{"id":90,"date":"2017-10-07T08:36:15","date_gmt":"2017-10-07T07:36:15","guid":{"rendered":"http:\/\/multimedia.uoc.edu\/blogs\/labdoc\/?page_id=90"},"modified":"2017-12-03T19:44:22","modified_gmt":"2017-12-03T18:44:22","slug":"com-fotografiar","status":"publish","type":"page","link":"http:\/\/multimedia.uoc.edu\/blogs\/labdoc\/com-fotografiar\/","title":{"rendered":"Com fotografiar"},"content":{"rendered":"

<\/p>\n

La c\u00e0mara i la fotografia<\/h1>\n

La fotografia feta amb una c\u00e0mera fotogr\u00e0fica ens ser\u00e0 molt \u00fatil per a documentar el nostre treball, i per a mostrar la nostra obra al portafoli, per\u00f2 tamb\u00e9 per a capturar imatges de refer\u00e8ncia, inspiraci\u00f3, o com a punt de partida pel nostre treball.<\/p>\n

El fet que treballem digitalment ens dirigeix clarament a realitzar un flux de treball totalment digital des de la captura o digitalitzaci\u00f3 d\u2019imatges, fins al resultat final.<\/p>\n

Tamb\u00e9 cal tenir en compte altres dispositius com els m\u00f2bils per a la presa de fotografies que capturen moments amb rapidesa i espontane\u00eftat.<\/p>\n

\u00c9s recomanable realitzar les fotografies amb una c\u00e0mera fotogr\u00e0fica r\u00e8flex, perqu\u00e8 ser\u00e0 el dispositiu que ens permetr\u00e0 obtenir imatges amb la qualitat requerida.<\/p>\n

Aquestes c\u00e0meres tenen capacitats molt interessants i \u00fatils: zoom \u00f2ptic o la personalitzaci\u00f3 del mode manual que permet configurar par\u00e0metres com la profunditat de camp, \u00a0o l\u2019establiment del balan\u00e7 de blancs. D\u2019altra banda aquestes c\u00e0meres permeten treballar en format for\u00e7a vers\u00e0til i professional com \u00e9s el format RAW.<\/p>\n

El terme RAW no \u00e9s un acr\u00f2nim, com acostumen a ser les denominacions de gran part dels arxius d\u2019imatge (jpg, png, tiff), sin\u00f3 un adjectiu en angl\u00e8s que significa literalment cru, i el que fa es guardar la imatge en brut.<\/p>\n

Certament el nom esdev\u00e9 for\u00e7a il\u00b7lustratiu perqu\u00e8 aquest format precisament conserva tota la informaci\u00f3 de la captura fotogr\u00e0fica realitzada. Es diu que el format RAW \u00e9s el \u2018negatiu digital\u2019 perqu\u00e8 t\u00e9 tota la informaci\u00f3 de la imatge que s\u2019ha obtingut en el proc\u00e9s de captura amb la c\u00e0mera.<\/p>\n

Si treballem amb RAW, cal usar un software espec\u00edfic per editar els ajustos de la imatge. El gran avantatge del format RAW \u00e9s que la imatge no es degrada amb els canvis que fem, i sempre podem recuperar la informaci\u00f3 \u00a0original.<\/p>\n

La fotografia t\u00e9 dos vessants<\/strong> importants que cal con\u00e8ixer. Una correspon als aspectes t\u00e8cnics<\/strong> (manipulaci\u00f3 d\u2019estris, accessoris, control de les eines, escales i c\u00e0lculs). L\u2019altre vessant es refereix als aspectes art\u00edstics<\/strong> (composici\u00f3, tractament del color, format de la imatge, enquadrament). Anem a veure els dos aspectes, comen\u00e7ant pel t\u00e8cnic. Dos aspectes m\u00e9s que veurem en aquest tema de la fotografia \u00e9s el tema de la il.luminaci\u00f3 i com crear un set a casa.<\/p>\n

Aspectes t\u00e8cnics<\/h2>\n

La c\u00e0mera \u00e9s un dispositiu fotogr\u00e0fic equipat amb un objectiu. Les c\u00e0meres anal\u00f2giques contenen un negatiu f\u00edsic, mentre que les digitals porten un sensor.<\/p>\n

Veurem a continuaci\u00f3 els tipus de c\u00e0meres actuals: les c\u00e0meres compactes, les c\u00e0meres hibrides i les c\u00e0meres r\u00e8flex.<\/p>\n

