Des d\u2019un punt de vista psicol\u00f2gic, el sentit d\u2019ag\u00e8ncia consisteix en la consci\u00e8ncia d\u2019executar accions per voluntat pr\u00f2pia. Des del punt de vista del disseny, diem que un hum\u00e0 assoleix ag\u00e8ncia respecte a un sistema interactiu quan percep que hi ha una certa relaci\u00f3 entre les seves pr\u00f2pies accions i la resposta del sistema, de manera que en pot exercir cert control conscient i dotar l\u2019experi\u00e8ncia d\u2019un sentit que no tindria si, ans al contrari, les respostes del sistema semblessin aleat\u00f2ries i result\u00e9s irrellevant com actuar. Precisament, el fet que actuar d\u2019una manera determinada sembli tenir un efecte proporciona al sistema una certa ag\u00e8ncia sobre l\u2019hum\u00e0, at\u00e8s que pot fer-lo actuar d\u2019acord amb un gui\u00f3 propi del sistema, cosa que en darrera inst\u00e0ncia (ara per ara, en abs\u00e8ncia d\u2019una singularitat) equival a afirmar que els dissenyadors del sistema assoleixen ag\u00e8ncia sobre els usuaris mitjan\u00e7ant el sistema que han dissenyat.<\/p>\n
Quan considerem la relaci\u00f3 entre els humans i les coses, l\u2019ag\u00e8ncia tamb\u00e9 es pot entendre com un mecanisme de depend\u00e8ncia m\u00e9s que no pas de voluntat. En antropologia i en arqueologia, es considera una ag\u00e8ncia secund\u00e0ria o dispersa que consisteix en la capacitat dels mateixos objectes d\u2019exercir un cert control o poder d\u2019influ\u00e8ncia sobre els humans [<\/a>1<\/a>]. Per exemple, quan condueixo m\u00e9s a poc a poc en veure una placa de cediu el pas. La placa t\u00e9 ag\u00e8ncia sobre mi, no perqu\u00e8 la seva voluntat prevalgui sobre la meva, que no en t\u00e9, sin\u00f3 perqu\u00e8 la placa t\u00e9 el poder, que jo li he concedit, de modificar el meu comportament. Tim Ingold va suggerir que m\u00e9s que parlar d\u2019ag\u00e8ncia d\u2019uns actors sobre els altres, era m\u00e9s convenient parlar de relacions de correspond\u00e8ncia, i considerar no nom\u00e9s les coses, sin\u00f3 tamb\u00e9 la mat\u00e8ria que les constitueix i com condiciona activament els esdeveniments [<\/a>2<\/a>]. Quan dissenyem un sistema de realitat mixta, hem de considerar com les capes de mat\u00e8ria digital sobre les quals hem constru\u00eft el sistema (el maquinari, els sistemes de processament, de visi\u00f3, els sensors, el programari, les interf\u00edcies…) condicionen l\u2019experi\u00e8ncia m\u00e9s enll\u00e0 de les regles del sistema que hem definit i de la situaci\u00f3 que hem previst que es doni.<\/p>\n <\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Des d\u2019un punt de vista psicol\u00f2gic, el sentit d\u2019ag\u00e8ncia consisteix en la consci\u00e8ncia d\u2019executar accions per voluntat pr\u00f2pia. Des del punt de vista del disseny, diem que un hum\u00e0 assoleix ag\u00e8ncia respecte a un sistema interactiu quan percep que hi ha una certa relaci\u00f3 entre les seves pr\u00f2pies accions i la resposta del sistema, de … <\/p>\nRefer\u00e8ncies:<\/h3>\n
<\/a>[1<\/a>]: Gell, A. (1998). Art and Agency: An Anthropological Theory<\/em>. Oxford: Oxford University Press.
\n<\/a>[2<\/a>]: Ingold, T. (2011a). Being Alive: Essays on Movement, Knowledge and Description<\/em>. Nova York: Routledge.<\/h5>\n