\u00c9s un fet que actualment molts actes quotidians ja s\u00f3n mitjan\u00e7ats per la pantalla dels nostres dispositius m\u00f2bils. Resulta f\u00e0cil imaginar els avantatges que la realitat mixta podria proporcionar en moltes de les tasques que ja duem a terme en el dia a dia si exist\u00eds una forma de poder experimentar aquesta realitat d\u2019una manera m\u00e9s transparent, en comptes de subjectar-la amb les mans a un pam de la cara i dins d\u2019un tros de vidre de cinc polzades, com succeeix ara.<\/p>\n
En els darrers anys, especialment a partir de les expectatives generades als mitjans de comunicaci\u00f3 pels anuncis successius dels llan\u00e7aments de Google Glass, Oculus Rift, HTC Vive i Microsoft Hololens, s\u2019ha popularitzat el paradigma de la realitat mixta associada a un HMD. El futur de les interf\u00edcies en aquest camp, per\u00f2, possiblement no passa pels cascs. Tal com ja va succeir amb Glass, aquests dispositius poden tenir molt de recorregut en entorns professionals i com a eina en tasques concretes, per\u00f2 el gran p\u00fablic podria ser reticent a usar-los habitualment. No sembla realista esperar que l\u2019\u00fas dels HMD tal com els coneixem avui dia es generalitzi al mateix nivell que ho han fet els tel\u00e8fons m\u00f2bils o les tauletes. En general, amb algunes excepcions (per exemple, les ulleres Vaunt), els HMD encara s\u00f3n artefactes poc discrets i inc\u00f2modes d\u2019usar gaire estona seguida.<\/p>\n
Sense descartar a la llarga la miniaturitzaci\u00f3 dels HMD fins a reduir-los a ulleres corrents, la recerca actual en el camp de la visualitzaci\u00f3, els portables i les interf\u00edcies persona-m\u00e0quina ens poden donar algunes pistes de com podrien ser les futures interf\u00edcies de realitat mixta. Aqu\u00ed n\u2019apuntem algunes:<\/p>\n
Superf\u00edcies texturades d’ultrasons: un equip de la Universitat de T\u00f2quio va presentar al SIGGRAPH 2015 un dispositiu anomenat Haptoclone [<\/a>1<\/a>], que permetia viure experi\u00e8ncies teleh\u00e0ptiques, \u00e9s a dir, experimentar de forma t\u00e0ctil manifestacions virtuals d\u2019objectes f\u00edsics que es trobaven a certa dist\u00e0ncia. El dispositiu estava dividit en dues \u00e0rees de treball i des de cada una, per mitj\u00e0 d\u2019un sistema de miralls, es podia veure quin objecte f\u00edsic hi havia a l\u2019altra \u00e0rea. Mitjan\u00e7ant una Kinect, cada objecte era topografiat i la seva volumetria era tradu\u00efda en intensitat d\u2019ultrasons emesos a l\u2019\u00e0rea contr\u00e0ria. El resultat era que si en una \u00e0rea diposit\u00e0vem un objecte, en l\u2019altra no nom\u00e9s en v\u00e8iem una r\u00e8plica o clon visual, sin\u00f3 que a m\u00e9s el pod\u00edem tocar i la nostra pressi\u00f3 sobre l\u2019objecte clonat era exercida sobre l\u2019objecte f\u00edsic, que es trobava a l\u2019altra \u00e0rea. Dos anys m\u00e9s tard, el 2017, un equip de la Universitat de Glasgow va publicar un article [<\/a>2<\/a>] on presentava la seva recerca sobre un dispositiu h\u00e0ptic experimental tamb\u00e9 basat en ultrasons. Aquest dispositiu permetia generar un pla invisible a l\u2019aire que podia ser percebut amb el tacte i texturat de manera controlada. Aquests experiments apunten a la possibilitat que en el futur sigui possible interaccionar directament i f\u00edsicament amb objectes virtuals mitjan\u00e7ant clons h\u00e0ptics, i tamb\u00e9, amb un entorn virtual, sentir i intervenir f\u00edsicament en entorns f\u00edsics remots i alhora ser nosaltres mateixos sentits i intervinguts remotament.