Tipus de c\u00e0meres<\/b><\/h3>\n
    \n
  • C\u00e0meres compactes<\/strong>. Aquestes \u00a0c\u00e0meres poden ser anal\u00f2giques o digitals, i estan pensades per un p\u00fablic aficionat. Per aix\u00f2 en la majoria dels casos s\u00f3n autom\u00e0tiques i amb molt poques possibilitats d\u2019ajustos. L\u2019\u00f2ptica no \u00e9s intercanviable \u00a0i normalment porten un zoom incorporat. Son c\u00e0meres petites amb un visor de pantalla i sensors de mida redu\u00efda, i all\u00f2 repercuteix en la qualitat de la imatge, que \u00e9s molt limitada.<\/li>\n
  • C\u00e0meres hibrides<\/strong> o bridge<\/strong>, s\u00f3n un tipus de c\u00e0meres digitals d\u2019una gamma lleugerament superior a les compactes. Tenen un sensor m\u00e9s gran, permeten ajustos manuals, i en alguns models tamb\u00e9 permeten l\u2019intercanvi d\u2019\u00f2ptiques. Aquest tipus de c\u00e0mera est\u00e0 guanyant prou acceptaci\u00f3 entre el p\u00fablic, perqu\u00e8 combina mides i prestacions.<\/li>\n
  • C\u00e0meres r\u00e8flex<\/strong>. \u00a0Aquestes c\u00e0mares s\u00f3n les m\u00e9s professionals i de gamma superior, i per conseg\u00fcent \u00e9s el tipus de c\u00e0mera que utilitzarem. A continuaci\u00f3 detallem els elements i caracter\u00edstiques.<\/li>\n<\/ul>\n

    Funcionament de la c\u00e0mera r\u00e8flex<\/b><\/h3>\n

    El terme \u201cr\u00e8flex\u201d apel\u00b7la a la capacitat de visualitzar de forma directa l\u2019enquadrament real. Aquesta apreciaci\u00f3 \u00f2ptica gaireb\u00e9 exacta \u00e9s possible per la reflexi\u00f3 interna, mitjan\u00e7ant miralls, que condueix la llum, que entra per l\u2019objectiu, al visor superior de la c\u00e0mera.<\/p>\n

    Parts de la c\u00e0mara<\/h3>\n

    La c\u00e0mera r\u00e8flex est\u00e0 composta de dos elements essencials. El cos i l\u2019objectiu, que \u00e9s intercanviable.<\/p>\n

    Al cos trobem els seg\u00fcents elements:<\/p>\n

    \"\"<\/p>\n

    A continuaci\u00f3 veiem amb m\u00e9s detall les parts de la c\u00e0mera<\/strong><\/p>\n

      \n
    • Visor<\/b>: enquadra la foto. Informa de diferents elements, com per exemple: exposici\u00f3, punts d\u2019enfocament, tipus de flash, tipus de programa activat, subexposici\u00f3 o sobreexposici\u00f3, entre d\u2019altres.<\/li>\n
    • Expos\u00edmetre<\/b>: \u00e9s l\u2018instrument que medeix la intensitat lluminosa i determina els valors d\u2019obertura i velocitat d\u2019obturaci\u00f3 per obtenir una exposici\u00f3 correcta.<\/li>\n
    • Pantalla<\/b>: ens mostra opcions de la c\u00e0mera: obturador, diafragma, sensibilitat (segons escala ISO), tipus de programa, expos\u00edmetre, tipus d\u2019aven\u00e7 (\u00fanic o en s\u00e8rie), balan\u00e7 de blancs, qualitat de la imatge, bateria, fotos que queden a la targeta, etc. En molts casos \u00a0la visualitzaci\u00f3 d\u2019aquesta informaci\u00f3 \u00e9s personalitzable.<\/li>\n
    • Mecanisme d\u2019enfocament<\/b>: pot ser manual o autom\u00e0tic. La majoria de c\u00e0meres tenen diversos punts d\u2019enfocament dins de la pantalla. El m\u00ednim de punts o zones d\u2019enfocament que pot tenir una c\u00e0mera \u00e9s de quatre. Alguns models tenen m\u00e9s de 45 zones. Hi ha models que incl\u00fas enfoquen basant-se en la mirada del fot\u00f2graf. L\u2019enfocament tamb\u00e9 pot ser sobre subjectes\/objectes en moviment o est\u00e0tics, i tamb\u00e9 tenen la possibilitat de fer el seguiment d\u2019un motiu en moviment.<\/li>\n
    • Disparador: <\/b>bot\u00f3 que ens permet triar el moment exacte de l\u2019exposici\u00f3.<\/li>\n
    • Diafragma:<\/b> \u00e9s un mecanisme d\u2019obertura variable en l\u2019objectiu de la c\u00e0mera que regula la mida del faig de llum (anomenada l\u2019obertura de diafragma) que penetra, \u00a0aquest dispositiu, tot i que est\u00e0 a l\u2019\u00f2ptica es regula des de la c\u00e0mera.<\/li>\n
    • Obturador: <\/b>entre l\u2019objectiu i el sensor existeix un dispositiu mec\u00e0nic compost per un conjunt de petites l\u00e0mines que controlen el temps que el sensor est\u00e0 exposat a la llum (temps d\u2019exposici\u00f3 o velocitat d\u2019obturaci\u00f3)<\/li>\n
    • Sensor: <\/b>dispositiu que detecta i registra la imatge en el proc\u00e9s de captura fotogr\u00e0fica.<\/li>\n<\/ul>\n

