En aquests entrada veurem les capes. Com la majoria de softwares fotogràfics, Gimp permet treballar un arxiu per capes. Aquesta és una opció que obre unes possibilitats de treball molt grans i permet dur a terme procediments que faciliten ajustaments precisos i fins, tant en tasques de composició com en tasques d’edició. Ens referim aquí a composició fotogràfica com a procediments com els de fer un fotomuntatge. I a edició fotogràfica com a procediments com els d’ajustar les llums, el contrast o la tonalitat de color. En totes aquestes tasques l’estructura de capes dels arxius obre unes àmplies possibilitats de treball.
Les capes són una eina clau en tot programa de retoc fotogràfic. La imatge composta que resulta d’un procés d’edició pot estar formada per múltiples nivells amb elements concrets i individualitzats als quals es poden aplicar procediments com desplaçaments, escalat, ajustament de color, modificació de contrast, de la transparència; seleccions, rotacions, escalat, aplicació de filtres, etc. Els processos d’edició i composició resulten enriquits amb les possibilitats de treball que permeten les capes.
En primer lloc veurem en què consisteixen i quins són els procediments bàsics que podem fer amb les capes. Obrirem en primer lloc l’arxiu Sitges-08.jpg. Podem veure que es tracta d’una fotografia vertical de l’església de Sitges. Per defecte, el més probable és que se’ns hagin obert la finestra de la imatge, la paleta d’eines. Pot ser que cadascú es trobi una altra configuració de paletes perquè hagi estat treballant anteriorment amb altres quadres de diàleg i aquests han quedat en pantalla. Però partirem de la suposició que només tenim les dues que hem comentat.
Tot seguit obrirem la paleta de capes, si és que no la tenim prèviament oberta. Per fer-ho anirem a la opció de Ventanas del menú superior i dins d’aquí escollirem Empotrables cerrados recientemente / Capas, canales, rutas deshacer… Tot seguit apareix una finestra flotant anomenada Capas – Pinceles, que té una representació en miniatura de la fotografia que hem obert dins del quadre inferior. Aquesta fotografia es troba en una capa, la única capa que hi ha en aquests moments, que el programa anomena per defecte amb el mateix nom de l’arxiu.
Al costat esquerre hi ha la icona d’un ull. Si la desactivem, el contingut de la capa es torna invisible. El contingut hi continua estant però no és visible. En el seu lloc veiem com apareix una trama de tauler d’escacs. Aquesta trama indica la transparència, no representa en cap moment que hi hagi quadrats grisos a la fotografia.
A la part superior veiem que hi ha un control d’opacitat i un desplegable de modes. Els dos els veurem A ALTRES ENTRADES.