{"id":850,"date":"2014-02-03T16:32:38","date_gmt":"2014-02-03T16:32:38","guid":{"rendered":"http:\/\/multimedia.uoc.edu\/blogs\/lab3dav\/?p=850"},"modified":"2014-02-03T16:32:39","modified_gmt":"2014-02-03T16:32:39","slug":"lhistograma","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/multimedia.uoc.edu\/blogs\/lab3dav\/2014\/02\/03\/lhistograma\/","title":{"rendered":"L&#8217;histograma"},"content":{"rendered":"<p><br \/>\nQuan disparem amb una c\u00e0mera digital normalment disposem de la opci\u00f3 de visualitzar l&#8217;histograma de la fotografia. Uns models el mostren amb posterioritat a haver pres la fotografia, altres el poden sobreposar i ens permeten analitzar-lo en directe. \u00c9s una bona costum tenir la opci\u00f3 activada i avaluar la fotografia que hem captat a partir de l&#8217;histograma. Ara no entrarem en el proc\u00e9s d&#8217;analitzar l&#8217;histograma durant la captura, per\u00f2 si que veurem com interpretar una fotografia amb la informaci\u00f3 que ens ofereix l&#8217;histograma dins de Gimp.<\/p>\n<p>Obrim una fotografia de la carpeta de recursos corresponent a aquest programa d&#8217;aprenentatge, per exemple Es Cal\u00f3 Roig, una de les caletes de Menorca.  Activem l&#8217;histograma per Ventanas \/ Di\u00e1logos empotrables  \/ Histograma.<br \/>\nL&#8217;histograma \u00e9s una gr\u00e0fica que cont\u00e9 dos tipus d&#8217;informacions b\u00e0siques:<br \/>\n\u2022\tA l&#8217;eix d&#8217;abcises (x) s&#8217;hi representen els tons de la fotografia, des de les zones m\u00e9s fosques (1) fins a les m\u00e9s clares (2). La part interm\u00e8dia (3) correspon als tons mitjos.<br \/>\n\u2022\tA l&#8217;eix d&#8217;ordenades (y) s&#8217;hi representa la quantitat de p\u00edxels que de cada to hi ha a la imatge. Com m\u00e9s alta \u00e9s la gr\u00e0fica m\u00e9s quantitat de p\u00edxels d&#8217;un to t\u00e9 la fotografia. A la gr\u00e0fica hem representat aquesta dimensi\u00f3 amb les l\u00ednies verdes. <\/p>\n<p>Passem tot seguit a veure com canvia l&#8217;histograma amb cada fotografia. Comen\u00e7arem per obrir dues fotografies, l&#8217;anterior i una altra de la mateixa carpeta, Ciutadella.jpg. Les dues corresponen a imatges que tenen tons des de la part m\u00e9s fosca a la part m\u00e9s clara. La corba central varia perqu\u00e8 en cada una hi ha uns tons diferents i aquesta diversitat es manifesta en el gr\u00e0fic.<br \/>\n01.mp4<br \/>\nHi ha alguns elements importants a tenir en compte a l&#8217;hora d&#8217;interpretar un histograma:<br \/>\n\u2022\t\u00c9s important que la fotografia no tingui ni zones cremades, ni zones empastades. Les cremades es reflectiran a la part dreta de l&#8217;histograma, les empastades es reflectiran a la part esquerra.<br \/>\n\u2022\t\u00c9s important que hi hagi una concentraci\u00f3 important a la zona central del gr\u00e0fic. Aqu\u00ed podem trobar diverses configuracions. Pics a la zona esquerra i dreta, corbes amb el pic principal a la zona central,&#8230; Aquestes gr\u00e0fiques diferents poden correspondre o indicar fotografies m\u00e9s o menys contrastades, fotografies a contrallum,&#8230;. <\/p>\n<p>Vegem alguns exemples.<br \/>\nEl primer \u00e9s una fotografia ben exposada, amb un histograma amb una corba gradual a la zona dels tons mitjos (correspon als tons del prat) i una altra zona important als tons alts (que corresponen als blancs de les cases).<\/p>\n<p>El segon \u00e9s tamb\u00e9 un exemple de fotografia ben exposada. Aqu\u00ed hi ha tamb\u00e9 una corba predominant en els tons mitjos i una cresta a la dreta corresponent als tons del cel i dels blancs de les carpes i les barques. Podem veure com cada histograma \u00e9s diferent. El que \u00e9s important \u00e9s que contingui suficient informaci\u00f3 i que no tingui ni zones empastades ni cremades. <\/p>\n<p>El tercer exemple \u00e9s d&#8217;una fotografia subexposada. Ja a simple vista \u00e9s clar que \u00e9s massa fosca, que hi ha moltes zones a l&#8217;ombra sense pr\u00e0cticament detall. La mateixa informaci\u00f3 es reflecteix clarament a l&#8217;histograma perqu\u00e8 aqu\u00ed hi ha informaci\u00f3 sobretot a la part esquerra i en manca pr\u00e0cticament totalment a la dreta.