En aquest programa se segueix amb el tema de l’elaboració de reportatges iniciat en els anteriors. Aspectes com el manteniment o no del ràcord i el del ritme i la durada dels plans continuen essent claus. Una idea bàsica per retenir és que el plantejament o enfocament d’una edició no depèn del programari o les possibilitats tècniques de què es disposi, sinó de la persona que edita. L’edició està en la ment de l’editor, no en les possibilitats del programari. Crearem ara un projecte Programa 03.prproj i importarem en aquest el clip Observacio de camp.wmv o Observacio de camp.mp4 . S’editarà de nou per tall, sense efectes de transició, però ara aplicant procediments nous. http://www.flickr.com/photos/110563853@N04/12083709935/in/set-72157640036360855 En els programes anteriors s’editava arrossegant els clips des de les finestres Origen fins a Línea de tiempo. Amb l’operació s’incloïa necessàriament tant la part d’imatge com la d’àudio de cada clip. En aquest programa es veurà com es pot controlar de manera diferencial cadascun d’aquests elements (àudio i vídeo). Per altra banda s’introduiran també dos conceptes bàsics com són inserció i superposició. 00.flv Clip Observacio de camp Com en el programa anterior es comentaran en paral·lel aspectes relacionats amb els principis bàsics de l’edició i procediments que cal usar mitjançant el programa per a portar-ho a terme. En aquest cas es tracta de fer un suposat reportatge sobre l’activitat de camp d’un grup escolar que es troba de camp de treball al delta de l’Ebre. El clip s’inicia amb plans generals que situïn l’espectador en l’entorn geogràfic, en l’escena on té lloc l’acció. És un plantejament clàssic de reportatge. En aquest cas s’inicia amb dos plans del tractor i tres de generals. L’últim d’aquests conté el vol dels ocells i enllaçarà amb el següent. Atendre a la durada dels plans i al ritme de la producció és un fet clau. Aquí es pretén un inici ràpid i s’ha donat a cada clip una durada de 2 segons. Es pot veure com en els plans tercer i quart la línia de l’horitzó està inclinada. Es tracta d’un problema habitual, especialment quan es treballa a mà, sense trípode. Es mostrarà la solució en el pas següent. 01.flv Per a anivellar el pla cal ampliar-lo i aplicar-li una rotació. En la línia de temps se selecciona el pla (1). En fer-ho el clip queda activat en la finestra de Programa i apareixen rectangles blancs de selecció (2). A continuació es modifiquen els paràmetres Escala i Rotación en la finestra Controles de efectos. 02.flv La finestra Controles de efectos es troba al costat de la finestra Origen. En aquest exemple s’ha ampliat Escala a 124,2 i Rotación s’ha modificat a –1°. Aquestes mateixes variacions es poden fer a mà manipulant el rectangle blanc de selecció que apareix a la finestra Programa. El resultat de la modificació es mostra en el clip superior. http://www.flickr.com/photos/110563853@N04/12084086974/in/set-72157640036360855/ http://www.flickr.com/photos/110563853@N04/12084021303/in/set-72157640036360855/ http://www.flickr.com/photos/110563853@N04/12083709665/in/set-72157640036360855/ L’últim pla de la seqüència anterior acabava amb el vol d’uns ocells. A continuació se’n col·loca un de la noia amb els prismàtics. S’intenta que entre els dos hi hagi una continuïtat temàtica, en un pla els ocells, en l’altre la persona que els observa. En el clip de la dreta es mostren aquests dos plans. A continuació s’afegeix un altre pla amb els ocells volant (1). Però noteu com la mirada de la noia va cap a l’esquerra de la pantalla i els ocells volen cap a la dreta. Hi ha una clara discontinuïtat. Per a solucionar-ho s’aplica sobre el clip un efecte de vídeo. S’arrossega des de la carpeta Efectos / Efectos de vídeo / Transformar l’efecte Volteado horizontal. L’efecte s’arrossega sobre el clip que es troba en la línia de temps. Es pot veure com canvia el sentit del vol dels ocells. Ara entre els dos plans hi ha més continuïtat. 04.Flv 05.flv A continuació s’afegeixen nous plans a la seqüència. En aquest cas tenint en comú els prismàtics o el telescopi. S’utilitza el mateix procediment de sempre, assenyalar punts d’entrada i sortida en el clip en la finestra Origen i des d’aquesta arrossegar a la línia de temps. La major part de les tasques de l’edició són repetitives respecte dels procediments de treball però en canvi requereixen gran atenció a detalls com el contingut dels plans o la continuïtat entre aquests. El pla de la crema tanca la seqüència. En aquest moment la seqüència pot donar motiu a comentar tres aspectes relacionats amb la realització de vídeo.
