El glossari que es presenta en aquest apartat està creat per a establir un vocabulari comú per a l’assignatura de Narrativa Interactiva del Grau de Multimèdia de la UOC. En estar el món digital en constant canvi i evolució, i partint de la base que és impossible fer un glossari únic per a termes relacionats amb la seva narrativa, ens hem basat en els temes principals que tractem als materials i recursos docents de l’assignatura. Aquest glossari és un suport a aquests materials.
360° VIDEO: El contingut d’aquests vídeos està creat amb una càmera especial que grava una escena simultàniament des de tots els angles. D’aquesta manera, els espectadors podran veure tots els punts de vista de l’escena rotant i movent el dispositiu des del qual veuen el vídeo. (Font: fb360video)
ANTAGONISTA: Oponent al protagonista de la història. Normalment persegueix la mateixa meta, amb diferents intencions, o persegueix una meta diferent oposada a la del protagonista. (Fuente: abc guionistas)
APLICACIÓ MÒVIL (APP): Aplicació informàtica dissenyada per ser utilitzada en telèfons intel·ligents, tauletes tàctils i altres dispositius mòbils. Es poden adquirir a través de plataformes de distribució d’aplicació. Algunes aplicacions són lliures, és a dir gratuïtes, mentre que altres han de ser comprades. Solen ser descarregades de la plataforma de distribució a un dispositiu de destinació mòbil. (Font: Wikipedia)
ARC DE TRANSFORMACIÓ: corba de canvi i evolució d’un personatge al llarg de la història. Usualment es caracteritza per l’adopció o l’abandó d’una sèrie de valors, com a conseqüència de les vivències experimentades en la història. (Font: abc guionistas)
ARG: Un joc de realitat alternativa (en anglès Alternate Reality Game, ARG) és una narració interactiva que utilitza el món real com a suport, presentant una sèrie de recursos mediàtics reals per explicar una història que es veu afectada per la intervenció dels participants.(Font: Wikipedia)
BÍBLIA (telesèrie): Exposició escrita dels paràmetres d’una sèrie televisiva, que inclou descripció de l’obra, to, estructura, temps de durada, target d’audiència, personatges i relació entre aquests, sinopsi dels capítols, així com altres dades que es considerin rellevants. Sol anar acompanyada del guió d’un episodi pilot. (Font: abcguionistas)
BÍBLIA (transmèdia): La ‘Bíblia Transmedia de Producció’ és, sobretot, un document que recull els elements narratius i de disseny claus en les propietats intel·lectuals, les regles d’engagement, les funcionalitats i diferents tècniques a través de múltiples plataformes, i una visió general del pla de negoci / màrqueting. (Font: eduardopradanos.com)
BLOG: Un diari en línia utilitzat per a publicar relats escrits i contingut associat multimèdia. El terme bloc és una forma barrejada de “web log”. (Font: Quizlet)
CODI QR (Quick Response Code): Sistema per emmagatzemar informació en una matriu quadrada de punts dissenyada per ser llegida amb la càmera d’un telèfon intel·ligent o tauleta tàctil, entre d’altres. Es tracta doncs d’un codi de barres bidimensional amb informació codificada en una etiqueta QR que pot contenir des de links a webs, textos o videos. (Font: Wikipedia)
CROSSMEDIA: Consisteix a expandir una història a altres suports els quals no tenen sentit si no s’experimenta el conjunt. El fet de creuar plataformes sense estendre l’univers narratiu és un fenomen Crossmedia. (Font: eduardopradanos.com)
CROWDFUNDING: Finançament en massa, també anomenat finançament col·lectiu, microfinançament col·lectiu, o micromecenatge. Es porta a terme per persones que creen una xarxa per aconseguir diners o altres recursos. El crowdfunding pot tenir molts propòsits, des de creadors audiovisuals que busquen suport dels seus seguidors per als seus projectes fins polítics en campanyes, passant per emprenedors que volen finançar les seves empreses. (Font: Programa Ibermedia)
