L\u2019est\u00e0ndard ISO defineix i descriu els sis principis clau que cal seguir perqu\u00e8 un disseny garanteixi que est\u00e0 centrat en l\u2019usuari:<\/p>\n
1. El disseny es basa en una entesa expl\u00edcita dels usuaris, les tasques i els entorns.<\/p>\n
2. Els usuaris estan implicats en el disseny i el desenvolupament.<\/p>\n
3. El disseny es dirigeix i refina amb una avaluaci\u00f3 centrada en l\u2019usuari.<\/p>\n
4. El proc\u00e9s \u00e9s iteratiu.<\/p>\n
5. El disseny es dirigeix al conjunt de l\u2019experi\u00e8ncia d\u2019usuari.<\/p>\n
6. L\u2019equip de disseny inclou habilitats i perspectives multidisciplin\u00e0ries.<\/p>\n
Les m\u00e8triques b\u00e0siques recomanades per a avaluar la usabilitat del producte resultant s\u00f3n aquestes:<\/p>\n
- \n
- Efic\u00e0cia (efectivitat): nivell de precisi\u00f3 i completesa amb qu\u00e8 els usuaris assoleixen els objectius especificats.<\/li>\n
- Efici\u00e8ncia: recursos emprats en relaci\u00f3 amb l\u2019efectivitat.<\/li>\n
- Satisfacci\u00f3: comoditat i actituds positives respecte a l\u2019\u00fas del producte.<\/li>\n<\/ul>\n
Conceptes clau<\/h5>\n
A m\u00e9s dels d\u2019usabilitat<\/i>, efic\u00e0cia<\/i>, efici\u00e8ncia<\/i> i satisfacci\u00f3<\/i> que ja hem explicat, hi ha altres conceptes importants en el llenguatge t\u00e8cnic del DCU:<\/p>\n
- \n
- Context d\u2019\u00fas: el conjunt d\u2019usuaris, tasques, equipament en maquinari, programari i altres materials, i els entorns psicol\u00f2gics i socials en qu\u00e8 es fa servir el producte.<\/li>\n
- Interacci\u00f3: l\u2019intercanvi bidireccional d\u2019informaci\u00f3 entre els usuaris, l\u2019equipament i el producte.<\/li>\n
- Interf\u00edcie d\u2019usuari: el conjunt format per la capacitat de control, la informaci\u00f3 oferta per elements del producte i la seq\u00fc\u00e8ncia d\u2019interaccions possibles que permet a l\u2019usuari utilitzar el producte per a la finalitat amb qu\u00e8 es va crear.<\/li>\n
- Objectiu: el resultat esperat.<\/li>\n
- Prototip: la representaci\u00f3 limitada en funcionalitat d\u2019un producte complet o d\u2019una part d\u2019aquest producte que es pot fer servir amb la finalitat d\u2019avaluar-lo.<\/li>\n
- Tasca: l\u2019activitat requerida per a assolir un objectiu espec\u00edfic.<\/li>\n
- Usuari: l\u2019individu que interactua amb el producte (s\u2019ent\u00e9n que no estan inclosos en l\u2019equip de desenvolupament).<\/li>\n
- Experi\u00e8ncia d\u2019usuari (UX, de l\u2019angl\u00e8s user experience<\/i>): la UX tracta sobre la manera com se sent l\u2019usuari quan fa servir un producte. \u00c9s important distingir aquest terme del d\u2019usabilitat<\/i>, ja que la usabilitat se centra en l\u2019efic\u00e0cia i l\u2019efici\u00e8ncia de la interf\u00edcie. Una aplicaci\u00f3 correcta dels principis del DCU t\u00e9 com a resultat un producte d\u2019una elevada usabilitat i amb una UX favorable.<\/li>\n<\/ul>\n
Elements essencials<\/h5>\n
Respecte a projectes web, i essent possible extrapolar-los a un altre tipus de projectes multim\u00e8dia, els elements essencials s\u00f3n aquests:<\/p>\n
- \n
- Accessibilitat: els usuaris han de trobar informaci\u00f3 de manera r\u00e0pida i f\u00e0cil, sia amb moltes eines de navegaci\u00f3 o estructurant el contingut o les seves jerarquies. L\u2019usuari ha de poder executar c\u00f2modament t\u00e8cniques de lectura com la lectura diagonal o l\u2019escaneig.<\/li>\n