- la planificació
- l’ús del trípode
- el recurs del canvi de focus
06.flv Planificació Com a recordatori convé comentar que es consideren en essència tres grans tipologies de plans: plans generals, mitjans i primers, aquests últims amb l’afegit dels plans de detall. L’ús dels primers, els usats en l’exemple, té bàsicament una funció descriptiva, de situar en un entorn. Cal assenyalar, no obstant això, que atesa la grandària normalment reduïda del vídeo en el Web es recomana no abusar-ne. L’ús del trípode Filmar a pols, sostenint la càmera a la mà, permet una realització àgil, uns canvis de localització i motiu ràpids. Però també genera amb facilitat tremolors en la filmació. Diversos models de càmeres digitals incorporen un steadyshot, un estabilitzador d’imatge. És recomanable usar-lo, ja que permet compensar els moviments involuntaris del càmera. L’exemple adjunt prové d’una filmació amb càmera analògica al muscle. En cas d’haver usat un trípode la imatge hauria resultat més estable. Canvi de focus El canvi de focus és un recurs clàssic de la realització de vídeo. Consisteix a passar el focus d’un motiu situat en un pla (les espigues en l’exemple) a un altre situat per davant o darrere (el foc del fons). Per a fer-ho cal disposar d’una càmera equipada amb una òptica capaç d’enfocar a distints plans. Les càmeres compactes habituals no faciliten l’ús d’aquest recurs, ja que presenten una profunditat de camp molt alta. Seguint amb el suposat reportatge sobre el camp de treball, a continuació es mostrarà l’activitat de recollida de mostres del grup. El primer pla és una PAN descendent des de les noies fins al professor. Noteu en el tall dels dos plans com en un dels clip la posició de les mans entre tots dos plans no concorda. En canvi en el segon hi ha més continuïtat. 07.flv La diferència entre els dos clips és la posició de les mans. En finalitzar la PAN s’observa com l’home té la mà dreta propera a l’esquerra. Mentre en el clip de l’esquerra el segon pla s’inicia amb la mà separada i es trenca la continuïtat, en el clip de la dreta el ràcord es manté. En realitat, una anàlisi detallada revela que l’un i l’altre pla no són consecutius, l’acció filmada no és la mateixa. Però això és una cosa que ocorre amb freqüència. La continuïtat que es mostra en el vídeo no ha de ser necessàriament real, simplement ha d’aparentar ser-ho. Aquí, la proximitat de les dues mans crea la sensació de continuïtat. 08.flv En la descripció de recursos del Premiere Pro CS5, es mostra una funcionalitat de la finestra Proyecto, que permet la cerca d’elements importats al treball en curs. En aquest moment el projecte té pocs elements però quan aquests creixen la possibilitat de localitzar un element és quelcom que acaba essent necessari. La funció de cerca s’activa des dels botons indicats en verd. En tots dos casos s’obre el quadre de diàleg Buscar, en el qual es pot especificar la descripció del contingut per localitzar. Quan el projecte és petit la recerca pot ser manual. L’element localitzat s’il·lumina en la finestra del projecte (la seqüència Observació de camp en aquest cas) També es pot fer des del menú lateral de la finestra. Les finestres de monitor en el Premiere Pro CS5 són Origen (esquerra) i Programa (dreta). En la primera es visualitzen els clips importats, i en la segona el material que es troba en la Línea de tiempo. En totes dues hi ha els controls de reproducció típics, Reproducir / Detener, commutables també mitjançant la barra espaiadora del teclat, l’avanç i el retrocés quadre per quadre. Aquests controls ja s’han comentat anteriorment. En totes dues finestres es disposa també de l’opció de definir punts d’inici i final (rectangle vermell) dintre d’un clip o d’una seqüència de la línia de temps. Mentre