{"id":458,"date":"2015-09-03T13:17:53","date_gmt":"2015-09-03T12:17:53","guid":{"rendered":"http:\/\/multimedia.uoc.edu\/blogs\/ilv\/?p=458"},"modified":"2017-04-19T09:23:34","modified_gmt":"2017-04-19T08:23:34","slug":"ortotipografia-de-majuscules-minuscules-i-versaletes","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/multimedia.uoc.edu\/blogs\/ilv\/sobre-tipografia\/ortotipografia\/ortotipografia-de-majuscules-minuscules-i-versaletes\/","title":{"rendered":"Ortotipografia de maj\u00fascules, min\u00fascules i versaletes"},"content":{"rendered":"<p><span lang=\"ca-ES\">Maj\u00fascules i min\u00fascules s\u00f3n variants tipogr\u00e0fiques <\/span><span style=\"font-size: small;color: #808080\"><span lang=\"ca-ES\">(Mar\u00edn, 2013, 2.1.4, p. 60)<\/span><\/span><span lang=\"ca-ES\"> dins d\u2019una mateixa font. Havien estat origin\u00e0riament, en \u00e8poca romana i carol\u00edngia, sistemes d\u2019escriptura separats. Per\u00f2 la seva combinaci\u00f3, que s\u2019inici\u00e0 al segle <\/span><span lang=\"ca-ES\">ix<\/span><span lang=\"ca-ES\">, ha ampliat les possibilitats de l\u2019escriptura per a comunicar millor, per a ser m\u00e9s llegible i per a distingir els textos segons la funci\u00f3 que tenen. Les maj\u00fascules s\u00f3n lletres en qu\u00e8 tots els signes tenen la mateixa al\u00e7ada i les min\u00fascules s\u00f3n lletres en qu\u00e8 les al\u00e7ades varien segons els signes <\/span><span style=\"font-size: small;color: #808080\"><span lang=\"ca-ES\">(Pujol i Sol\u00e0, 1995, 4, p. 132-133)<\/span><\/span><span lang=\"ca-ES\">. Els tip\u00f2grafs fan una altra distinci\u00f3: caixa alta i caixa baixa. Es refereixen a la posici\u00f3 en la caixa del componedor que ocupaven les col\u00b7leccions de lletres. Les maj\u00fascules estaven a la part alta de la caixa i les min\u00fascules a la baixa. Per\u00f2 en una lletra versaleta (vegeu m\u00e9s avall) les lletres de caixa baixa tamb\u00e9 tenen totes la mateixa al\u00e7ada, podr\u00edem dir que s\u00f3n maj\u00fascules de caixa baixa.<\/span><\/p>\n<p lang=\"ca-ES\">Les maj\u00fascules en un text tenen b\u00e0sicament tres funcions<span style=\"font-size: small;color: #808080\"> (Pujol i Sol\u00e0, 1995, 4.2, p. 134; Mar\u00edn, 2013, 2.1.4, p. 61)<\/span>:<\/p>\n<ul>\n<li><span lang=\"ca-ES\"><b>Demarcativa o de posici\u00f3<\/b><\/span><span lang=\"ca-ES\">: per a marcar l\u2019inici d\u2019un text (t\u00edtol, par\u00e0graf, frase).<\/span><\/li>\n<li><span lang=\"ca-ES\"><b>De naturalesa del text:<\/b><\/span><span lang=\"ca-ES\"> per a marcar els noms propis i les denominacions.<\/span><\/li>\n<li><span lang=\"ca-ES\"><b>Distintiva<\/b><\/span><span lang=\"ca-ES\">: per a diferenciar o emfatitzar paraules dins el text o per a distingir parts del text, com els titulars, de la resta.<\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p lang=\"ca-ES\">En disseny es fan servir les maj\u00fascules bastant lliurement en altres situacions per raons d\u2019est\u00e8tica comunicativa (en un cartell, per exemple), de llegibilitat (en textos petits d\u2019una infografia, per exemple) o perqu\u00e8 necessitem un bloc regular amb lletres de la mateixa al\u00e7ada en determinades posicions. Les maj\u00fascules tamb\u00e9 es descarten per raons de llegibilitat: un text nom\u00e9s en maj\u00fascules, especialment si \u00e9s llarg, es fa mon\u00f2ton i alenteix la lectura.