{"id":772,"date":"2014-01-22T10:40:17","date_gmt":"2014-01-22T10:40:17","guid":{"rendered":"http:\/\/multimedia.uoc.edu\/blogs\/lab3dav\/?p=772"},"modified":"2014-01-22T12:31:10","modified_gmt":"2014-01-22T12:31:10","slug":"edicio-per-insercio-i-superposicio","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/multimedia.uoc.edu\/blogs\/lab3dav\/2014\/01\/22\/edicio-per-insercio-i-superposicio\/","title":{"rendered":"Edici\u00f3 per inserci\u00f3 i superposici\u00f3"},"content":{"rendered":"<p>En aquest programa se segueix amb el tema de l\u2019elaboraci\u00f3 de reportatges iniciat en els anteriors. Aspectes com el manteniment o no del r\u00e0cord i el del ritme i la durada dels plans continuen essent claus. Una idea b\u00e0sica per retenir \u00e9s que el plantejament o enfocament d\u2019una edici\u00f3 no dep\u00e8n del programari o les possibilitats t\u00e8cniques de qu\u00e8 es disposi, sin\u00f3 de la persona que edita. L\u2019edici\u00f3 est\u00e0 en la ment de l\u2019editor, no en les possibilitats del programari. Crearem ara un projecte <strong>Programa 03.prproj<\/strong> i importarem en aquest el clip <strong>Observacio de camp.wmv<\/strong> o <strong>Observacio de camp.mp4<\/strong> . S\u2019editar\u00e0 de nou per tall, sense efectes de transici\u00f3, per\u00f2 ara aplicant procediments nous. http:\/\/www.flickr.com\/photos\/110563853@N04\/12083709935\/in\/set-72157640036360855 En els programes anteriors s\u2019editava arrossegant els clips des de les finestres <strong>Origen<\/strong> fins a <strong>L\u00ednea de tiempo<\/strong>. Amb l\u2019operaci\u00f3 s\u2019inclo\u00efa necess\u00e0riament tant la part d\u2019imatge com la d\u2019\u00e0udio de cada clip. En aquest programa es veur\u00e0 com es pot controlar de manera diferencial cadascun d\u2019aquests elements (\u00e0udio i v\u00eddeo). Per altra banda s\u2019introduiran tamb\u00e9 dos conceptes b\u00e0sics com s\u00f3n <strong>inserci\u00f3<\/strong> i <strong>superposici\u00f3<\/strong>. 00.flv Clip Observacio de camp Com en el programa anterior es comentaran en paral\u00b7lel aspectes relacionats amb els principis b\u00e0sics de l\u2019edici\u00f3 i procediments que cal usar mitjan\u00e7ant el programa per a portar-ho a terme. En aquest cas es tracta de fer un suposat reportatge sobre l\u2019activitat de camp d\u2019un grup escolar que es troba de camp de treball al <strong>delta de l\u2019Ebre<\/strong>. El clip s\u2019inicia amb plans generals que situ\u00efn l\u2019espectador en l\u2019entorn geogr\u00e0fic, en l\u2019escena on t\u00e9 lloc l\u2019acci\u00f3. \u00c9s un plantejament cl\u00e0ssic de reportatge. En aquest cas s\u2019inicia amb dos plans del tractor i tres de generals. L\u2019\u00faltim d\u2019aquests cont\u00e9 el vol dels ocells i enlla\u00e7ar\u00e0 amb el seg\u00fcent. Atendre a la durada dels plans i al ritme de la producci\u00f3 \u00e9s un fet clau. Aqu\u00ed es pret\u00e9n un inici r\u00e0pid i s\u2019ha donat a cada clip una durada de 2 segons. Es pot veure com en els plans tercer i quart la l\u00ednia de l\u2019horitz\u00f3 est\u00e0 inclinada. Es tracta d\u2019un problema habitual, especialment quan es treballa a m\u00e0, sense tr\u00edpode. Es mostrar\u00e0 la soluci\u00f3 en el pas seg\u00fcent. 01.flv Per a anivellar el pla cal ampliar-lo i aplicar-li una rotaci\u00f3. En la l\u00ednia de temps se selecciona el pla<strong> (1)<\/strong>. En fer-ho el clip queda activat en la finestra de <strong>Programa<\/strong> i apareixen rectangles blancs de selecci\u00f3 <strong>(2).<\/strong> A continuaci\u00f3 es modifiquen els par\u00e0metres <strong>Escala<\/strong> i <strong>Rotaci\u00f3n<\/strong> en la finestra <strong>Controles de efectos<\/strong>. 