que en el clip la funcionalitat d’aquests punts és la de delimitar punts d’inici o final, com ja s’ha vist anteriorment, en la línia de temps (finestra Programa) la seva finalitat varia. En aquesta s’utilitzen per a procediments d’edició com els de l’edició a 3 punts que es veurà en programes posteriors. En la finestra Origen els controls Ir a marcador anterior/siguiente (en blau) desplacen el cursor als marcadors contigus en el cas que s’hagin introduït aquests en el clip. Els marcadors són punts de referència en el clip que s’introdueixen mitjançant Marcador/Definir marcador de un clip. Poden ser d’entrada, sortida, sense numerar o numerats. Es veuran més endavant. També es poden introduir mitjançant el control en verd.. 03-07 En la finestra Programa els controls Ir al punto de edición anterior / siguiente (rectangle groc) desplacen el cursor als punts de tall dels clips col·locats en la línia de temps abans o després del punt on es troba el cursor. En el gràfic adjunt es poden observar en groc els controls per a mostrar els marges segurs sobre cadascuna de les finestres. Els rectangles delimiten les zones de visualització segura quan el clip es passa per televisió. En la visualització per Internet no hi ha zones laterals que es perdin en visualitzar el clip. Reprenent el tema del funcionament dels botons Ir a punto de edición anterior i Ir a punto de edición siguiente presentats en el pas anterior cal comentar que en activar-los en la finestra Programa el cursor es desplaça en la línia de temps fins al punt de tall següent o el punt anterior. Utilitzar aquests botons en lloc de l’arrossegament manual permet entrar en la descripció d’un ús més automatitzat de l’edició. En un flux de treball professionalitzat és recomanable que els processos d’edició es portin a terme per mitjà de controls i d’una manera més automatitzada. Si bé és una manera de treball que moltes vegades no es preveu en l’edició digital, el fet d’acostumar-se a usar els controls resulta de gran utilitat per a optimitzar fluxos de treball. És habitual que al principi les manipulacions dels clips es portin a terme de manera manual, arrossegant i soltant. La funcionalitat que es comenta aquí s’utilitzarà en els passos següents. Veurem la diferència entre la inserció i la superposició en l’edició digital de vídeo. Es tracta de conceptes comuns a tots els editors. En anglès es denominen insert i overlay. Per a analitzar les diferències entre inserció i superposició s’afegirà abans un nou pla al clip. I aprofitarem aquest punt per a veure dos nous controls. Es tracta dels que permeten únicament la inclusió de les parts de vídeo o àudio a la línia de temps. Quan s’arrossega un clip des de la finestra Origen es desplaça de manera conjunta tant la part d’imatge com la part d’àudio. Totes dues es troben sincronitzades des del moment que s’ha importat el clip al projecte en curs. No obstant això, no sempre interessa treballar amb totes dues parts simultàniament. Amb freqüència, per exemple, el so és innecessari perquè en finalitzar el projecte se sonoritza amb música i es prescindeix del so ambient. O bé perquè l’existència de les pistes de vídeo i àudio pot implicar problemes de sincronització i desplaçament dels clips per les pistes de la línia de temps. 03-09 La distinció entre els conceptes de superposició (overlay) i inserció (insert) és un punt important en els procediments d’edició. En aquest pas i en el següent es compara la diferència entre incorporar un mateix clip a la línia de temps per superposició i per inserció. Es col·locarà un nou pla (3) entre dos ja col·locats en la línia de temps (1) i (2). Es pot observar com el nou pla s’ha col·locat a partir del punt on es troba el cursor i que ha substituït el contingut del clip (2). A causa de la substitució, la durada total del projecte en curs no ha variat (52”). El botó Superponer és el que es mostra a continuació. La manera d’incorporar selectivament aquests dos elements (només l’àudio o el vídeo) és arrossegar el clip actiu des dels botons Arrastrar sólo audio o Arrastrar sólo video (indicats en groc). Mitjançant aquest control se selecciona la combinació del clip que es vol incorporar a la línia de temps. 