<\/p>\n<p lang=\"ca-ES\">Per\u00f2 vegem algunes convencions ortotipogr\u00e0fiques que cal tenir en compte quan es maqueten textos relativament extensos i en general per al tractament de determinades paraules o noms.<\/p>\n<p><span lang=\"ca-ES\">Van en <\/span><span lang=\"ca-ES\"><b>maj\u00fascula<\/b><\/span><span lang=\"ca-ES\">:<\/span><\/p>\n<ul>\n<li>\n<p lang=\"ca-ES\">La primera lletra d\u2019un par\u00e0graf i tamb\u00e9 la primera d\u2019una frase despr\u00e9s d\u2019un punt i seguit, despr\u00e9s d\u2019un signe d\u2019entonaci\u00f3 (exclamaci\u00f3 o interrogaci\u00f3) i despr\u00e9s de punts suspensius <span style=\"font-size: small\"><span style=\"color: #808080;font-size: small\">(Pujol i Sol\u00e0, 1995, 4.13, p. 137)<\/span>.<\/span><\/p>\n<\/li>\n<li><span lang=\"ca-ES\">Quan una paraula comen\u00e7a amb un d\u00edgraf (ll, ny, tx\u2026) nom\u00e9s es posa en maj\u00fascula la primera lletra <\/span><span style=\"font-size: small\"><span lang=\"ca-ES\">(Pujol i Sol\u00e0, 1995, 4.3, p. 134)<\/span><\/span><span lang=\"ca-ES\">. <\/span><span style=\"color: #e69138\"><span lang=\"ca-ES\">Lleida. Nyora. Txecoslov\u00e0quia.<\/span><\/span><\/li>\n<li><span lang=\"ca-ES\">Totes les maj\u00fascules van accentuades, nom\u00e9s les sigles perden els accents <\/span><span style=\"font-size: small;color: #808080\"><span lang=\"ca-ES\">(Pujol i Sol\u00e0, 1995, 4.5-4.7, p. 134-135)<\/span><\/span><span lang=\"ca-ES\">. La primera lletra dels noms propis i de les denominacions <\/span><span style=\"font-size: small;color: #808080\"><span lang=\"ca-ES\">(Pujol i Sol\u00e0, 1995, 4.2, p. 134 i 4.19-4.36, p. 139-145)<\/span><\/span><span lang=\"ca-ES\">. <\/span><span style=\"color: #e69138\"><span lang=\"ca-ES\">Anna, Joan, Bar Oasis, Hotel Majestic, Terra, Saturn, Quaresma, Ramad\u00e0, S\u00e0bat.<\/span><\/span><\/li>\n<li><span lang=\"ca-ES\">En el nom de les persones van en maj\u00fascula tant la primera lletra del nom de pila com les dels cognoms <\/span><span style=\"font-size: small;color: #808080\"><span lang=\"ca-ES\">(Pujol i Sol\u00e0, 1995, 4.32, p. 143; Mar\u00edn, 2013, 2.1.4, p. 62)<\/span><\/span><span lang=\"ca-ES\">. <\/span><span style=\"color: #e69138\"><span lang=\"ca-ES\">Joan Sol\u00e0, Rosa Lavi\u00f1a i Carreras.<\/span><\/span><\/li>\n<li><span lang=\"ca-ES\">En els top\u00f2nims en catal\u00e0 va en maj\u00fascula la primera lletra de cada paraula que els compon per\u00f2 no els articles ni les preposicions. Tampoc la segona paraula en els noms compostos. Els articles es posen en maj\u00fascula en castell\u00e0 i en franc\u00e8s.<\/span><span style=\"color: #e69138\"><span lang=\"ca-ES\"> Bell-lloc d\u2019Urgell, els Hostalets d\u2019en Bas, Las Ventas, Le Havre<\/span><\/span><i> <\/i><span style=\"font-size: small;color: #808080\"><span lang=\"ca-ES\">(Pujol i Sol\u00e0, 1995, 4.10, p. 136 i 4.34, p. 144)<\/span><\/span><span lang=\"ca-ES\">.