{"id":12,"date":"2013-02-07T16:14:46","date_gmt":"2013-02-07T16:14:46","guid":{"rendered":"http:\/\/multimedia.uoc.edu\/blogs\/linux\/?p=12"},"modified":"2016-04-07T10:17:55","modified_gmt":"2016-04-07T10:17:55","slug":"el-sistema-de-archivos","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/multimedia.uoc.edu\/blogs\/linux\/ca\/el-sistema-de-archivos\/","title":{"rendered":"El sistema d&#8217;arxius"},"content":{"rendered":"<p>Un sistema multiusuari necessita una forma de permetre als usuaris tenir diferents fitxers amb el mateix nom. Tamb\u00e9 ha de permetre organitzar els fitxers en grups l\u00f2gics. La majoria de sistemes operatius resolen aquestes q\u00fcestions proporcionant un sistema de fitxers jer\u00e0rquic.<\/p>\n<p>En un sistema d&#8217;aquest tipus els fitxers s&#8217;organitzen en directoris, que no s\u00f3n res m\u00e9s que un tipus especial de fitxer que agrupa altres. Com que un directori pot contenir tamb\u00e9 altres directoris, l&#8217;estructura del sistema de fitxers s&#8217;assembla a un arbre.<\/p>\n<div>\n<dl id=\"attachment_26\">\n<dt><a href=\"http:\/\/multimedia.uoc.edu\/blogs\/sqsw\/files\/2013\/01\/sfjerar.gif\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" src=\"http:\/\/multimedia.uoc.edu\/blogs\/sqsw\/files\/2013\/01\/sfjerar.gif\" alt=\"\u00c1rbol de directorio de Linux\" width=\"537\" height=\"368\" \/><\/a><\/dt>\n<dd>Simulaci\u00f3 simplificada d&#8217;un possible arbre de directori de Linux<\/dd>\n<\/dl>\n<\/div>\n<p>Com es pot observar a la figura, hi ha un directori a la part superior de l&#8217;arbre amb un nom especial (&#8216;\/&#8217;) i anomenat directori arrel (root).<\/p>\n<h3>Organizaci\u00f3 del sistema de fitxers<\/h3>\n<p>Seguint les convencions habituals en Unix, el sistema de fitxers de Linux s&#8217;organitza en una s\u00e8rie de directoris est\u00e0ndard de prop\u00f2sit espec\u00edfic. Alguns dels m\u00e9s importants s\u00f3n els seg\u00fcents:<\/p>\n<table width=\"87%\">\n<tbody>\n<tr>\n<td align=\"left\" valign=\"top\" width=\"9%\"><b>\/dev<\/b><\/td>\n<td align=\"left\" valign=\"top\" width=\"91%\">Cont\u00e9 fitxers representant els dispositius f\u00edsics de l&#8217;ordinador.<\/td>\n<\/tr>\n<tr>\n<td align=\"left\" valign=\"top\" width=\"9%\"><b>\/etc<\/b><\/td>\n<td align=\"left\" valign=\"top\" width=\"91%\">Est\u00e0 reservat per a fitxers de configuraci\u00f3 del sistema.<\/td>\n<\/tr>\n<tr>\n<td align=\"left\" valign=\"top\" width=\"9%\"><b>\/lib<\/b><\/td>\n<td align=\"left\" valign=\"top\" width=\"91%\">Cont\u00e9 les llibreries necess\u00e0ries per executar els programes que s\u00f3n a \/bin.<\/td>\n<\/tr>\n<tr>\n<td valign=\"top\" width=\"9%\"><b>\/proc<\/b><\/td>\n<td valign=\"top\" width=\"91%\">Cont\u00e9 fitxers especials que reben informaci\u00f3 del nucli.<\/td>\n<\/tr>\n<tr>\n<td valign=\"top\" width=\"9%\"><b>\/sbin<\/b><\/td>\n<td valign=\"top\" width=\"91%\">Cont\u00e9 programes que nom\u00e9s s\u00f3n accessibles per a l&#8217;usuari &#8216;root&#8217;<\/td>\n<\/tr>\n<tr>\n<td valign=\"top\" width=\"9%\"><b>\/usr<\/b><\/td>\n<td valign=\"top\" width=\"91%\">Cont\u00e9 els programes d&#8217;\u00fas com\u00fa per a tots els usuaris i presenta una estructura amb directoris \/etc, \/bin o \/lib propis per a aquests programes<\/td>\n<\/tr>\n<tr>\n<td valign=\"top\" width=\"9%\"><b>\/var<\/b><\/td>\n<td valign=\"top\" width=\"91%\">Cont\u00e9 informaci\u00f3 temporal sobre l&#8217;execuci\u00f3 d&#8217;alguns programes.