03-10 03-11 03-12 (1) (2) (1) (3) (2) L’operació oposada a la de la superposició és la de la inserció. Noteu que en la línia de temps el material del clip afegit desplaça i no substitueix la part del clip que és a la línia de temps. El nou pla (3) es col·loca també entre els dos anteriors (1) i (2). Però ara no se substitueix cap fragment, sinó que es desplaça cap a la dreta de la línia de temps tot el material existent (2). A causa del desplaçament la durada total del projecte en curs s’ha incrementat i ara dura uns 58”. Per a incorporar el clip s’utilitza el botó Insertar. 03-13 03-14 03-15 El pla següent que incorporarem al muntatge és el que es mostra en el clip adjunt. Conté l’enregistrament d’una banda de la xerrada del professor als estudiants. En el pas següent veurem com es pot substituir part de les imatges d’aquest pla per superposició. Abans transcrivim les paraules del professor. “És possible que ara ens surti algun ocell i nosaltres anirem sense prismàtics. És a dir, durem els prismàtics però no mirarem, intentarem escoltar. Si fa un crit o un cant. L’heu escoltat aquest? Aquest és impossible… és a dintre del canyissar. Aquest és impossible que l’haguéssim pogut descobrir amb els prismàtics.” El fragment és llarg, 21” 16 fotogrames, té una durada significativament major que la resta dels plans. Però interessa col·locar-lo sencer per a poder mantenir l’àudio. Per a dinamitzar la part d’imatge i mantenir el ritme del clip en el pas següent inserirem alguns plans només en la banda d’imatge. 10.flv Per a superposar els plans únicament en la banda d’imatge utilitzarem la icona Arrastrar sólo vídeo. En primer lloc marcarem en la finestra Origen els punts d’inici i final del clip. En l’exemple té una durada de 3 segons 1 fotograma. A continuació, utilitzant els botons Ir a punto de edición anterior o Ir a punto de edición siguiente col·loquem el cursor en el punt de la línia de temps a partir del qual volem incorporar el nou clip. A continuació arrosseguem la icona Arrastrar sólo vídeo des de la finestra Origen fins a la línia de temps. El nou clip substitueix la imatge del professor que parla només en la part d’imatge, i l’àudio queda intacte. Si en arrossegar la icona Arrastrar sólo vídeo premem control en lloc de superposar-se el clip s’insereix. En aquest cas no ens interessa fer-ho. 03-16 03-17 En aquest pas es mostra el resultat final d’incorporar 5 nous clips d’imatge sobre el clip del professor que parla. En el gràfic superior es mostra la línia de temps i en el clip inferior el resultat. Mitjançant el procés descrit en el pas anterior s’han incorporat els clips (2), (3), (4) i (5) sobre el clip del professor que parla (1). Es pot veure com d’aquest es manté l’àudio com en la forma original i s’ha modificat el vídeo. L’últim clip (6) s’ha col·locat en la pista de vídeo 2 fent coincidir els dos finals dels clips (6) i (1). El resultat és el mateix que en el cas dels altres 4 clips superposats. Es pot triar la manera de treballar que resulti més apropiada per a cada cas. 03-18 (6) (2) (3) (4) (5) (1) (1) PROPOSTA DE TREBALL En aquest pas es mostra el clip finalitzat. Com a proposta de treball es planteja la realització d’un reportatge per tall aplicant nocions i procediments de treball vistos fins ara. És molt recomanable partir d’imatges pròpies. 11.flv