- Llegibilitat: els continguts han de ser molt f\u00e0cils de llegir, de manera que la presentaci\u00f3 de la informaci\u00f3, la tipografia i la paleta de colors s\u00f3n aspectes clau.<\/li>\n
- Llenguatge: el tipus de llenguatge s\u2019ha d\u2019adaptar a la situaci\u00f3 ret\u00f2rica i al context. La qualitat formal dels textos i l\u2019\u00fas de frases curtes d\u2019estructura simple solen ser especialment \u00fatils.<\/li>\n
- Visibilitat: ajuda l\u2019usuari a construir un model mental del producte i, per tant, a predir-ne el comportament d\u2019acord amb les accions que faci. Els elements clau han de ser especialment emp\u00e0tics amb l\u2019usuari.<\/li>\n<\/ul>\n
Models de treball<\/h5>\n
Hi ha moltes maneres de plasmar els principis i conceptes del DCU de manera que estructurin un sistema de treball, i se sol triar o adaptar el que encaixa m\u00e9s b\u00e9 tant amb el tipus de projecte com amb altres temes clau, com, per exemple, el m\u00e8tode de desenvolupament. Tot seguit resumirem tres models publicats per institucions rellevants en el m\u00f3n del desenvolupament de programari:<\/p>\n
Model per al disseny d\u2019aplicacions Web, pel W3C<\/h6>\n
El World Wide Web Consortium (W3C) defineix les directrius b\u00e0siques seg\u00fcents (http:\/\/www.w3.org\/wai\/redesign\/ucd<\/a>):<\/p>\n
1. Enfocament primerenc en usuaris i tasques:<\/p>\n
\u2013 Recollida estructurada i sistem\u00e0tica d\u2019informaci\u00f3.<\/p>\n
\u2013 Dissenyadors formats per experts abans de fer sessions de recollida de dades.<\/p>\n
2. Verificaci\u00f3 i mesurament emp\u00edric de l\u2019\u00fas del producte:<\/p>\n
\u2013 Enfocament en la facilitat d\u2019aprenentatge i \u00fas.<\/p>\n
\u2013 Verificaci\u00f3 de prototips amb usuaris reals.<\/p>\n
3. Disseny iteratiu:<\/p>\n
\u2013 Producte dissenyat, modificat i verificat repetidament.<\/p>\n
\u2013 Revisi\u00f3 completa i replantejament del disseny per mitj\u00e0 de les primeres proves dels models conceptuals i les idees de disseny.<\/p>\n
Model de DCU est\u00e0ndard proposat per l\u2019UXPA<\/h6>\n
La User Experience Professionals Association, abans Usability Professionals Association, defineix un model especialment adequat en projectes en qu\u00e8 el proc\u00e9s de producci\u00f3 \u00e9s m\u00e9s lineal que iteratiu (http:\/\/www.upassoc.org\/usability_resources\/about_usability\/what_is_ucd.html<\/a>). Les accions espec\u00edfiques clau que cal dur a terme s\u2019ordenen en quatre fases i, encara que les accions de fase es poden canviar o alterar, l\u2019estructura est\u00e0 conformada preveient el factor temps i les implicacions per al proc\u00e9s de l\u2019ordre d\u2019accions previstes per defecte en cada fase:<\/p>\n
1. An\u00e0lisi: definir la visi\u00f3 del projecte amb les parts interessades, definir requisits d\u2019usabilitat, formar un equip multidisciplinari, analitzar productes competidors, documentar els escenaris d\u2019\u00fas, etc.<\/p>\n
2. Disseny: fer una pluja d\u2019idees (brainstorming<\/i>) de dissenys i met\u00e0fores, desenvolupar el model de navegaci\u00f3, crear prototips lo-fi<\/i> i hi-fi<\/i>, verificar la usabilitat dels prototips, documentar est\u00e0ndards, etc.<\/p>\n
3. Implementaci\u00f3: fer una avaluaci\u00f3 cont\u00ednua heur\u00edstica, treballar amb l\u2019equip de desenvolupament en la implementaci\u00f3 del disseny, fer tests d\u2019usabilitat, etc.<\/p>\n
