{"id":827,"date":"2014-02-03T15:30:04","date_gmt":"2014-02-03T15:30:04","guid":{"rendered":"http:\/\/multimedia.uoc.edu\/blogs\/lab3dav\/?p=827"},"modified":"2014-02-03T15:30:48","modified_gmt":"2014-02-03T15:30:48","slug":"la-paleta-de-capes","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/multimedia.uoc.edu\/blogs\/lab3dav\/2014\/02\/03\/la-paleta-de-capes\/","title":{"rendered":"La paleta de capes"},"content":{"rendered":"

En aquests entrada veurem les capes. Com la majoria de softwares fotogr\u00e0fics, Gimp <\/strong>permet treballar un arxiu per capes. Aquesta \u00e9s una opci\u00f3 que obre unes possibilitats de treball molt grans i permet dur a terme procediments que faciliten ajustaments precisos i fins, tant en tasques de composici\u00f3 com en tasques d’edici\u00f3. Ens referim aqu\u00ed a composici\u00f3 fotogr\u00e0fica com a procediments com els de fer un fotomuntatge. I a edici\u00f3 fotogr\u00e0fica com a procediments com els d’ajustar les llums, el contrast o la tonalitat de color. En totes aquestes tasques l’estructura de capes dels arxius obre unes \u00e0mplies possibilitats de treball.<\/p>\n

Les capes s\u00f3n una eina clau en tot programa de retoc fotogr\u00e0fic. La imatge composta que resulta d’un proc\u00e9s d’edici\u00f3 pot estar formada per m\u00faltiples nivells amb elements concrets i individualitzats als quals es poden aplicar procediments com despla\u00e7aments, escalat, ajustament de color, modificaci\u00f3 de contrast, de la transpar\u00e8ncia; seleccions, rotacions, escalat, aplicaci\u00f3 de filtres, etc. Els processos d’edici\u00f3 i composici\u00f3 resulten enriquits amb les possibilitats de treball que permeten les capes.<\/p>\n

En primer lloc veurem en qu\u00e8 consisteixen i quins s\u00f3n els procediments b\u00e0sics que podem fer amb les capes. Obrirem en primer lloc l’arxiu Sitges-08.jpg<\/strong>. Podem veure que es tracta d’una fotografia vertical de l’esgl\u00e9sia de Sitges. Per defecte, el m\u00e9s probable \u00e9s que se’ns hagin obert la finestra de la imatge, la paleta d’eines. Pot ser que cadasc\u00fa es trobi una altra configuraci\u00f3 de paletes perqu\u00e8 hagi estat treballant anteriorment amb altres quadres de di\u00e0leg i aquests han quedat en pantalla. Per\u00f2 partirem de la suposici\u00f3 que nom\u00e9s tenim les dues que hem comentat.<\/p>\n

Tot seguit obrirem la paleta de capes, si \u00e9s que no la tenim pr\u00e8viament oberta. Per fer-ho anirem a la opci\u00f3 de Ventanas<\/strong> del men\u00fa superior i dins d’aqu\u00ed escollirem Empotrables cerrados recientemente \/ Capas, canales, rutas deshacer…<\/strong> Tot seguit apareix una finestra flotant anomenada Capas – Pinceles<\/strong>, que t\u00e9 una representaci\u00f3 en miniatura de la fotografia que hem obert dins del quadre inferior. Aquesta fotografia es troba en una capa, la \u00fanica capa que hi ha en aquests moments, que el programa anomena per defecte amb el mateix nom de l’arxiu.<\/p>\n

Al costat esquerre hi ha la icona d’un ull. Si la desactivem, el contingut de la capa es torna invisible. El contingut hi continua estant per\u00f2 no \u00e9s visible. En el seu lloc veiem com apareix una trama de tauler d’escacs. Aquesta trama indica la transpar\u00e8ncia, no representa en cap moment que hi hagi quadrats grisos a la fotografia.<\/p>\n

A la part superior veiem que hi ha un control d’opacitat i un desplegable de modes. Els dos els veurem A ALTRES ENTRADES.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

En aquests entrada veurem les capes. Com la majoria de softwares fotogr\u00e0fics, Gimp permet treballar un arxiu per capes. Aquesta \u00e9s una opci\u00f3 que obre unes possibilitats de treball molt grans i permet dur a terme procediments que faciliten ajustaments precisos i fins, tant en tasques de composici\u00f3 com en tasques d’edici\u00f3. Ens referim aqu\u00ed … <\/p>\n

Continua llegint \u00abLa paleta de capes\u00bb<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":7,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[25],"tags":[],"class_list":["post-827","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-gimp","entry"],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/multimedia.uoc.edu\/blogs\/lab3dav\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/827","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"http:\/\/multimedia.uoc.edu\/blogs\/lab3dav\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/multimedia.uoc.edu\/blogs\/lab3dav\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/multimedia.uoc.edu\/blogs\/lab3dav\/wp-json\/wp\/v2\/users\/7"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/multimedia.uoc.edu\/blogs\/lab3dav\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=827"}],"version-history":[{"count":2,"href":"http:\/\/multimedia.uoc.edu\/blogs\/lab3dav\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/827\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":829,"href":"http:\/\/multimedia.uoc.edu\/blogs\/lab3dav\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/827\/revisions\/829"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/multimedia.uoc.edu\/blogs\/lab3dav\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=827"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/multimedia.uoc.edu\/blogs\/lab3dav\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=827"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/multimedia.uoc.edu\/blogs\/lab3dav\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=827"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}