En aquest programa d’aprenentatge veurem algunes de les eines que té Gimp per a ajustar les llums, el contrast i el color de les fotografies. La situació idònia quan fem una foto és que obtinguem una imatge amb unes tonalitats que vagin des dels tons foscos fins als clars i que segueixin una gradació progressiva que passi per tots els tons intermedis. És important que no tinguem ni una fotografia massa fosca (empastada en llenguatge d’argot fotogràfic), ni massa clara (rebentada de nou en terminologia d’argot fotogràfic). També serà important que la nostra fotografia tingui les tonalitats adients, que ens la facin veure d’uns colors “normals”. Les cometes de normals es refereixen aquí que no ens trobem ni amb una fotografia blavosa, ni amb una fotografia rogenca o ataronjada, ni amb una fotografia de tons verds-magentes. Els exemples citats no són casuals sinó que corresponen a situacions habituals. Si fotografiem amb llum incandescent o a la posta o sortida del sol serà fàcil que les imatges tendeixin al vermell-taronja. Si ho fem en un dia núvol o abans o després de l’alba o la posta serà fàcil que tendeixin al blau. Si ho fem amb llums fluorescents les imatges podran tenir tons verdosos o magentes no massa agradables.
Tenim doncs que la càmera habitualment sap captar una fotografia correcta. Amb els tons suficients, amb el contrast idoni i amb les tonalitats de color “normals”. Les noves càmeres treballen molt bé. Però sigui per una raó, sigui per una altra, pot ser que quelcom falli. I que tinguem imatges o massa fosques, o massa clares, o amb poc contrast, o amb tons que s’allunyen de la normalitat. Es bo saber que en tots aquests casos tenim mecanismes per a corregir el que ha sortit malament. Veurem els procediments bàsics en aquest programa d’aprenentatge. Val a dir però que només d’una forma introductòria, bàsica. Deixarem treballs més acurats o més específics per a programes posteriors. Ara pretenem únicament veure un primer nivell del treball.