La ind\u00fastria del m\u00f2bil sembla marcada pels grans \u00e8xits accidentals. Durant molts anys la gallina dels ous d\u2019or va ser l\u2019SMS, que no es va inventar per a la comunicaci\u00f3 entre persones a preu de l\u00edquid d\u2019impressora (10 c\u00e8ntims per 140 car\u00e0cters s\u00f3n gaireb\u00e9 750 euros per megabyte, i aix\u00f2 suposant que els missatges ocupessin realment els 140 car\u00e0cters), sin\u00f3 per a enviar missatges de configuraci\u00f3: aquells que fan que el m\u00f2bil es connecti a Internet sense haver d\u2019introduir nosaltres les dades de connexi\u00f3.<\/p>\n
L\u2019SMS, per\u00f2, que durant molts anys ha reportat grans beneficis a la ind\u00fastria, segurament empal\u2022lidir\u00e0 en enfrontar-se a les aplicacions<\/strong> (apps<\/i>). I no ens ha de passar per alt que quan es va llan\u00e7ar l\u2019iPhone, el m\u00f2bil que canviaria per sempre la hist\u00f2ria de la ind\u00fastria, Apple no oferia la possibilitat d\u2019usar m\u00e9s aplicacions que les que hi havia instal\u00b7lades “de f\u00e0brica”. La companyia de Cupertino, de fet, es va passar una bona temporada insistint que l\u2019iPhone disposava d\u2019un navegador fant\u00e0stic (cosa que, per descomptat, era certa) i que qui volgu\u00e9s oferir funcionalitats addicionals per al seu \u00faltim dispositiu tenia a la seva disposici\u00f3 tota la pot\u00e8ncia d\u2019aquest navegador. Despr\u00e9s de resistir durant mesos el clam popular, una actualitzaci\u00f3 d\u2019iOS va permetre que es llancessin aplicacions natives per a iOS, i la resta \u00e9s hist\u00f2ria. Sobretot per al compte d\u2019explotaci\u00f3 d\u2019Apple, que s\u2019emporta un petit percentatge de cada venda d\u2019aplicaci\u00f3 i contingut per mitj\u00e0 de la seva botiga.<\/p>\n El que va venir despr\u00e9s va ser una esp\u00e8cie de bogeria col\u00b7lectiva pel desenvolupament d\u2019aplicacions, primer per a l\u2019iPhone i despr\u00e9s per a Android i, en menor grau, per a la resta de sistemes operatius m\u00f2bils. En general, aix\u00f2 implica que si es vol posar a la disposici\u00f3 del p\u00fablic global una aplicaci\u00f3 cal “barallar-se” amb eines i entorns de desenvolupament for\u00e7a variables: en general, el desenvolupament per a iOS es fa en Objective C, mentre que per a Android s\u2019usa Java. Hi ha, per descomptat, tecnologies que permeten atacar alhora els sistemes operatius m\u00e9s populars (i tamb\u00e9 alguns dels de menys implantaci\u00f3 actual): d\u2019una banda tenim Flash, que \u00e9s capa\u00e7 de generar executables per a tots dos, i de l\u2019altra tenim alternatives com PhoneGap<\/a>, que permeten explotar les possibilitats d\u2019HTML5 i les funcionalitats que els dispositius posen al seu abast (aix\u00f2 \u00e9s: desenvolupant amb HTML, CSS i JavaScript podem accedir, per exemple, a les funcionalitats de geolocalitzaci\u00f3 o podem saber en quina posici\u00f3 es troba el dispositiu consultant-ne l\u2019acceler\u00f2metre). Per tant, disposem d\u2019opcions natives exclusives per a cada sistema operatiu i de solucions mixtes que, encara que no tenen el mateix nivell de pot\u00e8ncia, permeten mantenir una \u00fanica base de codi, i aix\u00ed estalviar for\u00e7a costos de desenvolupament i manteniment. En general, per a una aplicaci\u00f3 que espremi la pot\u00e8ncia del dispositiu (per exemple, un joc 3D) ens inclinarem per l\u2019opci\u00f3 del fabricant, mentre que per a altres casos (per exemple, per a una aplicaci\u00f3 que ens mostri la llista de pel\u00b7l\u00edcules dels cinemes d\u2019una ciutat determinada, amb els horaris) optarem per la soluci\u00f3 que ens permeti ser en la m\u00e0xima varietat possible de dispositius amb el cost m\u00e9s baix.