{"id":20,"date":"2013-02-11T11:04:57","date_gmt":"2013-02-11T11:04:57","guid":{"rendered":"http:\/\/multimedia.uoc.edu\/blogs\/linux\/?p=20"},"modified":"2016-02-04T15:24:36","modified_gmt":"2016-02-04T15:24:36","slug":"primeros-comandos","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/multimedia.uoc.edu\/blogs\/linux\/ca\/primeros-comandos\/","title":{"rendered":"Primeres ordres"},"content":{"rendered":"<p>Una vegada l&#8217;usuari accedeix correctament al sistema, Linux executa l&#8217;int\u00e8rpret d&#8217;ordres, el qual acceptar\u00e0 i interpretar\u00e0 ordres fins que es finalitzi la sessi\u00f3. Aquestes ordres que podem utilitzar amb Linux estan integrades en el propi int\u00e8rpret i es denominen <strong>ordres internes<\/strong>. Per executar-los, l&#8217;int\u00e8rpret no necessita transferir el control a cap programa extern. La resta d&#8217;<strong>ordres externes<\/strong> han de correspondre a algun programa ubicat en algun punt del sistema i que l&#8217;int\u00e8rpret sigui capa\u00e7 de localitzar-lo.<\/p>\n<p>Quan teclejem una ordres, l&#8217;int\u00e8rpret mira primer si \u00e9s intern i, en aquest cas, l&#8217;executa inmediatament. Si no, hi ha dos casos possibles: que especifiquem l&#8217;ordre amb una ruta absoluta o simplement amb el nom. En el primer cas, tampoc hi ha problema, ja que l&#8217;int\u00e8rpret pot localitzar amb facilitat el programa i executar-lo. En el segon, necessita buscar-lo en algun dels directoris especificats a la variable d&#8217;entorn PATH.<\/p>\n<h3>El prompt<\/h3>\n<p>Com ja s&#8217;ha comentat, l&#8217;int\u00e8rpret d&#8217;ordres mostra el prompt per indicar a l&#8217;usuari que est\u00e0 llest per rebre ordres. El prompt pot tenir formats molt diversos. Habitualment sol ser <strong><em>usuari@m\u00e0quina:directori$<\/em><\/strong> amb algunes particularitats. &#8220;<em>m\u00e0quina<\/em>&#8221; pot ser el nom que tingui la m\u00e0quina o la seva IP si no en t\u00e9. &#8220;<em>directori<\/em>&#8221; ser\u00e0 el directori actual o ~ si ens trobem en el nostre directori.<\/p>\n<h3>Consultant el contingut d&#8217;un directori<\/h3>\n<p>Si volem veure el contingut del directori actual, podem utilitzar l&#8217;ordre <em>ls<\/em>. Per\u00f2, si ho fem la primera vegada que hem entrat a la m\u00e0quina i\u00a0 estem al nostre directori, possiblement no veurem res.<\/p>\n<p>En realitat si que hi ha arxius al nostre compte, el qu\u00e8 passa \u00e9s que estan ocults. Si volem veure&#8217;ls podem utilitzar la opci\u00f3 <em>a<\/em> de la seg\u00fcent manera:<\/p>\n<pre>ls -a<\/pre>\n<p>El resultat ser\u00e0 algo semblant a aix\u00f2:<\/p>\n<figure id=\"attachment_21\" aria-describedby=\"caption-attachment-21\" style=\"width: 506px\" class=\"wp-caption aligncenter\"><a href=\"http:\/\/multimedia.uoc.edu\/blogs\/linux\/files\/2013\/02\/ls-a.png\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"size-full wp-image-21\" src=\"http:\/\/multimedia.uoc.edu\/blogs\/linux\/files\/2013\/02\/ls-a.png\" alt=\"Resultado de usar la instrucci\u00f3n ls con la opci\u00f3n a\" width=\"506\" height=\"47\" srcset=\"http:\/\/multimedia.uoc.edu\/blogs\/linux\/files\/2013\/02\/ls-a.png 506w, http:\/\/multimedia.uoc.edu\/blogs\/linux\/files\/2013\/02\/ls-a-300x27.png 300w\" sizes=\"auto, (max-width: 506px) 100vw, 506px\" \/><\/a><figcaption id=\"caption-attachment-21\" class=\"wp-caption-text\">Resultat d&#8217;utilitzar la instrucci\u00f3 ls amb l&#8217;opci\u00f3 a<\/figcaption><\/figure>\n<p>L&#8217;arxiu en blau no \u00e9s un arxiu, sin\u00f3 un directori. En aquest llistat tan sols veiem els noms dels fitxers, per\u00f2 sovint ens interessar\u00e0 tenir m\u00e9s informaci\u00f3. Amb l&#8217;opci\u00f3 <em>l<\/em> obtindrem un llistat m\u00e9s complet amb informaci\u00f3 sobre els permisos del fitxer, la mida en bytes, el propietari del fitxer, el grup al qual pertany, y l&#8217;hora de creaci\u00f3:<\/p>\n<figure id=\"attachment_22\" aria-describedby=\"caption-attachment-22\" style=\"width: 506px\" class=\"wp-caption aligncenter\"><a href=\"http:\/\/multimedia.uoc.edu\/blogs\/linux\/files\/2013\/02\/ls-la.png\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"size-full wp-image-22\" src=\"http:\/\/multimedia.uoc.edu\/blogs\/linux\/files\/2013\/02\/ls-la.png\" alt=\"Resultado de usar la instrucci\u00f3n ls con las opciones l y a\" width=\"506\" height=\"179\" srcset=\"http:\/\/multimedia.uoc.edu\/blogs\/linux\/files\/2013\/02\/ls-la.png 506w, http:\/\/multimedia.uoc.edu\/blogs\/linux\/files\/2013\/02\/ls-la-300x106.png 300w\" sizes=\"auto, (max-width: 506px) 100vw, 506px\" \/><\/a><figcaption id=\"caption-attachment-22\" class=\"wp-caption-text\">Resultat d&#8217;utilitzar la instrucci\u00f3 ls amb les opcions l i a<\/figcaption><\/figure>\n<p>Finalment, si tenim fitxer molt grans, podem afegir l&#8217;opci\u00f3 <em>h<\/em> que ens mostra la mida en Kb<\/p>\n<figure id=\"attachment_23\" aria-describedby=\"caption-attachment-23\" style=\"width: 506px\" class=\"wp-caption aligncenter\"><a href=\"http:\/\/multimedia.uoc.edu\/blogs\/linux\/files\/2013\/02\/ls-lah.png\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"size-full wp-image-23\" src=\"http:\/\/multimedia.uoc.edu\/blogs\/linux\/files\/2013\/02\/ls-lah.png\" alt=\"Resultado de usar la instrucci\u00f3n ls con las opciones l, a y h\" width=\"506\" height=\"180\" srcset=\"http:\/\/multimedia.uoc.edu\/blogs\/linux\/files\/2013\/02\/ls-lah.png 506w, http:\/\/multimedia.uoc.edu\/blogs\/linux\/files\/2013\/02\/ls-lah-300x106.png 300w\" sizes=\"auto, (max-width: 506px) 100vw, 506px\" \/><\/a><figcaption id=\"caption-attachment-23\" class=\"wp-caption-text\">Resultat d&#8217;utilitzar la instrucci\u00f3 ls amb les opcions l, a i h<\/figcaption><\/figure>\n<p>Hi ha moltes m\u00e9s opcions disponibles que es poden consultar fent <em>ls &#8211;help<\/em><\/p>\n<h3>Ajuda superMAN<\/h3>\n<p>Les opcions que hem vist de l&#8217;ordre ls s\u00f3n tan sols algunes de les moltes disponibles per aquesta ordre. Aix\u00f2 \u00e9s habitual en moltes altres ordres, per la qual cosa sovint es fa dif\u00edcil recordar totes aquestes opcions. A m\u00e9s a m\u00e9s de l&#8217;opci\u00f3 <em>&#8211;help<\/em> en Linux \u00e9s possible obtenir ajuda sobre l&#8217;\u00fas d&#8217;una ordre a trav\u00e9s del manual al qual es pot accedir mitjan\u00e7ant l&#8217;ordre <em>man<\/em> seguit del nom de l&#8217;ordre. Aix\u00ed, <em>man ls<\/em> mostraria el manual d&#8217;\u00fas de <em>ls<\/em>, m\u00e9s complet que <em>ls &#8211;help<\/em><\/p>\n<p>Per abandonar la visualitzaci\u00f3 de les p\u00e0gines del manual, prem la tecla &#8216;q&#8217;.<\/p>\n<h3>\u00bfOn estic?<\/h3>\n<p>Donada la complexitatde l&#8217;estructura del sistema de fitxers de Linux, sempre hi ha la possibilitat de que en qualsevol moment, despr\u00e9s de navegar per ell, no sapiguem exactament quin \u00e9s el nostre directori actual. Sempre podem con\u00e8ixer-lo a trav\u00e9s de l&#8217;ordre <em>pwd (print working directory)<\/em>.<\/p>\n<h3>Netejant la pantalla<\/h3>\n<p>Per netejar la pantalla utilitzarem l&#8217;ordre <em>clear<\/em>.<\/p>\n<h3>Finalitzar la sessi\u00f3<\/h3>\n<p>Per finalitzar la sessi\u00f3 de Linux utilitzarem la instrucci\u00f3 <em>logout<\/em>.<\/p>\n<h3>\u00bfFa mandra teclejar tant?