{"id":176,"date":"2018-03-25T15:26:11","date_gmt":"2018-03-25T15:26:11","guid":{"rendered":"http:\/\/multimedia.uoc.edu\/blogs\/rx\/?p=176"},"modified":"2018-07-17T11:22:43","modified_gmt":"2018-07-17T11:22:43","slug":"hmd-per-a-realitat-virtual","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/multimedia.uoc.edu\/blogs\/rx\/2018\/03\/25\/hmd-per-a-realitat-virtual\/","title":{"rendered":"HMD per a realitat virtual"},"content":{"rendered":"

Als HMD<\/a> (head-mounted display<\/em>) per a realitat virtual tota la llum que arriba als ulls la proporciona el visualitzador i nom\u00e9s es mostra l’entorn digital. Actualment, podem distingir-ne tres tipus:<\/p>\n

HMD per a dispositius m\u00f2bils<\/strong>, com ara Samsung Gear VR [<\/a>1<\/a>], Google Daydream [<\/a>2<\/a>] o Homido [<\/a>3<\/a>]. S\u00f3n carcasses ergon\u00f2miques amb lents ajustables a la separaci\u00f3 dels ulls que es col\u00b7loquen al cap com si fossin ulleres, amb cintes regulables per a ajustar i compensar el pes. Disposen d\u2019un contenidor a la part frontal on es pot encaixar un tel\u00e8fon m\u00f2bil, que \u00e9s el que proporciona la pantalla i els sensors de moviment. Les aplicacions de realitat virtual divideixen la pantalla en dues meitats i desplacen lleugerament el punt de vista de cada una per a crear l’efecte estereosc\u00f2pic que proporciona la profunditat. Entre el dispositiu m\u00f2bil i els ulls trobem sempre unes lents, que normalment s\u00f3n ajustables. En alguns casos la tapa frontal permet l\u2019\u00fas de la c\u00e0mera posterior del m\u00f2bil amb la possibilitat de poder gaudir d\u2019aplicacions de realitat augmentada. En d’altres tamb\u00e9 proporcionen comandaments a la mateixa carcassa per a interaccionar amb l\u2019aplicaci\u00f3, o fins i tot poden treballar en connexi\u00f3 sense fils amb controladors. Un cas a banda serien les Google Cardboard [<\/a>4<\/a>], que tamb\u00e9 es basen en el mateix principi, per\u00f2 que estan constru\u00efdes amb cart\u00f3 plegable i dues lents, reduint el concepte de visor a la m\u00ednima expressi\u00f3 i afegint-hi un toc maker<\/em>.<\/p>\n

HMD amb visor i sensors integrats<\/strong>, com ara Oculus Rift [<\/a>5<\/a>], HTC Vive [<\/a>6<\/a>], Samsung Odyssey VR [<\/a>7<\/a>], Pimax K4 i K8 [<\/a>8<\/a>] o Razer OSVR HDK2 [<\/a>9<\/a>]. Disposen de les seves pr\u00f2pies pantalles, que solen tenir una resoluci\u00f3 m\u00e9s elevada que els tel\u00e8fons i, aix\u00ed, poden reduir l\u2019anomenat screen-door effect<\/em> que provoquen les \u00f2ptiques en augmentar la mida dels p\u00edxels de pantalla i revelar la separaci\u00f3 entre ells. Tamb\u00e9 disposen de sensors m\u00e9s precisos. La majoria incorporen un sistema per a fer seguiment de l’HMD a l\u2019espai f\u00edsic que inclou c\u00e0meres o emissors externs i, en alguns casos, tamb\u00e9 van equipats amb auriculars i proporcionen so espacialitzat. Les aplicacions funcionen en un ordinador extern connectat f\u00edsicament a l’HMD, per la qual cosa el preu de viure una experi\u00e8ncia de realitat virtual m\u00e9s satisfact\u00f2ria \u00e9s que la llibertat de moviments de la persona usu\u00e0ria est\u00e0 restringida. Els HMD amb visors integrats existeixen des dels anys seixanta del segle xx<\/span>, quan Ivan Sutherland va desenvolupar el primer sistema de caracter\u00edstiques semblants, anomenat \u00abespasa de D\u00e0mocles\u00bb pel suport vertical que l\u2019aguantava des del sostre, at\u00e8s que amb la tecnologia de l\u2019\u00e8poca tot resultava pesant i poc portable. La novetat dels dispositius actuals respecte als que els van precedir rau especialment en la baixa lat\u00e8ncia de la seva resposta visual respecte a les entrades dels sensors [<\/a>10<\/a>]. Aquest \u00e9s un dels factors que resulten determinants per a evitar la sensaci\u00f3 de mareig que provoca que el despla\u00e7ament f\u00edsic del cap no es correspongui de forma convincent amb un despla\u00e7ament del camp visual. Les millores han estat notables a l\u2019hora d\u2019aconseguir consist\u00e8ncia entre els moviments f\u00edsics del cap i els moviments del punt de vista dins l\u2019entorn virtual. Tamb\u00e9 han millorat ostensiblement la precisi\u00f3 dels sensors per a captar el moviment, la lleugeresa i, especialment, l\u2019experi\u00e8ncia visual. Aix\u00f2 involucra la capacitat tant de processar la informaci\u00f3 procedent dels sensors i de despla\u00e7ar el punt de vista en l\u2019entorn virtual de forma prou r\u00e0pida perqu\u00e8 resulti coherent com de proporcionar renderitzaci\u00f3 a temps real, a resolucions elevades i amb angles de visi\u00f3 prou amplis. Per exemple, les Oculus Rift i les HTC Vive ofereixen resolucions per a cada ull de 2.160 x 1.200 p\u00edxels amb una lat\u00e8ncia de 47 ms i un angle total de visi\u00f3 que ronda els 110\u00b0, tot i que en el cas extrem de Pimax el fabricant anuncia per al model 8K una resoluci\u00f3 per a cada ull de 3.840 x 2.160 p\u00edxels amb una lat\u00e8ncia de 15 ms amb un camp de visi\u00f3 de 200\u00b0, molt proper ja als 220\u00b0 de la visi\u00f3 humana.<\/p>\n

