{"id":279,"date":"2015-07-27T10:52:05","date_gmt":"2015-07-27T09:52:05","guid":{"rendered":"http:\/\/multimedia.uoc.edu\/blogs\/ilv\/?p=279"},"modified":"2015-08-20T16:40:39","modified_gmt":"2015-08-20T15:40:39","slug":"propietat-intel%c2%b7lectual","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/multimedia.uoc.edu\/blogs\/ilv\/sobre-propietat-intel%c2%b7lectual\/propietat-intel%c2%b7lectual\/","title":{"rendered":"Propietat intel\u00b7lectual"},"content":{"rendered":"

<\/p>\n

La propietat intel\u00b7lectual \u00e9s un <\/span>tipus de propietat singular<\/b><\/span>, diferent de la propietat sobre les coses (drets reals), ja que es refereix a la propietat de les <\/span>creacions humanes<\/b><\/span> com a <\/span>obres intel\u00b7lectuals<\/b><\/span>. Aix\u00ed, per exemple, d\u2019una pintura hi ha una doble propietat: <\/span><\/p>\n

    \n
  1. la de l\u2019objecte f\u00edsic, la pintura sobre el seu suport, i<\/li>\n
  2. la de l\u2019obra creativa com a creaci\u00f3 de la ment humana.<\/li>\n<\/ol>\n

    Podria donar-se el cas que el pintor vengu\u00e9s la primera per\u00f2 no la segona. El comprador podria gaudir del quadre per\u00f2 no reproduir-lo ni crear-ne obres derivades sense un acord amb l\u2019autor. Tampoc podria atribuir-se\u2019n l\u2019autoria ni malmetre\u2019l.<\/p>\n

    Hi ha diferents tipus de propietat intel\u00b7lectual:<\/p>\n

      \n
    1. La propietat industrial:<\/b> drets sobre una invenci\u00f3 amb aplicaci\u00f3 industrial o sobre una marca distintiva; s\u2019adquireix per registre i t\u00e9 una durada temporal (entre 10 i 50 anys) i t\u00e9 una extensi\u00f3 territorial limitada a l\u2019\u00e0mbit administratiu on s\u2019ha concedit i als \u00e0mbits amb els quals hi hagi acords. Les patents i les marques registrades s\u00f3n algunes figures de protecci\u00f3.<\/li>\n
    2. Els drets d\u2019autor<\/a><\/b>: drets sobre la plasmaci\u00f3 d\u2019una creaci\u00f3 intel\u00b7lectual; s\u00f3n universals, s\u2019adquireixen en l\u2019acte de creaci\u00f3, protegeixen el reconeixement i altres drets morals, permeten fer \u00fas i cedir els drets d\u2019explotaci\u00f3, s\u2019extingeixen passat un per\u00edode d\u2019anys (70 anys en la majoria d\u2019estats) despr\u00e9s de la mort de l\u2019autor.<\/li>\n
    3. Els drets connexos als drets d\u2019autor:<\/b> s\u00f3n drets sobre l\u2019obra dels qui no en s\u00f3n els autors per\u00f2 que hi tenen un paper rellevant, com els int\u00e8rprets (m\u00fasica, teatre, cinema), els qui fan enregistraments sonors o radiodifusi\u00f3. Els drets i l\u2019abast varien molt segons el pa\u00eds i sempre tenen una durada limitada que sol ser d\u2019entre 20 i 50 anys des que s\u2019adquireix.<\/li>\n<\/ol>\n

      El concepte de \u00abpropietat\u00bb no ha existit sempre, per\u00f2 el de \u00abpropietat intel\u00b7lectual\u00bb \u00e9s encara m\u00e9s recent que altres formes de propietat. No existia a l\u2019antiguitat ni a l\u2019edat mitjana i els seus antecedents s\u00f3n la regulaci\u00f3 de l\u2019edici\u00f3 de llibres que l\u2019Esgl\u00e9sia i la reialesa van promoure a partir de la difusi\u00f3 de la impremta al segle <\/span>xv<\/span>. No s\u00f3n drets sin\u00f3 privilegis o <\/span>gr\u00e0cies<\/i><\/span> reials els que s\u2019atorguen, no als autors, sin\u00f3 als editors, als quals donen el monopoli per a la impressi\u00f3 de determinades obres. \u00c9s durant el segle <\/span>xvii<\/span> que, en algunes monarquies, comen\u00e7a a plantejar-se la q\u00fcesti\u00f3 dels incentius als autors i \u00e9s al segle <\/span>xviii<\/span> que s\u2019estableixen les bases del que ser\u00e0 la legislaci\u00f3 de propietat intel\u00b7lectual. I aix\u00f2 enceta dues tradicions que seguiran camins separats durant quasi tres-cents anys i confluiran al final del segle <\/span>xx:<\/span><\/p>\n