<\/h3>\n<p>Un dels inconvenients de la l\u00ednia d&#8217;ordres \u00e9s la necessitat d&#8217;especificar-ho tot amb molt m\u00e9s detall que, per exemple, en una interf\u00edcie gr\u00e0fica. Poden resultar especialment complicats l&#8217;especificaci\u00f3 de rutes o certs noms de fitxers. Per facilitar l&#8217;escriptura d&#8217;ordres, bash ofereix un mecanisme autom\u00e0tic de completat de text mitjan\u00e7ant el tabulador.<\/p>\n<p>L&#8217;int\u00e8rpret intenta completar depenent del qu\u00e8 s&#8217;hagi teclejat, encara que el m\u00e9s habitual \u00e9s que primer intenti buscar una ordre i despr\u00e9s un fitxer o directori. Per exemple, suposem que volem llistar el contingut del directori <em>\/usr\/local\/bin<\/em> aprofitant aquesta caracter\u00edstica.<\/p>\n<ol>\n<li>Escribims &#8216;ls \/u&#8217; i premem el tabulador. Autom\u00e0ticament es completa la ruta com <em>\/usr\/<\/em>.<\/li>\n<li>Afegim a la ruta una &#8216;l&#8217; (<em>\/usr\/l<\/em>) i premem el tabulador. Bash fa sonar una senyal d&#8217;av\u00eds per indicar que hi ha m\u00e9s d&#8217;una forma possible de completar el text. Prement de nou el tabulador ens mostra les tres possibilitats, que s\u00f3n tres directoris que comen\u00e7en per &#8216;l&#8217; dins de <em>\/usr<\/em>.<\/li>\n<li>Teclejem una &#8216;o&#8217; fent que la ruta quedi com <em>\/usr\/lo<\/em> i premem el tabulador. Com que l&#8217;ambig\u00fcetat ha quedat resolta, el text es completa com <em>\/usr\/local\/<\/em>.<\/li>\n<li>Finalment, escrivim una &#8216;b&#8217; i premem de nou el tabulador. La ruta es torna a completar quedant com <em>\/usr\/local\/bin<\/em>.<\/li>\n<\/ol>\n<p><\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Una vegada l&#8217;usuari accedeix correctament al sistema, Linux executa l&#8217;int\u00e8rpret d&#8217;ordres, el qual acceptar\u00e0 i interpretar\u00e0 ordres fins que es finalitzi la sessi\u00f3. Aquestes ordres que podem utilitzar amb Linux estan integrades en el propi int\u00e8rpret i es denominen ordres internes. Per executar-los, l&#8217;int\u00e8rpret no necessita transferir el control a cap programa extern. La resta &hellip; <\/p>\n<p class=\"link-more\"><a href=\"http:\/\/multimedia.uoc.edu\/blogs\/linux\/ca\/primeros-comandos\/\" class=\"more-link\">Continua llegint <span class=\"screen-reader-text\">\u00abPrimeres ordres\u00bb<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-20","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-gnulinux","entry"],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/multimedia.uoc.edu\/blogs\/linux\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/20","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"http:\/\/multimedia.uoc.edu\/blogs\/linux\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/multimedia.uoc.edu\/blogs\/linux\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/multimedia.uoc.edu\/blogs\/linux\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/multimedia.uoc.edu\/blogs\/linux\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=20"}],"version-history":[{"count":9,"href":"http:\/\/multimedia.uoc.edu\/blogs\/linux\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/20\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":134,"href":"http:\/\/multimedia.uoc.edu\/blogs\/linux\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/20\/revisions\/134"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/multimedia.uoc.edu\/blogs\/linux\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=20"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/multimedia.uoc.edu\/blogs\/linux\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=20"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/multimedia.uoc.edu\/blogs\/linux\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=20"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}