{"id":421,"date":"2015-09-02T09:47:37","date_gmt":"2015-09-02T08:47:37","guid":{"rendered":"http:\/\/multimedia.uoc.edu\/blogs\/ilv\/?p=421"},"modified":"2015-09-02T10:00:11","modified_gmt":"2015-09-02T09:00:11","slug":"de-que-socupa-lortotipografia","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/multimedia.uoc.edu\/blogs\/ilv\/sobre-tipografia\/ortotipografia\/de-que-socupa-lortotipografia\/","title":{"rendered":"De qu\u00e8 s\u2019ocupa l\u2019ortotipografia?"},"content":{"rendered":"

\u00c9s sabut que l\u2019<\/span>ortografia<\/b><\/span> regula a trav\u00e9s de normes com s\u2019escriu una llengua (sense distingir si es fa manualment o tipogr\u00e0ficament) i que la <\/span>tipografia<\/b><\/span> s\u2019ocupa del disseny dels tipus i de com es combinen en l\u2019escriptura no manual. L\u2019ortotipografia<\/strong> s\u2019ocupa de les convencions per escriure una llengua amb car\u00e0cters tipogr\u00e0fics<\/span>.<\/span> Tracta d\u2019all\u00f2 espec\u00edfic d\u2019aquest tipus d\u2019escriptura que va m\u00e9s enll\u00e0 de les lletres i signes diacr\u00edtics amb qu\u00e8 s\u2019escriuen les paraules (ortografia) i de l\u2019interlletratge, l\u2019interlineat, els inicis, finals i llargades de l\u00ednies que fem servir (tipografia). S\u2019ocupa especialment de l\u2019\u00fas dels signes de puntuaci\u00f3, de les maj\u00fascules i min\u00fascules, de quan utilitzar negretes o cursives, de com escriure quantitats i altres nombres, de com diferenciar les citacions o els di\u00e0legs i coses d\u2019aquest tipus en qu\u00e8 els signes tipogr\u00e0fics estan al servei dels continguts i l\u2019expressi\u00f3 del text.<\/span><\/p>\n

\n

Exemple: errors tipogr\u00e0fics, ortogr\u00e0fics i ortotipogr\u00e0fics<\/h3>\n

\"\"<\/a>Aquest exemple mostra la difer\u00e8ncia entre errors tipogr\u00e0fics (en <\/span><\/span>vermell<\/span><\/span>), ortogr\u00e0fics (en <\/span><\/span>blau<\/span><\/span>) i ortotipogr\u00e0fics (en <\/span><\/span>groc<\/span><\/span>). <\/span><\/span>Tipogr\u00e0fics<\/b><\/span><\/span>: la columna del text de l\u2019esquerra \u00e9s massa estreta en nombre de car\u00e0cters per a la mida del cos de text, en tenir alineaci\u00f3 justificada s\u2019obren espais massa grans entre paraules com en la primera l\u00ednia, la vuitena o l\u2019antepen\u00faltima, entre altres. En el text de la dreta no passa el mateix perqu\u00e8 t\u00e9 la columna m\u00e9s ampla i en algun cas on passava s\u2019ha corregit amb la partici\u00f3 de mots. L\u2019interlineat a la dreta tamb\u00e9 \u00e9s massa estret, fins i tot algunes descendents s\u2019ajunten amb les ascendents com la \u00abp\u00bb d\u2019\u00abEuropeos\u00bb amb la \u00abd\u00bb de \u00abnada\u00bb o la \u00abg\u00bb de \u00abcongreso\u00bb amb l\u2019accent de \u00abjam\u00e1s\u00bb. <\/span><\/span>Ortogr\u00e0fics<\/b><\/span><\/span>: el verb \u00abhaber\u00bb en castell\u00e0 porta hac, per tant \u00aban\u00bb i \u00abab\u00eda\u00bb s\u00f3n incorrectes; la terminaci\u00f3 en \u00abn\u00bb en agudes s\u2019accentua, com en \u00abautorizaci\u00f3n\u00bb i \u00abconcesi\u00f3n\u00bb i \u00abvirtud\u00bb va amb be baixa. <\/span><\/span>Ortotipogr\u00e0fics<\/b><\/span><\/span>: despr\u00e9s d\u2019un punt i seguit es posa un espai abans de la paraula seg\u00fcent i tamb\u00e9 despr\u00e9s de coma; ni amb punts ni amb comes es posa espai davant de la lletra anterior. Les xifres no es separen amb punt als milers quan es refereixen a anys, quan s\u00f3n quantitats la separaci\u00f3 es fa amb punts en la tradici\u00f3 llatina, no amb comes, com en la tradici\u00f3 anglosaxona. Institucions com el \u00abCongreso\u00bb van en maj\u00fascules igual que noms de carreteres o vies com el \u00abCentral Mexicano\u00bb i la \u00abNacional Mexicana\u00bb; en canvi \u00abmexicano\u00bb no va en maj\u00fascula quan \u00e9s adjectiu de \u00abGobierno\u00bb; tampoc \u00abeuropeos\u00bb o \u00abestadounidenses\u00bb es posa amb la inicial en maj\u00fascula.<\/span><\/span><\/p>\n

\n

Per\u00f2 <\/span>no hi ha normes<\/b><\/span> ortotipogr\u00e0fiques. <\/span>Hi ha convencions<\/b><\/span>, definides per la tradici\u00f3 tipogr\u00e0fica i adequades per a cada context (un manual, una novel\u00b7la, una obra de teatre, una revista\u2026). I per a cada llengua la tradici\u00f3 ha estat diferent. Per tant, hem de con\u00e8ixer les convencions i saber adequar-les al context de la llengua en qu\u00e8 est\u00e0 escrit el text, del g\u00e8nere d\u2019escriptura, del contingut i del mitj\u00e0 on es publica. En l\u2019\u00e0mbit dels nous mitjans hem de saber adaptar la tradici\u00f3 amb criteri, buscant fer <\/span>llegible<\/b><\/span> i <\/span>entenedor<\/b><\/span> el text, escollint una soluci\u00f3 i mantenint la <\/span>coher\u00e8ncia interna<\/b><\/span> en la publicaci\u00f3 (les mateixes solucions per a les mateixes situacions).<\/span><\/p>\n

Una <\/span>difer\u00e8ncia<\/b><\/span> important entre <\/span>tipografia i ortotipografia<\/b><\/span> \u00e9s que els criteris d\u2019aplicaci\u00f3 de la primera solen ser comuns per a lleng\u00fces que comparteixen un alfabet i una direcci\u00f3 d\u2019escriptura; en canvi les convencions ortotipogr\u00e0fiques estan vinculades a com s\u2019escriu una llengua espec\u00edfica. En la pr\u00e0ctica de composici\u00f3 de textos fem tipografia quan ens ocupem dels aspectes visuals de la tria de la font i la disposici\u00f3 de les lletres per a aconseguir una bona <\/span>llegibilitat<\/b><\/span> i coher\u00e8ncia est\u00e8tica. Fem ortotipografia quan ens ocupem de la tria i aplicaci\u00f3 <\/span>significativa<\/b><\/span> de determinats signes tipogr\u00e0fics en el text.<\/span><\/p>\n

Segons <\/span>S\u00edlvia Senz<\/b><\/span> (Senz, 2012) aquests s\u00f3n els \u00e0mbits de l\u2019ortotipografia:<\/span><\/p>\n