{"id":394,"date":"2015-08-20T19:07:54","date_gmt":"2015-08-20T18:07:54","guid":{"rendered":"http:\/\/multimedia.uoc.edu\/blogs\/ilv\/?p=394"},"modified":"2015-09-02T10:13:59","modified_gmt":"2015-09-02T09:13:59","slug":"cultura-i-color-william-evans-el-semafor-i-el-seu-origen","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/multimedia.uoc.edu\/blogs\/ilv\/sobre-color-i-cultura\/cultura-i-color-william-evans-el-semafor-i-el-seu-origen\/","title":{"rendered":"Cultura i Color: William Evans, el sem\u00e0for i el seu origen"},"content":{"rendered":"

Aquest text escrit per Francisco Cernadas Romero<\/strong><\/a>, estudiant del Grau Multim\u00e8dia de la UOC que va cursar Imatge i llenguatge visual al curs 2013-14, amplia els continguts d’un apartat del m\u00f2dul de <\/em>Cultura i color dels materials<\/a>: <\/em>4.2. Vermell i verd, senyals de colors. Francisco, encuriosit per la convenci\u00f3 sobre el vermell i el verd, va seguir buscant fonts que esclarissin quan i com es va establir el codi original en la navegaci\u00f3.<\/em><\/p>\n

\"\"<\/a>
Esquema dels llums de posici\u00f3 d’un vaixell. Trex2001 \u2013 CC-by-sa 3.0 – 2011 Font: Wikimedia Commons<\/figcaption><\/figure>\n

Introducci\u00f3<\/b><\/span><\/span><\/p>\n

El darrer curs vaig fer un descobriment referent a un fet hist\u00f2ric relacionat amb les senyalitzacions de tr\u00e1nsit per a vehicles motors i mar\u00edtims. Aquest fet \u00e9s citava breument en el m\u00f2dul Cultura i Color<\/b><\/i> dels materials. El m\u00f2dul en q\u00fcesti\u00f3 descrivia el paper del color en les societats i \u00e8poques a trav\u00e9s de l’hist\u00f3ria de l’humanitat, el seu significat i simbolisme.<\/span><\/p>\n

Aquesta d\u00e8ria per esbrinar el seu m\u00e9s humil i arrelat origen va comen\u00e7ar en un apartat del m\u00f2dul, on citava un exemple del sem\u00e0for, que feia servir un codi de colors basats en el verd i el vermell per indicar ordres i basat aquest en un itinerari hist\u00f2ric que \u00e9s remunta cap a la navegaci\u00f3 mar\u00edtima del segle XIX. Donat que la lectura no aprofundia gaire en la seva proced\u00e8ncia mar\u00edtima, un dels companys del F\u00f2rum de l’assignatura va exposar el seu dubte sobre aquest origen en concret, i aqu\u00ed \u00e9s on vaig decidir investigar a la xarxa per esbrinar-ho. <\/span><\/p>\n

Recerca<\/b><\/span><\/span><\/p>\n

Despr\u00e9s d’un parell de cerques sense gaire bon resultat, vaig topar-me amb uns enlla\u00e7os molt interessants, entre ells el portal del RMG<\/a> (Royal Museums Greenwich<\/i>) on, en l\u00ednies generals, explica la introducci\u00f3, a partir de 1858, de llums de navegaci\u00f3 en els vaixells com a m\u00e8tode de senyalitzaci\u00f3 durant llargues travesses a alta mar, i en \u00faltima instancia nombra a un tal C<\/b>apit\u00e0 Evans<\/b> (1790-1872) com a pioner en la introducci\u00f3 de tres colors com a sistema m\u00e9s efectiu, corresponen a cada color una ordre en concret.<\/span><\/span><\/p>\n