02.flv La finestra <strong>Controles de efectos<\/strong> es troba al costat de la finestra <strong>Origen<\/strong>. En aquest exemple s\u2019ha ampliat <strong>Escala<\/strong> a 124,2 i <strong>Rotaci\u00f3n<\/strong> s\u2019ha modificat a \u20131\u00b0. Aquestes mateixes variacions es poden fer a m\u00e0 manipulant el rectangle blanc de selecci\u00f3 que apareix a la finestra <strong>Programa<\/strong>. El resultat de la modificaci\u00f3 es mostra en el clip superior. http:\/\/www.flickr.com\/photos\/110563853@N04\/12084086974\/in\/set-72157640036360855\/ http:\/\/www.flickr.com\/photos\/110563853@N04\/12084021303\/in\/set-72157640036360855\/ http:\/\/www.flickr.com\/photos\/110563853@N04\/12083709665\/in\/set-72157640036360855\/ L\u2019\u00faltim pla de la seq\u00fc\u00e8ncia anterior acabava amb el vol d\u2019uns ocells. A continuaci\u00f3 se\u2019n col\u00b7loca un de la noia amb els prism\u00e0tics. S\u2019intenta que entre els dos hi hagi una continu\u00eftat tem\u00e0tica, en un pla els ocells, en l\u2019altre la persona que els observa. En el clip de la dreta es mostren aquests dos plans. A continuaci\u00f3 s\u2019afegeix un altre pla amb els ocells volant (1). Per\u00f2 noteu com la mirada de la noia va cap a l\u2019esquerra de la pantalla i els ocells volen cap a la dreta. Hi ha una clara discontinu\u00eftat. Per a solucionar-ho s\u2019aplica sobre el clip un efecte de v\u00eddeo. S\u2019arrossega des de la carpeta <strong>Efectos \/ Efectos de v\u00eddeo \/ Transformar l\u2019efecte Volteado horizontal<\/strong>. L\u2019efecte s\u2019arrossega sobre el clip que es troba en la l\u00ednia de temps. Es pot veure com canvia el sentit del vol dels ocells. Ara entre els dos plans hi ha m\u00e9s continu\u00eftat. 04.Flv 05.flv A continuaci\u00f3 s\u2019afegeixen nous plans a la seq\u00fc\u00e8ncia. En aquest cas tenint en com\u00fa els prism\u00e0tics o el telescopi. S\u2019utilitza el mateix procediment de sempre, assenyalar punts d\u2019entrada i sortida en el clip en la finestra <strong>Origen<\/strong> i des d\u2019aquesta arrossegar a la l\u00ednia de temps. La major part de les tasques de l\u2019edici\u00f3 s\u00f3n repetitives respecte dels procediments de treball per\u00f2 en canvi requereixen gran atenci\u00f3 a detalls com el contingut dels plans o la continu\u00eftat entre aquests. El pla de la crema tanca la seq\u00fc\u00e8ncia. En aquest moment la seq\u00fc\u00e8ncia pot donar motiu a comentar tres aspectes relacionats amb la realitzaci\u00f3 de v\u00eddeo.<\/p>\n<ul>\n<li>la planificaci\u00f3<\/li>\n<li>l\u2019\u00fas del tr\u00edpode<\/li>\n<li>el recurs del canvi de focus<\/li>\n<\/ul>\n<p>06.flv <strong>Planificaci\u00f3<\/strong> Com a recordatori conv\u00e9 comentar que es consideren en ess\u00e8ncia tres grans tipologies de plans: plans generals, mitjans i primers, aquests \u00faltims amb l\u2019afegit dels plans de detall. L\u2019\u00fas dels primers, els usats en l\u2019exemple, t\u00e9 b\u00e0sicament una funci\u00f3 descriptiva, de situar en un entorn. Cal assenyalar, no obstant aix\u00f2, que atesa la grand\u00e0ria normalment redu\u00efda del v\u00eddeo en el Web es recomana no abusar-ne. <strong>L\u2019\u00fas del tr\u00edpode<\/strong> Filmar a pols, sostenint la c\u00e0mera a la m\u00e0, permet una realitzaci\u00f3 \u00e0gil, uns canvis de localitzaci\u00f3 i motiu r\u00e0pids. Per\u00f2 tamb\u00e9 genera amb facilitat tremolors en la filmaci\u00f3. Diversos models de c\u00e0meres digitals incorporen un steadyshot, un estabilitzador d\u2019imatge. \u00c9s recomanable usar-lo, ja que permet compensar els moviments involuntaris del c\u00e0mera. L\u2019exemple adjunt prov\u00e9 d\u2019una filmaci\u00f3 amb c\u00e0mera anal\u00f2gica al muscle. En cas d\u2019haver usat un tr\u00edpode la imatge hauria resultat m\u00e9s estable. <strong>Canvi de focus<\/strong> El canvi de focus \u00e9s un recurs cl\u00e0ssic de la realitzaci\u00f3 de v\u00eddeo. Consisteix a passar el focus d\u2019un motiu situat