{"id":440,"date":"2015-09-02T12:36:26","date_gmt":"2015-09-02T11:36:26","guid":{"rendered":"http:\/\/multimedia.uoc.edu\/blogs\/ilv\/?p=440"},"modified":"2015-09-03T09:19:27","modified_gmt":"2015-09-03T08:19:27","slug":"ortotipografia-de-les-xifres","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/multimedia.uoc.edu\/blogs\/ilv\/sobre-tipografia\/ortotipografia\/ortotipografia-de-les-xifres\/","title":{"rendered":"Ortotipografia de les xifres"},"content":{"rendered":"<p><span lang=\"ca-ES\">Les <\/span><span lang=\"ca-ES\"><b>xifres<\/b><\/span><span lang=\"ca-ES\"> s\u00f3n aquells <\/span><span lang=\"ca-ES\"><b>signes<\/b><\/span><span lang=\"ca-ES\"> que ens serveixen per a escriure els <\/span><span lang=\"ca-ES\"><b>nombres<\/b><\/span><span lang=\"ca-ES\"> (concepte abstracte que ens serveix per a comptar i operar) i els <\/span><span lang=\"ca-ES\"><b>n\u00fameros<\/b><\/span><span lang=\"ca-ES\"> (nombre amb qu\u00e8 es designa una cosa dins d\u2019una s\u00e8rie). Quan utilitzem l\u2019<\/span><span lang=\"ca-ES\"><b>alfabet llat\u00ed<\/b><\/span><span lang=\"ca-ES\">, tot i que fem servir un sistema d\u2019escriptura principalment <\/span><span lang=\"ca-ES\"><b>fonogr\u00e0fic<\/b><\/span><span lang=\"ca-ES\"> (les lletres representen sons) per a representar nombres i n\u00fameros, sovint no fem servir paraules formades per lletres sin\u00f3 combinacions de <\/span><span lang=\"ca-ES\"><b>xifres<\/b><\/span><span lang=\"ca-ES\"> que s\u00f3n <\/span><span lang=\"ca-ES\"><b>ideogrames<\/b><\/span><span lang=\"ca-ES\"> (signes abstractes que es relacionen convencionalment amb all\u00f2 que representen, com ara una quantitat o una posici\u00f3 dins d\u2019una s\u00e8rie), i per tant fem servir en part un sistema <\/span><span lang=\"ca-ES\"><b>logogr\u00e0fic<\/b><\/span><span lang=\"ca-ES\"> (vegeu <\/span><a href=\"http:\/\/materials.cv.uoc.edu\/continguts\/PID_00214983\/index.html?ajax=true\"><span style=\"color: #1155cc\"><span lang=\"ca-ES\"><u>ILLV<\/u><\/span><\/span><\/a><span lang=\"ca-ES\"><span style=\"color: #3366ff\"> M\u00f2dul 2 &gt; 1 &gt; 1.1 &gt; 1.1.2<\/span>).<\/span><\/p>\n<p><span lang=\"ca-ES\">Disposem de dos sistemes de xifres<span style=\"color: #808080\"> (Pujol i Sol\u00e0: 1995, 6, p. 203)<\/span>:<\/span><\/p>\n<ul>\n<li><span lang=\"ca-ES\"><b>Xifres ar\u00e0bigues<\/b><\/span><span lang=\"ca-ES\"> o <\/span><span lang=\"ca-ES\"><b>indoar\u00e0bigues<\/b><\/span><span lang=\"ca-ES\">: les m\u00e9s habituals tant per a operar com per a numerar, derivades del sistema que es va desenvolupar a l\u2019\u00cdndia entre el segles <\/span><span lang=\"ca-ES\">v<\/span><span lang=\"ca-ES\"> i <\/span><span lang=\"ca-ES\">viii<\/span><span lang=\"ca-ES\"> i que va ser introdu\u00eft a l\u2019\u00e0rea mediterr\u00e0nia pels \u00e0rabs entre els segles <\/span><span lang=\"ca-ES\">ix<\/span><span lang=\"ca-ES\"> i <\/span><span lang=\"ca-ES\">xvi<\/span><span lang=\"ca-ES\">.<\/span><\/li>\n<li><span lang=\"ca-ES\"><b>Xifres romanes<\/b><\/span><span lang=\"ca-ES\">: que utilitzem nom\u00e9s per a alguns casos espec\u00edfics, sistema desenvolupat a l\u2019antiga Roma que derivava d\u2019un sistema etrusc i que va ser majoritari a Europa fins al segle <\/span><span lang=\"ca-ES\">xv<\/span><span lang=\"ca-ES\">.<\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p><span lang=\"ca-ES\">La tradici\u00f3 ortotipogr\u00e0fica ha anat definint unes convencions sobre com hem d\u2019utilitzar i combinar les xifres segons el que volem representar i on. Tot i que les xifres s\u00f3n ideogrames i no estan tan subjectes a una llengua determinada, les diferents tradicions han dut a convencions ortotipogr\u00e0fiques diferents tamb\u00e9 per a elles, com passa amb altres signes.<\/span><\/p>\n<p><span lang=\"ca-ES\">Tipogr\u00e0ficament podem distingir dos tipus de xifres indoar\u00e0bigues, que seran adequades per a uns o altres usos <span style=\"color: #808080\">(Mar\u00edn, 2013, 2.3.1, p.87)<\/span>:<\/span><\/p>\n<ul>\n<li><span lang=\"ca-ES\"><b>Xifres modernes<\/b><\/span><span lang=\"ca-ES\"> o <\/span><span lang=\"ca-ES\"><b>capitals<\/b><\/span><span lang=\"ca-ES\">: totes les xifres tenen la mateixa al\u00e7ada i es recolzen a la l\u00ednia de base. S\u00f3n adequades per a taules o columnes amb tabulacions.<\/span><\/li>\n<li><span lang=\"ca-ES\"><b>Xifres antigues<\/b><\/span><span lang=\"ca-ES\">, <\/span><span lang=\"ca-ES\"><b>elzeverianes<\/b><\/span><span lang=\"ca-ES\">, <\/span><span lang=\"ca-ES\"><b>de caixa baixa<\/b><\/span><span lang=\"ca-ES\"> o <\/span><span lang=\"ca-ES\"><i><b>old style<\/b><\/i><\/span><span lang=\"ca-ES\">: on no totes tenen la mateixa al\u00e7ada i que poden estar per sota de l\u2019altura del tipus i\/o de la l\u00ednia de base, en alguns signes amb descendents significatives. S\u00f3n adequades dins els textos perqu\u00e8 les seves descendents s\u00f3n coherents amb el ritme que creen les del text.<\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p><span lang=\"ca-ES\">No totes les fonts tipogr\u00e0fiques compten amb un joc de fonts capitals i un d\u2019elzeverianes; per\u00f2 si les proporcionen est\u00e0 b\u00e9 treure\u2019n partit.