D’experiències d’usuari en tenim de molts tipus i el tema és molt ampli, però m’agrada destacar els dos termes: experiència i usuari, perquè és aquí on resideix el quid de la qüestió.
Experiència: és important destacar que del que estem intentant parlar, debatre o dissenyar és una experiència, o sigui, l’usuari ha de viure alguna cosa quan interacciona amb un entorn o dispositiu, ha de sentir i com més fort sigui aquest sentiment, millor.
Usuari: la segona part del terme parla d’usuari, no de persona experta o d’informàtic o d’una persona superdotada…, simplement usuari, és a dir, persona que usa alguna cosa per a una finalitat.
Així que d’una banda tenim una experiència i de l’altra tenim alguna cosa que usa una persona normal.
Fent una mica d’història, si ens en anem alguns anys enrere, a l’inici de la informàtica, ningú parlava d’experiència d’usuari…, per descomptat no hi havia cap tipus d’experiència quan utilitzaves aquests equips tan freds, sinó que eren bàsicament funcionals, és a dir, feien el que havien de fer amb més o menys facilitat.
Recordo per aquella època que instal·lar una impressora era una cosa que requeria en moltes ocasions d’una persona experta o un informàtic, així que no podem parlar d’experiència d’usuari, ja que l’usuari no podia fer res sol.
El terme data de començament dels anys noranta i durant molt de temps sempre va ser vinculat al programari, és a dir, els programes es feien més senzills i fàcils d’usar, de manera que es millorava la part del terme que parla d’usuari, però no es va avançar gaire en la part d’experiència, ja que aquests canvis no transmetien gaire més que aquells PC dels vuitanta.
El gran salt va ser quan l’experiència d’usuari va ser entesa com una cosa que afectava programari i maquinari, quan tot el que envoltava l’usuari era el que importava; llavors sí que es podia viure una experiència real.
Molts recordem els iMac G3 (monitor amb color verd blavós), que destacaven entre el 99% dels altres monitors blancs o negres. Aquest monitor senzill des del punt de vista d’usuari va passar també a transmetre sensacions a la persona que el va utilitzar.
Una altra fita en el camp de l’experiència d’usuari és sense cap dubte el primer iPhone. Fins avui tots els altres telèfons intel·ligents (smartphones) es limitaven a intentar reproduir l’ordinador d’escriptori en una pantalla més petita (fins i tot van posar el botó minúscul d’Inici de Windows!). S’entenia que el telèfon era un ordinador petit, per tant l’experiència de l’usuari era simplement frustrant. Apple i el seu iPhone van posar l’usuari en primer pla i es van centrar en la usabilitat i el disseny, donant una experiència realment completa. Tenint aquell telèfon a la mà, et podies sentir d’una altra manera. Tota una revolució que va marcar el món de la informàtica fins avui.
Superada aquesta fase en la qual maquinari i programari es fusionen en un i l’usuari hi té un rol principal, ara tornem a esprémer la part d’usabilitat, és a dir, tot intuïció, fins i tot un nen pot usar-lo sense necessitat d’un llibre d’instruccions (l’iPhone no va portar mai manual). Les corbes d’aprenentatge de les aplicacions o dels dispositius cada vegada són més petites, ja que les coses funcionen com t’esperes que funcionin. Un gran avantatge.
Fora del món de la informàtica també existeix el concepte d’experiència d’usuari, que al meu entendre no ha estat encara explotada com caldria. Algú no dubta davant d’un microones quin botó ha d’utilitzar? Doncs com el microones, podríem trobar multitud d’exemples de dispositius dels quals gran part de la gent té problemes per poder gaudir, sense haver de fer un màster: des del comandament a distància (algú sap per a què serveixen totes les tecles?), passant per l’assecadora o el termòstat… Per quan el microones d’Apple o l’assecadora Android? 🙂
Enllaços de referència:
https://www.youtube.com/watch?v=Ovj4hFxko7c
http://es.wikipedia.org/wiki/Experiencia_de_usuario
Font de la imatge: http://bindapple.com/imac-g3/