<\/p>\n Curiosament, aquests anys s\u2019ha passat per alt l\u2019opci\u00f3 proposada inicialment per Steve Jobs: les aplicacions web. Una aplicaci\u00f3 web (posem per cas, GMail) convenientment programada i dissenyada s\u2019ha de poder executar sense cap problema des de pr\u00e0cticament qualsevol navegador de dispositiu m\u00f2bil. I, de fet, hi ha moltes aplicacions web que ho fan: n\u2019hi ha prou d\u2019accedir a http:\/\/m.gmail.com<\/a> per a comprovar-ho. Si b\u00e9 la pot\u00e8ncia d\u2019aquestes aplicacions web no sol estar a l\u2019altura de les desenvolupades en l\u2019entorn natiu o en Flash o HTML5, les funcionalitats essencials solen estar totes disponibles. <\/p>\n Un benefici afegit de les aplicacions web \u00e9s que, en un m\u00f3n en qu\u00e8 la penetraci\u00f3 dels tel\u00e8fons anomenats intel\u00b7ligents (smartphones<\/i>) \u00e9s cada vegada m\u00e9s alta per\u00f2 encara no global, gr\u00e0cies a aquestes aplicacions podem oferir els nostres serveis en mercats (bona part d\u2019\u00c0frica i \u00c0sia, per exemple) que encara queden lluny de ser ubics per\u00f2 que presenten una alta penetraci\u00f3 de tel\u00e8fons “amb funcions avan\u00e7ades” (featurephones<\/i>) amb navegadors que, sense arribar a igualar en pot\u00e8ncia els dels tel\u00e8fons intel\u00b7ligents, s\u00ed que donen un acc\u00e9s plenament funcional a aquestes aplicacions (per a comprovar l\u2019”estat de la q\u00fcesti\u00f3”, un molt bon recurs \u00e9s l\u2019informe State of the mobile web<\/a> que elabora peri\u00f2dicament Opera).<\/p>\n No es tracta solament d\u2019accedir a mercats en via de desenvolupament: els propietaris de les botigues d\u2019aplicacions o app stores<\/i> (aix\u00f2 \u00e9s, sobretot, Apple i Google, per\u00f2 tamb\u00e9 Microsoft i BlackBerry, per exemple) ofereixen a desenvolupadors i prove\u00efdors de continguts un aparador fant\u00e0stic per a mostrar i vendre els seus productes, per\u00f2, \u00e9s clar, per a fer-ho cobren unes comissions (que poden ser del 30% de l\u2019import del producte venut) que poden arribar a representar la difer\u00e8ncia entre un negoci viable i un que no ho \u00e9s. Aix\u00f2 ha fet que hi hagi molts prove\u00efdors que intentin escapar-se de les botigues d\u2019aplicacions oferint els seus serveis fora de les aplicacions i des de la web. No es tracta solament de petites companyies: Amazon, per exemple (font<\/a>), ofereix des de fa temps els seus continguts per a dispositius iOS des de fora de les aplicacions, demostrant aix\u00ed, a m\u00e9s, que es poden desenvolupar interf\u00edcies en el navegador equiparables en funcionalitat i usabilitat a les que ofereixen les aplicacions natives.<\/p>\n Finalment, tamb\u00e9 cal tenir en compte que, amb solucions de disseny com el disseny web responsive<\/i><\/a>, mantenir una \u00fanica p\u00e0gina web que doni un bon servei a navegadors tant d\u2019escriptori com dels diferents dispositius, sense arribar a ser f\u00e0cil (no hi ha gaires coses siguin vertaderament f\u00e0cils en disseny web), \u00e9s cada vegada m\u00e9s una possibilitat raonable, amb la qual cosa l\u2019estalvi en desenvolupament i manteniment \u00e9s m\u00e9s que notable.<\/p>\n Aix\u00ed, doncs, a l\u2019hora de dissenyar una estrat\u00e8gia perqu\u00e8 els nostres serveis i continguts estiguin disponibles en la m\u00e0xima gamma possible de dispositius i, en conseq\u00fc\u00e8ncia, a l\u2019abast del p\u00fablic m\u00e9s ampli possible, \u00e9s inevitable considerar que, a m\u00e9s de les aplicacions que cal distribuir des de les botigues d\u2019aplicacions, la possibilitat de desenvolupar aplicacions web accessibles per a dispositius ha de ser sempre una de les opcions que s\u2019ha de considerar.<\/p>\n Dues lectures addicionals:<\/p>\n <\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":" La ind\u00fastria del m\u00f2bil sembla marcada pels grans \u00e8xits accidentals. Durant molts anys la gallina dels ous d\u2019or va ser l\u2019SMS, que no es va inventar per a la comunicaci\u00f3 entre persones a preu de l\u00edquid d\u2019impressora (10 c\u00e8ntims per 140 car\u00e0cters s\u00f3n gaireb\u00e9 750 euros per megabyte, i aix\u00f2 suposant que els missatges ocupessin … <\/p>\n\n