<\/span><\/li>\n<li><span lang=\"ca-ES\">La primera lletra dels substantius i adjectius en els noms d\u2019entitats o corporacions. <\/span><span style=\"font-size: small\"><span lang=\"ca-ES\">(Mar\u00edn, 2013, 2.1.4, p. 63)<\/span><\/span><span lang=\"ca-ES\">. <\/span><span style=\"color: #e69138\"><span lang=\"ca-ES\">Ateneu Barcelon\u00e8s, Consell de Ministres, Banc Sabadell, Obra Cultural Balear, Confederaci\u00f3 General del Treball, Internacional de Resistents a la Guerra, Organitzaci\u00f3 de les Nacions Unides.<\/span><\/span><span lang=\"ca-ES\"> En logotips, per\u00f2, aquesta norma no \u00e9s necessari respectar-la i es busca m\u00e9s aviat la singularitat i identificaci\u00f3 que pugui donar una determinada combinaci\u00f3 tipogr\u00e0fica.<\/span><\/li>\n<li><span lang=\"ca-ES\">Les meton\u00edmies relacionades amb noms propis, quan fem servir un nom per a referir-nos a una obra <\/span><span style=\"font-size: small;color: #808080\"><span lang=\"ca-ES\">(Mar\u00edn, 2013, 2.1.4, p. 63)<\/span><\/span><span lang=\"ca-ES\">. <\/span><span style=\"color: #e69138\"><span lang=\"ca-ES\">Van robar un Rembrandt de l\u2019exposici\u00f3. Li van aplicar la llei Corcuera.<\/span><\/span><\/li>\n<li><span lang=\"ca-ES\">Es remarquen posant la inicial en maj\u00fascula els conceptes personificats als quals es vol donar rellev\u00e0ncia. Tot i que la mateixa paraula vagi sense aquesta maj\u00fascula inicial quan no es personifica.<\/span> <span style=\"color: #e69138\"><span lang=\"ca-ES\">La Llibertat ens far\u00e0 millors persones. Van posar els presos en llibertat. Van fer un clam per la Pau. Deixa\u2019m en pau.<\/span><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p><span lang=\"ca-ES\">En angl\u00e8s es fa servir l\u2019anomenat <\/span><span lang=\"ca-ES\"><i>head style of capitalization<\/i><\/span><span lang=\"ca-ES\"> segons el qual els esl\u00f2gans i alguns titulars com els d\u2019articles acad\u00e8mics tenen maj\u00fascula en la primera i darrera paraula i en totes aquelles altres que no siguin preposicions, articles i conjuncions. Aquesta pr\u00e0ctica a vegades fa dubtar els dissenyadors quan han de fer traduccions o maquetar textos biling\u00fces. En les lleng\u00fces llatines, per\u00f2, no s\u2019aplica aquesta convenci\u00f3 <span style=\"color: #808080;font-size: small\">(Pujol i Sol\u00e0, 1995, 4.15, p. 138)<\/span>. <\/span><span style=\"color: #e69138\"><span lang=\"ca-ES\"><i>The Winner Takes It All. Make Love, Not War. El pueblo unido jam\u00e1s ser\u00e1 vencido! M\u00e9s educaci\u00f3, menys corrupci\u00f3. Mapping Twitter Topic Networks: From Polarized Crowds to Community Clusters. Aplicaci\u00f3n de los c\u00f3digos de Gray al estudio de la teor\u00eda de la din\u00e1mica simb\u00f3lica de mapas ca\u00f3ticos unimodales<\/i><\/span><\/span><span lang=\"ca-ES\">.