en un pla (les espigues en l\u2019exemple) a un altre situat per davant o darrere (el foc del fons). Per a fer-ho cal disposar d\u2019una c\u00e0mera equipada amb una \u00f2ptica capa\u00e7 d\u2019enfocar a distints plans. Les c\u00e0meres compactes habituals no faciliten l\u2019\u00fas d\u2019aquest recurs, ja que presenten una profunditat de camp molt alta. Seguint amb el suposat reportatge sobre el camp de treball, a continuaci\u00f3 es mostrar\u00e0 l\u2019activitat de recollida de mostres del grup. El primer pla \u00e9s una <strong>PAN descendent<\/strong> des de les noies fins al professor. Noteu en el tall dels dos plans com en un dels clip la posici\u00f3 de les mans entre tots dos plans no concorda. En canvi en el segon hi ha m\u00e9s continu\u00eftat. 07.flv La difer\u00e8ncia entre els dos clips \u00e9s la posici\u00f3 de les mans. En finalitzar la <strong>PAN<\/strong> s\u2019observa com l\u2019home t\u00e9 la m\u00e0 dreta propera a l\u2019esquerra. Mentre en el clip de l\u2019esquerra el segon pla s\u2019inicia amb la m\u00e0 separada i es trenca la continu\u00eftat, en el clip de la dreta el r\u00e0cord es mant\u00e9. En realitat, una an\u00e0lisi detallada revela que l\u2019un i l\u2019altre pla no s\u00f3n consecutius, l\u2019acci\u00f3 filmada no \u00e9s la mateixa. Per\u00f2 aix\u00f2 \u00e9s una cosa que ocorre amb freq\u00fc\u00e8ncia. La continu\u00eftat que es mostra en el v\u00eddeo no ha de ser necess\u00e0riament real, simplement ha d\u2019aparentar ser-ho. Aqu\u00ed, la proximitat de les dues mans crea la sensaci\u00f3 de continu\u00eftat. 08.flv En la descripci\u00f3 de recursos del <strong>Premiere Pro CS5<\/strong>, es mostra una funcionalitat de la finestra <strong>Proyecto<\/strong>, que permet la cerca d\u2019elements importats al treball en curs. En aquest moment el projecte t\u00e9 pocs elements per\u00f2 quan aquests creixen la possibilitat de localitzar un element \u00e9s quelcom que acaba essent necessari. La funci\u00f3 de cerca s\u2019activa des dels botons indicats en verd. En tots dos casos s\u2019obre el quadre de di\u00e0leg <strong>Buscar<\/strong>, en el qual es pot especificar la descripci\u00f3 del contingut per localitzar. Quan el projecte \u00e9s petit la recerca pot ser manual. L\u2019element localitzat s\u2019il\u00b7lumina en la finestra del projecte (la seq\u00fc\u00e8ncia <strong>Observaci\u00f3 de camp<\/strong> en aquest cas) Tamb\u00e9 es pot fer des del men\u00fa lateral de la finestra. Les finestres de monitor en el <strong>Premiere Pro CS5<\/strong> s\u00f3n <strong>Origen<\/strong> (esquerra) i <strong>Programa<\/strong> (dreta). En la primera es visualitzen els clips importats, i en la segona el material que es troba en la <strong>L\u00ednea de tiempo<\/strong>. En totes dues hi ha els controls de reproducci\u00f3 t\u00edpics, <strong>Reproducir \/ Detener<\/strong>, commutables tamb\u00e9 mitjan\u00e7ant la barra espaiadora del teclat, l\u2019avan\u00e7 i el retroc\u00e9s quadre per quadre. Aquests controls ja s\u2019han comentat anteriorment. En totes dues finestres es disposa tamb\u00e9 de l\u2019opci\u00f3 de definir <strong>punts d\u2019inici i final<\/strong> (rectangle vermell) dintre d\u2019un clip o d\u2019una seq\u00fc\u00e8ncia de la l\u00ednia de temps. Mentre que en el clip la funcionalitat d\u2019aquests punts \u00e9s la de delimitar punts d\u2019inici o final, com ja s\u2019ha vist anteriorment, en la l\u00ednia de temps (finestra <strong>Programa<\/strong>) la seva finalitat varia. En aquesta s\u2019utilitzen per a procediments d\u2019edici\u00f3 com els de l\u2019edici\u00f3 a 3 punts que es veur\u00e0 en programes posteriors. En la finestra <strong>Origen<\/strong> els controls <strong>Ir a marcador anterior\/siguiente<\/strong> (en blau) desplacen el cursor als marcadors contigus en el cas que s\u2019hagin