Resets
Per poder visualitzar sense problemes qualsevol pàgina, tots els navegadors tenen un full d’estils per defecte que apliquen quan un element no té definit un estil (sigui perquè el maquetador no l’ha definit, sigui perquè no hi ha estils definits a la pàgina).
Tot i que els fulls d’estil per defecte dels diferents navegadors són similars, les diferències que hi ha entre ells fan recomanable definir uns estils inicials de manera que ens assegurem que si hi ha algun element per al que no hem definit estil, es veurà igual independentment del navegador (o més o menys, ja que tot i els estàndards, actualment els navegadors segueixen aplicant alguns —pocs— estils de maneres diferents).
A la tècnica de fer això posant marges, vores i paddings a 0 (entre d’altres coses) se l’anomena reset i diferents autors proposen diferents maneres de fer-ho, cadascun amb els seus avantatges i inconvenients. Els més populars són el YUI CSS Reset i el Reset CSS d’Eric Meyer. Un bon recurs que aglutina informació sobre el tema és cssreset.com.
Normalitzacions
Després de l’aparició dels resets, es va plantejar l’alternativa de, en lloc d’anul·lar els valors per defecte dels navegadors, conservar aquells que resultin útils, normalitzant-los i corregint errors i inconsistències entre navegadors. Aquesta tècnica es coneix amb el nom de normalització.
La primera normalització de CSS va ser Normalize.css, creat per Nicolas Gallagher i documentat a About normalize.css, que és alhora una bona explicació de les diferències entre un reset i una normalització.
Com a complement al reset CSS de la YUI que hem vist prèviament també existeix YUI CSS Base.