      Conceptes importants quan capturem una imatge<\/b><\/h3>\n

      A continuaci\u00f3 s\u2019expliquen els conceptes t\u00e8cnics m\u00e9s rellevants que hem de tenir en compte perqu\u00e8 les nostres fotografies compleixin els m\u00ednims de qualitat requerits:<\/p>\n

        \n
      • Exposici\u00f3 fotogr\u00e0fica<\/b>: l\u2019exposici\u00f3 fotogr\u00e0fica \u00e9s la relaci\u00f3 entre tres elements: la velocitat d\u2019obturaci\u00f3, l\u2019obertura del diafragma i la sensibilitat en escala ISO. Una exposici\u00f3 correcta permetr\u00e0 obtenir una imatge amb la densitat correcta. Per densitat correcta entenem l\u2018enfosquiment o claredat de la imatge que es correspongui amb la imatge real i que ve determinada pel mesurament de la llum que fem amb l\u2019expos\u00edmetre de la c\u00e0mera.<\/li>\n
      • Sensibilitat o escala ISO: <\/b>la sensibilitat \u00e9s la quantitat de llum que necessita el sensor per reaccionar i aconseguir la densitat \u00a0necess\u00e0ria. La densitat en la fotografia anal\u00f2gica es la quantitat d\u2019ennegriment del negatiu en relaci\u00f3 a la llum que havia absorbit.<\/li>\n<\/ul>\n

        Quan major sigui la sensibilitat de la pel\u00b7l\u00edcula \u00a0o del sensor, menys exposici\u00f3 lum\u00ednica es necessita per formar la imatge. Els valors de l\u2019escala ISO tenen el seu origen en la fotografia anal\u00f2gica. Els valors de sensibilitat fotogr\u00e0fica determinen la reacci\u00f3 de l\u2019emulsi\u00f3 del negatiu a la llum. L\u2019emulsi\u00f3 \u00e9s una subst\u00e0ncia qu\u00edmica sensible a la llum que s\u2019utilitza per recobrir les pel\u00b7l\u00edcules i els papers fotogr\u00e0fics.<\/p>\n

        Aquesta sensibilitat \u00e9s mesura en una escala que es diu escala ISO. Cada valor de l\u2019escala ISO \u00e9s el doble de sensible que l\u2019anterior i la meitat que el posterior.<\/p>\n

        Valors de l\u2019Escala ISO: 50 \u00a0100 \u00a0200 \u00a0400 \u00a0800 \u00a01600 \u00a03200<\/p>\n

        Utilitzem valors m\u00e9s alts d\u2019ISO en condicions lum\u00edniques pobres, per\u00f2 tenim el risc que en la imatge aparegui soroll. Per soroll entenem l’efecte de variacions crom\u00e0tiques on el color ha de ser totalment uniforme i pla. Una norma no escrita diu que \u00e9s millor usar el nivell de sensibilitat ISO m\u00e9s baix possible per tal d’evitar l\u2019aparici\u00f3 de soroll, tot i que les c\u00e0meres m\u00e9s modernes tenen uns nivells de soroll quasi imperceptibles.<\/p>\n

          \n
        • Velocitat d\u2019obturaci\u00f3<\/b>: l\u2019obturaci\u00f3 \u00e9s el temps \u00a0que donem d\u2019exposici\u00f3 al sensor o al negatiu. Regula el temps des que l\u2019obturador s\u2019obri i deixa passar la llum fins a que es tanca. La velocitat d\u2019obturaci\u00f3 indica, per tant, quant de temps dura l\u2019exposici\u00f3 a la llum.<\/li>\n<\/ul>\n

          Els valors d\u2019escala d\u2019obturaci\u00f3 corresponen a diferents velocitats i ens donen diferents resultats est\u00e8tics.<\/p>\n

          Tot i que no podem parlar de temps r\u00e0pids o lents sense fer refer\u00e8ncia a la situaci\u00f3 que estem fotografiant, a efectes pr\u00e0ctics i en la majoria de situacions, podem distingir diversos temps<\/strong>:<\/p>\n