introdu\u00eft aquests en el clip. Els marcadors s\u00f3n punts de refer\u00e8ncia en el clip que s\u2019introdueixen mitjan\u00e7ant <strong>Marcador\/Definir marcador de un clip<\/strong>. Poden ser d\u2019entrada, sortida, sense numerar o numerats. Es veuran m\u00e9s endavant. Tamb\u00e9 es poden introduir mitjan\u00e7ant el control en verd.. 03-07 En la finestra <strong>Programa<\/strong> els controls <strong>Ir al punto de edici\u00f3n anterior \/ siguiente<\/strong> (rectangle groc) desplacen el cursor als punts de tall dels clips col\u00b7locats en la l\u00ednia de temps abans o despr\u00e9s del punt on es troba el cursor. En el gr\u00e0fic adjunt es poden observar en groc els controls per a mostrar els marges segurs sobre cadascuna de les finestres. Els rectangles delimiten les zones de visualitzaci\u00f3 segura quan el clip es passa per televisi\u00f3. En la visualitzaci\u00f3 per Internet no hi ha zones laterals que es perdin en visualitzar el clip. Reprenent el tema del funcionament dels botons <strong>Ir a punto de edici\u00f3n anterior<\/strong> i <strong>Ir a punto de edici\u00f3n<\/strong> siguiente presentats en el pas anterior cal comentar que en activar-los en la finestra <strong>Programa<\/strong> el cursor es despla\u00e7a en la l\u00ednia de temps fins al punt de tall seg\u00fcent o el punt anterior. Utilitzar aquests botons en lloc de l\u2019arrossegament manual permet entrar en la descripci\u00f3 d\u2019un \u00fas m\u00e9s automatitzat de l\u2019edici\u00f3. En un flux de treball professionalitzat \u00e9s recomanable que els processos d\u2019edici\u00f3 es portin a terme per mitj\u00e0 de controls i d\u2019una manera m\u00e9s automatitzada. Si b\u00e9 \u00e9s una manera de treball que moltes vegades no es preveu en l\u2019edici\u00f3 digital, el fet d\u2019acostumar-se a usar els controls resulta de gran utilitat per a optimitzar fluxos de treball. \u00c9s habitual que al principi les manipulacions dels clips es portin a terme de manera manual, arrossegant i soltant. La funcionalitat que es comenta aqu\u00ed s\u2019utilitzar\u00e0 en els passos seg\u00fcents. Veurem la difer\u00e8ncia entre la inserci\u00f3 i la superposici\u00f3 en l\u2019edici\u00f3 digital de v\u00eddeo. Es tracta de conceptes comuns a tots els editors. En angl\u00e8s es denominen <em>insert<\/em> i <em>overlay<\/em>. Per a analitzar les difer\u00e8ncies entre inserci\u00f3 i superposici\u00f3 s\u2019afegir\u00e0 abans un nou pla al clip. I aprofitarem aquest punt per a veure dos nous controls. Es tracta dels que permeten \u00fanicament la inclusi\u00f3 de les parts de v\u00eddeo o \u00e0udio a la l\u00ednia de temps. Quan s\u2019arrossega un clip des de la finestra <strong>Origen<\/strong> es despla\u00e7a de manera conjunta tant la part d\u2019imatge com la part d\u2019\u00e0udio. Totes dues es troben sincronitzades des del moment que s\u2019ha importat el clip al projecte en curs. No obstant aix\u00f2, no sempre interessa treballar amb totes dues parts simult\u00e0niament. Amb freq\u00fc\u00e8ncia, per exemple, el so \u00e9s innecessari perqu\u00e8 en finalitzar el projecte se sonoritza amb m\u00fasica i es prescindeix del so ambient. O b\u00e9 perqu\u00e8 l\u2019exist\u00e8ncia de les pistes de v\u00eddeo i \u00e0udio pot implicar problemes de sincronitzaci\u00f3 i despla\u00e7ament dels clips per les pistes de la l\u00ednia de temps. 