<\/p>\n L\u2019any 2008, un equip de recerca de la Universitat de Washington va produir lentilles de realitat augmentada [<\/a>3<\/a>] equipades amb un circuit i un LED. L\u2019objectiu era aconseguir visors en contacte amb l\u2019ull que proporcionessin informaci\u00f3 superposada a la imatge que rebem del m\u00f3n f\u00edsic, \u00e9s a dir, una interf\u00edcie de realitat augmentada. Vuit anys m\u00e9s tard, el 2016, Samsung, Sony i Google van patentar lentilles electr\u00f2niques amb diverses funcionalitats; per exemple, fotografiar el que veiem, i que podien ser controlades parpellejant [<\/a>4<\/a>]. El 2017, l\u2019empresa Innovega anunciava un nou producte anomenat eMacula [<\/a>5<\/a>], unes ulleres lleugeres que projecten imatges sobre lents de contacte per a aconseguir omplir tot el camp de visi\u00f3, no nom\u00e9s un petit fragment, com passa amb la majoria de les ulleres intel\u00b7ligents. El mateix any, la companyia Omega cercava inversors per a explorar les possibilitats de treballar amb lentilles de realitat augmentada implantades quir\u00fargicament. No era un producte pensat per a gent jove, sin\u00f3 que s\u2019orientava a les persones de m\u00e9s de setanta anys, franja d\u2019edat en la qual ja \u00e9s habitual la implantaci\u00f3 quir\u00fargica de lentilles per a resoldre les cataractes [<\/a>6<\/a>]. En aquests casos, es pretenia integrar dins de la mateixa mirada un sistema de visualitzaci\u00f3 d\u2019informaci\u00f3, per\u00f2 la recerca en interf\u00edcies m\u00e9s invasives tamb\u00e9 s\u2019orienta a possibilitar que la informaci\u00f3 digital flueixi m\u00e9s directament entre la nostra ment i l\u2019entorn f\u00edsic. Per exemple, en el cas del control mental de pr\u00f2tesis motoritzades, quan lesions o malalties immobilitzen el propi cos. Algunes aproximacions utilitzen implants cerebrals per a controlar dispositius rob\u00f2tics amb el pensament [<\/a>7<\/a>] i altres directament s\u2019adrecen a aconseguir dispositius sense fils prou petits per a introduir-se en el cos i esdevenir agent actiu en nervis, muscles i teixits en general. La Universitat de Berkeley va presentar el 2016 uns dispositius d\u2019aquestes caracter\u00edstiques anomenats pols neuronals (neural dusts<\/em>) [<\/a>8<\/a>]. Aquests aven\u00e7os obren la porta a aconseguir en el futur formes d\u2019interacci\u00f3 amb els objectes virtuals sense necessitat de controladors f\u00edsics, i simult\u00e0niament, aconseguir una forma d\u2019interacci\u00f3 amb els objectes f\u00edsics diferent de com la coneixem ara. Estan en marxa des de fa anys recerques sobre la comunicaci\u00f3 directa entre el sistema nervi\u00f3s i els sistemes digitals, i com a part d\u2019aquesta recerca es duen a terme experiments que impliquen el disseny de nous dispositius potencialment \u00fatils en el futur com a noves interf\u00edcies. L\u2019any 2016, un equip de la Universitat Harvard va publicar un article a The Nature<\/em> [<\/a>9<\/a>] en el qual va presentar un d\u2019aquests nous dispositius, un circuit format per una xarxa de fils conductors tan prima i flexible que podia ser injectada dins del cervell, envoltar les neurones i proporcionar senyals el\u00e8ctrics a un ordinador transmetent l\u2019activitat cerebral. Els autors imaginaven que el dispositiu, encara en una fase experimental molt inicial amb ratolins, podria ser bidireccional i obtenir informaci\u00f3 neuronal, per\u00f2 tamb\u00e9 influir en l\u2019activitat neuronal. El mateix any, cient\u00edfics de la Universitat de Melbourne anunciaven que havien provat amb \u00e8xit una alternativa no quir\u00fargica als implants cerebrals que permetia captar l\u2019activitat el\u00e8ctrica del cervell i que podia ser usada per a controlar pr\u00f2tesis amb el pensament [<\/a>10<\/a>]. El 2017, s\u2019anunciava la creaci\u00f3 d\u2019una nova empresa, anomenada Neuralink, fundada per Elon Musk (cofundador de PayPal, SpaceX i