{"id":57,"date":"2018-03-09T00:43:27","date_gmt":"2018-03-09T00:43:27","guid":{"rendered":"http:\/\/multimedia.uoc.edu\/blogs\/rx\/?p=57"},"modified":"2018-09-28T12:24:17","modified_gmt":"2018-09-28T12:24:17","slug":"catala-el-continu-de-la-realitat-mixta","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/multimedia.uoc.edu\/blogs\/rx\/2018\/03\/09\/catala-el-continu-de-la-realitat-mixta\/","title":{"rendered":"El continu de la realitat mixta"},"content":{"rendered":"

Considerem aquestes tres escenes:<\/p>\n

Escena 1.<\/em> Una nena que camina per una pla\u00e7a sost\u00e9 un tel\u00e8fon m\u00f2bil a la m\u00e0 i mou el bra\u00e7 a un costat i a l\u2019altre sense deixar de mirar la pantalla, que li va mostrant el carrer davant seu vist des del punt de vista de la c\u00e0mera. No est\u00e0 usant el m\u00f2bil per a enregistrar res, est\u00e0 buscant alguna cosa. De sobte, es para i exclama triomfant: \u00abJa t\u2019he trobat!\u00bb Mitjan\u00e7ant una aplicaci\u00f3, a la pantalla del m\u00f2bil la nena pot veure la pla\u00e7a amb els seus bancs, jocs infantils, algun paper a terra, i al mig de l\u2019escena, un monstre de coloraines llampants. La resta de gent que \u00e9s a la pla\u00e7a no el veu, nom\u00e9s la nena, tret que alg\u00fa m\u00e9s tingui tamb\u00e9 un m\u00f2bil amb la mateixa aplicaci\u00f3. El dispositiu est\u00e0 augmentant digitalment i de forma consistent la realitat f\u00edsica que l\u2019envolta. La nena sap que el monstre no \u00e9s realment all\u00e0, per\u00f2 al mateix temps est\u00e0 gaudint de l\u2019experi\u00e8ncia de trobar a la pla\u00e7a el personatge que buscava.<\/p>\n

Escena 2.<\/em> Una noia s\u2019acosta a un panell on s\u2019han instal\u00b7lat canonades i v\u00e0lvules interconnectades que formen un circuit complex. La noia va equipada amb un visor que li impedeix veure directament el seu entorn f\u00edsic. Tot el que percep li arriba mitjan\u00e7ant el sistema de visi\u00f3 estereosc\u00f2pic disposat davant dels seus ulls i els auriculars que porta posats. Veu una reproducci\u00f3 digital de la instal\u00b7laci\u00f3 del panell amb totes les seves canonades i v\u00e0lvules. L\u2019entorn f\u00edsic est\u00e0 ben il\u00b7luminat, per\u00f2 en l\u2019entorn que ella percep a trav\u00e9s del visor tot \u00e9s fosc, i quan mou el cap el panell s\u2019il\u00b7lumina nom\u00e9s parcialment, com si ella port\u00e9s al cap un llum frontal que emet\u00e9s un estret con de llum. Arriba al panell, l\u2019inspecciona. Sent un xiulet, com si el sistema de canonades pat\u00eds una fuita. Mou el cap i examina el panell. Descobreix una columna de vapor que s’escapa per una junta. Pensa r\u00e0pidament quina pot ser la maniobra \u00f2ptima per a aturar la fuita. Busca quines v\u00e0lvules ha d\u2019obrir i tancar. Quan en localitza una, allarga la m\u00e0 i intenta accionar-la. Veu les v\u00e0lvules digitals, per\u00f2 toca les v\u00e0lvules f\u00edsiques. Fa for\u00e7a per a fer-les girar. Algunes v\u00e0lvules f\u00edsiques oposen m\u00e9s resist\u00e8ncia que altres mentre giren. Quan completa la maniobra, la fuita de vapor s\u2019atura. El panell amb les v\u00e0lvules f\u00edsiques augmenta l\u2019entorn virtual amb l\u2019objectiu de proporcionar una plataforma d\u2019entrenament flexible i realista.<\/p>\n