HMD aut\u00f2noms amb visor i sensors integrats i el seu propi processador<\/strong>, com ara Oculus Go [<\/a>11<\/a>] o HTC Vive Focus [<\/a>12<\/a>]. No cal que estiguin connectats a cap ordinador ni que incorporin cap tel\u00e8fon m\u00f2bil. Les seves prestacions no s\u00f3n tan altes com les dels HMD no aut\u00f2noms, per\u00f2 s\u00f3n m\u00e9s bones que no pas les dels HMD per a tel\u00e8fon m\u00f2bil. La llibertat de moviments millora notablement, perqu\u00e8 no requereixen cables ni usen el sistema de seguiment basat en c\u00e0meres o emissors externs. En el cas de les HTC Vive Focus, a m\u00e9s, incorporen c\u00e0meres frontals per a poder ser usades per a realitat augmentada.<\/p>\n

Refer\u00e8ncies:<\/h3>\n
<\/a>
\n[1<\/a>]: Samsung Gear VR: http:\/\/www.samsung.com\/global\/galaxy\/gear-vr\/<\/a>
\n<\/a>
\n[2<\/a>]: Google Daydream: https:\/\/vr.google.com\/daydream\/<\/a>
\n<\/a>
\n[3<\/a>]: Homido: http:\/\/homido.com\/<\/a>
\n<\/a>
\n[4<\/a>]: Google Cardboard: https:\/\/vr.google.com\/cardboard\/<\/a>
\n<\/a>
\n[5<\/a>]: Oculus Rift: https:\/\/www.oculus.com\/<\/a>
\n<\/a>
\n[6<\/a>]: HTC Vive: https:\/\/www.vive.com\/us\/<\/a>
\n<\/a>
\n[7<\/a>]: Odyssey VR: https:\/\/www.theverge.com\/2017\/12\/27\/16821518\/microsoft-samsung-hmd-odyssey-windows-mixed-reality-vr-headset-review<\/a>
\n<\/a>
\n[8<\/a>]: Pimax VR 8K: https:\/\/www.pimaxvr.com\/en\/8k\/<\/a>
\n<\/a>
\n[9<\/a>]: Razer OSVR HDK2: https:\/\/www.techradar.com\/reviews\/gaming\/gaming-accessories\/razer-osvr-hdk-2-1277810\/review<\/a>
\n<\/a>
\n[10<\/a>]: Lat\u00e8ncia: https:\/\/www.ncbi.nlm.nih.gov\/pmc\/articles\/PMC5470788\/<\/a>
\n<\/a>
\n[11<\/a>]: Oculus Go: https:\/\/www.oculus.com\/go\/<\/a>
\n<\/a>
\n[12<\/a>]: Vive Focus: https:\/\/www.vive.com\/cn\/product\/vive-focus-en\/<\/a><\/h5>\n

<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Als HMD (head-mounted display) per a realitat virtual tota la llum que arriba als ulls la proporciona el visualitzador i nom\u00e9s es mostra l’entorn digital. Actualment, podem distingir-ne tres tipus: HMD per a dispositius m\u00f2bils, com ara Samsung Gear VR [1], Google Daydream [2] o Homido [3]. S\u00f3n carcasses ergon\u00f2miques amb lents ajustables a la … <\/p>\n

Continua llegint \u00abHMD per a realitat virtual\u00bb<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":52,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[11],"tags":[],"class_list":["post-176","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-tecnologia","entry"],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/multimedia.uoc.edu\/blogs\/rx\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/176","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"http:\/\/multimedia.uoc.edu\/blogs\/rx\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/multimedia.uoc.edu\/blogs\/rx\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/multimedia.uoc.edu\/blogs\/rx\/wp-json\/wp\/v2\/users\/52"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/multimedia.uoc.edu\/blogs\/rx\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=176"}],"version-history":[{"count":12,"href":"http:\/\/multimedia.uoc.edu\/blogs\/rx\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/176\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":350,"href":"http:\/\/multimedia.uoc.edu\/blogs\/rx\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/176\/revisions\/350"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/multimedia.uoc.edu\/blogs\/rx\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=176"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/multimedia.uoc.edu\/blogs\/rx\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=176"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/multimedia.uoc.edu\/blogs\/rx\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=176"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}