4. Desplegament: obtenir retroacci\u00f3 (feedback<\/i>) d\u2019usuaris, elaborar estudis de camp, verificar l\u2019assoliment d\u2019objectius.<\/p>\n
Sistema estructurat per IBM<\/h6>\n
La proposta d\u2019IBM (http:\/\/www-01.ibm.com\/software\/ucd\/ucd.html#ucdprinciples<\/a>) \u00e9s general i est\u00e0 enfocada tant a projectes d\u2019\u00e0mbit multim\u00e8dia com a espec\u00edfics d\u2019enginyeria inform\u00e0tica, sobretot als de gran dimensi\u00f3 o complexitat. Com a fonaments, IBM defineix els seus propis principis adaptant les bases proposades per l\u2019ISO:<\/p>\n
- \n
- Establir els objectius de negoci.<\/li>\n
- Comprendre els usuaris.<\/li>\n
- Avaluar la competitivitat.<\/li>\n
- Dissenyar el conjunt de l\u2019experi\u00e8ncia d\u2019usuari.<\/li>\n
- Avaluar els dissenys.<\/li>\n
- Gestionar amb una observaci\u00f3 continuada.<\/li>\n<\/ul>\n
Basant-se en aquesta interpretaci\u00f3 dels principis de DCU, IBM estableix el proc\u00e9s seg\u00fcent, que t\u00e9 sis fases:<\/p>\n
1. Definici\u00f3 del mercat<\/p>\n
2. Tasques d\u2019an\u00e0lisi<\/p>\n
3. Avaluaci\u00f3 competitiva<\/p>\n
4. Disseny i walk-through<\/i><\/p>\n
5. Avaluaci\u00f3 i validaci\u00f3 iterativa del disseny<\/p>\n
6. Avaluaci\u00f3 i comparativa de resultats i rendiment<\/p>\n
M\u00e8todes habituals<\/h5>\n
Cada model d\u2019aproximaci\u00f3 al DCU pot fer servir diferents m\u00e8todes i eines de treball, segons la fase de desenvolupament i el context. Alguns dels m\u00e9s populars s\u00f3n aquests:<\/p>\n
Ordenaci\u00f3 de targetes (card sorting<\/i>)<\/h6>\n
Cada unitat d\u2019informaci\u00f3 s\u2019assigna a una targeta individual i es demana als usuaris que les ordenin d\u2019acord amb criteris predefinits. Aquest m\u00e8tode \u00e9s \u00fatil sobretot en les fases inicials de desenvolupament.<\/p>\n
Recerca contextual<\/h6>\n
Aproximaci\u00f3 estructural per a recollir i interpretar dades de treball de camp. L\u2019equip de desenvolupament visita l\u2019espai de treball dels usuaris i els observa.<\/p>\n
Avaluaci\u00f3 de prototip en paper<\/h6>\n
Se sol\u00b7licita a un grup entre quatre i vuit usuaris que avalu\u00ef el prototip del producte en format paper i que expliqui les tries que ha fet i les seq\u00fc\u00e8ncies de tasques per a completar l\u2019escenari.<\/p>\n
Grup d\u2019enfocament<\/h6>\n
S\u2019uneixen a l\u2019equip entre tres i deu usuaris per a proveir-lo d\u2019idees i opinions. Es fa servir per a analitzar objectius i incrementar el buy-in<\/i> del producte.<\/p>\n
Entrevista<\/h6>\n
Es fa servir en les fases de definici\u00f3 de requisits i an\u00e0lisi sobre diversos tipus d\u2019usuaris, i tamb\u00e9 altres grups de persones implicades en el projecte. Es classifiquen en aquestes tres classes: desestructurada, si \u00e9s informal i flexible pel que fa a les preguntes; estructurada, si es fa amb preguntes predefinides; i semiestructurada, si usa tant preguntes obertes com tancades. Es fa servir per a identificar les necessitats d\u2019usuaris i personal implicat.<\/p>\n
Estudi\/enquesta<\/h6>\n
Els usuaris responen a un grup de preguntes est\u00e0ndard per mitj\u00e0 d\u2019un canal sense interlocutor directe. Aquest m\u00e8tode \u00e9s molt adequat per a recollir una gran quantitat de dades ordenades.<\/p>\n
An\u00e0lisi dels arxius de registre (log files<\/i>)<\/h6>\n