<\/span><\/p>\n<hr \/>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><strong>Exemple<\/strong><\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/multimedia.uoc.edu\/blogs\/ilv\/files\/2015\/09\/historia-rifle.png\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"size-medium wp-image-441 alignleft\" src=\"http:\/\/multimedia.uoc.edu\/blogs\/ilv\/files\/2015\/09\/historia-rifle-300x243.png\" alt=\"historia-rifle\" width=\"300\" height=\"243\" srcset=\"http:\/\/multimedia.uoc.edu\/blogs\/ilv\/files\/2015\/09\/historia-rifle-300x243.png 300w, http:\/\/multimedia.uoc.edu\/blogs\/ilv\/files\/2015\/09\/historia-rifle.png 369w\" sizes=\"auto, (max-width: 300px) 100vw, 300px\" \/><\/a><\/p>\n<p><span style=\"font-size: small\"><span lang=\"ca-ES\">Fragment d\u2019una infografia amb l\u00ednia de temps sobre la hist\u00f2ria del rifle publicada a <\/span><\/span><a href=\"http:\/\/www.cannonsafe.com\/infographics\/the-evolution-of-the-rifle.html\"><span style=\"color: #1155cc\"><span style=\"font-size: small\"><span lang=\"ca-ES\"><i>Cannon<\/i><\/span><\/span><\/span><\/a><span style=\"font-size: small\"><span lang=\"ca-ES\"> on es poden veure les xifres elzeverianes passant sota la l\u00ednia de base del text.<\/span><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-size: small\"><span style=\"color: #666666\"><span lang=\"ca-ES\">Aquesta imatge es reprodueix acollint-se al dret de citaci\u00f3 o ressenya (art. 32 LPI) i est\u00e0 exclosa de la llic\u00e8ncia general del text o la web.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n<hr \/>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><span lang=\"ca-ES\">Vegem a continuaci\u00f3 algunes convencions ortotipogr\u00e0fiques pel que fa a les xifres, comen\u00e7ant per quan fer-les servir enlloc de les lletres i de quin tipus.<\/span><\/p>\n<h2 class=\"western\"><a name=\"h.v6g9c260jy7h\"><\/a><span lang=\"ca-ES\">Xifres o lletres <\/span><\/h2>\n<p><span lang=\"ca-ES\">Comencem per quan han de ser utilitzades i quan, en lloc seu, s\u2019haurien d\u2019utilitzar lletres.<\/span><\/p>\n<p><span lang=\"ca-ES\">Com a ideogrames basats en la combinaci\u00f3 de nom\u00e9s deu signes les xifres s\u00f3n molt eficaces per a representar nombres de manera sint\u00e8tica. Ara b\u00e9, el context on s\u2019escriuen sol comportar que es prioritzi utilitzar-les (per exemple, <\/span><span style=\"color: #e69138\"><span lang=\"ca-ES\">21<\/span><\/span><span lang=\"ca-ES\">) o fer servir la versi\u00f3 escrita en lletres dels nombres (per exemple, <\/span><span style=\"color: #e69138\"><span lang=\"ca-ES\">vint-i-un<\/span><\/span><span lang=\"ca-ES\">). Aix\u00ed es prioritza l\u2019\u00fas de les xifres en:<\/span><\/p>\n<ul>\n<li><span lang=\"ca-ES\">Textos de matem\u00e0tiques o ci\u00e8ncies f\u00edsiques<\/span><\/li>\n<li><span lang=\"ca-ES\">Textos d\u2019economia i estad\u00edstica<\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p><span lang=\"ca-ES\">I es sol utilitzar preferentment el nombre escrit en lletres en:<\/span><\/p>\n<ul>\n<li><span lang=\"ca-ES\">Obres liter\u00e0ries<\/span><\/li>\n<li><span lang=\"ca-ES\">Documents notarials i contractes (en qu\u00e8 tamb\u00e9 \u00e9s usual posar-los de forma redundant en lletres i xifres)<\/span><\/li>\n<li><span lang=\"ca-ES\">Independentment del tipus d\u2019obra, tamb\u00e9 all\u00f2 que representen fa que s\u2019opti per una o altra soluci\u00f3.<\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p><span lang=\"ca-ES\">Habitualment s\u2019escriuen amb <\/span><span lang=\"ca-ES\"><b>xifres<\/b><\/span><span lang=\"ca-ES\"><span style=\"color: #808080\"> (Pujol i Sol\u00e0, 1995, p.10-11 i p. 210-211; Mart\u00ednez de Sousa, 2003, p. 267; Mar\u00edn, 2013, 2.3.1, p. 87)<\/span>:<\/span><\/p>\n<ul>\n<li><span lang=\"ca-ES\">Les quantitats a partir de 10. <\/span><span style=\"color: #e69138\"><span lang=\"ca-ES\"><i>Hi havia 12 persones. Van quedar-ne tres<\/i><\/span><\/span><span lang=\"ca-ES\"><i>. <\/i><\/span><span lang=\"ca-ES\">Quan apareixen juntes la quantitat inferior es pot homogene\u00eftzar. <\/span><span style=\"color: #e69138\"><span lang=\"ca-ES\"><i>Hi havia 12 persones per\u00f2 nom\u00e9s en van quedar 3<\/i><\/span><\/span><span lang=\"ca-ES\"><i>.<\/i><\/span><\/li>\n<li><span lang=\"ca-ES\">Les quantitats associades a un signe de sistema de mesures.<\/span><i> <\/i><span style=\"color: #e69138\"><span lang=\"ca-ES\"><i>En porten 50 kg. Falten 5 km<\/i><\/span><\/span><span style=\"color: #00000a\"><span lang=\"ca-ES\"><i>.<\/i><\/span><\/span><\/li>\n<li><span lang=\"ca-ES\">Els percentatges. <\/span><span style=\"color: #e69138\"><span lang=\"ca-ES\"><i>Es va traspassar el 3% de vot en blanc<\/i><\/span><\/span><span style=\"color: #00000a\"><span lang=\"ca-ES\"><i>.<\/i><\/span><\/span><\/li>\n<li><span lang=\"ca-ES\">Les quantitats en graus de temperatura, graduaci\u00f3 alcoh\u00f2lica o coordenades geogr\u00e0fiques. <\/span><span style=\"color: #e69138\"><span lang=\"ca-ES\"><i>Se situa a 41\u00b0 de latitud i 2\u00b0 de longitud i t\u00e9 una temperatura mitjana de 9\u00b0<\/i><\/span><\/span><span style=\"color: #00000a\"><span lang=\"ca-ES\"><i>.<\/i><\/span><\/span><\/li>\n<li><span lang=\"ca-ES\">Les quantitats que expressen preus o habitants en nombres exactes. <\/span><span style=\"color: #e69138\"><span lang=\"ca-ES\"><i>Pagar\u00e9 55 \u20ac mensuals<\/i><\/span><\/span><span style=\"color: #e69138\"><span lang=\"ca-ES\">. <\/span><\/span><span style=\"color: #e69138\"><span lang=\"ca-ES\"><i>T\u00e9 9.036 habitants<\/i><\/span><\/span><span style=\"color: #00000a\"><span lang=\"ca-ES\"><i>.<\/i><\/span><\/span><\/li>\n<li><span lang=\"ca-ES\">Els n\u00fameros que formen part d\u2019una s\u00e8rie (adre\u00e7a, p\u00e0gina, revista). <\/span><span style=\"color: #e69138\"><span lang=\"ca-ES\"><i>S\u2019analitzava a la p\u00e0gina 16 del n\u00famero 38 de la revista La pu\u00e7a i el general. Estava al carrer de Cervantes, 2. <\/i><\/span><\/span><\/li>\n<li><span lang=\"ca-ES\">Els ordinals quan enumeren articles de lleis o reglaments, o edicions d\u2019una publicaci\u00f3. <\/span><span style=\"color: #e69138\"><span lang=\"ca-ES\"><i>Article 2n., 3a. edici\u00f3.