Tenim clar qu\u00e8 \u00e9s Internet?<\/h2>\n
Encara que la part m\u00e9s visible s\u00f3n les p\u00e0gines web, en realitat Internet \u00e9s molt m\u00e9s que aix\u00f2. Internet \u00e9s la xarxa que permet compartir dades entre milions d\u2019ordinadors d\u2019arreu del m\u00f3n. \u00c9s l\u2019estructura, no els continguts.<\/p>\n
De fet, la web \u00e9s una part d\u2019Internet. Les altres parts (encara que no totes) s\u00f3n aquestes:<\/p>\n
- \n
- El correu electr\u00f2nic<\/li>\n
- La transmissi\u00f3 d\u2019arxius via FTP o per protocols P2P<\/li>\n
- Telefonia (VoIP)<\/li>\n
- Acc\u00e9s remot a equips<\/li>\n
- Missatgeria instant\u00e0nia<\/li>\n<\/ul>\n
Aix\u00ed, podem dir que el que defineix Internet \u00e9s, d\u2019una banda, la interconnexi\u00f3 entre diferents xarxes d\u2019ordinadors i, de l\u2019altra, la facilitat per a transmetre qualsevol tipus de dada per aquestes xarxes, de manera efica\u00e7 i descentralitzada.<\/p>\n
Una mica de tecnologia<\/h2>\n
La base d\u2019aquesta xarxa \u00e9s el m\u00e8tode d\u2019enviament entre els ordinadors i les xarxes que la componen: la commutaci\u00f3 de paquets<\/a>. Aquesta tecnologia soluciona el problema de connectar dos ordinadors: el que envia la informaci\u00f3 (servidor) i el que la rep (client). La soluci\u00f3 m\u00e9s f\u00e0cil per a connectar dos ordinadors \u00e9s que hi hagi un cable que els uneixi. No obstant aix\u00f2, quan parlem de milions d\u2019ordinadors interconnectats aquesta soluci\u00f3 \u00e9s inviable. La tecnologia que usa Internet (anomenada datagrama<\/i>[1]<\/a> [2]<\/a>) divideix les dades que s\u2019han d\u2019enviar en paquets que contenen informaci\u00f3 de l\u2019adre\u00e7a d\u2019origen i de destinaci\u00f3. Els paquets s\u2019envien pel cam\u00ed que el sistema calcula que \u00e9s el m\u00e9s adequat en cada moment, de manera que \u00e9s possible que no segueixin tots el mateix cam\u00ed. Quan arriben els paquets, l\u2019ordinador de destinaci\u00f3 envia un paquet de confirmaci\u00f3 a l\u2019ordinador origen. Aix\u00ed, si passat un temps no s\u2019ha rebut la confirmaci\u00f3, es torna a enviar.<\/p>\n
Per a identificar els ordinadors que conformen la Xarxa, s\u2019usa l\u2019adre\u00e7a IP<\/a>, que \u00e9s \u00fanica per a cada ordinador connectat a Internet. Simplificant molt, podem considerar que hi ha dos tipus d\u2019ordinadors connectats a Internet: els servidors, que proveeixen de continguts i els clients, que s\u00f3n els que els usen. \u00c9s important que els servidors tinguin una adre\u00e7a IP fixa, perqu\u00e8 siguin f\u00e0cils de trobar sempre. En canvi, els clients poden canviar la seva adre\u00e7a quan calgui (normalment cada vegada que es desconnecten i es tornen a connectar), de manera que les adreces IP es poden aprofitar per a diferents clients, encara que una IP nom\u00e9s serveix per a un client cada vegada. Aix\u00ed \u00e9s com els prove\u00efdors de serveis d\u2019Internet<\/a> solen assignar la IP als usuaris dom\u00e8stics, que se sol anomenar IP din\u00e0mica<\/i>.<\/p>\n
Internet \u00e9s una xarxa de xarxes. Per tant, una IP es pot referir a un sol ordinador o a una xarxa d\u2019ordinadors. En les connexions dom\u00e8stiques, l\u2019encaminador (router<\/i><\/a>) que d\u00f3na acc\u00e9s a la Xarxa \u00e9s el que t\u00e9 la IP d\u2019Internet, mentre que els ordinadors connectats a l\u2019encaminador tenen una adre\u00e7a IP de la xarxa privada<\/a>. L\u2019encaminador s\u2019encarrega de transmetre les peticions dels ordinadors interns a Internet i redirigir les respostes a l\u2019ordinador que toca. Les xarxes internes solen tenir una adre\u00e7a com ara 192.168.xxx.xxx, de manera que si es vol saber la IP d\u2019Internet fa falta, o b\u00e9 accedir a l\u2019encaminador, o b\u00e9 consultar alguna p\u00e0gina web que ens informi de quina \u00e9s.<\/p>\n
