Autor: Andrés Jesús González Alonso (llicenciat en Comunicació audiovisual, diplomat en Turisme i estudiant de Multimèdia a la UOC)
Tecnologia: Principalment fan us de tecnologies de cad 2D i 3D i de tecnologies d’imatge digitalitzada per a les mesures i construcció del maniquí paramètric individual.
Descripció: Funciona prenent les mesures del cos humà amb processos informàtics normalment amb mètodes d’adquisició antropomètrics i crear copies digitals del cos, conegudes com bessons digitals. Les potencialitats de la realitat virtual intervenen en la creació de les e-tendes ja que poden crear habitacions adequades per prendre les mesures del cos humà amb tecnologia d’imatge digital, el que es coneix com a provador virtual. Una vegada tinguem les mesures podem jugar amb les robes, sabates i complements i avaluar l’aparença externa, forma, joc, proporcions de la peça ( la peça és creat en 3D fent patrons construïts en un pla, la creació d’una imitació de la peça amb la intenció de comprovar la conformitat de l’aparença externa i de les expectatives ). La peça es pot ajustar a un maniquí paramètric amb les mesures individuals d’un cos humà creat dins els provadors digitals.
Aquesta tecnologia possibilita la creació de peces individuals i es molt apreciada per la gent que està disposada a pagar més per aquest tipus de roba, tot i que tingui que esperar uns dies per a rebre la peça.
Empreses que empren aquesta tecnologia actualment:
- Optitex (Israel)
- Staprim (Russia)
- Lectra (France)
- Assyst (Germany)
- Gerber (USA)
- Assol (Russia)
- Bernina (Switzerland)
Referent: Dins l’assignatura de disseny d’interaccions es va crear un prototip electrònic que detectava l’obscuritat i aconsellava a un esser humà de que havia arribat l’hora de posar en marxa els llums del cotxe. Aquest prototip com bé ha indicat el tutor presenta un disseny per a la automoció, i hages estat millor enllaçar-lo amb projectes de RV de simulació de la automoció, però es tan senzill que es pot emprar en qualsevol altre branca de RV. En el meu cas servirà per a posar en marxa tot el maquinari dins els provadors virtuals i obriran la porta a l‘usuari a penetrar dins una RV que obrirà una nova realitat dins el món tèxtil adaptat a les noves tecnologies.
El projecte inicial només canviarà la seva funcionalitat, el disseny electrònic serà el mateix. El que abans consistia en detectar el nivell mínim i màxim de llum ara bàsicament detectarà que l’usuari ha entrat dins el provador virtual que es troba a obscures i ha encès els llums. Posarà en marxa tot el maquinari (televisors, càmeres i sensors…) i presentarà un bessó digital que l’usuari s’encarregarà de personalitzar i enregistrar al seu gust.
En el projecte d’anàlisi de la PAC2 es partia de tres modalitats de RV, per un lloc les tendes que disposaven de un provador digital on l’usuari es convertia en bessó digital i provava la roba en el maniquí digital generat i inclús podria dissenyar la seva vestimenta al seu gust de forma exclusiva. Una segona forma de RV eren les e-tendes que a internet disposaven els mateixos maniquís generats on l’usuari podia provar tots el models exclusius de la tenda i també dissenyar la seva roba. I finalment una altra forma de RV que consistia en agafar els maniquís i la roba dissenyada pels usuaris i incorporar amb nous dissenys pel seu equip creatiu per a la venta exclusiva de roba a les tendes i e-tendes. Aquesta RV mixta queda visible amb nombrosos exemples gràfics presentats.
No obstant això, els exemples que es van presentar eren molts bàsics i introductius d’aquesta tecnologia que és actualment encara desconeguda per a molts. Com a Realitat virtual mixta i tenen cabuda moltes tecnologies noves que estan apareguent ara. Molts d’elles estan a l’abast de tothom com per exemple el reconeixement facial o el reconeixement de moviment.
Millores: Una de les millores que podem incorporar tant a les tendes com les e-tendes es el reconeixement facial. A les tendes el primer que ha de fer el prototip abans de posar en marxa el reconeixement antropomètric es mirar si l’usuari ja te un bessó digital i per tant no fa falta que els sensors de reconeixement de les mesures del cos estiguin operatives amb un estalvi d’energia. Aquesta fase es farà amb l’us d’una càmera que ha de tenir un angle correcte de vision amb l’usuari i serà sempre un pas previ a la presentació del bessó digital. Aquesta tecnologia la desenvoluparé més endavant i per a poder treballar amb ella he triat una de oberta OPENFACE.
Per altra part, i per aconseguir una plena integració amb la RV mixta els provadors virtuals i el usuaris que ho desitgin podran fer us de tecnologies kinectiques perquè els bessons interpretin tots el moviments de l’usuari i l’entorn on es mou. També per saber si hi ha mobiliari especific, per exemple si s’usuari esta damunt una cadira no ha de presentar un maniquí a l’aire com un quatre, sinó que ha de tenir una cadira a sota. Aquesta tecnologia la desenvoluparé més endavant i per a poder treballar amb ella he triat una de oberta OPENKINECT.
Proposta de prototip (Video)
Lloc del desenvolupament del prototip (Calvià (Mallorca))