<\/i><\/span><\/span><\/li>\n<li><span lang=\"ca-ES\">Els n\u00fameros despr\u00e9s d\u2019un substantiu o com a nom d\u2019una xifra.<\/span><i> <\/i><span style=\"color: #e69138\"><span lang=\"ca-ES\"><i>El jugador n\u00famero 8. L\u2019habitaci\u00f3 812. El n\u00famero 3. El 7 \u00e9s el meu preferit.<\/i><\/span><\/span><\/li>\n<li><span lang=\"ca-ES\">Els dies i els anys en les dates. <\/span><span style=\"color: #e69138\"><span lang=\"ca-ES\"><i>El 14 d\u2019abril de 1931. L\u2019any 1989<\/i><\/span><\/span><span style=\"color: #00000a\"><span lang=\"ca-ES\"><i>.<\/i><\/span><\/span><\/li>\n<li><span lang=\"ca-ES\">L\u2019edat de les persones o coses.<\/span><i> <\/i><span style=\"color: #e69138\"><span lang=\"ca-ES\"><i>La J\u00falia t\u00e9 18 anys. El cotxe ja t\u00e9 15 anys.<\/i><\/span><\/span><i> <\/i><span lang=\"ca-ES\">Tot i que en obres liter\u00e0ries se sol escriure en lletres.<\/span><\/li>\n<li><span lang=\"ca-ES\">Les hores quan s\u2019expressen de forma precisa. <\/span><span style=\"color: #e69138\"><span lang=\"ca-ES\"><i>Va aterrar a les 11:44. Est\u00e0 previst a les 18:30.<\/i><\/span><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p><span lang=\"ca-ES\">I s\u2019escriuen amb <\/span><span lang=\"ca-ES\"><b>lletres<\/b><\/span><span lang=\"ca-ES\"><span style=\"color: #808080\"> (Pujol i Sol\u00e0, 1995, 10-11, p. 210-211; Mart\u00ednez de Sousa, 2003, p. 267; Mar\u00edn, 2013, 2.3.1, p. 87)<\/span>:<\/span><\/p>\n<ul>\n<li><span lang=\"ca-ES\">Els nombres de l\u2019u al nou. <\/span><span style=\"color: #e69138\"><span lang=\"ca-ES\"><i>T\u00e9 dos fills. Hi havia set follets<\/i><\/span><\/span><span lang=\"ca-ES\">.<\/span><\/li>\n<li><span lang=\"ca-ES\">Els nombres enunciatius per a evitar comen\u00e7ar una frase amb una xifra. <\/span><span style=\"color: #e69138\"><span lang=\"ca-ES\"><i>Dotze persones vetllaven el mort<\/i><\/span><\/span><span lang=\"ca-ES\">.<\/span><\/li>\n<li><span lang=\"ca-ES\">Les quantitats i les fraccions arrodonides, aproximades o en frases fetes. <\/span><span style=\"color: #e69138\"><span lang=\"ca-ES\"><i>N\u2019hi havia m\u00e9s de tres-centes. Van quedar-ne quinze o vint. Van perdre dos ter\u00e7os dels diputats. Ho he repetit mil vegades<\/i><\/span><\/span><span lang=\"ca-ES\">.<\/span><\/li>\n<li><span lang=\"ca-ES\">Les quantitats que expressen temps. <\/span><span style=\"color: #e69138\"><span lang=\"ca-ES\"><i>Ja fa quaranta anys. Va esperar catorze mesos<\/i><\/span><\/span><span lang=\"ca-ES\">.<\/span><\/li>\n<li><span lang=\"ca-ES\">Les d\u00e8cades. <\/span><span style=\"color: #e69138\"><span lang=\"ca-ES\"><i>\u00c9s musica dels seixanta. Em recorda els anys trenta<\/i><\/span><\/span><span lang=\"ca-ES\">.<\/span><\/li>\n<li><span lang=\"ca-ES\">Les xifres que formen part d\u2019un nom o ordinals corresponents a dates assenyalades.<\/span><i> <\/i><span style=\"color: #e69138\"><span lang=\"ca-ES\"><i>La parada de metro Onze de Setembre. La Segona Guerra Mundial. Sortirem el Primer de Maig<\/i><\/span><\/span><span lang=\"ca-ES\">.<\/span><\/li>\n<\/ul>\n<h2 class=\"western\"><a name=\"h.ld9efxagm1sd\"><\/a><span lang=\"ca-ES\">Romanes o indoar\u00e0bigues<\/span><\/h2>\n<p><span lang=\"ca-ES\">Per regla general, les xifres s\u2019escriuen amb signes indoar\u00e0bics i nom\u00e9s en alguns casos, per tradici\u00f3 o per distinci\u00f3, es segueixen utilitzant els signes romans.<\/span><\/p>\n<p><span lang=\"ca-ES\">S\u2019utilitzen les <\/span><span lang=\"ca-ES\"><b>xifres romanes<\/b><\/span><span lang=\"ca-ES\"><span style=\"color: #808080\"> (Pujol i Sol\u00e0, 1995, 6.12-6.18, p. 212-214; Mar\u00edn, 2013, 2.3.3, p. 91)<\/span> en:<\/span><\/p>\n<ul>\n<li><span lang=\"ca-ES\">Les enciclop\u00e8dies i llibres seriats pels n\u00fameros dels volums i a vegades pels cap\u00edtols dels llibres. <\/span><span style=\"color: #e69138\"><span lang=\"ca-ES\"><i>Volum II, Cap\u00edtol IV<\/i><\/span><\/span><span lang=\"ca-ES\">.<\/span><\/li>\n<li><span lang=\"ca-ES\">Els llibres per a numerar les p\u00e0gines preliminars (d\u2019un pr\u00f2leg o d\u2019una introducci\u00f3 anal\u00edtica) i distingir la numeraci\u00f3 de les del llibre en si. En aquest cas hi ha certa tradici\u00f3 de posar els nombres romans en min\u00fascula. <\/span><span style=\"color: #e69138\"><span lang=\"ca-ES\"><i>i, ii, iii, iv, v, vi, vii..<\/i><\/span><\/span><span style=\"color: #e69138\"><span lang=\"ca-ES\">.<\/span><\/span><\/li>\n<li><span lang=\"ca-ES\">Ordinals dels segles, que posarem en versaletes. <\/span><span style=\"color: #e69138\"><span lang=\"ca-ES\"><i>Segle XIX, segle IV aC, segle XIII<\/i><\/span><\/span><span lang=\"ca-ES\">.<\/span><\/li>\n<li><span lang=\"ca-ES\">Ordinals de reis, papes i dinasties. <\/span><span style=\"color: #e69138\"><span lang=\"ca-ES\"><i>Napole\u00f3 III, Joan XXIII, IV dinastia<\/i><\/span><\/span><span lang=\"ca-ES\">.<\/span><\/li>\n<li><span lang=\"ca-ES\">Hi ha altres situacions en qu\u00e8 tradicionalment s\u2019han fet servir xifres romanes per\u00f2 que o b\u00e9 s\u2019hi utilitzen indoar\u00e0bigues o hi conviuen les dues solucions i dep\u00e8n del criteri administratiu, editorial o del dissenyador <span style=\"color: #808080\">(Pujol i Sol\u00e0, 1995, 6.12-6.18, p. 212-214; Mar\u00edn, 2013, 2.3.3, p. 91)<\/span>:<\/span><\/li>\n<li><span lang=\"ca-ES\">Ordinals de les carreteres nacionals a Espanya que tenen n\u00fameros baixos es poden mantenir en n\u00fameros romans, per\u00f2 amb n\u00fameros m\u00e9s alts o amb les autopistes es fan servir indoar\u00e0bigues. <\/span><span style=\"color: #e69138\"><span lang=\"ca-ES\"><i>N-II<\/i><\/span><\/span><span style=\"color: #e69138\"><span lang=\"ca-ES\">, <\/span><\/span><span lang=\"ca-ES\">per\u00f2<\/span> <span style=\"color: #e69138\"><span lang=\"ca-ES\"><i>N-340, A-2, A-7, C-17<\/i><\/span><\/span><span lang=\"ca-ES\">.