s’ha de centrar sobretot a facilitar a l’usuari l’exploració de continguts, en la usabilitat. Una interfície tan espectacular visualment com complexa programàticament no serveix de res si resulta confusa a la navegació i exploració dels continguts. Mostrar un dossier de caràcter més experimental i centrat en si mateix com a producte digital només és factible en casos comptats i per a perfils molt concrets, com dissenyadors i programadors consagrats en la indústria. En un dossier el contingut sempre té prioritat.
Descuidar la rellevància de l’optimització de cercadors (SEO).
Reproduir música automàticament.
Ser incoherent entre els continguts i la identitat que es vol construir: defensar un perfil de dissenyador web implica elaborar un dossier web excel·lent pel que fa al disseny i la programació, incloent-hi detalls tècnics com la compatibilitat amb estàndards; en canvi, crear-ne un d’animador 3D no requereix un gran disseny web, però en canvi sí que requereix imatges i vídeos d’elevada qualitat. Si hi ha uns quants dossiers en diversos formats, aquests formats han de ser consistents pel que fa al disseny gràfic i al contingut.

Dossiers destacats

La llista següent és una compilació de dossiers en format web triats tant amb criteris de qualitat de continguts com d’enfocament estratègic, tecnològic o de disseny.

Felix Reichle: http://www.felixreichle.de

Justin Windle: http://soulwire.co.uk/

Bud Cadell: http://budcaddell.com

Aline Caron: http://www.enila.fr

J. Nathan Mathias: http://hypatia.media.mit.edu:3000

Ben Fearnley: http://bfearnley.com/home.html

W. Hugo Van Vuuren: http://www.hugovanvuuren.com

The Wade Brothers: (Lindsey & Lyndon): http://thewadebrothers.com

Lester Chan Hong Wei: http://lesterchan.net/portfolio/programming/

Domenico Tedone: http://www.dotedesign.com

Marc Anton Dahmen: http://www.marcdahmen.de

Dave Werner: http://okaydave.com