            \n
          • \n
              \n
            • Temps d’exposici\u00f3 curts<\/b>: superiors a 1\/60 segons; l’obturador es mant\u00e9 obert molt poc temps, per tant, deixar passar menys llum cap a l’element fotosensible. Amb aquestes imatges, segons l’\u00f2ptica utilitzada, s’aconsegueix congelar o reduir notablement el moviment.<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n
                \n
              • \n
                  \n
                • Temps d’exposici\u00f3 llargs<\/b>: inferiors a 1\/60 segons; l’obturador roman obert m\u00e9s temps, deixant passar m\u00e9s llum. Amb aquest temps s’aconsegueixen imatges mogudes, despla\u00e7ades, que aporten major sensaci\u00f3 de moviment i despla\u00e7ament. Amb aquests temps d’obturaci\u00f3 \u00e9s recomanable l’\u00fas d’un tr\u00edpode per tal que la c\u00e0mera no es mogui amb el pols.<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n
                    \n
                  • Profunditat de camp<\/b> \u00e9s la dist\u00e0ncia entre el primer punt de la imatge que apareix enfocat i el \u00faltim tamb\u00e9 enfocat. Aquesta zona varia segons l’\u00f2ptica, el diafragma que fem servir i la distancia entre la c\u00e0mera i el motiu fotografiat. Aquest par\u00e0metre relacionat amb l\u2019\u00f2ptica de la c\u00e0mera permet remarcar en l\u2019enquadrament fotogr\u00e0fic \u00e0rees diferenciades per enfocament. De fet, aquest no deixa de ser un recurs \u00f2ptic natural, ja que el nostre ull tamb\u00e9 visualitza atenent a la profunditat de camp. Aquest par\u00e0metre permet establir relacions visuals espacials entre els objectes i subjectes que apareixen en el nostre camp visual. Per tant, les c\u00e0meres r\u00e8flex aconsegueixen unes fotografies amb m\u00e9s relleu (i, de fet, major realisme) en comparaci\u00f3, posem per cas, amb dispositius com les c\u00e0meres compactes que mostren tots els elements de la fotografia \u201cenfocats\u201d. Aquestes fotografies \u00a0resulten m\u00e9s \u201cplanes\u201d perqu\u00e8 no hi ha difer\u00e8ncies d\u2019enfocament, i tot t\u00e9 la mateixa import\u00e0ncia visual.<\/li>\n<\/ul>\n

                     <\/p>\n

                    \"\"<\/p>\n

                    \"\"<\/p>\n

                    Dues imatges d\u2019exemple sense profunditat de camp. Els objectes estan enfocats mentre que el fons est\u00e0 considerablement desenfocat. La sensaci\u00f3 de profunditat \u00e9s major (Font gr\u00e0fica: Marc Bessons).<\/em><\/p>\n

                    \"\"<\/p>\n

                    \"\"<\/p>\n

                    Exemples de fotografies amb profunditat de camp. Tots els elements apareixen enfocats encara que estiguin allunyats. Tenim la sensaci\u00f3 de que tot est\u00e0 en un mateix pla. (Font gr\u00e0fica: Marc Bessons)<\/em><\/p>\n

                      \n
                    • Balan\u00e7 de blancs<\/b>: el balan\u00e7 de blancs \u00e9s un ajustament que estableix quin valor lum\u00ednic (crom\u00e0tic) de la captura fotogr\u00e0fica correspon al color blanc. At\u00e8s que la temperatura de color de la llum de cada moment varia, \u00e9s possible que la c\u00e0mera capturi, per exemple, una fotografia amb domin\u00e0ncies vermelloses o blavoses. \u00a0Si no s\u2019estableix correctament quin blanc de la fotografia correspon a un blanc que reconeguem visualment com a tal, \u00e9s molt probable que hi hagi una domin\u00e0ncia d\u2019un color. Establint, per tant, un valor \u00f2pticament correcte pel blanc, la resta de colors en principi es capturaran sense domin\u00e0ncies crom\u00e0tiques i s\u2019aconseguiran els colors \u201creals\u201d.<\/li>\n<\/ul>\n

                      Aquest ajust el realitza de forma autom\u00e0tica la c\u00e0mera i amb uns resultats, en termes generals, correctes. Cal saber, per\u00f2, que una c\u00e0mera r\u00e8flex permet ajustar de forma personalitzada aquest valor per a cada sessi\u00f3 fotogr\u00e0fica, si aix\u00ed ho desitgem. Caldr\u00e0 per\u00f2 treballar en mode manual (no autom\u00e0tic) per a poder configurar aquest valor.<\/p>\n

                      Aspectes art\u00edstics<\/h2>\n

                      \u201cLa fotograf\u00eda es para m\u00ed el reconocimiento en la realidad de un ritmo de superficies, de l\u00edneas y de valores; el ojo recorta el sujeto y la c\u00e1mara no tiene otra cosa que hacer que su trabajo, es decir, imprimir en la pel\u00edcula la decisi\u00f3n del ojo” \u2013 Cartier -Bresson<\/p>\n