<\/span><\/li>\n<li><span lang=\"ca-ES\">Ordinals de congressos, concilis, campionats, olimp\u00edades, festivals, confer\u00e8ncies, s\u2019acostumaven a escriure en romanes per\u00f2 ja fa temps que s\u2019estan introduint les indoar\u00e0bigues per al mateix \u00fas. <\/span><span style=\"color: #e69138\"><span lang=\"ca-ES\"><i>XVI Olimp\u00edada, Concili Vatic\u00e0 II, I Congr\u00e9s de Renovaci\u00f3 Pedag\u00f2gica, ETA-V Assemblea, XXVII Congr\u00e9s del PSOE<\/i><\/span><\/span><span style=\"color: #e69138\"><span lang=\"ca-ES\">, <\/span><\/span><span lang=\"ca-ES\">per\u00f2 en canvi <\/span><span style=\"color: #e69138\"><span lang=\"ca-ES\"><i>25\u00e8 Mercat de M\u00fasica Viva de Vic, 63 Festival de Cine de San Sebasti\u00e1n, 16\u00e8 Festival del Mil\u00b7lenni, 12\u00e8 Mas i Mas Festival.<\/i><\/span><\/span><span lang=\"ca-ES\"> Fixeu-vos que les xifres romanes, sobretot quan la xifra va abans del nom, es llegeixen com un ordinal i posem <\/span><span style=\"color: #e69138\"><span lang=\"ca-ES\"><i>XVI Olimp\u00edada<\/i><\/span><\/span><span lang=\"ca-ES\"> en lloc de <\/span><span style=\"color: #e69138\"><span lang=\"ca-ES\"><i>XVII<\/i><\/span><\/span><span style=\"color: #e69138\"><span lang=\"ca-ES\"><i><b>a<\/b><\/i><\/span><\/span><span style=\"color: #e69138\"><span lang=\"ca-ES\"><i> Olimp\u00edada<\/i><\/span><\/span><span lang=\"ca-ES\">.<\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p><span lang=\"ca-ES\">Les xifres romanes van quasi sempre en <\/span><span lang=\"ca-ES\"><b>maj\u00fascules,<\/b><\/span><span lang=\"ca-ES\"> per\u00f2 en alguns casos, com el que hem indicat dels ordinals dels segles, van en <\/span><span lang=\"ca-ES\"><b>versaletes<\/b><\/span><span lang=\"ca-ES\"> en lloc de versals. Les xifres romanes en min\u00fascula s\u2019utiltizen molt rarament, com en el cas indicat de la numeraci\u00f3 de p\u00e0gines preliminars, en qu\u00e8 tamb\u00e9 es fan servir versaletes quan es posen en maj\u00fascula.<\/span><\/p>\n<p><span lang=\"ca-ES\">En tots els altres casos es fan servir <\/span><span lang=\"ca-ES\"><b>xifres indoar\u00e0bigues<\/b><\/span><span lang=\"ca-ES\">. S\u2019utilitzaran sempre en les mesures, dist\u00e0ncies, magnituds f\u00edsiques i qu\u00edmiques, coordenades geogr\u00e0fiques, temperatures i percentatges. I molt especialment en les taules de c\u00e0lcul o informaci\u00f3 estad\u00edstica, ja que faciliten, gr\u00e0cies al sistema decimal, la comparaci\u00f3 dels nombres i l\u2019ordenaci\u00f3 d\u2019unitats, desenes, centenes, etc. en columnes.<\/span><\/p>\n<h2 class=\"western\"><a name=\"h.4g7tnpon38p4\"><\/a><span lang=\"ca-ES\">Convencions per a quantitats <\/span><\/h2>\n<p><span lang=\"ca-ES\">Hi ha dues tradicions rellevants pel que fa a la puntuaci\u00f3 de les quantitats i els decimals. En angl\u00e8s i alemany es fa servir una coma per a separar els milers i un punt per a separar els decimals. En canvi, en les lleng\u00fces llatines, com el catal\u00e0 i el castell\u00e0, se sol seguir la tradici\u00f3 francesa de separar els milers amb un punt i els decimals amb una coma.<\/span><\/p>\n<table width=\"100%\" cellspacing=\"0\" cellpadding=\"7\">\n<colgroup>\n<col width=\"130*\" \/>\n<col width=\"126*\" \/> <\/colgroup>\n<tbody>\n<tr valign=\"top\">\n<td bgcolor=\"#e6e6e6\" width=\"51%\">\n<p align=\"center\"><span lang=\"ca-ES\">Angl\u00e8s i alemany<\/span><\/p>\n<\/td>\n<td bgcolor=\"#e6e6e6\" width=\"49%\">\n<p align=\"center\"><span lang=\"ca-ES\">Franc\u00e8s, catal\u00e0, castell\u00e0<\/span><\/p>\n<\/td>\n<\/tr>\n<tr valign=\"top\">\n<td width=\"51%\">\n<p align=\"right\"><span lang=\"ca-ES\">4,345,000<span style=\"color: #ffffff\">.0000<\/span><\/span><\/p>\n<p align=\"right\"><span lang=\"ca-ES\">1,000<span style=\"color: #ffffff\">.0000<\/span><\/span><\/p>\n<p align=\"right\"><span lang=\"ca-ES\">50.7<span style=\"color: #ffffff\">000<\/span><\/span><\/p>\n<p align=\"right\"><span lang=\"ca-ES\">3.1416<\/span><\/p>\n<p align=\"right\"><span lang=\"ca-ES\">3,140.02<span style=\"color: #ffffff\">00<\/span><\/span><\/p>\n<\/td>\n<td width=\"49%\">\n<p align=\"right\"><span lang=\"ca-ES\">4.345.000<span style=\"color: #ffffff\">,0000<\/span><\/span><\/p>\n<p align=\"right\"><span lang=\"ca-ES\">1.000<span style=\"color: #ffffff\">,0000<\/span><\/span><\/p>\n<p align=\"right\"><span lang=\"ca-ES\">50,7<span style=\"color: #ffffff\">000<\/span><\/span><\/p>\n<p align=\"right\"><span lang=\"ca-ES\">3,1416<\/span><\/p>\n<p align=\"right\"><span lang=\"ca-ES\">3.140,02<span style=\"color: #ffffff\">00<\/span><\/span><\/p>\n<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n<p><span lang=\"ca-ES\">D\u2019una o <\/span><span lang=\"ca-ES\">de l&#8217;<\/span><span lang=\"ca-ES\">altra manera la puntuaci\u00f3 serveix per a separar les xifres en grups de tres per a milers i aix\u00ed facilitar-ne la lectura. Enlloc d\u2019un punt, en quantitats amb moltes xifres es pot fer servir un <em>espai irrompible<\/em> (espai que no es talla en un salt de l\u00ednia) <span style=\"color: #808080\">(Mar\u00edn, 2013, 2.3.4, p. 92)<\/span>. <\/span><\/p>\n<p><span lang=\"ca-ES\">Aquesta convenci\u00f3 per a les quantitats no es segueix per a altres usos, aix\u00ed els anys no es separen amb punts (escriurem <\/span><span style=\"color: #e69138\"><span lang=\"ca-ES\"><i>2015<\/i><\/span><\/span><span lang=\"ca-ES\"> o <\/span><span style=\"color: #e69138\"><span lang=\"ca-ES\"><i>1989<\/i><\/span><\/span><span lang=\"ca-ES\">, per\u00f2 no <\/span><span style=\"color: #cc0000\"><span lang=\"ca-ES\"><i>2.015<\/i><\/span><\/span><span lang=\"ca-ES\"> o <\/span><span style=\"color: #cc0000\"><span lang=\"ca-ES\"><i>1.989<\/i><\/span><\/span><span lang=\"ca-ES\">), tret que tinguem m\u00e9s de quatre xifres (com <\/span><span style=\"color: #e69138\"><span lang=\"ca-ES\"><i>40.000 aC<\/i><\/span><\/span><span lang=\"ca-ES\">). I tampoc ho aplicarem als codis postals i similars (<\/span><span style=\"color: #e69138\"><span lang=\"ca-ES\"><i>08328<\/i><\/span><\/span><span lang=\"ca-ES\">, per\u00f2 no <\/span><span style=\"color: #cc0000\"><span lang=\"ca-ES\"><i>08.328<\/i><\/span><\/span><span lang=\"ca-ES\">).