<\/span><\/p>\n<p><span lang=\"ca-ES\">Una altra convenci\u00f3 de l\u2019angl\u00e8s que comen\u00e7a a influir altres lleng\u00fces \u00e9s la de posar en maj\u00fascula la inicial de determinats tipus de paraules: dies de la setmana (<\/span><span style=\"color: #e69138\"><span lang=\"ca-ES\"><i>Friday, Saturday<\/i><\/span><\/span><span lang=\"ca-ES\">), mesos (<\/span><span style=\"color: #e69138\"><span lang=\"ca-ES\"><i>April, May, June<\/i><\/span><\/span><span lang=\"ca-ES\">), noms de lleng\u00fces (<\/span><span style=\"color: #e69138\"><span lang=\"ca-ES\"><i>English, Catalan, Galician<\/i><\/span><\/span><span lang=\"ca-ES\">), nacionalitats (<\/span><span style=\"color: #e69138\"><span lang=\"ca-ES\"><i>Dutch, Swiss, French<\/i><\/span><\/span><span lang=\"ca-ES\">), pronom de la primera persona del singular (<\/span><span style=\"color: #e69138\"><span lang=\"ca-ES\"><i>I know you. Can I help you?<\/i><\/span><\/span><span lang=\"ca-ES\">) <\/span><span style=\"font-size: small;color: #808080\"><span lang=\"ca-ES\">(Mar\u00edn, 2013, 2.1.4, p. 66)<\/span><\/span><span lang=\"ca-ES\">. Per\u00f2 en les lleng\u00fces hisp\u00e0niques la convenci\u00f3 ortotipogr\u00e0fica \u00e9s diferent. Aix\u00f2 pot resultar estrany en projectes multiling\u00fces, especialment els que afecten interf\u00edcies on cal seguir les convencions de cada llengua.<\/span><\/p>\n<p><span lang=\"ca-ES\">Van en <\/span><span lang=\"ca-ES\"><b>min\u00fascula<\/b><\/span><span lang=\"ca-ES\">:<\/span><\/p>\n<ul>\n<li><span lang=\"ca-ES\">Evidentment els textos en general, menys les lletres d\u2019inici o despr\u00e9s de punt i tots els casos que s\u2019han esmentat m\u00e9s amunt. La min\u00fascula \u00e9s la lletra <\/span><span lang=\"ca-ES\"><i>per defecte<\/i><\/span><span lang=\"ca-ES\"> per a textos mitjans i llargs. La seva variabilitat d\u2019al\u00e7ades i formes, amb ascendents i descendents, facilita la lectura i li d\u00f3na ritme. Tamb\u00e9 \u00e9s la lletra dels textos de peu d\u2019imatge i de les notes que complementen el text. <\/span><\/li>\n<li><span lang=\"ca-ES\">Els noms dels punts cardinals i dels vents. <\/span><span style=\"color: #e69138\"><span lang=\"ca-ES\">Viatjar en direcci\u00f3 sud-oest. Tornava emp\u00e8s pel vent de ponent. Va mirar cap al <\/span><\/span><span style=\"color: #cc0000\"><span style=\"text-decoration: line-through\"><span lang=\"ca-ES\">N<\/span><\/span><\/span><span style=\"color: #e69138\"><span lang=\"ca-ES\">ord.<\/span><\/span><\/li>\n<li><span lang=\"ca-ES\">Els noms d\u2019estils o moviments art\u00edstics. <\/span><span style=\"color: #e69138\"><span lang=\"ca-ES\">El surrealisme, situacionisme, dadaisme, art conceptual, impressionisme. <\/span><\/span><\/li>\n<li><span lang=\"ca-ES\">Els noms d\u2019eres i per\u00edodes geol\u00f2gics.<\/span><span style=\"color: #e69138\"><span lang=\"ca-ES\"> L\u2019era terci\u00e0ria o cenozoica, l\u2019era paleozoica, el carbon\u00edfer.<\/span><\/span><\/li>\n<li><span lang=\"ca-ES\">En canvi, no hi ha consolidada una convenci\u00f3 pel que fa a edats hist\u00f2riques o prehist\u00f2riques que es posen a vegades amb inicials en maj\u00fascula i altres en min\u00fascula <\/span><span style=\"font-size: small;color: #808080\"><span lang=\"ca-ES\">(Pujol i Sol\u00e0, 1995, 4.29-4.30, p. 142-143; Mar\u00edn, 2013, 2.1.4, p. 63)<\/span><\/span><span lang=\"ca-ES\">. <\/span><span style=\"color: #e69138\"><span lang=\"ca-ES\">Neol\u00edtic, Edat de Bronze, Edat Mitjana, Edat Moderna<\/span><\/span><span lang=\"ca-ES\"> o b\u00e9 <\/span><span style=\"color: #e69138\"><span lang=\"ca-ES\">neol\u00edtic, edat de bronze, edat mitjana, edat moderna<\/span><\/span><span lang=\"ca-ES\">. En tot cas, en una mateixa obra editorial, treball de disseny o producci\u00f3 multim\u00e8dia el criteri hauria de ser \u00fanic.