Intrigat per aquest nom, vaig continuar amb la meva investigaci\u00f3, trobant-me amb una breu biografia a la Viquip\u00e8dia<\/a> sobre aquest home, per\u00f2 que fa especial esmena a la seva gran afici\u00f3 als escacs quan es feia a la mar, convertint-se en un gran jugador de la seva \u00e8poca fins al punt d’arribar a patentar un moviment molt fam\u00f3s; la jugada d’Evans<\/i>. Aquest moviment el va fer servir contra un dels millors del seu temps; el jugador irland\u00e8s Alexander Macdonnell a Londres cap a l’any 1825. <\/span><\/span><\/p>\n

Segons explica al blog de la BBC<\/a> l’escriptor i presentador Phil Carradice, gr\u00e0cies a l’experi\u00e8ncia com a navegant que va acumular William Davies Evans el va permetre desenvolupar un sistema de senyalitzaci\u00f3 per mitj\u00e0 de tres llums d’un color cadascun, millorant la seguretat en navegaci\u00f3 en les travesses nocturnes. R\u00e0pidament va \u00e9sser implementat en totes les companyes n\u00e0utiques, i el govern brit\u00e0nic, en agra\u00efment, el va guardonar i recompensar amb un regal de 1500 lliures. <\/span><\/span><\/p>\n

Al portal chesscafe.com<\/a> ens explica en un par\u00e0graf en concret, la declaraci\u00f3 del Capit\u00e0 Evans sobre el seu m\u00e8tode i implementaci\u00f3 del sistema al n\u00famero de 1987 de la revista The Nautical Magazine and Naval Chronicle, <\/i>essent aquesta acceptada i impresa en els manuals i llibres de navegaci\u00f3. Gr\u00e0cies a la secci\u00f3 Google Books, es poden consultar aquests manuals i la seva adquisici\u00f3 en format paper o digital.<\/span><\/span><\/p>\n

\"\"<\/a>
Retrat de William Evans cap a 1830. Fot\u00f2graf desconegut. Font: Wikimedia Commons<\/figcaption><\/figure>\n

Conclusions<\/b><\/span><\/span><\/p>\n

\u00c9s interessant veure com el color ha influenciat en la cultura de les societats humanes a trav\u00e9s del temps. El paper que desenvolupa, les teories i patrons de codificaci\u00f3 i senyalitzaci\u00f3 que han anat sorgint al voltant seu ens fa veure que no \u00e9s nom\u00e9s un pigment o una graduaci\u00f3 crom\u00e0tica, sin\u00f3 com un llenguatge no verbal, purament visual i revelador.<\/span><\/span><\/p>\n

<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Aquest text escrit per Francisco Cernadas Romero, estudiant del Grau Multim\u00e8dia de la UOC que va cursar Imatge i llenguatge visual al curs 2013-14, amplia els continguts d’un apartat del m\u00f2dul de Cultura i color dels materials: 4.2. Vermell i verd, senyals de colors. Francisco, encuriosit per la convenci\u00f3 sobre el vermell i el verd, … <\/p>\n

Continua llegint \u00abCultura i Color: William Evans, el sem\u00e0for i el seu origen\u00bb<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":30,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[34],"tags":[51,46,47,48,50,49],"class_list":["post-394","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-sobre-color-i-cultura","tag-codis-visuals","tag-convencions-culturals","tag-cultura-i-color","tag-semafor","tag-verd","tag-vermell","entry"],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/multimedia.uoc.edu\/blogs\/ilv\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/394","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"http:\/\/multimedia.uoc.edu\/blogs\/ilv\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/multimedia.uoc.edu\/blogs\/ilv\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/multimedia.uoc.edu\/blogs\/ilv\/wp-json\/wp\/v2\/users\/30"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/multimedia.uoc.edu\/blogs\/ilv\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=394"}],"version-history":[{"count":8,"href":"http:\/\/multimedia.uoc.edu\/blogs\/ilv\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/394\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":405,"href":"http:\/\/multimedia.uoc.edu\/blogs\/ilv\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/394\/revisions\/405"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/multimedia.uoc.edu\/blogs\/ilv\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=394"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/multimedia.uoc.edu\/blogs\/ilv\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=394"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/multimedia.uoc.edu\/blogs\/ilv\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=394"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}