<\/span><\/p>\n<p><span lang=\"ca-ES\">Quan van en columna i per a facilitar la comprensi\u00f3, la comparaci\u00f3 i el c\u00e0lcul, els nombres enters van alineats per la dreta i augmenten cap a l\u2019esquerra. I els nombres decimals s\u2019alineen a partir de la coma (o punt, segons la llengua) cap a la dreta i cap a l\u2019esquerra (com podem veure a la taula superior i a la columna de la dreta en verd a continuaci\u00f3).<\/span><\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/multimedia.uoc.edu\/blogs\/ilv\/files\/2015\/09\/decimals.png\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"aligncenter wp-image-444\" src=\"http:\/\/multimedia.uoc.edu\/blogs\/ilv\/files\/2015\/09\/decimals.png\" alt=\"decimals\" width=\"600\" height=\"265\" srcset=\"http:\/\/multimedia.uoc.edu\/blogs\/ilv\/files\/2015\/09\/decimals.png 612w, http:\/\/multimedia.uoc.edu\/blogs\/ilv\/files\/2015\/09\/decimals-300x132.png 300w\" sizes=\"auto, (max-width: 600px) 100vw, 600px\" \/><\/a><\/p>\n<h2 class=\"western\"><span lang=\"ca-ES\">Convencions per a horaris<\/span><\/h2>\n<p><span lang=\"ca-ES\">Per a expressar les hores hi ha b\u00e0sicament dos sistemes <span style=\"color: #808080\">(Mar\u00edn, 2013, p.98-99)<\/span>:<\/span><\/p>\n<ul>\n<li><span lang=\"ca-ES\"><b>D\u2019una a dotze<\/b><\/span><span lang=\"ca-ES\">: que fem servir majorit\u00e0riament quan escrivim l\u2019hora amb lletres i que hem d\u2019acompanyar amb alguna indicaci\u00f3 de si \u00e9s el mat\u00ed o la tarda.<\/span><\/li>\n<li><span lang=\"ca-ES\"><b>De 0 a 24 hores<\/b><\/span><span lang=\"ca-ES\">: que fem servir majorit\u00e0riament quan escrivim l\u2019hora amb xifres.<\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p><span lang=\"ca-ES\">Escriure l\u2019<\/span><span lang=\"ca-ES\"><b>hora amb lletres<\/b><\/span><span lang=\"ca-ES\"> no \u00e9s gaire habitual, nom\u00e9s se sol fer <span style=\"color: #808080\">(Pujol i Sol\u00e0, 1995, 6.11, p. 211; Mar\u00edn, 2013, p. 98-99)<\/span>:<\/span><\/p>\n<ul>\n<li><span lang=\"ca-ES\">Quan l\u2019hora \u00e9s sencera i no \u00e9s una fracci\u00f3.<\/span><i> <\/i><span style=\"color: #e69138\"><span lang=\"ca-ES\">A les cinc de la tarda. <\/span><\/span><span style=\"color: #cc0000\"><span style=\"text-decoration: line-through\"><span lang=\"ca-ES\">A les 5 de la tarda<\/span><\/span><\/span><span style=\"color: #cc0000\"><span lang=\"ca-ES\">.<\/span><\/span><\/li>\n<li><span lang=\"ca-ES\">Quan ens referim a una durada. <\/span><span style=\"color: #e69138\"><span lang=\"ca-ES\">Va durar una hora i mitja. He hagut d\u2019esperar-me tres hores. \u00c9s un trajecte de quinze hores.<\/span><\/span><\/li>\n<li><span lang=\"ca-ES\">En les indicacions hor\u00e0ries arrodonides pr\u00f2pies del catal\u00e0.<\/span><i> <\/i><span style=\"color: #e69138\"><span lang=\"ca-ES\">Quedem a dos quarts de dotze. Va entrar a tres quarts i mig d\u2019una. M\u2019he esperat fins a un quart i cinc de quatre.<\/span><\/span><\/li>\n<li><span lang=\"ca-ES\">Dins el redactat de not\u00edcies, textos literaris o altres textos extensos.<\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p><span lang=\"ca-ES\">Les hores s\u2019escriuen majorit\u00e0riament en <\/span><span lang=\"ca-ES\"><b>xifres<\/b><\/span><span lang=\"ca-ES\">, per\u00f2 la convenci\u00f3 \u00e9s utilitzar-les sempre:<\/span><\/p>\n<ul>\n<li><span lang=\"ca-ES\">En els horaris. <\/span><span style=\"color: #e69138\"><span lang=\"ca-ES\">Obert de 08.00 a 13.00 h.<\/span><\/span><\/li>\n<li><span lang=\"ca-ES\">En els temps cronometrats. <\/span><span style=\"color: #e69138\"><span lang=\"ca-ES\">Va fer un temps d\u20191 h 28 min 12 s.<\/span><\/span><\/li>\n<li><span lang=\"ca-ES\">En relacions hor\u00e0ries d\u2019actes, programes, transports, etc. <\/span><span style=\"color: #e69138\"><span lang=\"ca-ES\">El tren surt a les 8.12 h. La pel\u00b7l\u00edcula comen\u00e7a a les 21.30 h. Les not\u00edcies s\u00f3n a les 14.30 h.<\/span><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p><span lang=\"ca-ES\">Quan donem l\u2019hora amb xifres quasi sempre fem servir el sistema de 0 a 24. Per\u00f2 si fem servir el sistema d\u20191 a 12 cal que distingim si ens referim al mat\u00ed o a la tarda. Per a fer aquesta distinci\u00f3 la tradici\u00f3 anglosaxona ha adoptat els termes llatins <\/span><span lang=\"ca-ES\"><i>ante meridiem<\/i><\/span><span lang=\"ca-ES\"> (abans del migdia) i <\/span><span lang=\"ca-ES\"><i>post meridiem<\/i><\/span><span lang=\"ca-ES\"> (despr\u00e9s del migdia), situant el \u00abmigdia\u00bb a les 12 del mat\u00ed.<\/span><\/p>\n<p><span lang=\"ca-ES\">Vegem quines s\u00f3n les <\/span><span lang=\"ca-ES\"><b>convencions ortotipogr\u00e0fiques<\/b><\/span><span lang=\"ca-ES\"> per a escriure aquestes indicacions hor\u00e0ries:<\/span><\/p>\n<ul>\n<li><span lang=\"ca-ES\">Per a escriure les hores o es fa servir el sistema decimal (separar\u00edem amb coma) o el sexagesimal.