Remediació, Multimèdia i Hibridació dels mitjans
El context tecnològic actual està construït com una remediació dels mitjans antics, l’ésser humà reprodueix els mateixos processos d’interacció entre els objectes i els individus des dels orígens de la tecnologia; i no només en les tecnologies digitals, sinó des de les primeres invencions mecàniques: el primer cop de pedra a una fruita amb closca, i el conseqüent trencament de la closca és un procés d’interacció bàsica.
Les eines, el cultiu, la ramaderia i la pesca són mostres de principis d’interacció entre els éssers humans i el seu entorn. L’evolució dels mitjans ha anat perfeccionant, determinant i concretant aquelles potencialitats que la intel·ligència projecta en les coses, en les possibilitats d’adaptar l’entorn i posar-lo al servei de l’experiència vital humana.
En el fons, entengui’s l’enfocament d’aquesta afirmació: “No estem inventant res amb els nous mitjans…” -quan d’interacció es tracta- simplement estem evolucionant, explotant d’una forma més extensa i diversificada la potencialitat de la interacció entre els éssers humans i la seva realitat immediata, aquest cop, però, amb una capa mediadora omnipresent: la tecnologia digital.
No hi ha massa diferència a nivell d’interacció entre l’aplicació d’una força motriu a una pedra per empènyer-la, que la que s’amaga darrere de la motricitat dels vehicles actuals. El principi d’acció-resposta-acció és aquí també aplicable, empenyem la pedra, esperem un moviment i la tornem a empènyer…
En el cas de la tecnologia digital hem remediat els mitjans de comunicació antics, des dels processos d’impressió fins a la comunicació telegràfica, des de les tecnologies elèctriques bàsiques fins als primers panells de control dels electrodomèstics mecànics.
Una web és una re-mediació d’un diari, per maquetació, per format, per disposició de continguts; un vídeo digital una re-mediació del cinema, alhora que aquest ho és del teatre antic. Els primers entorns multimèdia són fusions de música, cinema i text, tots ells mitjans existents anteriorment. Aquest context de re-mediació constant que es dóna en la tecnologia no només és una forma útil d’avançar en el progrés, sinó que és una condició necessària per a que puguem interactuar amb els nous mitjans, els nous dispositius digitals, els nous panells de control, és el que fa que els puguem usar amb una corba d’aprenentatge normal.
“Creo que el nuevo periodo que empieza a finales de los setenta representa una segunda fase, notablemente distinta, de la evolución del ordenador como metamedio, después de su primera fase de invención e implantación práctica inicial. Esta nueva fase es la hibridación de los medios.” Manovich, Software Takes Command
La hibridació és un procés de remediació -de fusió dels mitjans- que es dóna més enllà de la multimèdia. En la multimèdia diferents tipus de mitjans (text, àudio, vídeo,…) conviuen de forma contigua, i se situen -normalment- en un pla bidimensional: la típica pàgina web amb text, una música de fons i algunes imatges,… Un esquema que encara avui és habitual en la construcció de documents digitals i que segueix vigent en molts dels dispositius, aplicacions i entorns actuals.
“Para abrir el debate de la hibridez de los medios, conviene aclarar que no me estoy refiriendo sencillamente a algo que ya tiene nombre: los «multimedios informáticos» o, sencillamente, la «multimedia». Este término se popularizó en los noventa para describir aplicaciones y documentos electrónicos en los que convivían, de forma contigua, distintos tipos de medios.” Manovich, Software Takes Command
Però quina és la diferència fonamental entre la multimèdia i la hibridació?
Doncs la clau per a entendre aquesta diferència, més enllà de veure la multimèdia com un pas en el camí cap a la hibridació total dels mitjans, està en la relació que s’estableix entre els diferents elements que conformen un mitjà.
En la multimèdia els elements conviuen però cadascun d’ells necessita obrir el seu propi recurs per a ser reproduït: sigui àudio, vídeo, etc… En la hibridació, en canvi, és dóna una fusió entre els elements que comparteixen les tècniques de software i les interfícies generant una experiència nova i coherent que és diferent a l’experimentació dels elements per separat.
Veiem-ho en un exemple:
En la pàgina web que abans comentava (la típica amb el format dels anys 2000: un cos de text decorat amb imatges i amb alguns elements afegits) l’experiència de l’usuari és fragmentada. Si un llegeix el text no pot veure alhora el vídeo ni observar les imatges. Cada element té el seu marc de visualització aïllat de la resta. En els mitjans híbrids, en canvi, un experimenta tots els elements en conjunt.
Imaginem un vídeo al Youtube amb subtítols, textos afegits que complementen la visualització del vídeo donant-nos més informació (in situ), imatges que es poden incorporar per a afegir informació sense trencar el fil del vídeo, etc… En aquest cas l’experiència és una, unificada en un mateix entorn de reproducció, els elements -tot i ser de tipologies diferents- comparteixen les mateixes tècniques per a ser reproduïts en conjunt, uns fusionats amb els altres, aportant cadascun les seves potencialitats a l’experiència global de la comunicació amb l’usuari.
Només cal mirar al nostre entorn digital per a trobar altres exemples d’hibridació. La barreja de continguts aportats pels usuaris de Wikiloc (mapes, rutes, imatges i vídeos creats per usuaris que practiquen activitats a l’aire lliure) O algunes de les aplicacions de realitat augmentada com AR Invaders on a través de la pantalla del telèfon mòvil augmentem la realitat física, juguem sobre el pla físic hibridant-lo amb la informació que ens mostra el display del joc.
Un altre tipus d’aplicacions hibrides que podem trobar a la Xarxa són les que ens permeten visualitzar dades en entorns dinàmics i interactius com per exemple a The Startups Universe
Per tant, la diferència clau entre la multimèdia i la hibridació dels mitjans rau en la relació que s’esdevé entre els diferents components que els formen; en les tècniques de software que els fan possibles i, al cap i a la fi en com transmeten l’experiència a l’usuari, mitjançant una suma independent de components o a través d’un component comú que integra tots els elements.
“En efecto, es posible concebir la multimedia como un caso particular de medios híbridos. Sin embargo, prefiero verla realmente como un solapamiento de dos fenómenos distintos. Aunque ciertas aplicaciones multimedia clásicas de los años noventa podrían considerarse híbridos de medios, la mayoría no.” Manovich, Software Takes Command
Hi ha un entrecreuament teòric entre la multimèdia i la hibridació, la multimèdia inclou els primers elements híbrids de la tecnologia, els dóna la primera forma, és un pas cap a una nova constitució dels mitjans que realment és molt més radical i revolucionària que la cohabitació de diferents tipus de mitjans.
La hibridació dels mitjans és un procés que “amenaça” la constitució de cada un dels elements per separat, el text no s’entén igual des de que el podem manipular digitalment més enllà de la tipografia; el mateix passa amb les imatges i el vídeo, la convivència entre el vídeo (editat), les imatges (modificades) i el text sobreposat, genera un entorn experiencial totalment diferent i construït sobre unes tècniques de software que permeten una actuació global sobre diferents tipus de dades.