DEUS EX MACHINA: Resolució d’un conflicte per mitjà de l’aparició d’un element sense antecedents en la història que ho justifiquin. La resolució, convenient a les intencions de l’autor, cobra uns tints providencials o atzarosos que el públic no sol admetre, per inversemblants. (Font: abcguionistas)
DOCUMENTAL INTERACTIU: Tant el documental lineal com l’interactiu pretenen documentar la realitat, però el tipus de material relacionat amb els mitjans i les preferències dels seus autors i participants acaba creant un producte final molt diferent. Els documentals multimèdia interactius pretenen representar i, al mateix temps, interactuar amb la realitat, fet que implica modalitats de navegació i interacció. L’estructura de l’interactiu contempla diferents recorreguts i desenllaços. (Font: hipertext.net)
EDUTAINMENT: Contingut que es crea per educar i al mateix temps entretenir. Això inclou no només continguts pedagògics que entretinguin, sinó continguts d’entreteniment que tinguin un valor educatiu, encara que sigui residual. (Font: Programa Ibermedia)
ENGAGEMENT: Estratègies participatives per implicar activament el públic o client amb una marca, una obra o un producte, buscant suscitar cert grau d’identificació. Es busca el major nombre possible d’interaccions entre un usuari i el producte, siguin mencions, comentaris, ressenyes, difusió als seus amics, etc., de manera que es converteixi en un “ambaixador” de la marca o del producte. Les accions transmèdia que es realitzen a partir d’una narració tendeixen a augmentar molt l’engagement del públic. (Font: Programa Ibermedia)
ESCALETA: Llista d’escenes del guió amb breu descripció de les mateixes, que marca la progressió dramàtica de l’obra. Una escaleta completa porta totes les escenes del guió, si bé en ocasions s’utilitzen escaletes intermèdies, que porten únicament els grans blocs de seqüències. Una escaleta molt detallada en la seva descripció pot ser origen d’un tractament seqüenciat. (Font: abc guionistes)
FAN FICTION: Nova ficció que produeixen els fans d’una obra a partir del treball original. Es defineix per estar relacionada amb l’univers ficcional “canònic” d’una història, i al mateix temps per existir simultàniament fora d’aquest cànon. La majoria dels seus creadors assumeixen que només els llegeixen altres fans, pel que donen per fet que els seus seguidors coneixen molt bé l’univers en el qual es basen les seves històries. Els autors d’aquestes ficcions no busquen diners; les desenvolupen perquè els apassiona la història original, perquè entreveuen línies per les quals seguir desenvolupant la història o perquè no volen que acabi. (Font: Programa Ibermedia)
GAMING: En el context digital, jocs per a consoles, dispositius mòbils i ordinador. Poden ser individuals o multijugador. Poden ser partides tancades, és a dir, amb participants que es coneixen entre si, encara que sigui a distància, o obertes, amb milers de persones jugant simultàniament. Avui la majoria de grans produccions de televisió, sobretot en ficció, neixen amb una forta estratègia de gaming. El joc aprofundeix la relació del públic amb la sèrie, dóna pistes dels propers capítols o compte millor certs fils narratius esbiaixats en la ficció. Poden ser crossmedia, quan desenvolupen la mateixa trama que la ficció, o transmèdia, quan desenvolupen altres parts de la ficció, que ofereixen aventures diferents a les de la sèrie. (Font: Programa Ibermedia)
GEOCACHING: Una activitat o passatemps en què un element, o un recipient que conté una sèrie d’articles, s’amaga en un lloc determinat perquè els usuaris utilitzant el GPS el busquin per mitjà de coordenades publicades a Internet. (Font: Oxford Dictionaries)