<br \/>\nEl quart exemple \u00e9s tamb\u00e9 una fotografia subexposada. Aquesta no \u00e9s tant fosca com l&#8217;anterior, hi ha m\u00e9s detall. Per\u00f2 tot i aix\u00ed hi ha informaci\u00f3 a la part de les baixes llums i en manca a les altes. La fotografia t\u00e9 detall a tot arreu, per\u00f2 \u00e9s apagada. No t\u00e9 altes llums.<\/p>\n<p> El cinqu\u00e8 exemple \u00e9s un cas invers. Una fotografia gaireb\u00e9 cremada, o al menys amb zones cremades als blancs de les fa\u00e7anes, que s&#8217;ha exposat massa. A l&#8217;histograma es reflecteix la situaci\u00f3 mostrant-se clarament la corba del gr\u00e0fic totalment despla\u00e7ada a la dreta.<\/p>\n<p>Finalment un altre exemple de fotografia sobre exposada. En aquest cas fins i tot gaireb\u00e9 cremada. Podem veure a la dreta de l&#8217;histograma una ratlla vertical. Correspon a totes les zones que han assolit el blanc m\u00e0xim i ja no tenen detall. N&#8217;hi ha tantes que distorsionen fins i tot la representaci\u00f3 del gr\u00e0fic, per\u00f2 el que resulta tamb\u00e9 evident \u00e9s com la distribuci\u00f3 dels p\u00edxels es troba totalment despla\u00e7ada a la dreta.<\/p>\n<p>Tot seguit passarem a veure quines eines podem utilitzar per corregir les fotografies.<br \/>\n<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Quan disparem amb una c\u00e0mera digital normalment disposem de la opci\u00f3 de visualitzar l&#8217;histograma de la fotografia. Uns models el mostren amb posterioritat a haver pres la fotografia, altres el poden sobreposar i ens permeten analitzar-lo en directe. \u00c9s una bona costum tenir la opci\u00f3 activada i avaluar la fotografia que hem captat a partir &hellip; <\/p>\n<p class=\"link-more\"><a href=\"http:\/\/multimedia.uoc.edu\/blogs\/lab3dav\/2014\/02\/03\/lhistograma\/\" class=\"more-link\">Continua llegint <span class=\"screen-reader-text\">\u00abL&#8217;histograma\u00bb<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":7,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[25],"tags":[],"class_list":["post-850","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-gimp","entry"],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/multimedia.uoc.edu\/blogs\/lab3dav\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/850","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"http:\/\/multimedia.uoc.edu\/blogs\/lab3dav\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/multimedia.uoc.edu\/blogs\/lab3dav\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/multimedia.uoc.edu\/blogs\/lab3dav\/wp-json\/wp\/v2\/users\/7"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/multimedia.uoc.edu\/blogs\/lab3dav\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=850"}],"version-history":[{"count":1,"href":"http:\/\/multimedia.uoc.edu\/blogs\/lab3dav\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/850\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":851,"href":"http:\/\/multimedia.uoc.edu\/blogs\/lab3dav\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/850\/revisions\/851"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/multimedia.uoc.edu\/blogs\/lab3dav\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=850"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/multimedia.uoc.edu\/blogs\/lab3dav\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=850"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/multimedia.uoc.edu\/blogs\/lab3dav\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=850"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}