La tesis principal d’aquest article queda definida per l’autor de la forma següent:
El objetivo de este texto es doble. O dicho más académicamente, contiene dos tesis:
- A la hora de definir el arte digital, la tecnología es mucho menos importante de lo que podría parecer a primera vista.
- Además de ser un modelo estético, la creación colectiva es, sobre todo un posicionamiento ético en relación a la función de internet en el desarrollo y distribución de la cultura.
Principalment és un article sobre art digital, però les tesis que presenten es poden extrapolar a la majoria d’àmbits de la cultura digital i dels nous mitjans interactius. La tecnologia digital genera un nou espai de convivència i relació social que moltes vegades s’associa directament a una necessitat tècnica, lluny de ser real aquesta associació és, directament, un posicionament ideològic, les noves tecnologies, les noves eines, no són essencials sinó que prenen una essència o una altre en funció de l’ús, l’entorn, la vertebració que se’n faci.
Per tant, si Internet no és essencial, si respon a un posicionament ideològic, la vertebració de les noves tecnologies ha d’atendre al component social, ètic, polític, etc. per a comprendre l’esdevenir dels mitjans interactius i el seu desenvolupament cultural.
La tecnologia és l’eina que permet una evolució de la creació col·lectiva, però els protagonistes són els individus i la seva intenció de treballar en comú. El que permeten els nous mitjans interactius és destruir part de les limitacions físiques de l’entorn analògic, donant lloc a un nou entorn de creació amb moltes més potencialitats col·laboratives.
El que ens planteja aquest article és que és l’ús cultural d’una tecnologia, d’un gadget, d’un nou dispositiu, etc. el que determinarà la seva significació final i la seva utilitat real.
http://www.ub.edu/imarte/investigacions/estudis-teorics/david-casacuberta/cada-hombre-un-artista/
http://www.danielandujar.org/2005/09/22/cada-hombre-un-artista/