Escena 3.<\/em> Un noi est\u00e0 assegut amb un visor al cap de manera que no veu la sala on es troba. Avui li toca ter\u00e0pia. Intenta superar la seva aprensi\u00f3 a viatjar en avi\u00f3. Al seu costat, una terapeuta seu davant d\u2019un monitor i veu la mateixa escena que veu ell, per\u00f2 disposa d\u2019una interf\u00edcie de control. El noi est\u00e0 assegut en una cadira del consultori d\u2019una cl\u00ednica, per\u00f2 a l\u2019escena que veu al visor es troba assegut a la butaca d\u2019un avi\u00f3 comercial a punt d\u2019enlairar-se. L\u2019escena \u00e9s un modelatge 3D poc realista; malgrat aix\u00f2, el noi ja est\u00e0 suant i est\u00e0 alerta, en t\u00e9 prou a veure\u2019s dins de l\u2019avi\u00f3 per a sentir-se dins de l\u2019avi\u00f3. La terapeuta, al seu costat, est\u00e0 pendent de les reaccions del seu pacient. El noi va explicant com se sent i la terapeuta va avaluant la situaci\u00f3 i guiant la sessi\u00f3. Ella selecciona una opci\u00f3 des de la seva interf\u00edcie i ell, dins l\u2019escena, veu com apareix un membre del personal de vol disposat a donar les instruccions al passatge pr\u00e8vies a la maniobra d\u2019enlairament. Al noi se li accelera el pols. Malgrat que tot el que veu \u00e9s i sembla sint\u00e8tic, l\u2019experi\u00e8ncia que viu \u00e9s tan intensa que t\u00e9 un efecte psicol\u00f2gic prou rellevant i modulable per a resultar \u00fatil com a part d\u2019una ter\u00e0pia.<\/p><\/blockquote>\n

Qu\u00e8 tenen en com\u00fa aquestes tres escenes de caire tan diferent: una de l\u00fadica, l\u2019altra d\u2019ensinistrament i la tercera de terap\u00e8utica? Totes tres constitueixen experi\u00e8ncies que podem incloure dins del conjunt de la realitat mixta. El 1994, Milgram i Kishino van intentar classificar els dispositius de visi\u00f3 vinculats a la realitat virtual<\/a> existents en aquell moment i els van ordenar d\u2019acord amb el grau d\u2019import\u00e0ncia que hi tenia el seu grau de realitat o de virtualitat<\/a>. Proposaren un eix que anava des del que ells anomenaren \u00abentorn real\u00bb, que corresponia a una experi\u00e8ncia de visi\u00f3 completament directa d\u2019objectes f\u00edsics o b\u00e9 d\u2019imatges electr\u00f2niques, que literalment semblaven ser all\u00e0 on eren emeses; fins al que ells anomenaren \u00abentorn virtual\u00bb, que implicava la visi\u00f3 d\u2019objectes generats sint\u00e8ticament o b\u00e9 mostrats mitjan\u00e7ant t\u00e8cniques d\u2019holografia o d\u2019imatge estereosc\u00f2pica simulant una profunditat que no tenien. Alguns dispositius estaven a mig cam\u00ed entre els dos extrems, de manera que el conjunt constitu\u00efa el que ells anomenaren \u00abcontinu de la realitat mixta\u00bb [<\/a>1<\/a>]. Representaren aquest continu com un eix que comen\u00e7ava a l\u2019extrem esquerre amb l\u2019experi\u00e8ncia de l\u2019\u00abentorn real\u00bb. Continuava cap a la dreta amb la realitat augmentada<\/a>, en la qual la visi\u00f3 directa del m\u00f3n f\u00edsic era augmentada amb una capa digital que s\u2019hi superposava (la nostra escena 1). I si aquesta capa digital esdevenia determinant, s\u2019arribava a la virtualitat augmentada<\/a>, en la qual la visi\u00f3 de l\u2019entorn virtual generada gr\u00e0cies a imatges estereosc\u00f2piques que produ\u00efen il\u00b7lusi\u00f3 de profunditat era augmentada pel m\u00f3n f\u00edsic, b\u00e9 mitjan\u00e7ant objectes f\u00edsics (la nostra escena 2) o b\u00e9 combinant imatges sint\u00e8tiques i imatges o v\u00eddeo procedents del m\u00f3n f\u00edsic. Finalment, a l\u2019extrem dret, situaven la realitat virtual<\/a>, en la qual la visi\u00f3 es basava exclusivament en entorns sint\u00e8tics i s\u2019obtenia mitjan\u00e7ant dispositius hologr\u00e0fics o estereosc\u00f2pics (la nostra escena 3).<\/p>\n

Actualment, el concepte de continu de realitat mixta segueix sent \u00fatil, per\u00f2 han anat apareixent nous dispositius m\u00e9s vers\u00e0tils i barats, alguns amb versions comercials, que en comencen a popularitzar l\u2019\u00fas. Alguns d\u2019aquests dispositius s\u2019integren en els visors de realitat virtual comercials, cosa que augmenta f\u00edsicament els est\u00edmuls digitals que proporcionen i transforma, aix\u00ed, realitat virtual en virtualitat augmentada, per\u00f2 que tamb\u00e9 incorpora als entorns virtuals imatge procedent del m\u00f3n f\u00edsic per a ser usats com a dispositius de realitat augmentada.<\/p>\n

Tamb\u00e9 s\u2019han incorporat al camp altres tecnologies que els anys noranta del segle xx<\/span> nom\u00e9s existien de manera experimental i que actualment s\u2019han generalitzat, refor\u00e7ant encara m\u00e9s la hibridaci\u00f3 entre el m\u00f3n tangible i el digital:<\/p>\n