03-09 La distinci\u00f3 entre els conceptes de <strong>superposici\u00f3<\/strong> (<em>overlay<\/em>) i <strong>inserci\u00f3<\/strong> (<em>insert<\/em>) \u00e9s un punt important en els procediments d\u2019edici\u00f3. En aquest pas i en el seg\u00fcent es compara la difer\u00e8ncia entre incorporar un mateix clip a la l\u00ednia de temps per superposici\u00f3 i per inserci\u00f3. Es col\u00b7locar\u00e0 un nou pla (3) entre dos ja col\u00b7locats en la l\u00ednia de temps (1) i (2). Es pot observar com el nou pla s\u2019ha col\u00b7locat a partir del punt on es troba el cursor i que ha substitu\u00eft el contingut del clip (2). A causa de la substituci\u00f3, la durada total del projecte en curs no ha variat (52\u201d). El bot\u00f3 <strong>Superponer<\/strong> \u00e9s el que es mostra a continuaci\u00f3. La manera d\u2019incorporar selectivament aquests dos elements (nom\u00e9s l\u2019\u00e0udio o el v\u00eddeo) \u00e9s arrossegar el clip actiu des dels botons <strong>Arrastrar s\u00f3lo audio<\/strong> o <strong>Arrastrar s\u00f3lo video<\/strong> (indicats en groc). Mitjan\u00e7ant aquest control se selecciona la combinaci\u00f3 del clip que es vol incorporar a la l\u00ednia de temps. 03-10 03-11 03-12 (1)\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 (2) (1)\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 (3)\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 (2) L\u2019operaci\u00f3 oposada a la de la superposici\u00f3 \u00e9s la de la <strong>inserci\u00f3<\/strong>. Noteu que en la l\u00ednia de temps el material del clip afegit despla\u00e7a i no substitueix la part del clip que \u00e9s a la l\u00ednia de temps. El nou pla (3) es col\u00b7loca tamb\u00e9 entre els dos anteriors (1) i (2). Per\u00f2 ara no se substitueix cap fragment, sin\u00f3 que es despla\u00e7a cap a la dreta de la l\u00ednia de temps tot el material existent (2). A causa del despla\u00e7ament la durada total del projecte en curs s\u2019ha incrementat i ara dura uns 58\u201d. Per a incorporar el clip s\u2019utilitza el bot\u00f3 <strong>Insertar<\/strong>. 03-13 03-14 03-15 El pla seg\u00fcent que incorporarem al muntatge \u00e9s el que es mostra en el clip adjunt. Cont\u00e9 l\u2019enregistrament d\u2019una banda de la xerrada del professor als estudiants. En el pas seg\u00fcent veurem com es pot substituir part de les imatges d\u2019aquest pla per superposici\u00f3. Abans transcrivim les paraules del professor. \u201c<em>\u00c9s possible que ara ens surti algun ocell i nosaltres anirem sense prism\u00e0tics. \u00c9s a dir, durem els prism\u00e0tics per\u00f2 no mirarem, intentarem escoltar. Si fa un crit o un cant. L\u2019heu escoltat aquest? Aquest \u00e9s impossible&#8230; \u00e9s a dintre del canyissar. Aquest \u00e9s impossible que l\u2019hagu\u00e9ssim pogut descobrir amb els prism\u00e0tics<\/em>.\u201d El fragment \u00e9s llarg, 21\u201d 16 fotogrames, t\u00e9 una durada significativament major que la resta dels plans. Per\u00f2 interessa col\u00b7locar-lo sencer per a poder mantenir l\u2019\u00e0udio. Per a dinamitzar la part d\u2019imatge i mantenir el ritme del clip en el pas seg\u00fcent inserirem alguns plans nom\u00e9s en la banda d\u2019imatge. 10.flv Per a superposar els plans \u00fanicament en la banda d\u2019imatge utilitzarem la icona <strong>Arrastrar s\u00f3lo v\u00eddeo<\/strong>. En primer lloc marcarem en la finestra <strong>Origen<\/strong> els <strong>punts d\u2019inici i final del clip<\/strong>. En l\u2019exemple t\u00e9 una durada de 3 segons 1 fotograma. A continuaci\u00f3, utilitzant els botons <strong>Ir a punto de edici\u00f3n anterior<\/strong> o <strong>Ir a punto de edici\u00f3n siguiente<\/strong> col\u00b7loquem el cursor en el punt de la l\u00ednia de temps a partir del qual volem incorporar el nou clip. A continuaci\u00f3 arrosseguem la icona <strong>Arrastrar s\u00f3lo v\u00eddeo<\/strong> des de la finestra <strong>Origen<\/strong> fins a <strong>la l\u00ednia de temps<\/strong>. El nou clip substitueix la imatge del professor que parla nom\u00e9s en la part d\u2019imatge, i l\u2019\u00e0udio queda intacte. Si en arrossegar la icona <strong>Arrastrar s\u00f3lo v\u00eddeo<\/strong> premem control en lloc de superposar-se el clip s\u2019insereix. En aquest cas no ens interessa fer-ho. 03-16 03-17 En aquest pas es mostra el resultat final d\u2019incorporar 5 nous clips d\u2019imatge sobre el clip del professor que parla. En el gr\u00e0fic superior es mostra la l\u00ednia de temps i en el clip inferior el resultat. Mitjan\u00e7ant el proc\u00e9s descrit en el pas anterior s\u2019han incorporat els clips <strong>(2), (3), (4) i (5)<\/strong> sobre el clip del professor que parla <strong>(1).