Es recull informaci\u00f3 de l\u2019activitat dels usuaris per mitj\u00e0 d\u2019aquests arxius en el sistema, i se solen processar amb eines especialitzades per a identificar pautes ocultes. Aquesta informaci\u00f3 \u00e9s precisa i fiable, per\u00f2 no diu les raons de la presa de decisions i accions dels usuaris.<\/p>\n
An\u00e0lisi de tasques<\/h6>\n
Se sol fer servir per a observar una situaci\u00f3 dels usuaris i les seves tasques, i identificar els seus objectius espec\u00edfics.<\/p>\n
Test d\u2019usabilitat<\/h6>\n
Se sol\u00b7licita als usuaris que duguin a terme diferents tasques amb el producte, i mentre les fan, els dissenyadors observen i anoten aquestes activitats, el comportament i el rendiment. L\u2019usuari pot ser consultat amb la finalitat que tingui retroacci\u00f3 durant la prova o despr\u00e9s de la prova. Se solen fer servir eines de suport per a agilitar el proc\u00e9s i obtenir dades precises. Sobretot \u00e9s benefici\u00f3s per a identificar problemes d\u2019usabilitat.<\/p>\n
Avaluaci\u00f3 heur\u00edstica<\/h6>\n
El producte \u00e9s analitzat amb regles heur\u00edstiques per experts en usabilitat i interacci\u00f3 persona-ordinador per a identificar problemes persistents. Aquest m\u00e8tode \u00e9s r\u00e0pid i identifica una gran varietat de problemes d\u2019usabilitat.<\/p>\n
Walk-through<\/i><\/h6>\n
Implica fer una tasca completa amb el producte i anotar tots els problemes d\u2019usabilitat que es donen durant aquesta tasca. De vegades es fan servir usuaris i s\u00f3n acompanyats durant el proc\u00e9s per a guiar-los si cal i comprendre la visi\u00f3 que tenen del producte.<\/p>\n
An\u00e0lisi experta<\/h6>\n
L\u2019equip analitza el prototip o el producte desenvolupat i t\u00e9 una retroacci\u00f3 basada en el seu camp d\u2019especialitzaci\u00f3. Encara que aquest m\u00e8tode s\u2019usa sobretot per a detectar problemes en fases inicials, es pot emprar en totes les fases de desenvolupament.<\/p>\n
Eines habituals<\/h5>\n
Algunes de les eines d\u2019\u00fas com\u00fa entre professionals de l\u2019UCD, la usabilitat i la UX s\u00f3n aquestes:<\/p>\n
Inventari de continguts<\/h6>\n
Sobretot s\u00f3n \u00fatils per a organitzar l\u2019arquitectura de la informaci\u00f3 del producte. En el cas de llocs web de producci\u00f3 aquestes aplicacions solen ser d\u2019acc\u00e9s web al servidor en el processador dorsal (back-end<\/i>), de manera que com que s\u00f3n natives del sistema solen ser m\u00e9s precises i eficients que les de tercers. Hi ha sistemes gestors de continguts (CMS, de l\u2019angl\u00e8s content management system<\/i>) com WordPress i Drupal que tenen incloses eines d\u2019aquest tipus, encara que es pot fer un inventari de continguts amb una eina externa i m\u00e9s senzilla, com Microsoft Excel.<\/p>\n
Fluxos d\u2019usuari<\/h6>\n
Definici\u00f3 de la manera com s\u2019han de moure o es poden moure els usuaris pel producte o sistema, amb un disseny detallat d\u2019accions i camins possibles.<\/p>\n
Pautes de disseny<\/h6>\n
La creaci\u00f3 i l\u2019\u00fas consistent de pautes en un disseny (tant estandarditzades com ad hoc<\/i>) facilita que l\u2019usuari es familiaritzi de seguida amb la interf\u00edcie, les met\u00e0fores utilitzades i l\u2019arquitectura de la informaci\u00f3.<\/p>\n
Prototipatge<\/h6>\n