<\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p><span lang=\"ca-ES\">Les maj\u00fascules en llenguatge tipogr\u00e0fic es diuen tamb\u00e9 <\/span><span lang=\"ca-ES\"><i>versals<\/i><\/span><span lang=\"ca-ES\">, perqu\u00e8 fins al romanticisme s\u2019utilitzaven a l\u2019inici dels versos (pr\u00e0ctica que s\u2019ha anat abandonant) <\/span><span style=\"font-size: small;color: #808080\"><span lang=\"ca-ES\">(Pujol i Sol\u00e0, 1995, 4.17, p. 139)<\/span><\/span><span lang=\"ca-ES\">. Les <\/span><span lang=\"ca-ES\"><b>versaletes<\/b><\/span><span lang=\"ca-ES\"> s\u00f3n versals petites, lletres que tenen el disseny formal d\u2019una maj\u00fascula i que, per tant, no tenen ascendents ni descendents en la caixa baixa i mantenen totes la mateixa al\u00e7ada. Aix\u00f2 fa que es puguin fer servir com un estil diferenciat (igual que passa amb la negreta i la cursiva) quan la combinem amb la rodona. Les lletres de caixa baixa no s\u00f3n les mateixes que les de caixa alta sin\u00f3 m\u00e9s petites, el disseny \u00e9s similar per\u00f2 varia una mica. <\/span><\/p>\n<p lang=\"ca-ES\">Segons les convencions ortotipogr\u00e0fiques farem servir versaletes <span style=\"font-size: small;color: #808080\">(Mar\u00edn, 2013, 2.1.5, p. 68)<\/span> per a:<\/p>\n<ul>\n<li><span lang=\"ca-ES\">Les xifres romanes de segles i mil\u00b7lennis, aix\u00ed com les de volums de llibres (per\u00f2 no els noms de reis i papes).<\/span><span style=\"color: #e69138\"><span lang=\"ca-ES\"> Es va crear al segle <\/span><\/span><span style=\"color: #e69138\"><span lang=\"ca-ES\" style=\"font-variant: small-caps\">xvii<\/span><\/span><span style=\"color: #e69138\"><span lang=\"ca-ES\">. Consulta el volum <\/span><\/span><span style=\"color: #e69138\"><span lang=\"ca-ES\" style=\"font-variant: small-caps\">iv<\/span><\/span><span style=\"color: #e69138\"><span lang=\"ca-ES\">.<\/span><\/span><\/li>\n<li>\n<p lang=\"ca-ES\">Els cognoms dels autors citats dins de textos, firmant citacions o articles de diari.<br \/>\n<span style=\"color: #e69138\">\u201c<\/span><span style=\"color: #e69138\">Tinc un somni\u201d <\/span><span style=\"color: #e69138;font-variant: small-caps\">Martin Luther King<\/span><span style=\"color: #e69138\">.<br \/>\nIrineu, al segle <\/span><span style=\"color: #e69138;font-variant: small-caps\">II<\/span><span style=\"color: #e69138\">, va ser el primer en relacionar les quatre figures amb els quatre evangelistes [<\/span><span style=\"color: #e69138;font-variant: small-caps\">Champeaux; Sterckk, 1989, p. 510<\/span><span style=\"color: #e69138\">], relaci\u00f3 que despr\u00e9s seria tant present en l&#8217;art medieval.<\/span><\/p>\n<\/li>\n<li><span lang=\"ca-ES\">Els noms dels personatges en di\u00e0legs d\u2019obres de teatre i similars.