Tesla Motors, entre altres), dedicada a crear nous implants cerebrals (neural laces<\/em>) per a \u00fas m\u00e8dic, per\u00f2 tamb\u00e9 per a proporcionar \u00absuperpoders\u00bb a la gent sana [<\/a>11<\/a>]. No sembla casual que, simult\u00e0niament, Homo Deus, de Yuval N. Harari, vengu\u00e9s milions d\u2019exemplars a tot el m\u00f3n anunciant l\u2019adveniment d\u2019una elit amb capacitats sobrehumanes. Siguin com siguin les futures interf\u00edcies, \u00e9s gaireb\u00e9 segur que possibilitaran una relaci\u00f3 molt m\u00e9s \u00edntima entre els humans i la tecnologia, entre l\u2019experi\u00e8ncia del m\u00f3n f\u00edsic i el processament digital de la informaci\u00f3, redefinint la mateixa noci\u00f3 de la humanitat tal com la coneixem avui.<\/p>\n <\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":" \u00c9s un fet que actualment molts actes quotidians ja s\u00f3n mitjan\u00e7ats per la pantalla dels nostres dispositius m\u00f2bils. Resulta f\u00e0cil imaginar els avantatges que la realitat mixta podria proporcionar en moltes de les tasques que ja duem a terme en el dia a dia si exist\u00eds una forma de poder experimentar aquesta realitat d\u2019una manera … <\/p>\nRefer\u00e8ncies:<\/h3>\n
<\/a>
\n[1<\/a>]: Haptoclone: http:\/\/www.hapis.k.u-tokyo.ac.jp\/?portfolio=haptoclone&lang=en<\/a>
\n<\/a>
\n[2<\/a>]: Freeman, Euan; Anderson, Ross; Williamson, Julie; Wilson, Graham; Brewste, Stephen (2017). \u00abTextured Surfaces for Ultrasound Haptic Displays\u00bb: http:\/\/eprints.gla.ac.uk\/151474\/1\/151474.pdf<\/a>
\n<\/a>
\n[3<\/a>]: Parviz, B. A. (2009). \u00abAugmented Reality in a Contact Lens\u00bb. IEEE: https:\/\/spectrum.ieee.org\/biomedical\/bionics\/augmented-reality-in-a-contact-lens<\/a>
\n<\/a>
\n[4<\/a>]: Patents de lentilles electr\u00f2niques: Templeton, Graham (<\/strong>2017)<\/strong>. \u00abWhat’s Up with Augmented Reality Contact Lenses?\u00bb: https:\/\/www.inverse.com\/article\/31034-augmented-reality-contact-lenses<\/a>
\n<\/a>
\n[5<\/a>]: eMacula: http:\/\/www.govtech.com\/products\/Startup-Sees-Contact-Lenses-as-the-New-VR-Screens.html<\/a>
\n<\/a>
\n[6<\/a>]: Implants: Buhr, Sarah (2017). \u00abOmega Ophthalmics is an eye implant platform with the power of continuous AR\u00bb: https:\/\/techcrunch.com\/2017\/08\/04\/ophthalmics-is-an-eye-implant-with-the-power-of-continuous-ar\/<\/a>
\n<\/a>
\n[7<\/a>]: Sample, I. (2012). \u00abBrain implant allows paralysed woman to control a robot with her thoughts\u00bb. The Guardian<\/em> [Document en l\u00ednia] [Darrer acc\u00e9s: 04.06.2016]: http:\/\/www.theguardian.com\/science\/video\/2012\/may\/16\/mind-controlled-robotic-arm-video<\/a>
\n<\/a>
\n[8<\/a>]: (2016). \u00abSprinkling of neural dust opens door to electroceuticals\u00bb. U. C. Berkeley: http:\/\/news.berkeley.edu\/2016\/08\/03\/sprinkling-of-neural-dust-opens-door-to-electroceuticals\/<\/a>
\n<\/a>
\n[9<\/a>]: Liu, J.; Fu, T-M.; Cheng, Z.; Hong, G.; Zhou, T.; Jin, L.; Duvvuri, M.; Jiang, Z.; Kruskal, P.; Xie, C.; Suo, Z.; Fang, Y.; Lieber, C. M. (2015). \u00abSyringe-injectable electronics\u00bb. Nature Nanotechnology<\/em> (n\u00fam. 10, p\u00e0g. 629\u2013636). doi:10.1038\/nnano.2015.115 [Darrer acc\u00e9s: 04.06.2016]: http:\/\/www.nature.com\/nnano\/journal\/v10\/n7\/pdf\/nnano.2015.115.pdf<\/a>
\n<\/a>
\n[10<\/a>]: (2016). \u00abMoving with the power of thought\u00bb: https:\/\/pursuit.unimelb.edu.au\/articles\/moving-with-the-power-of-thought<\/a>
\n<\/a>
\n[11<\/a>]: Strickland, Eliza (2017). \u00ab5 Neuroscience Experts Weigh in on Elon Musk’s Mysterious “Neural Lace” Company\u00bb: https:\/\/spectrum.ieee.org\/the-human-os\/biomedical\/devices\/5-neuroscience-experts-weigh-in-on-elon-musks-mysterious-neural-lace-company<\/a><\/h5>\n