HASHTAG: Una paraula o una combinació de caràcters precedits per un signe (#) que s’utilitza a Twitter i altres xarxes socials (Facebook, Instagram) per a missatges de grup sobre un tema específic. (Font: quizlet.com)
INTERNET DE LES COSES (IOT): Què passaria si el raspall de dents l’alertés de qualsevol petita càries i demanés per vostè cita al dentista? Són algunes possibles aplicacions del que es coneix com l’ “Internet de les coses” o “Internet of the Things” (IOT, per les sigles en anglès), un concepte que va néixer a l’Institut de Tecnologia de Massachusetts (MIT). Es tracta d’una revolució en les relacions entre els objectes i les persones, fins i tot entre els objectes directament, que es connectaran entre ells i amb la Xarxa i oferiran dades en temps real. O dit d’una altra manera, s’apropa la digitalització del món físic. (Font: Muy interesante)
LOCATIVE MEDIA: Els mitjans locatius són mitjans digitals aplicats als llocs reals i desencadenant així les interaccions socials reals. Lliurament contingut multimèdia directament a l’usuari d’un dispositiu mòbil depenent de la seva ubicació. (Font: Wikipedia)
LONGLINE: Una frase (dos ocasionalment) de descripció en la qual es redueix el guió a la seva essencial narrativa dramàtica de la manera més breu possible. Està escrit normalment per guionistes per mostrar que es pot crear una història viable pel guió. Ha de contenir el protagonista, el conflicte i l’objectiu. No s’explica el final. (Font: raindance.org)
MULTIMÈDIA: El terme multimèdia s’utilitza per referir-se a qualsevol objecte o sistema que utilitza múltiples mitjans d’expressió físics o digitals per a presentar o comunicar informació. Els mitjans poden ser variats, des de text i imatges, fins a animació, so, vídeo, etc. Multimèdia és similar a l’ocupació tradicional de mitjans mixtos en les arts plàstiques, però amb un abast més ampli. Es parla de multimèdia interactiva quan l’usuari té lliure control sobre la presentació dels continguts, sobre què és el que desitja veure i quan; a diferència d’una presentació lineal, en la qual és forçat a visualitzar contingut en un ordre predeterminat. (Font: Wikipedia)
MULTIPLATAFORMA: Hi ha dues definicions, una general i una altra informàtica. En l’àmbit general, es diu multiplataforma a qualsevol format que pot ser gaudit de manera plena o que es desenvolupa en diferents plataformes. En l’àmbit de la informàtica, les aplicacions web són multiplataforma quan es pot accedir-hi des de qualsevol navegador web en diferents sistemes operatius. (Font: Programa Ibermedia)
NARRATIVA: Com un argument o història és explicada. En un text audiovisual, la narrativa és la seqüenciació coherent de successos a través del temps i l’espai. (Font: medialit.org)
PERSONATGE: Persona o animal, real o de ficció, que forma part de la història. Cal incloure com a personatge a un objecte si aquest adquireix una pes dramàtic especialment significatiu en la història (Exemple: “la mansió” en algunes històries de terror). Cada personatge humà té una sèrie de paràmetres que poden dividir-se en trets físics, psicològics i sociològics, que ajuden a crear la personalitat del personatge. (Font: abc guionistes)
PITCH: Descripció verbal d’un guió amb l’ànim de despertar l’interès d’aquest. El pitch se sol dirigir a un productor executiu de desenvolupament o potencial representant. (Font: abc guionistes)
PROTAGONISTA: El personatge principal més important (i el que té el conflicte més fort), la meta dramàtica i accions marquen el progrés de la història. En la construcció clàssica és l’eix de la història, i aquesta tracta el seu recorregut dramàtic darrere d’un objectiu que es resol positivament o negativament en el clímax. (Font: abc guionistes)
