Grau Multimèdia – UOC Universitat Oberta de Catalunya
Realitat Virtual Grau Multimèdia – UOC

Benvinguts

VRGallery foto: Iontxu Ocasar Pujol

Autor

Iontxu Ocasar Pujol

Descripció

El projecte consisteix en una galeria d’imatges en format de carrusel que s’activa mitjançant un sensor lumínic, la interacció amb ell és molt senzilla, funciona de manera molt similar a un sensor de moviment. La instal·lació està basada en la placa d’arduino i el llenguatge de programació que he fet servir és processing. El dispositiu consta d’un sensor lumínic que esta connectat a un port analògic que permet realitzar les diferents lectures de la quantitat de llum que hi ha en cada moment, aquest sensor lumínic també està connectat a una resistència, i finalment al voltatge. La llibreria utilitzada per tal de fer funcionar Arduino és Firmata; aquesta s’instal·la a la placa d’arduino i permet la seva interacció amb processing. La manera de procedir del dispositiu es basa en la diferència lumínica creada al interposar qualsevol objecte entre la llum i el sensor. Al trencar la lectura constant de la llum en el ambient es genera aquesta diferència que permet al codi interpretar que s’ha actuat amb el dispositiu i far canviar la imatge.

El mapatge

El mapatge de la meva pràctica és la relació entre la diferència lumínica mínima generada pel cos que s’interposa i la que el codi necessita per detectar la interacció. Actualment aquest valor son 30 unitats, es a dir és necessita generar aquesta diferència per tal que el codi canviï la imatge. Aquest número be donat per la resistència posada, ja que si canviem el valor de la resistència també canviaran els valors necessaris per interactuar.

Interfície física

Les interfícies estan formades per les d’entrada i les de sortida, en el meu cas la d’entrada és el sensor lumínic que permet captar la diferència de llum, i el de sortida la pantalla on es visualitzen les imatges.

Interfície lògica

En aquest cas resulta una mica complicat identificar en si mateix la interfície lògica no existeix cap analogia que ens proporcioni amb certesa la definició necessària, en qualsevol cas la metàfora més ajustada a la realitat podria ser la manera en que passem de pàgina els llibre físics, de la mateixa manera que en la aplicació un moviment similar en proporciona el canvi d’imatge en la pantalla.

Fases de disseny

Durant el transcurs de l’assignatura he tingut algun que altre entrebanc, en primer lloc a la primera pac no vaig entendre el que se’m demanava i en lloc de fer l’anàlisi d’aplicacions em vaig centrar en dispositius, en segon lloc durant la realització de la primera part de la pràctica vaig crear un dispositiu que simulava un pad per a consola, que com a disseny d’interacció podia passar però no com a projecte per a l’assignatura de realitat virtual, per tant i en aquesta fase de l’assignatura vaig haver de replantejar tot el projecte des de zero se’m demanava que m’ajustes al principis que regeixen la RV començant pel d’especificitat. Tot i la aproximació molt més raonable realitzada en la pac dos, encara queden entrebancs que solucionar, com contextualitzar el meu projecte, com ajustar-lo o transformar-lo per fer-lo encaixar en els diferents principis etc. Això és el que intentarem solucionar almenys de manera teòrica en les següents línies.

He intentat esbrinar de quina manera el meu sensor lumínic podria funcionar millor que un sensor estàndard de moviment, en primer lloc, comentar que la meva idea original era realitzar la pràctica mitjançant sensors de moviment, però en el kit d’arduino que la UOC ens proporciona, no anaven inclosos, per tant la meva idea original era la reinterpretació del sensor lumínic com a sensor de moviment, una vegada realitzada la pràctica la meva intenció es defensar el meu sistema i trobar-li un context. A nivell pràctic resulta difícil que el sensor lumínic pugui desplaçar al de moviment, començant per que el de moviment pot funcionar a les fosques. La gracia del meu sensor lumínic és que és pot ajustar tant la sensibilitat com la diferència necessària per funcionar, això ajudaria a que pogués funcionar en molt més entorns i que es pogués ajustar de manera automàtica a cadascun d’aquests entorns. Certament a nivell funcional podria funcionar igual de be que els sensors de moviment, de fet alguns mòbils actuals (En el meu cas Samsung Galaxy Note 4) tenen la capacitat d’interactuar mitjançant algun sensor i els moviments de la mà, però disten molt de ser solucions fiables, al Galaxy Note 4 és pot capturar la pantalla arrossegant tot el marge de la ma al llarg de la pantalla, al ser la pantalla capacitiva qualsevol contacte fa que la pantalla és mogui, i la captura de pantalla pot no ser la desitjada, pot ser es podria arreglar amb un sensor lumínic que l’usuari al posar la mà complerta damunt de la pantalla es realitzes la captura. Això em porta a plantejar la manera de funcionar que podria esdevenir en un futur on ja no es fessin servir les pantalles tàctils i tot funcionés mitjançant projeccions hologràfiques, en algun lloc hauríem de duu sensors per poder interactuar amb les projeccions, i els sensors lumínics poden esdevenir una bona alternativa.
Tot i que aquesta seria una possible solució o implementació del sensor lumínic crec que hi ha altres camps on podrien ser molt més funcionals; a nivell artístic crec que pot donar molt de joc si volem que per exemple una obra exposada en exteriors o amb reguladors de llum, pugui canviar en funció de la llum rebuda i que canviï al llarg del dia o del temps proporcionant diferents sensacions, ja sigui a nivell musical, visual etc. Per exemple la il·luminació d’un edifici basada en la llum ambiental del moment buscant proporcionar contrast en cada moment de dia de la millor manera possible.

Això em portar a replantejar la especificitat del meu projecte, i la meva conclusió és que no te per que se pitjor que un altre tipus de sensor, i en certs aspectes i/o escenaris ens pot proporcionar beneficis davant d’altres tipus de sensors, caldria veure si a nivell econòmic son mes assequibles els sensors de llums que altres variants de sensors.

Referents

A l’hora de trobar referents m’he basat en la manera que tenim d’interactuar amb els nostres dispositius com per exemple la manera que te de capturar la pantalla el SGN 4. O les interfícies hologràfiques que apareixen en moltes pel·lícules actuals de Sci-fi, com les que podem veure a Iron Man o en series de televisió com Black mirror.

Conclusions

Per finalitzar us deixo l’enllaç de meu prototip, ha sigut un camí llarg difícil per sobretot enriquidor, aquesta assignatura ajuda molt a la conceptualització del que significa la RV i dona una perspectiva més acadèmica i probablement pura, sense la distorsió amb fins comercials que proporcionen les grans companyies tecnològiques i els mitjans de comunicació.

Darrers articles

  • (Español) Gael Assistant

    Disculpeu, aquest contingut no està disponible en català. El podeu consultar en Espanyol Europeu.

  • MyPlant AR

    Pòster en PDF Autora de la pràctica: Mónica Sobrado Rodríguez   Descripció: L’aplicació MyPlant AR sorgeix de la idea de facilitar l’elecció de les plantes que volem pels nostres espais de manera que ens ajudi a saber quina planta és la més apropiada en cada ocasió. A partir d’aquesta idea, es va centrar en una […]

  • (Español) Guía virtual app

    Guía virtual app es una aplicación que pretende mostrar escenas del pasado de un lugar utilizando la realidad aumentada. Alguna vez has estado en algún lugar histórico y has pensado… ¿Cómo sería este lugar hace cien años?, ¿y trescientos?, ¿Qué tipo de gente viviría aquí?, ¿Qué hechos interesantes habrán visto estas paredes?. Esta aplicación pretende […]