Per a elaborar models de filferro (wireframes<\/i>) i prototips, hi ha des de plantilles gratu\u00eftes a Internet a punt per a imprimir per a dissenyar en paper fins a programari espec\u00edfic (Balsamiq Mockups, Mockingbird, etc.). L\u2019objectiu \u00e9s concebre amb rapidesa les bases del disseny del producte en q\u00fcesti\u00f3.<\/p>\n
Programari d\u2019an\u00e0lisi de tr\u00e0nsit<\/h6>\n
L\u2019an\u00e0lisi de l\u2019estad\u00edstica de tr\u00e0nsit ajuda els dissenyadors a intuir quin tipus d\u2019UX \u00e9s la m\u00e9s efectiva per a l\u2019audi\u00e8ncia d\u2019un producte web. Una de les eines m\u00e9s populars \u00e9s Google Analytics.<\/p>\n
Tests A\/B<\/h6>\n
Comparen dues versions d\u2019un producte amb aproximacions diferents de disseny. En el cas de les p\u00e0gines web, se sol fer derivant la meitat dels visitants a una versi\u00f3 i l\u2019altra meitat a l\u2019altra, i es tracen els comportaments resultants amb m\u00e8triques com percentatge de transformaci\u00f3 (conversion rate<\/i>) i percentatge de rebot (bounce rate<\/i>). Una eina popular per a fer aquest tipus de tests \u00e9s Google Website Optimizer.<\/p>\n
Tests d\u2019usuari i retroacci\u00f3<\/h6>\n
Hi ha una gran quantitat de serveis i aplicacions que ofereixen eines d\u2019enquesta, retroacci\u00f3 i verificaci\u00f3 remota d\u2019usuaris, com PollDaddy, Usabilla o Feedback Army.<\/p>\n
Altres est\u00e0ndards relacionats amb aquestes eines<\/h5>\n
En qualsevol cas, pot ser que calgui l\u2019\u00fas d\u2019altres est\u00e0ndards com els que hi ha en la llista seg\u00fcent, que donen suport a l\u2019ISO 9241 o que la complementen:<\/p>\n
- \n
- ISO TR 16982: Usability methods supporting human centred design<\/i>.<\/li>\n
- ISO\/IEC 14598: Information technology – Evaluation of software products<\/i>.<\/li>\n
- ISO 10075: Ergonomic principles related to mental workload<\/i>.<\/li>\n
- ISO TS 16071: Guidance on accessibility for human-computer interfaces<\/i>.<\/li>\n<\/ul>\n
DCU visualitzat<\/h5>\n
Vegem tot seguit una selecci\u00f3 d\u2019infografies i diagrames sobre DCU, usabilitat i UX que il\u00b7lustren diferents aspectes d\u2019aquestes disciplines:<\/p>\n
\n\t\t\t \n\t\t\t\t![\"\"](\"http:\/\/multimedia.uoc.edu\/blogs\/fem\/files\/2013\/03\/upa_design_ux-150x150.jpg\")
<\/a>\n\t\t\t<\/div><\/figure>\n\t\t\t \n\t\t\t\t![\"\"](\"http:\/\/multimedia.uoc.edu\/blogs\/fem\/files\/2013\/03\/namahn_2-150x150.jpg\")
<\/a>\n\t\t\t<\/div><\/figure>\n\t\t\t \n\t\t\t\t![\"\"](\"http:\/\/multimedia.uoc.edu\/blogs\/fem\/files\/2013\/03\/paz_ucd-150x150.jpg\")
<\/a>\n\t\t\t<\/div><\/figure>\n\t\t\t \n\t\t\t\t![\"\"](\"http:\/\/multimedia.uoc.edu\/blogs\/fem\/files\/2013\/03\/ucd_uxpa_ecda-150x150.jpg\")
<\/a>\n\t\t\t<\/div><\/figure>\n\t\t\t \n\t\t\t\t![\"\"](\"http:\/\/multimedia.uoc.edu\/blogs\/fem\/files\/2013\/03\/kybritt_ucd-150x150.png\")
<\/a>\n\t\t\t<\/div><\/figure>\n\t\t\t \n\t\t\t\t![\"\"](\"http:\/\/multimedia.uoc.edu\/blogs\/fem\/files\/2013\/03\/namahn_1-150x150.jpg\")
<\/a>\n\t\t\t<\/div><\/figure>\n\t\t\t \n\t\t\t\t![\"\"](\"http:\/\/multimedia.uoc.edu\/blogs\/fem\/files\/2013\/03\/onesheep_UCDprocess-150x150.jpg\")
<\/a>\n\t\t\t<\/div><\/figure>\n\t\t\t \n\t\t\t\t![\"\"](\"http:\/\/multimedia.uoc.edu\/blogs\/fem\/files\/2013\/03\/ux_findings_visualvocab-ucd-process-150x150.jpg\")
<\/a>\n\t\t\t<\/div><\/figure>\n\t\t\t \n\t\t\t\t![\"\"](\"http:\/\/multimedia.uoc.edu\/blogs\/fem\/files\/2013\/03\/uoc_poster-ucd-game-150x150.jpg\")
