Per obrir un arxiu anem a Archivo / Abrir i busquem al disc dur el lloc on tenim les fotografies a obrir. Ho podem fer per Llocs o Lugares i clicant a les carpetes o arxius que es mostren al quadre de diàleg que hi ha a la dreta (rectangle blau), o bé movent-nos pels botons que trobem a la part superior de la finestra. (rectangle verd)
Com a primer pas en el programa d’aprenentatge, obrirem dues fotografies de la Torre Agbar. Una en format psd i l’altra en format jpg. Ho aprofitarem per comentar alguns detalls sobre els formats dels arxius. Les podem descarregar des d’aquests dos enllaços:
En primer lloc, ja podem veure algunes diferències significatives entre les dues. La finestra Previsualitza o Vista prèvia que hi ha a la dreta, a part de mostrar la imatge dóna també informació important. Així veiem en primer lloc com el pes de les dues fotografies és molt diferent. Una pesa més de 14 Megues mentre l’altra té un pes de 2 Megues i mitja. I les dimensions en alçada i amplada de cada una d’elles són similars. Fins i tot la jpg és una mica més gran. Com veurem cada tipus d’arxiu és apropiat per a funcionalitats diferents.
Obrim les dues fotografies següents i mirarem quines finestres s’obren.
La finestra d’imatge
La finestra d’imatge és l’àrea de treball principal en el qual es desenvolupen les tasques GIMP. Per defecte, aquesta finestra s’adapta a les dimensions de cada imatge per mostrar-la encaixada. A l’interior de l’àrea es mostra la imatge activa que es va a editar. A la part superior de cada finestra tenim informació sobre:
- el nom de la fotografia (a l’exemple 02 Torre Agbar)
- el número d’ordre en els diferents arxius que hem obert (a l’exemple 9-0)
- el mode de color en el que està la imatge (a l’exemple Color RGB)
- el nombre de capes que té ((a l’exemple 1 capa)
- les dimensions de l’arxiu (a l’exemple 2000×3008
Podem veure en aquesta altra fotografia de la mateixa torre, com la finestra d’imatge s’adapta per mostrar el contingut encaixat. També és important observar com a la barra superior d’aquesta paleta es troba la barra de menús que donaran accés a les diferents funcionalitats del programa.
La caixa d’eines
Entre les diverses finestres emergents associades a la finestra d’imatge que es despleguen, la primera a analitzar i comentar és la caixa d’eines que conté una important relació de les mateixes. La caixa d’eines, que apareix en obrir Gimp, està formada per una sèrie d’icones que donen accés a les diferents eines. Com podem comprovar en el vídeo que hi ha a continuació:
- quan passem el ratolí per sobre de cada icona apareix una descripció de la seva funcionalitat
- quan cliquem sobre una de les eines es mostra a la part inferior del quadre les opcions que cada eina té associades
- trobem també els botons de color de primer terme i color de fons. Si els cliquem els podem canviar
- trobem també una icona per invertir quin és el de primer terme i el de fons
- i una icona per retornar a blanc i negre els dos colors.
Els formats
Tot seguit comentarem les característiques d’alguns formats habituals amb els que podem treballar. Com a exemple obrirem la fotografia 01 Torre Agbar.psd
Una primera diferència entre els formats que ens cal tenir en compte és que n’hi ha que comprimeixen la imatge i que per tant perden qualitat, i altres que no ho fan. Aquests darrers seran els que farem servir a l’editar. Els primers en canvi, seran apropiats per a publicar a la web i per a guardar material que no haguem de tornar a editar.
Entre els formats que no comprimeixen i mantenen la qualitat trobem:
- psd. Format propi de Photoshop
- xcf. Format propi de Gimp
- tif. En Photoshop es comporta com un psd. En Gimp perd algunes característiques
Entre els formats que comprimeixen i que per tant perden qualitat trobem:
- jpg. És pràcticament un estàndard per a la publicació de fotografia
Hem dit abans que hi ha diferències entre un psd o un jpg. Anem a resumir-les :
- PSD és el format propi de Photoshop. Pot contenir capes, no comprimeix la imatge, amb la qual cosa podem treballar en diferents sessions sobre el mateix arxiu sense que es degradi. El PSD serà, doncs, un format apropiat per editar. Però al no comprimir la informació genera uns arxius amb molt de pes. Arxius que seran adients per a guardar el document amb un nivell òptim de qualitat però que no seran idonis, per exemple, per a publicar a Internet.
- Al contrari, el JPG és un arxiu comprimit. Pesa poc i és molt apropiat per a publicar a Internet. Però com que comprimeix la imatge no és adequat per a edicions complexes. . Serà un format que farem servir per a còpies que no ens calgui tornar a editar posteriorment, o per a publicar a Internet.
Gimp té un format propi similar al psd. És el xcf. Si treballem exclusivament en Gimp el podem fer servir com a màster. Amb les mateixes finalitats que té el psd a Phothoshop.
Si treballem amb Photoshop podrem optar també pel Tif, un tipus d’arxiu sense pèrdua. Es pot obrir en els dos programes però en un i altre es comporta diferent. Si el gravem amb Photoshop hi podrem desar les capes. Però si el gravem amb Gimp les perdrem.