                      L’acte de veure \u00e9s un acte de simultane\u00eftat. Veiem i interpretem tot a la vegada per tant la imatge necessita que l\u2019organitzem per facilitar la seva comprensi\u00f3. Hem d\u2019observar amb la mirada del fot\u00f2graf i pensar la imatge en termes d\u2019elements compositius: punts, l\u00ednies, pl\u00e0nols i textures.<\/p>\n

                      La composici\u00f3 ens servir\u00e0 per organitzar els diferents elements visuals que apareguin a la imatge.<\/p>\n

                      A continuaci\u00f3 expliquem els diferents aspectes art\u00edstics que hem de tenir en compte quan realitzem una fotografia: punt de vista, i regles compositives d\u2019entre les que expliquem el punt, les l\u00ednies, la regla dels ter\u00e7os, la regla de l\u2019horitz\u00f3 i l\u2019enquadrament.<\/p>\n

                      El punt de vista<\/b><\/h3>\n

                      La mirada \u00e9s essencial en la presa d\u2019imatges fotogr\u00e0fiques. El punt de vista \u00e9s la nostra posici\u00f3 en front d\u2019all\u00f2 que volem capturar. El punt de vista canvia totalment l\u2019escena que estem fotografiant. De la mateixa manera que en el cinema, en a la fotografia hi ha punts de vista classificats: a nivell, picat, contrapicat.<\/p>\n

                      A nivell:<\/b> el punt de vista \u00e9s frontal i a nivell dels ulls, amb el pla focal perpendicular al terra. Amb aquest punt de vista s\u2019aconsegueix una aparen\u00e7a m\u00e9s real i sense que es distorsioni el subjecte fotografiat.<\/p>\n

                      Picat: <\/b>el punt de vista \u00e9s m\u00e9s alt i queda per sobre del subjecte fotografiat. Es generen distorsions i te connotacions psicol\u00f2giques de superioritat.<\/p>\n

                      Contrapicat:<\/b> el punt de vista \u00e9s m\u00e9s baix i el fotografiem des de sota. \u00c9s \u00a0distorsiona \u00a0la imatge i te una c\u00e0rrega psicol\u00f2gica important, de manera que el subjecte fotografiat t\u00e9 m\u00e9s import\u00e0ncia i magnifici\u00e8ncia.<\/p>\n

                      \"\"<\/p>\n

                      Punt de vista de contrapica<\/b>t (Font gr\u00e0fica: Marc Bessons).<\/strong><\/p>\n

                      \"\"<\/p>\n

                      Punt de vista de picat. Font: Pixabay<\/b><\/p>\n

                      \"\"<\/p>\n

                      Punt de vista normal. Font:Pixabay<\/b><\/p>\n

                      Algunes regles compositives<\/b><\/h3>\n

                      Les regles de composici\u00f3 s\u2019apliquen a qualsevol producte visual, ja sigui una \u00a0pintura, una il\u00b7lustraci\u00f3, o una composici\u00f3 abstracta, entre d\u2019altres exemples. Per tant, tamb\u00e9 per descomptat s\u2019apliquen a la imatge fotogr\u00e0fica. Les regles de composici\u00f3 les hem de tenir en compte perqu\u00e8 les imatges siguin equilibrades i harm\u00f2niques, o al contrari, perqu\u00e8 siguin din\u00e0miques i contrastades. Tamb\u00e9 \u00e9s important centrar l\u2019inter\u00e8s en qui volem mitjan\u00e7ant els elements compositius. \u00c9s per tant el vocabulari b\u00e0sic que usem en la imatge. Veurem a continuaci\u00f3 els aspectes essencials de la composici\u00f3: punt, l\u00ednies, regla dels ter\u00e7os, regla de l\u2019horitz\u00f3, i l\u2019enquadrament.<\/p>\n

                      Punt<\/h4>\n

                      El punt<\/b> \u00e9s l\u2019element m\u00ednim en una composici\u00f3 i t\u00e9 molta for\u00e7a comunicativa. No ha de ser nom\u00e9s un punt f\u00edsic, pot ser una forma significant, o un punt de fuga (que no apareix per\u00f2 fa convergir totes les l\u00ednies). \u00c9s, per tant, un centre d\u2019atenci\u00f3.<\/p>\n

                      L\u00ednies<\/h4>\n

                      Les l\u00ednies<\/b> (diagonals, verticals, corbes i horitzontals) s\u2019utilitzen per a donar continu\u00eftat a la imatge i ens ajuden a dirigir la mirada i a transmetre sensacions (atenci\u00f3, placidesa, agitaci\u00f3, etc. Veiem que ens transmet cada tipus de l\u00ednia:<\/p>\n