<\/td>\n<\/tr>\n<tr>\n<td valign=\"top\" width=\"9%\"><b>\/home<\/b><\/td>\n<td valign=\"top\" width=\"91%\">Cont\u00e9 els directoris personals dels usuaris del sistema.<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n<h3>El directori personal<\/h3>\n<p>A difer\u00e8ncia d&#8217;altres sistemes operatius on despr\u00e9s inicialitzar l&#8217;ordinador l&#8217;usuari accedeix per defecte al directori arrel, a Linux cada usuari ho fa a un directori personal (home directory) ubicat en algun lloc de la jerarquia de directoris del sistema. Sovint els directoris personals estan ubicats sota el directori \/home.<\/p>\n<p>directoris especials<\/p>\n<p>Hi ha una notaci\u00f3 especial per fer refer\u00e8ncia a dos directoris en particular, el directori actual i el directori immediatament superior a aquest. El primer, es representa mitjan\u00e7ant un punt (.), mentre que el segon s&#8217;indica mitjan\u00e7ant dos punts (..)<\/p>\n<h3>Rutes absolutes i relatives<\/h3>\n<p>Una ruta \u00e9s el &#8220;nom complet&#8221; d&#8217;un fitxer que inclou no nom\u00e9s el seu nom, sin\u00f3 la seva situaci\u00f3 en la jerarquia, separant cada directori mitjan\u00e7ant una barra (\/). Per defecte, l&#8217;int\u00e8rpret assumeix que les ordres introdu\u00efdes i els noms de fitxers i directoris als quals es fa refer\u00e8ncia tenen un cam\u00ed relatiu al directori actual. En connectar per primera vegada, el directori actual \u00e9s el directori personal. Suposem que acabem de fer-ho i que \u00e9s <em>\/home\/luis<\/em>. Si escrivim una ordre com llista-fitxers-gr\u00e0fics, l&#8217;int\u00e8rpret assumir\u00e0 que el cam\u00ed complet del fitxer \u00e9s <em>\/home\/luis\/llista-fitxers-gr\u00e0fics<\/em>. La idea \u00e9s que no cal indicar tota la ruta, sin\u00f3 nom\u00e9s el despla\u00e7ament necessari tenint en compte el punt del sistema de fitxers on estem situats. Tamb\u00e9 podem indicar fitxers situats m\u00e9s amunt en la jerarquia. Per exemple, si escrivim l&#8217;ordre anterior com <em>..\/..\/bin\/llista-fitxers-gr\u00e0fics<\/em>, l&#8217;int\u00e8rpret buscar\u00e0 l&#8217;ordre dos nivells per sobre i despr\u00e9s baixar\u00e0 a <em>bin<\/em>.<\/p>\n<p>En algunes ocasions pot ser m\u00e9s convenient o f\u00e0cil indicar un nom complet utilitzant una ruta <strong>absoluta<\/strong>. Aquest tipus de rutes comen\u00e7a sempre per una barra (\/) per indicar que la ruta comen\u00e7a a definir des del directori arrel, independentment de quin sigui el nostre directori actual. En l&#8217;\u00faltim dels exemples anteriors, podr\u00edem especificar la situaci\u00f3 de la comanda com <em>\/bin\/llista-fitxers-gr\u00e0fics<\/em>.<\/p>\n<h3>Muntatge d&#8217;unitats de disc<\/h3>\n<p>A Linux, a difer\u00e8ncia d&#8217;altres sistemes, les unitats no es representen amb lletres (per exemple, &#8216;C:&#8217;) sin\u00f3 que se situen en algun punt de la jerarquia de directoris. L&#8217;acci\u00f3 de vincular un directori de la jerarquia a una unitat de disc s&#8217;anomena <strong>muntar<\/strong> la unitat.