<\/span><\/li>\n<li><span lang=\"ca-ES\">La convenci\u00f3 en catal\u00e0 i castell\u00e0 havia estat separar amb punts despr\u00e9s de les hores i posar \u00abhores\u00bb o l\u2019abreviatura \u00abh\u00bb al final. <\/span><span style=\"color: #e69138\"><span lang=\"ca-ES\">18.45 hores, 18.45 h i tamb\u00e9 18:45 de la tarda.<\/span><\/span><\/li>\n<li><span lang=\"ca-ES\">La norma ISO defineix una separaci\u00f3 de dos punts i ha fet estendre aquesta pr\u00e0ctica, que conviu amb l\u2019anterior. En tot cas, cal decidir-se per una o l\u2019altra, no combinar-les. <\/span><span style=\"color: #e69138\"><span lang=\"ca-ES\">18:45 hores, 18:45 h, 18:45 de la tarda, 18:45:23 h.<\/span><\/span><\/li>\n<li><span lang=\"ca-ES\">Tamb\u00e9 hi ha l\u2019opci\u00f3 convencional d\u2019abreviar totes les unitats, en min\u00fascula, al costat de la xifra; \u00abh\u00bb per a l\u2019hora, \u00abmin\u00bb per als minuts i \u00abs\u00bb per als segons. <\/span><span style=\"color: #e69138\"><span lang=\"ca-ES\">1 h 28 min 12 s<\/span><\/span><\/li>\n<li><span lang=\"ca-ES\">Una variant de l\u2019anterior tamb\u00e9 acceptada \u00e9s posar les abreviacions volades en super\u00edndex, en aquest cas els minuts s\u2019abrevien \u00abm\u00bb. <\/span><span style=\"color: #e69138\"><span lang=\"ca-ES\">Va aterrar a les 15<\/span><\/span><span style=\"color: #e69138\"><sup><span lang=\"ca-ES\">h<\/span><\/sup><\/span><span style=\"color: #e69138\"><span lang=\"ca-ES\"> 17<\/span><\/span><span style=\"color: #e69138\"><sup><span lang=\"ca-ES\">m<\/span><\/sup><\/span><span style=\"color: #e69138\"><span lang=\"ca-ES\"> 32<\/span><\/span><span style=\"color: #e69138\"><sup><span lang=\"ca-ES\">s<\/span><\/sup><\/span><span style=\"color: #e69138\"><span lang=\"ca-ES\">.<\/span><\/span><\/li>\n<li><span lang=\"ca-ES\">Quan fem servir el sistema d\u20191 a 12, les expressions <\/span><span lang=\"ca-ES\"><i>ante meridiem<\/i><\/span><span lang=\"ca-ES\"> i <\/span><span lang=\"ca-ES\"><i>post meridiem<\/i><\/span><span lang=\"ca-ES\"> es posen abreujades, preferentment en versaleta (<\/span><span style=\"color: #e69138\"><span lang=\"ca-ES\">10.30 AM i 10.30 PM<\/span><\/span><span lang=\"ca-ES\">), per\u00f2 tamb\u00e9 s\u00f3n acceptables en min\u00fascula (<\/span><span style=\"color: #e69138\"><span lang=\"ca-ES\">10.30 am i 10.30 pm<\/span><\/span><span lang=\"ca-ES\">).<\/span><\/li>\n<li><span lang=\"ca-ES\">Es pot posar un zero davant de l\u2019hora quan aquesta \u00e9s nom\u00e9s d\u2019una xifra, per\u00f2 tamb\u00e9 es pot no posar. En canvi, se solen posar dos zeros en els minuts quan indiquem una hora en punt. <\/span><span style=\"color: #e69138\"><span lang=\"ca-ES\">Sortir\u00e9 a les 9.30 h. He sortit a les 09.30 h. He arribat a les 10.00 h.<\/span><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p><span style=\"font-family: Trebuchet MS,serif\"><span style=\"font-size: medium\"><span lang=\"ca-ES\"><b>Convencions per a dates<\/b><\/span><\/span><\/span><\/p>\n<p><span lang=\"ca-ES\">Amb les dates com amb les hores la convenci\u00f3 habitual del catal\u00e0 i el castell\u00e0 varia respecte a la norma ISO i aquesta tamb\u00e9 \u00e9s diferent de la tradici\u00f3 brit\u00e0nica, la nord-americana o l\u2019alemanya. Una primera discrep\u00e0ncia \u00e9s en l\u2019<\/span><span lang=\"ca-ES\"><b>ordre<\/b><\/span><span lang=\"ca-ES\">:<\/span><\/p>\n<ul>\n<li><span lang=\"ca-ES\">La convenci\u00f3 ortotipogr\u00e0fica hisp\u00e0nica, que coincideix amb la brit\u00e0nica, \u00e9s de posar les dates en ordre ascendent: dia\/mes\/any.<\/span><\/li>\n<li><span lang=\"ca-ES\">La norma ISO utilitza l\u2019ordre descendent: any\/mes\/dia.<\/span><\/li>\n<li><span lang=\"ca-ES\">La convenci\u00f3 ortotipogr\u00e0fica nord-americana \u00e9s una variant singular: mes\/dia\/any.<\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p><span lang=\"ca-ES\">Hi ha diversos <\/span><span lang=\"ca-ES\"><b>signes<\/b><\/span><span lang=\"ca-ES\"> que es poden utilitzar <\/span><span lang=\"ca-ES\"><b>per a separar les parts de la data abreujada,<\/b><\/span><span lang=\"ca-ES\"> que s\u2019han utilitzat en diferents tradicions per\u00f2 que s\u2019han est\u00e8s i que s\u00f3n bastant intercanviables, sempre que mantenim una coher\u00e8ncia <span style=\"color: #808080\">(Pujol i Sol\u00e0, 1995, 7.91, p. 252-253; Mar\u00edn, 2013, p. 100)<\/span>:<\/span><\/p>\n<ul>\n<li><span lang=\"ca-ES\">Separar amb <\/span><span lang=\"ca-ES\"><b>guionet,<\/b><\/span><span lang=\"ca-ES\"> que ha estat la tradici\u00f3 majorit\u00e0ria en les lleng\u00fces rom\u00e0niques. Es pot utilitzar el guionet o el guionet llarg. <\/span><span style=\"color: #e69138\"><span lang=\"ca-ES\">14-4-1931, 14-IV-1931.<\/span><\/span><\/li>\n<li><span lang=\"ca-ES\">separar amb <\/span><span lang=\"ca-ES\"><b>barres<\/b><\/span><span lang=\"ca-ES\"> inclinades, que ha estat la tradici\u00f3 majorit\u00e0ria en l\u2019\u00e0mbit anglosax\u00f3. <\/span><span style=\"color: #e69138\"><span lang=\"ca-ES\">28\/6\/1969.<\/span><\/span><\/li>\n<li><span lang=\"ca-ES\">Separar amb <\/span><span lang=\"ca-ES\"><b>punts,<\/b><\/span><span lang=\"ca-ES\"> que ha estat la tradici\u00f3 en llengua alemanya. <\/span><span style=\"color: #e69138\"><span lang=\"ca-ES\">7.11.1918.<\/span><\/span><\/li>\n<li><span lang=\"ca-ES\">Separar amb <\/span><span lang=\"ca-ES\"><b>espais<\/b><\/span><span lang=\"ca-ES\"> irrompibles.