REALITAT AUGMENTADA (RA, en anglès AR): L’objectiu de la realitat augmentada és la integració de contingut digital sobre un vídeo o en l’entorn de l’usuari en temps real. És, literalment, afegir informació d’interès a l’entorn que ens envolta. A diferència de la realitat virtual, la realitat augmentada no consisteix a simular una escena real. En el seu lloc, la RA utilitza l’espai real com a base i afegeix informació contextual per ampliar el coneixement de l’usuari sobre el seu entorn. (Fuente:Cedint UPM)
REALITAT MIXTA: La realitat mixta o MR (sigla de l’anglès, Mixed Reality) consisteix a combinar mons virtuals amb el món real (físic) en temps real. Aquesta combinació permet crear nous espais en els quals interaccionen tant objectes i/o persones reals com virtuals. És a dir, es pot considerar com una mescla entre la realitat, realitat augmentada, virtualitat augmentada i realitat virtual. (Font: Wikipedia)
REALITAT VIRTUAL (RV, en anglès VR): Qualsevol entorn generat per ordinador on és possible simular entorns físics del món real així com mons imaginaris. El grau de presència a l’interior d’un entorn virtual depèn de com de immersos estiguin els nostres sentits. Per aconseguir això, RV fa ús de gràfics en temps real estereoscòpics a través de diferents tipus de dispositius de visualització (HMD, StereoWall, CAVE, etc.), sistemes de seguiment (tracking) per monitoritzar un o diversos usuaris i dispositius sensorials hàptics. (Font:Cedint UPM)
SINOPSI: Breu descripció o resum de l’argument del guió de la pel·lícula. Amb extensió d’una a quatre pàgines, s’escriu en present d’indicatiu, amb llenguatge concís i sense diàlegs. Inclou el desenllaç. (Font: abcguionistas)
SINOPSI DE VENDA: La funció principal no és el resum argumental sinó el despertar l’interès de possibles compradors de l’obra. Per això no es tanca el tercer acte i es deixen oberts enigmes per despertar l’interès. (Font: abc guionistes).
SOCIAL MEDIA: Són plataformes de comunicació online on el contingut és creat pels propis usuaris mitjançant l’ús de les tecnologies de la Web 2.0., Que faciliten l’edició, la publicació i l’intercanvi d’informació. Els mitjans socials han canviat la comunicació entre persones, i entre les marques i persones. Els tipus de mitjans socials més utilitzats són les xarxes socials, els blocs, els microblogs i els serveis de compartició multimèdia. (Font: um.es)
STORYLINE: Línia argumental. És la condensació del conflicte bàsic del guió cristal·litzat en paraules. Es basa en el paradigma dels tres actes (desenvolupament, nus i desenllaç, més els dos punts de gir) escrits en no més de 6 línies. Inclou, per tant, el final de la història. (Font: Syd Field)
STORYTELLING: Narració d’històries. Des del teatre clàssic grec i els seus tres actes fins a les complexes trames de les sèries de televisió actuals, les persones han anat adaptant la seva necessitat de transmetre històries a les possibilitats que ofereix la tècnica. L’explosió de mitjans d’expressió derivats del web 2.0 i la concurrència de millores tècniques i aparells abans només reservats als professionals, estan propiciant un canvi de paradigma en la narrativa. En l’àmbit audiovisual, la nova narrativa tracta de sistematitzar aquestes tècniques i veure la seva aplicació en els nous formats, suports i plataformes a través dels quals es poden explicar històries. En anglès es diu a aquestes tècniques digitals storytelling o new media storytelling. (Font: Programa Ibermedia)
TAGLINE: És un ganxo de màrqueting destinat als pòsters de la pel·lícula o obra audiovisual per a ser venuda i / o promocionada. No confondre amb el Longline. (Font: raindance.org)
TARGET: En el context audiovisual, es tracta de l’audiència objectiva d’un producte, normalment definida en termes demogràfics específics (edat, sexe, classe social, etc.), en relació al comportament de compra, consum o ús del producte en els mitjans de comunicació. (Font: weborama.com)