                        \n
                      • Les l\u00ednies llargues i convergents criden molt l\u2019atenci\u00f3.<\/li>\n
                      • Les l\u00ednies curtes i angulars en totes direccions produeixen sensaci\u00f3 d\u2019agitaci\u00f3, confusi\u00f3 i caos.<\/li>\n
                      • Les l\u00ednies horitzontals donen una sensaci\u00f3 de placidesa, tranquil\u00b7litat i monotonia. L\u2019exemple m\u00e9s com\u00fa \u00e9s la l\u00ednia de l\u2019horitz\u00f3.<\/li>\n
                      • Les l\u00ednies corbes generen suavitat i moviment.<\/li>\n
                      • Les l\u00ednies verticals generen risc i inestabilitat.<\/li>\n
                      • Les l\u00ednies diagonals generen ritme, dinamisme i acci\u00f3.<\/li>\n<\/ul>\n

                        Una molt bona forma d\u2019aprendre l\u2019\u00fas de les l\u00ednies en la composici\u00f3 fotogr\u00e0fica \u00e9s analitzar les fotografies de publicitat m\u00e9s tradicional.<\/p>\n

                        \"\"<\/p>\n

                        \"\"<\/p>\n

                        Les imatges mostren exemples de composicions amb l\u00ednies corbes. La primera tamb\u00e9 mostra un objecte (una pedra) que \u00e9s un punt d\u2019inter\u00e8s, \u00a0refor\u00e7at per la direcci\u00f3 de la corba (Font gr\u00e0fica: Marc Bessons).<\/em><\/p>\n

                        \"\"<\/p>\n

                        \"\"<\/p>\n

                        \"\"<\/p>\n

                        La primera imatge t\u00e9 una composici\u00f3 basada en diagonals. Las segona i la tercera tenen una composici\u00f3 basada en l\u00ednies diagonals curtes (Font gr\u00e0fica: Marc Bessons).<\/em><\/p>\n

                        Textura<\/h4>\n

                        La textura<\/b> en fotografia s\u2019utilitza per crear una imatge sinest\u00e8sica i amb m\u00e9s poder de comunicaci\u00f3. Aix\u00ed doncs el tronc d\u2019un arbre rug\u00f3s o la pell d\u2019un nad\u00f3 en serviran per ampliar el rang de comunicaci\u00f3 de la fotografia.<\/p>\n

                        \"\"<\/strong><\/p>\n

                        \"\"<\/strong><\/p>\n

                        Dos exemples de fotografies amb textures. (Font: Pixabay)<\/p>\n

                        Regla dels ter\u00e7os<\/h4>\n

                        La regla dels ter\u00e7os<\/b> \u00e9s una simplificaci\u00f3 de la composici\u00f3 basada en la secci\u00f3 \u00e0uria,que estableix la divisi\u00f3 del rectangle en ter\u00e7os de forma proporcional.<\/p>\n

                        La secci\u00f3 \u00e0uria, \u00e9s una regla de proporcions basada en el nombre auri, i divideix el rectangle en zones amb una proporci\u00f3 considerada harm\u00f2nica des de l\u2019antiguitat.<\/p>\n

                        En la regla dels ter\u00e7os, cada l\u00ednia de divisi\u00f3 es considera una l\u00ednia forta i els punts d\u2019intersecci\u00f3 es consideren punts forts. Tots els elements situats en les l\u00ednies fortes o en els punts forts tindran un pes visual m\u00e9s fort.<\/p>\n

                        Aix\u00ed doncs, sabent aix\u00f2, com a norma intentarem situar els elements m\u00e9s importants de la nostra imatge en els punts o l\u00ednies fortes . Aix\u00ed ens assegurem que els elements importants queden ancorats visualment i la composici\u00f3 est\u00e0 equilibrada.<\/p>\n

                        \"\"
                        \nExemple de composici\u00f3 amb la regla de ter\u00e7os. Els punts forts de l paisatge coincideixen amb els punts forts de l\u2019esquema de la regal de ter\u00e7os (Font gr\u00e0fica: Marc Bessons).<\/em><\/p>\n

                        Regla de l’horitz\u00f3<\/h4>\n

                        La regla del horitz\u00f3<\/b> serveix per situar l\u2019inter\u00e8s de la fotografia. Si situem la l\u00ednia de l\u2019horitz\u00f3 en el primer o segon ter\u00e7 augmentem l\u2019inter\u00e8s de la fotografia. No \u00e9s recomanable situar la l\u00ednia d\u2019horitz\u00f3 al mig de la imatge, perqu\u00e8 la divisi\u00f3 de cel i terra en dues parts iguals \u00e9s ambigua.<\/p>\n