<\/p>\n<p>Si afegim unitats de disc al nostre sistema, les haurem muntar per poder-les usar. Sigui un disc dur, un CD o una unitat USB la instrucci\u00f3 a utilitzar ser\u00e0 sempre la mateixa:<\/p>\n<p>mount [dispositiu] [punt_de_muntatge]<\/p>\n<p>On <em>dispositiu<\/em> \u00e9s el disc que volem muntar i\u00a0<em>punt_de_muntatge<\/em> el directori on volem muntar. Els discos durs dels trobarem a <em>\/dev\/sdXN<\/em> on la <em>X<\/em> representa el disc (el primer ser\u00e0 a, el segon b, etc.) I <em>N<\/em> \u00e9s el nombre de la partici\u00f3 (en cas que el disc estigui particionat). Aix\u00ed, per muntar un segon disc a <em>\/mnt\/discdur<\/em> escriurem:<\/p>\n<p>mount \/dev\/sdb \/mnt\/discdur<\/p>\n<p>El directori <em>\/mnt\/discdur<\/em> ha d&#8217;existir i estar buit. Si t\u00e9 dades, no estaran disponibles fins que no es desmunti la unitat, encara que no es perdran.<\/p>\n<p>Per desmuntar el disc usarem la instrucci\u00f3 <em>umount<\/em>:<\/p>\n<p>umount [dispositiu]<\/p>\n<p>Evidentment, el disc dur principal <em>sda<\/em> sempre estar\u00e0 muntat, generalment amb diverses particions (sda1, sda2, sda3). D&#8217;altra banda, quan estiguem treballant amb servidors remots, normalment no necessitarem muntar ni desmuntar unitats.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Un sistema multiusuari necessita una forma de permetre als usuaris tenir diferents fitxers amb el mateix nom. Tamb\u00e9 ha de permetre organitzar els fitxers en grups l\u00f2gics. La majoria de sistemes operatius resolen aquestes q\u00fcestions proporcionant un sistema de fitxers jer\u00e0rquic. En un sistema d&#8217;aquest tipus els fitxers s&#8217;organitzen en directoris, que no s\u00f3n res &hellip; <\/p>\n<p class=\"link-more\"><a href=\"http:\/\/multimedia.uoc.edu\/blogs\/linux\/ca\/el-sistema-de-archivos\/\" class=\"more-link\">Continua llegint <span class=\"screen-reader-text\">\u00abEl sistema d&#8217;arxius\u00bb<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-12","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-gnulinux","entry"],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/multimedia.uoc.edu\/blogs\/linux\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"http:\/\/multimedia.uoc.edu\/blogs\/linux\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/multimedia.uoc.edu\/blogs\/linux\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/multimedia.uoc.edu\/blogs\/linux\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/multimedia.uoc.edu\/blogs\/linux\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=12"}],"version-history":[{"count":8,"href":"http:\/\/multimedia.uoc.edu\/blogs\/linux\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":150,"href":"http:\/\/multimedia.uoc.edu\/blogs\/linux\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12\/revisions\/150"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/multimedia.uoc.edu\/blogs\/linux\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=12"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/multimedia.uoc.edu\/blogs\/linux\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=12"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/multimedia.uoc.edu\/blogs\/linux\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=12"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}