TRANSMEDIA: Les iniciatives, productes o narracions transmedia formen part del relat i són concebudes com a tal. Expandeixen la trama de l’eix principal a diverses plataformes i permeten que els usuaris col·laborin per ampliar el seu univers. La importància de les narratives transmèdia és que cadascuna d’aquestes plataformes, finestres, peces o elements formen part de la història i aporten informació al conjunt del relat i no estan desvinculades entre elles. Així, cada part de la narració és única per la pròpia essència de la plataforma en què es desenvolupa (Internet, còmics, xarxes socials, videojocs, jocs de taula …), proporcionant uns recursos narratius que creixen exponencialment a mesura que sabem aprofitar les fortaleses de cada finestra i que serveixen perquè l’espectador pugui tenir diferents punts d’entrada a la història. (Font: eduardopradanos.com)
TRACTAMENT: Exposició literària de l’argument de la història, en forma similar a la novel·la curta però seguint la pauta de les escenes que formaran l’esmentada història. Es narra en present, no hi ha diàlegs, sinó descripcions dels personatges i acció, normailment escena per escena, tal com apareixerà en la pel·lícula. Sol tenir una extensió de 1/3 de les pàgines que conté un guió, però poden fer-se tractaments més reduïts o més extensos. (Font: abc guionistes)
TRACTAMENT SEQÜENCIAT: Tractament detallat i amb les capçaleres d’escena. És pràcticament un guió sense diàlegs. (Font: abc guionistes)
VIDEOBLOC: Anomenat també vlog o vilog, és una galeria de clips de vídeos, ordenada cronològicament, publicats per un o més autors. L’autor pot autoritzar a altres usuaris a afegir comentaris o altres vídeos dintre de la mateixa galeria. Els videoblogs poden tractar qualsevol temàtica que desitgi l’autor, i ja que són un subtipus de blocs, i han evolucionat a partir dels mateixos, han utilitzat els seus mateixos sistemes i canals de distribució, arribant a aconseguir centenars de milers de subscriptors. En l’actualitat, serveis de vídeo online com Youtube faciliten la tecnologia de distribució per videoblogs. (Font: um.es)
WEB 2.0: La Web 2.0 o Web social es refereix a una segona generació en la història dels llocs web. El seu denominador comú és que estan basats en el model d’una comunitat d’usuaris. Abasta una àmplia varietat de xarxes socials, blocs, wikis i serveis multimèdia interconnectats. El propòsit és l’intercanvi àgil d’informació entre els usuaris i la col·laboració en la producció de continguts. Tots aquests llocs utilitzen la intel·ligència col·lectiva per proporcionar serveis interactius a la xarxa on l’usuari té control per publicar les seves dades i compartir-les amb els altres. (Font: ite.educacion.es)
WEB 3.0: És un terme que s’utilitza per descriure l’evolució de l’ús i la interacció a la xarxa a través de diferents camins. Això inclou, la transformació de la xarxa en una base de dades, un moviment cap a fer els continguts accessibles per múltiples aplicacions non-browser, l’empenta de les tecnologies d’intel·ligència artificial, la web semàntica, la web Geoespacial, o la web 3D. Freqüentment és utilitzat pel mercat per promocionar les millores respecte a la Web 2.0. (Font: Wikipedia)
WEBISODI: Contingut d’àudio o vídeo lliurat com una sèrie social o de ficció. Sovint anomenats podcasts, vodcasts o mobisodis (mobisodes). Els episodis (o webisodis) duren entre 3 i 15 minuts, tot i que recentment han anat reduint la seva durada fins a menys de 7 minuts. És el temps que el públic, majoritàriament joves, aguanta un vídeo al seu dispositiu mòbil. (Font: eduardopradanos.com i Programa Ibermedia)
WEBSERIE: Narració audiovisual per capítols creada per distribuir-se a través d’internet o de dispositius mòbils. Per la seva capacitat de viralizar i fidelitzar espectadors, les marques han començat a invertir en webseries com una alternativa a la publicitat convencional. (Font: Programa Ibermedia)