<\/strong> Es pot veure com d\u2019aquest es mant\u00e9 l\u2019\u00e0udio com en la forma original i s\u2019ha modificat el v\u00eddeo. L\u2019\u00faltim clip <strong>(6)<\/strong> s\u2019ha col\u00b7locat en la pista de<strong> v\u00eddeo 2<\/strong> fent coincidir els dos finals dels clips (<strong>6) i (1)<\/strong>. El resultat \u00e9s el mateix que en el cas dels altres 4 clips superposats. Es pot triar la manera de treballar que resulti m\u00e9s apropiada per a cada cas. 03-18 (6) (2)\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 (3)\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 (4)\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 (5)\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 (1) (1) <strong>PROPOSTA DE TREBALL<\/strong> En aquest pas es mostra el clip finalitzat. Com a proposta de treball es planteja la realitzaci\u00f3 d\u2019un reportatge per tall aplicant nocions i procediments de treball vistos fins ara. \u00c9s molt recomanable partir d\u2019imatges pr\u00f2pies. 11.flv<\/p>\n<p><\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>En aquest programa se segueix amb el tema de l\u2019elaboraci\u00f3 de reportatges iniciat en els anteriors. Aspectes com el manteniment o no del r\u00e0cord i el del ritme i la durada dels plans continuen essent claus. Una idea b\u00e0sica per retenir \u00e9s que el plantejament o enfocament d\u2019una edici\u00f3 no dep\u00e8n del programari o les &hellip; <\/p>\n<p class=\"link-more\"><a href=\"http:\/\/multimedia.uoc.edu\/blogs\/lab3dav\/2014\/01\/22\/edicio-per-insercio-i-superposicio\/\" class=\"more-link\">Continua llegint <span class=\"screen-reader-text\">\u00abEdici\u00f3 per inserci\u00f3 i superposici\u00f3\u00bb<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":7,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[27],"tags":[61,75,110,76],"class_list":["post-772","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-premiere","tag-cs5","tag-insercio-insercion","tag-premiere","tag-superposicico-superposicion","entry"],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/multimedia.uoc.edu\/blogs\/lab3dav\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/772","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"http:\/\/multimedia.uoc.edu\/blogs\/lab3dav\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/multimedia.uoc.edu\/blogs\/lab3dav\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/multimedia.uoc.edu\/blogs\/lab3dav\/wp-json\/wp\/v2\/users\/7"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/multimedia.uoc.edu\/blogs\/lab3dav\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=772"}],"version-history":[{"count":5,"href":"http:\/\/multimedia.uoc.edu\/blogs\/lab3dav\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/772\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":776,"href":"http:\/\/multimedia.uoc.edu\/blogs\/lab3dav\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/772\/revisions\/776"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/multimedia.uoc.edu\/blogs\/lab3dav\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=772"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/multimedia.uoc.edu\/blogs\/lab3dav\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=772"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/multimedia.uoc.edu\/blogs\/lab3dav\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=772"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}