<br \/>\n<\/span><span style=\"color: #e69138\"><span lang=\"ca-ES\" style=\"font-variant: small-caps\">Celestina<\/span><\/span><span style=\"color: #e69138\"><span lang=\"ca-ES\">: <\/span><\/span><span style=\"color: #e69138\"><span lang=\"ca-ES\">A qu\u00e8 vens, fill<\/span><\/span><span style=\"color: #e69138\"><span lang=\"ca-ES\">?<br \/>\n<\/span><\/span><span style=\"color: #e69138;font-variant: small-caps\"><span lang=\"ca-ES\">Malek<\/span><\/span><span style=\"color: #e69138\"><span lang=\"ca-ES\">: Si aqu\u00ed jo govern\u00e9s&#8230;<\/span><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p lang=\"ca-ES\">Com es pot veure a l\u2019exemple els noms propis en versaleta solen dur la inicial en caixa alta, seguint el criteri de posar maj\u00fascula en la rodona en aquests casos. En general es pot seguir el mateix criteri per a tots els casos on posar\u00edem maj\u00fascula, posant la de posici\u00f3 en iniciar un text o despr\u00e9s d\u2019un punt, per exemple. Per\u00f2 no \u00e9s un criteri estricte i hi ha editors que prefereixen no posar la caixa alta per a les versaletes en alguns casos <span style=\"font-size: small;color: #808080\">(Mar\u00edn, 2013, 2.1.5, p. 68)<\/span>.<\/p>\n<h2 class=\"western\">Saber-ne m\u00e9s<\/h2>\n<ul>\n<li><span lang=\"es-ES\"><b>J. Pujol; J. Sol\u00e0<\/b><\/span><span lang=\"es-ES\"> (1995). <\/span><span lang=\"ca-ES\"><i>Ortotipografia. Manual de l&#8217;autor, l&#8217;autoeditor i el dissenyador gr\u00e0fic<\/i><\/span><span lang=\"ca-ES\">. Barcelona: Columna Editorial<\/span><span lang=\"es-ES\">. <\/span><span style=\"font-size: small\"><span lang=\"es-ES\">[<\/span><\/span><a href=\"http:\/\/cataleg.uoc.edu\/record=b1007909~S1*cat\"><span style=\"color: #1155cc\"><span style=\"font-size: small\"><span lang=\"es-ES\"><u>disponible<\/u><\/span><\/span><\/span><\/a> <span style=\"font-size: small\"><span lang=\"es-ES\">a<\/span><\/span> <a href=\"http:\/\/biblioteca.uoc.edu\/ca\/serveis\/la-biblioteca-respon\"><span style=\"color: #1155cc\"><span style=\"font-size: small\"><span lang=\"es-ES\"><u>la biblioteca<\/u><\/span><\/span><\/span><\/a><span style=\"font-size: small\"><span lang=\"es-ES\">] <\/span><\/span>\n<ul>\n<li>\n<p lang=\"es-ES\"><span style=\"font-size: small\">Cap\u00edtol 4: Maj\u00fascules i min\u00fascules<\/span><\/p>\n<\/li>\n<li>\n<p lang=\"es-ES\"><span style=\"font-size: small\">Cap\u00edtol 7: Abreviatures<\/span><\/p>\n<ul>\n<li>\n<p lang=\"es-ES\"><span style=\"font-size: small\">Maj\u00fascules, min\u00fascules i versaletes 7.29-33<\/span><\/p>\n<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<li><span lang=\"es-ES\"><b>R. Mar\u00edn \u00c1lvarez<\/b><\/span><span lang=\"es-ES\"> (2013). <\/span><span lang=\"es-ES\"><i>Ortotipograf\u00eda para dise\u00f1adores<\/i><\/span><span style=\"font-size: small\"><span lang=\"es-ES\">.<\/span><\/span><span lang=\"es-ES\"> Barcelona: Gustavo Gili.