<\/a>\n\t\t\t<\/div><\/figure>\n\t\t\t \n\t\t\t\t![\"\"](\"http:\/\/multimedia.uoc.edu\/blogs\/fem\/files\/2013\/03\/namahn_3-150x150.jpg\")
<\/a>\n\t\t\t<\/div><\/figure>\n\t\t<\/div>\n\nPol\u00e8mica i debats suscitats<\/h5>\n
Les disciplines i els conceptes entorn del DCU, la usabilitat i la UX no solament estan en auge avui dia, sin\u00f3 que, per la falta de maduresa que tenen, tamb\u00e9 s\u00f3n objecte de debats a fons i de vegades acalorats tant respecte a la definici\u00f3 i aplicaci\u00f3 com al futur que tenen com a est\u00e0ndards. Per aix\u00f2 el principiant en aquest \u00e0mbit, per a evitar confusions respecte a conceptes i m\u00e8todes, ha de fer un esfor\u00e7 especial per contrastar la informaci\u00f3 que rep sobre aquests temes amb diverses fonts i, sobretot, amb els est\u00e0ndards aprovats internacionalment.<\/p>\n
Un conegut exemple de la pol\u00e8mica i la difer\u00e8ncia de visions que pot generar el DCU el trobem en el debat p\u00fablic sobre disseny de productes que va enfrontar Donald Norman, conegut expert en usabilitat, amb l\u2019empresa 37signals, famosa tant pel programari i els serveis com per la filosofia de disseny de productes. Tot va comen\u00e7ar amb un article sobre 37signals en la revista Wired<\/i> titulat \u201cThe Brash Boys at 37signals Will Tell You: Keep it Simple, Stupid\u201d (http:\/\/www.wired.com\/techbiz\/media\/magazine\/16-03\/mf_signals<\/a>), seguit de la cr\u00edtica a 37signals de Donald Norman amb el seu apunt (post<\/i>) \u201cWhy is 37signals so arrogant?\u201d (http:\/\/www.jnd.org\/dn.mss\/why_is_37signals_so_1.html<\/a>), al qual 37signals va respondre amb l\u2019apunt \u201cWhy we disagree with Don Norman\u201d (http:\/\/37signals.com\/svn\/posts\/904-why-we-disagree-with-don-norman<\/a>).<\/p>\n
M\u00e9s enll\u00e0 de les opinions abocades en aquests articles, cal destacar la gran difer\u00e8ncia en presentaci\u00f3 i llegibilitat entre els apunts de Norman i 37signals, primer indicador de les difer\u00e8ncies d\u2019enfocament en els seus dissenys. En qualsevol cas, \u00e9s un debat molt recomanable de llegir.<\/p>\n
Recursos addicionals<\/h5>\n
UCD<\/em>, Wikipedia:\u00a0http:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/User-centered_design<\/a><\/p>\n
ISO:\u00a0http:\/\/www.iso.org\/iso\/home\/store\/catalogue_tc\/catalogue_detail.htm?csnumber=37031<\/a><\/p>\n
ISO 9241<\/em>, Wikipedia:\u00a0http:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/ISO_9241<\/a><\/p>\n
Universidad de Washington:\u00a0http:\/\/www.lib.washington.edu\/usability\/resources\/howto<\/a><\/p>\n
Boxes and Arrows Magazine:<\/i>\u00a0http:\/\/boxesandarrows.com<\/a><\/p>\n
Smashing Magazine:<\/i>\u00a0http:\/\/www.smashingmagazine.com\/usability-and-user-experience\/<\/a><\/p>\n
Tuts+:\u00a0http:\/\/net.tutsplus.com\/articles\/general\/three-steps-to-fostering-a-user-centered-design-culture\/<\/a><\/p>\n
Universidad Pompeu Fabra:\u00a0http:\/\/www.upf.edu\/hipertextnet\/numero-2\/diseno_web.html<\/a><\/p>\n
Incorporating usability evaluation in software development environments<\/i>\u00a0de Shah Rukh Humayoun:\u00a0http:\/\/www.dis.uniroma1.it\/~dottoratoii\/media\/students\/documents\/thesis_humayoun.pdf<\/a><\/p>\n
- ISO\/IEC 14598: Information technology – Evaluation of software products<\/i>.<\/li>\n
- ISO TR 16982: Usability methods supporting human centred design<\/i>.<\/li>\n