<\/span><i> <\/i><span style=\"color: #e69138\"><span lang=\"ca-ES\">16 08 1876<\/span><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p><span lang=\"ca-ES\">En angl\u00e8s i fent servir el sistema de separaci\u00f3 amb barres es poden donar situacions de confusi\u00f3 a causa de la diverg\u00e8ncia entre la tradici\u00f3 brit\u00e0nica d\u2019utilitzar l\u2019ordre ascendent i la singular nord-americana que hem esmentat. D\u2019aquesta manera una mateixa indicaci\u00f3 de data es podria llegir com un dia d\u2019abril o de juliol:<\/span><\/p>\n<ul>\n<li><span style=\"color: #e69138\"><span lang=\"ca-ES\">4\/7\/1776<\/span><\/span><span lang=\"ca-ES\"> en la tradici\u00f3 brit\u00e0nica es llegiria <\/span><span style=\"color: #e69138\"><span lang=\"ca-ES\">4 July 1776.<\/span><\/span><\/li>\n<li><span style=\"color: #e69138\"><span lang=\"ca-ES\">4\/7\/1776<\/span><\/span><span lang=\"ca-ES\"> en la tradici\u00f3 nord-americana seria <\/span><span style=\"color: #e69138\"><span lang=\"ca-ES\">April 7, 1776.<\/span><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p><span lang=\"ca-ES\">En les indicacions de dates podem combinar <\/span><span lang=\"ca-ES\"><b>xifres indoar\u00e0bigues i romanes<\/b><\/span><span lang=\"ca-ES\">. Per\u00f2 tamb\u00e9 per a aquestes combinacions hi ha unes convencions ortotipogr\u00e0fiques que cal seguir:<\/span><\/p>\n<ul>\n<li><span lang=\"ca-ES\">Els dies i els anys mai es posen amb xifres romanes, per\u00f2 els mesos s\u2019hi poden posar. <\/span><span style=\"color: #e69138\"><span lang=\"ca-ES\">14-IV-1931, 7.XI.1918.<\/span><\/span><\/li>\n<li><span lang=\"ca-ES\">Quan adoptem un tipus de signe de separaci\u00f3 i en lloc d\u2019un dia concret volem indicar un per\u00edode entre dos dies, podem fer servir altres signes i posar el mes amb xifres romanes perqu\u00e8 es distingeixi b\u00e9. Aix\u00ed, si separem amb punts podem utilitzar guions o barres per a indicar l\u2019interval de dies. <\/span><span style=\"color: #e69138\"><span lang=\"ca-ES\">4-9.XI.1989, 4\/9.XI.1989.<\/span><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p><span lang=\"ca-ES\">Els anys es poden abreujar a dues xifres si el segle al qual pertanyen s\u2019ent\u00e9n pel context, i els mesos i els dies inferiors a 10 es poden posar amb un zero a les desenes o no. Alguns autors recomanen posar el zero per homogene\u00eftzar l\u2019amplada de les xifres en encap\u00e7alaments de l\u00ednia o columnes de dates. Aix\u00ed, podem optar per:<\/span><\/p>\n<ul>\n<li><span style=\"color: #e69138\"><span lang=\"ca-ES\">04-05-1886<\/span><\/span><span lang=\"ca-ES\">, posant els zeros a les desenes de dies i mesos.<\/span><\/li>\n<li><span style=\"color: #e69138\"><span lang=\"ca-ES\">4-5-1886<\/span><\/span><span lang=\"ca-ES\">, sense posar els zeros a les desenes.<\/span><\/li>\n<li><span style=\"color: #e69138\"><span lang=\"ca-ES\">4-5-86<\/span><\/span><span lang=\"ca-ES\">, deixant nom\u00e9s la d\u00e8cada, tot i que \u00e9s estrany per a segles passats, en canvi <\/span><span style=\"color: #e69138\"><span lang=\"ca-ES\">15-5-11<\/span><\/span><span lang=\"ca-ES\"> per a abreviar <\/span><span style=\"color: #e69138\"><span lang=\"ca-ES\">15-5-2011<\/span><\/span><span lang=\"ca-ES\"> seria m\u00e9s acceptable.<\/span><\/li>\n<li><span style=\"color: #e69138\"><span lang=\"ca-ES\">4-5<\/span><\/span><span lang=\"ca-ES\">, ometent l\u2019any, per\u00f2 dep\u00e8n molt del context que ho faci comprensible, perqu\u00e8 pot semblar un interval i si separem amb barra, <\/span><span style=\"color: #e69138\"><span lang=\"ca-ES\">4\/5<\/span><\/span><span lang=\"ca-ES\">, pot semblar un exemplar d\u2019una s\u00e8rie o b\u00e9 una fracci\u00f3.<\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p><span lang=\"ca-ES\">En les indicacions abreujades separades per signes mai es fan servir <\/span><span lang=\"ca-ES\"><b>lletres<\/b><\/span><span lang=\"ca-ES\">, en canvi quan posem les dates amb lletres o amb lletres combinades amb xifres hem de posar les preposicions, si m\u00e9s no en catal\u00e0, castell\u00e0 i en general en les lleng\u00fces rom\u00e0niques; per l\u00f2gica, en formar part d\u2019un text, el mes no portar\u00e0 la inicial en maj\u00fascula. <\/span><\/p>\n<ul>\n<li><span style=\"color: #cc0000\"><span style=\"text-decoration: line-through\"><span lang=\"ca-ES\">15\/maig\/2011<\/span><\/span><\/span><i> <\/i><span lang=\"ca-ES\">no ser\u00e0 correcte.<\/span><\/li>\n<li><span style=\"color: #cc0000\"><span style=\"text-decoration: line-through\"><span lang=\"ca-ES\">15 maig 2011<\/span><\/span><\/span><span lang=\"ca-ES\"> tampoc.<\/span><\/li>\n<li><span style=\"color: #cc0000\"><span style=\"text-decoration: line-through\"><span lang=\"ca-ES\">15 de Maig de 2011<\/span><\/span><\/span><span lang=\"ca-ES\"> tampoc.<\/span><\/li>\n<li><span style=\"color: #e69138\"><span lang=\"ca-ES\">15 de maig de 2011<\/span><\/span><span lang=\"ca-ES\"> \u00e9s la manera correcta d\u2019escriure-ho.<\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p><span lang=\"ca-ES\">En angl\u00e8s \u00e9s diferent:<\/span><\/p>\n<ul>\n<li><span style=\"color: #e69138\"><span lang=\"ca-ES\">15 May 2011<\/span><\/span><span lang=\"ca-ES\"> \u00e9s la manera brit\u00e0nica: el dia, el mes (amb inicial en maj\u00fascula) seguit de l\u2019any, tot separat per espais.<\/span><\/li>\n<li><span style=\"color: #e69138\"><span lang=\"ca-ES\">May 15, 2011<\/span><\/span><span lang=\"ca-ES\"> \u00e9s la manera nord-americana: el mes (amb inicial en maj\u00fascula) seguit del dia, una coma i l\u2019any.<\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p><span lang=\"ca-ES\">El dia i l\u2019any quasi mai s\u2019escriuen amb lletres, nom\u00e9s el mes. Tot i que hi ha alguns registres comunicatius en qu\u00e8 la tradici\u00f3 \u00e9s escriure\u2019ls amb lletres, com les actes, les lleis i els textos oficials. I alguns altres en els quals \u00e9s costum posar-los de forma redundant tant amb lletres com amb xifres, com \u00e9s el cas dels contractes <span style=\"color: #808080\">(Mar\u00edn, 2013, p.101)<\/span>.