                        \"\"
                        \nAquesta fotografia \u00e9s un exemple de la regla d\u2019horitz\u00f3. La l\u00ednia de l\u2019horitz\u00f3 est\u00e0 situat al primer ter\u00e7 de la imatge. (Font gr\u00e0fica: Marc Bessons)<\/em><\/p>\n

                        Enquadrament<\/h4>\n

                        L\u2019enquadrament<\/b> serveix per escollir entre el que volem introduir o excloure de la nostra imatge. Eliminarem de l\u2019enquadrament tot all\u00f2 que molesti visualment, tot el que pugui desequilibrar la fotografia, o qualsevol element de forma, color, o posici\u00f3 dintre de l\u2019enquadrament que pugui confondre a l’espectador o fer-li desviar l\u2019atenci\u00f3, En definitiva, exclourem tot all\u00f2 que no aporti informaci\u00f3 per a la comprensi\u00f3 de la fotografia. L\u2019enquadrament es pot fer en el moment de fer la fotografia, per\u00f2 tamb\u00e9 es pot reenquadrar posteriorment, en el laboratori (si el proc\u00e9s \u00e9s anal\u00f2gic) o a l\u2019ordinador, mitjan\u00e7ant un programari de tractament digital (Adobe Photoshop)<\/p>\n\n\n\n
                        \"\"<\/p>\n

                        \"\"<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

                        \"\"<\/p>\n

                        \"\"<\/p>\n

                        Dues exemples de reenquadrament. A dalt les imatges originals, i a baix les imatges despr\u00e9s de fer el reenquadrament. (Font gr\u00e0fica: Marc Bessons)<\/em><\/p>\n

                        Il\u00b7luminaci\u00f3 i creaci\u00f3 d\u2019un set a casa<\/h1>\n

                        A continuaci\u00f3 mostrarem de forma introduct\u00f2ria com realitzar la fotografia d\u2019objectes en \u00a0un estudi dom\u00e8stic. Un dels avantatges d\u2019aquest tipus de treball \u00e9s que permet repetir la fotografia si aquesta no \u00e9s satisfact\u00f2ria. Ara b\u00e9, sovint (i m\u00e9s encara amb la proliferaci\u00f3 de dispositius m\u00f2bils fotogr\u00e0fics) la fotografia \u00e9s un acte \u00fanic i espontani. Factors com els elements i la situaci\u00f3 que captura la fotografia o la il\u00b7luminaci\u00f3 del moment fan que la fotografia sigui irrepetible. I per aquesta ra\u00f3 precisament caldr\u00e0 que la captura sigui t\u00e8cnicament correcta.<\/p>\n

                        Recordeu que la il\u00b7luminaci\u00f3, l\u2019enfocament, l\u2019enquadrament s\u00f3n elements cabdals per tal de garantir una fotografia correcta.<\/p>\n

                        Components per crear un set domestic<\/b><\/h2>\n

                        Abans de realitzar les fotografies hem de configurar i planificar el set fotogr\u00e0fic, en el nostre cas un set domestic. Per a crear-lo necessitem:<\/p>\n

                          \n
                        • Un espai.<\/li>\n
                        • Punts de llum per crear la il\u00b7luminaci\u00f3 adequada.<\/li>\n
                        • Material difusor per obtenir llums suaus i uniformes, com per exemple paper de seda.<\/li>\n
                        • Suports per col\u00b7locar i mostrar el treball u objecte que es vol fotografiar.<\/li>\n
                        • Materials per crear fons homogenis i material per fixar-los.<\/li>\n
                        • Tr\u00edpode per fixar la c\u00e0mera.<\/li>\n<\/ul>\n

                          A continuaci\u00f3 anem a veure amb m\u00e9s detall els components d\u2019un set dom\u00e8stic.<\/p>\n

                          L\u2019espai<\/b><\/h3>\n

                          Hem de triar un espai interior amb caracter\u00edstiques adequades per crear c\u00f2modament el set fotogr\u00e0fic. Una pared buida i ampla, al costat d\u2019una finestra per aprofitar la llum natural (tot i que tamb\u00e9 usarem llum artificial) \u00e9s l\u2019adequat.<\/p>\n

                          Abans de muntar l\u2019estructura resulta fonamental planificar correctament el set fotogr\u00e0fic. Caldr\u00e0 garantir una il\u00b7luminaci\u00f3 i estabilitat suficients en la sessi\u00f3 fotogr\u00e0fica per tal d\u2019aconseguir una imatge adient.<\/p>\n