<\/span><span style=\"font-size: small\"><span lang=\"es-ES\"><br \/>\n[Edita<\/span><\/span><span style=\"font-size: small\"><span lang=\"es-ES\">t<\/span><\/span> <a href=\"http:\/\/ggili.com\/es\/tienda\/productos\/ortotipografia-para-disenadores\"><span style=\"color: #1155cc\"><span style=\"font-size: small\"><span lang=\"es-ES\"><u>en pape<\/u><\/span><\/span><\/span><span style=\"color: #1155cc\"><span style=\"font-size: small\"><span lang=\"es-ES\"><u>r i llibre electr\u00f2nic<\/u><\/span><\/span><\/span><\/a><span style=\"font-size: small\"><span lang=\"es-ES\">]<\/span><\/span><\/p>\n<ul>\n<li>\n<p lang=\"es-ES\"><span style=\"font-size: small\">Cap\u00ed<\/span><span style=\"font-size: small\">tol<\/span> 2.1: Tipograf\u00edas distintivas<\/p>\n<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<p><\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Maj\u00fascules i min\u00fascules s\u00f3n variants tipogr\u00e0fiques (Mar\u00edn, 2013, 2.1.4, p. 60) dins d\u2019una mateixa font. Havien estat origin\u00e0riament, en \u00e8poca romana i carol\u00edngia, sistemes d\u2019escriptura separats. Per\u00f2 la seva combinaci\u00f3, que s\u2019inici\u00e0 al segle ix, ha ampliat les possibilitats de l\u2019escriptura per a comunicar millor, per a ser m\u00e9s llegible i per a distingir els &hellip; <\/p>\n<p class=\"link-more\"><a href=\"http:\/\/multimedia.uoc.edu\/blogs\/ilv\/sobre-tipografia\/ortotipografia\/ortotipografia-de-majuscules-minuscules-i-versaletes\/\" class=\"more-link\">Continua llegint <span class=\"screen-reader-text\">\u00abOrtotipografia de maj\u00fascules, min\u00fascules i versaletes\u00bb<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":30,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[40],"tags":[59,63,71],"class_list":["post-458","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-ortotipografia","tag-majuscules","tag-minuscules","tag-versaletes","entry"],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/multimedia.uoc.edu\/blogs\/ilv\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/458","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"http:\/\/multimedia.uoc.edu\/blogs\/ilv\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/multimedia.uoc.edu\/blogs\/ilv\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/multimedia.uoc.edu\/blogs\/ilv\/wp-json\/wp\/v2\/users\/30"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/multimedia.uoc.edu\/blogs\/ilv\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=458"}],"version-history":[{"count":4,"href":"http:\/\/multimedia.uoc.edu\/blogs\/ilv\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/458\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":511,"href":"http:\/\/multimedia.uoc.edu\/blogs\/ilv\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/458\/revisions\/511"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/multimedia.uoc.edu\/blogs\/ilv\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=458"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/multimedia.uoc.edu\/blogs\/ilv\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=458"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/multimedia.uoc.edu\/blogs\/ilv\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=458"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}