<\/span><\/p>\n<h2 class=\"western\"><a name=\"h.ujmx9b2hib0q\"><\/a><span lang=\"ca-ES\">Per a saber-ne m\u00e9s<\/span><\/h2>\n<ul>\n<li><span lang=\"ca-ES\"><b>Pujol, J.; Sol\u00e0, J.<\/b><\/span><span lang=\"ca-ES\"> (1995). <\/span><span lang=\"ca-ES\"><i>Ortotipografia. Manual de l&#8217;autor, l&#8217;autoeditor i el dissenyador gr\u00e0fic<\/i><\/span><span lang=\"ca-ES\">. Barcelona: Columna Editorial. <\/span><span style=\"font-size: small\"><span lang=\"ca-ES\">[<\/span><\/span><a href=\"http:\/\/cataleg.uoc.edu\/record=b1007909~S1*cat\"><span style=\"color: #1155cc\"><span style=\"font-size: small\"><span lang=\"ca-ES\"><u>disponible<\/u><\/span><\/span><\/span><\/a><span style=\"font-size: small\"><span lang=\"ca-ES\"> a la <\/span><\/span><a href=\"http:\/\/biblioteca.uoc.edu\/ca\/serveis\/la-biblioteca-respon\"><span style=\"color: #1155cc\"><span style=\"font-size: small\"><span lang=\"ca-ES\"><u>biblioteca<\/u><\/span><\/span><\/span><\/a><span style=\"font-size: small\"><span lang=\"ca-ES\">] . <\/span><\/span>\n<ul>\n<li><span lang=\"ca-ES\">Cap\u00edtol 6: Nombres i n\u00fameros, p. 203-280.<\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<li><span lang=\"ca-ES\"><b>Mar\u00edn \u00c1lvarez, Raquel<\/b><\/span><span lang=\"ca-ES\"> (2013). <\/span><span lang=\"ca-ES\"><i>Ortotipograf\u00eda para dise\u00f1adores<\/i><\/span><span style=\"font-size: small\"><span lang=\"ca-ES\">.<\/span><\/span><span lang=\"ca-ES\"> Barcelona: Gustavo Gili<\/span><span style=\"font-size: small\"><span lang=\"ca-ES\"><br \/>\n[Editat <\/span><\/span><a href=\"http:\/\/ggili.com\/es\/tienda\/productos\/ortotipografia-para-disenadores\"><span style=\"color: #1155cc\"><span style=\"font-size: small\"><span lang=\"ca-ES\"><u>en paper i en eBook<\/u><\/span><\/span><\/span><\/a><span style=\"font-size: small\"><span lang=\"ca-ES\">]<\/span><\/span><\/p>\n<ul>\n<li><span lang=\"ca-ES\">Cap\u00edtol 2.3: Cifras.<\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<li><span lang=\"ca-ES\"><b>Mart\u00ednez de Sousa, Jos\u00e9 <\/b><\/span><span lang=\"ca-ES\">(2010). <\/span><span lang=\"ca-ES\"><i>Diccionario de uso de las may\u00fasculas y min\u00fasculas<\/i><\/span><span lang=\"ca-ES\">. Gij\u00f3n:Trea, 2a. ed corregida i ampliada. ISBN: 978-84-9704-506-3.<\/span><\/li>\n<li><span lang=\"ca-ES\"><i>Com s\u2019escriuen els nombres<\/i><\/span><span lang=\"ca-ES\">. MERL\u00cd, Manual d\u2019Estil i Recursos Ling\u00fc\u00edstics UPC &lt;<\/span><a href=\"https:\/\/www.upc.edu\/slt\/recursos-redaccio\/criteris-linguistics\/nombres\"><span style=\"color: #1155cc\"><span lang=\"ca-ES\"><u>https:\/\/www.upc.edu\/slt\/recursos-redaccio\/criteris-linguistics\/nombres<\/u><\/span><\/span><\/a><span lang=\"ca-ES\">&gt;<\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p align=\"right\"><span style=\"font-size: xx-small\"><span lang=\"ca-ES\">D. G\u00f3mez &#8211; Fundaci\u00f3 UOC 2015 &#8211; <\/span><\/span><a href=\"http:\/\/creativecommons.org\/licenses\/by-sa\/4.0\/deed.ca\"><span style=\"color: #1155cc\"><span style=\"font-size: xx-small\"><span lang=\"ca-ES\"><u>CCBYSA 4.0es<\/u><\/span><\/span><\/span><\/a><\/p>\n<p><\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Les xifres s\u00f3n aquells signes que ens serveixen per a escriure els nombres (concepte abstracte que ens serveix per a comptar i operar) i els n\u00fameros (nombre amb qu\u00e8 es designa una cosa dins d\u2019una s\u00e8rie). Quan utilitzem l\u2019alfabet llat\u00ed, tot i que fem servir un sistema d\u2019escriptura principalment fonogr\u00e0fic (les lletres representen sons) per &hellip; <\/p>\n<p class=\"link-more\"><a href=\"http:\/\/multimedia.uoc.edu\/blogs\/ilv\/sobre-tipografia\/ortotipografia\/ortotipografia-de-les-xifres\/\" class=\"more-link\">Continua llegint <span class=\"screen-reader-text\">\u00abOrtotipografia de les xifres\u00bb<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":30,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[40],"tags":[46,66,65,58,67,64],"class_list":["post-440","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-ortotipografia","tag-convencions-culturals","tag-dates","tag-horaris","tag-multilingue","tag-quantitats","tag-xifres","entry"],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/multimedia.uoc.edu\/blogs\/ilv\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/440","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"http:\/\/multimedia.uoc.edu\/blogs\/ilv\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/multimedia.uoc.edu\/blogs\/ilv\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/multimedia.uoc.edu\/blogs\/ilv\/wp-json\/wp\/v2\/users\/30"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/multimedia.uoc.edu\/blogs\/ilv\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=440"}],"version-history":[{"count":6,"href":"http:\/\/multimedia.uoc.edu\/blogs\/ilv\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/440\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":449,"href":"http:\/\/multimedia.uoc.edu\/blogs\/ilv\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/440\/revisions\/449"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/multimedia.uoc.edu\/blogs\/ilv\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=440"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/multimedia.uoc.edu\/blogs\/ilv\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=440"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/multimedia.uoc.edu\/blogs\/ilv\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=440"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}