                          La Il\u00b7luminaci\u00f3<\/b><\/h3>\n

                          Farem servir un focus, un flexo, i llum natural. Podem treballar amb llum natural, per a la qual cosa ens ajudarem d\u2019un reflector (cartolina blanca, porexpan, etc) o b\u00e9 podem treballar amb llum artificial com focus (que podem comprar en una botiga d\u2019il\u00b7luminaci\u00f3) o flexos. Si fem servir flexos hem de pensar en suavitzar la llum, per aix\u00f2 necessitarem difusors, de tipus, cartolines, paper de seda, etc.<\/p>\n

                          Suports<\/b><\/h3>\n

                          La taula evidentment servir\u00e0 per suportar l\u2019objecte a fotografiar. La situarem a prop o no d\u2019una finestra en funci\u00f3 de si hem de comptar amb aquesta font d\u2019il\u00b7luminaci\u00f3. En tot cas s\u00ed ser\u00e0 sempre convenient que la taula es trobi encarada contra una paret o una estructura similar.<\/p>\n

                          Tamb\u00e9 podem fer servir altres suports com un pedestal fet amb una caixa de fusta, una banqueta, etc.<\/p>\n

                          El fons<\/b><\/h3>\n

                          Usarem una cartolina de fons, aprofitant la pared on hem col\u00b7locat la taula de suport. Tamb\u00e9 hi ha la possibilitat de crear un fons sense final, que podem fer amb un rotllo de paper continu penjat en la part superior de la paret. Tot dependr\u00e0 del tipus d\u2019obra que volem fotografiar.<\/p>\n

                          Hem de disposar de materials per fixar els elements, com cinta adhesiva normal o de doble cara, o pinces.<\/p>\n

                          Una \u00fanica cartolina cobrir\u00e0 tant el fons inferior com el posterior de l\u2019objecte de forma cont\u00ednua. L\u2019objectiu \u00e9s aconseguir un fons fotogr\u00e0fic continu sense ombres en la zona de transici\u00f3 del terra a la part posterior.<\/p>\n

                          S\u2019ha de subjectar amb fermesa aquesta superf\u00edcie, per tal que no es mogui, i fer que es mantingui el m\u00e9s plana possible, per evitar arrugues que pugin generar ombres i, per tant, apreciar-se en la fotografia).<\/p>\n

                          Tr\u00edpode<\/b><\/h3>\n

                          Una estabilitat controlada en la fotografia significar\u00e0 un enfocament prec\u00eds. En aquest sentit el tr\u00edpode pot ser-nos de gran ajuda. Aquest recurs, a m\u00e9s, ens ofereix la possibilitat de repetir l\u2019enquadrament fotogr\u00e0fic, tot i variar la posici\u00f3 de l\u2019element a fotografiar i\/o de les condicions lum\u00edniques.<\/p>\n

                          Esquemes d\u2019iluminaci\u00f3<\/b><\/h2>\n

                          Pel que fa a la il\u00b7luminaci\u00f3, la fotografia d\u2019interiors ens permet planificar m\u00ednimament la llum. Per tant, en la mesura dels nostres recursos, haur\u00edem de construir una distribuci\u00f3 que garanteixi una il\u00b7luminaci\u00f3 suficient i el m\u00e9s harm\u00f2nica possible. L\u2019objectiu ser\u00e0 aconseguir una imatge amb una il\u00b7luminaci\u00f3 generalitzada que no presenti ombres en cap zona de l\u2019enquadrament (objecte, fons…) ni tampoc punts de llum accentuada. Per tant, mirarem de fugir d\u2019il\u00b7luminacions amb connotacions comunicatives per tal d\u2019aconseguir una fotografia d\u2019objectes funcional i transparent.<\/p>\n

                          Podem treballar amb diferents planificacions d\u2019il\u00b7luminaci\u00f3. Aquestes dependran en bona mesura dels recursos de qu\u00e8 disposem. Tenint en compte els recursos dom\u00e8stics (i per tant no professionals) de que podem disposar, proposem a continuaci\u00f3 tres sup\u00f2sits possibles.<\/p>\n

                          El primer pas passar\u00e0 pel muntatge estructural de l\u2019escena fotogr\u00e0fica. Per aix\u00f2 caldr\u00e0 tenir en compte tres elements fonamentals: la font o fonts d\u2019il\u00b7luminaci\u00f3, la taula i una superf\u00edcie de recolzament pel fons, com pot ser una paret o una pantalla.<\/p>\n

                          Els esquemes d\u2019il\u00b7luminaci\u00f3 ajuden a planificar i col\u00b7locar tots els elements abans de la captura fotogr\u00e0fica. Els tres esquemes m\u00e9s adequats, per a que no generin ombres i il\u00b7luminin amb una llum uniforme, s\u00f3n:<\/p>\n