![\"Esquema](\"http:\/\/multimedia.uoc.edu\/blogs\/fem\/files\/2013\/03\/esquemaInternet.png\")
<\/a>Esquema gen\u00e8ric del funcionament d’Internet
http:\/\/commons.wikimedia.org\/wiki\/File:Internet_Connectivity_Access_layer.svg<\/figcaption><\/figure>\nLes adreces d\u2019Internet: de la IP a l\u2019URI<\/h2>\n
Ja hem vist que totes les m\u00e0quines connectades a Internet (ordinadors, encaminadors o altres dispositius) han de tenir una adre\u00e7a IP que les identifiqui de manera \u00fanica dins la Xarxa. Gr\u00e0cies a aix\u00f2, si volem accedir a les dades emmagatzemades en un determinat servidor, solament n\u2019hem de saber la IP (i tenir el programa adequat per a accedir-hi). Les IP, per\u00f2, s\u00f3n un conjunt de nombres dif\u00edcils de recordar, de manera que es va adoptar un sistema que permet convertir aquestes IP en un text anomenat URL (identificador uniforme de recursos o Uniform Resource Locator<\/i>). Els URL acostumen a estar formats per dues paraules o m\u00e9s separades per punts. De la de m\u00e9s a l\u2019esquerra se\u2019n diu domini de primer nivell<\/em> i pot ser un indicatiu de pa\u00eds (es, fr, de) o un domini gen\u00e8ric (com, net, cat). A la dreta es van posant subdominis, i se sol deixar el subdomini de m\u00e9s a l\u2019esquerra per al nom de la m\u00e0quina. Alguns exemples de noms de domini<\/a> s\u00f3n aquests:<\/p>\n
- \n
- www.uoc.edu<\/li>\n
- multimedia.uoc.edu<\/li>\n
- informatica.blogs.uoc.edu<\/li>\n<\/ul>\n
Si nosaltres, per\u00f2, escrivim un nom de domini per referir-nos a una adre\u00e7a IP, d\u2019alguna manera s\u2019ha d\u2019obtenir la IP a partir del nom de domini. D\u2019aquesta traducci\u00f3 se n\u2019encarreguen els anomenats servidors de DNS<\/a>.<\/p>\n
I l\u2019URI<\/a>? L\u2019identificador uniforme de recursos est\u00e0 format pel protocol (http per a les p\u00e0gines web, ftp per a l\u2019acc\u00e9s a arxius, mailto per al correu electr\u00f2nic), l\u2019URL i l\u2019adre\u00e7a del contingut dins el servidor. Aix\u00ed, alguns URI poden ser aquests:<\/p>\n
- \n
- http:\/\/www.uoc.edu<\/li>\n
- http:\/\/mosaic.uoc.edu\/category\/articulos\/<\/li>\n
- http:\/\/www.uoc.edu\/portal\/ca\/index.html<\/li>\n
- https:\/\/www.google.com\/#hl=en&tbo=d&sclient=psy-ab&q=mosaic+uoc&oq=mosaic+uoc&gs_l=hp.3..44i39i27j0i30j0i5i30l2.6589.7383.1.7641.4.4.0.0.0.0.109.346.3j1.4.0.les%3B..0.0…1c.1.3.psy-ab.hUuRxUjNiro&pbx=1&bav=on.2,or.r_gc.r_pw.r_cp.r_qf.&bvm=bv.42553238,d.d2k&fp=c0a50cf802ba8a9c&biw=1413&bih=937<\/li>\n<\/ul>\n
Conclusi\u00f3<\/h2>\n
Internet \u00e9s una xarxa de xarxes, on els servidors s\u00f3n els que proporcionen els continguts i els clients els que els consumeixen. L\u2019enviament de dades entre un ordinador i un altre es fa descentralitzadament, de manera que la fallada d\u2019un node no afecta el funcionament general de la Xarxa. Les tecnologies que hi ha a sota s\u00f3n diverses i complexes, per\u00f2 ben transparents per a l\u2019usuari. Gr\u00e0cies a aix\u00f2 Internet \u00e9s universal.<\/p>\n
\n
\n[1] http:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Datagrama<\/a><\/p>\n