En voler fer una aplicació per a dispositius mòbils, com en qualsevol activitat empresarial, hem de cobrir tres eixos molt importants per a portar a bon port la nostra aplicació. Aquests eixos se centren a disposar d’un pla tecnològic, un pla comercial i un pla financer.
En el meu cas, com que sóc enginyer informàtic, sempre havia considerat que l’eix més important era el de disposar d’un bon pla tecnològic, és a dir, d’un bon equip tècnic, que pugui implementar totes les funcionalitats definides en els requisits. En menor mesura, disposar d’un equip comercial, que vengui la idea, i finalment disposar d’un pla financer, que prevegi els futurs moviments comptables i evitar tensions en tresoreria.
Però la realitat diferia dels meus pensaments inicials d’enginyer informàtic i els tres eixos han d’estar alineats per a aconseguir els propòsits de sostenibilitat.
En aquest article ens centrarem en el cicle de finançament i en les diferents etapes per les quals passa a mesura que va aconseguint els objectius establerts.
En les fases inicials de la nostra aplicació per a dispositius mòbils, segurament hi dedicarem temps lliure, amb la qual cosa no considerem necessari cap mecanisme de finançament, ja que podem absorbir tots els costos sense cap problema.
En el moment que apareguin els primers costos, ja siguin perquè comencen a aparèixer factures dels desenvolupadors, dissenyadors, estudis de mercat, haurem d’aconseguir diners per liquidar aquests deutes inicials.
Normalment l’import sol oscil·lar entre 1 k i 10 k, és a dir, de 1.000 a 10.000 euros, i habitualment s’utilitzen estalvis personals. No obstant això, també és habitual que en aquesta fase inicial s’hi incorporin socis que es denominen les tres F, en referència a la terminologia anglesa de friends-family-fools, és a dir, amics, família o innocents, que creuen en la nostra idea i ens presten diners a canvi d’una participació en la futura empresa.
En aquesta primera etapa, considerada capital llavor, també hi trobem els business angels, terminologia que es pot traduir al català com a inversor de proximitat, i que ens prestarà els seus diners i aportarà el seu coneixement i xarxa de contactes per impulsar el creixement del negoci.
La decisió d’inversió en el capital llavor no es basa tant en les possibilitats de generació de flux de caixa, com és habitual en el capital de risc, sinó en la fortalesa percebuda de la idea del projecte, de les capacitats, de les habilitats i de la història dels fundadors.
En el gràfic següent es detalla el cicle de finançament d’una empresa, en el qual cal destacar el conegut barri de la mort (valley of death), en el qual moltes empreses no aconsegueixen assolir el break even, punt d’equilibri on els ingressos siguin iguals que els costos. En no arribar a la meta del break even desapareixen, perquè no poden accedir al finançament de fases posteriors.
En cas de necessitar més finançament, entren en acció les venture capital, entitats de capital de risc que ens proporcionaran finançament amb la finalitat d’expandir i fer créixer el negoci a altres països o oferir més serveis.
A canvi, ens demanaran entrar en l’accionariat i obtenir àmplies plusvàlues en vendre la seva participació en anys posteriors, o ens exigiran part dels beneficis que obtingui l’empresa per compensar la seva inversió en la nostra empresa.
Entrar en diferents rondes de finançament significa que s’han de complir els criteris que marquin des del fons de capital de risc perquè continuïn invertint; en cas contrari, desapareixen i tallen el finançament.
El procés de finançament acaba amb la IPO, initial public offering, la terminologia anglesa de l’OPV (oferta pública de venda), que és la sortida a borsa de l’empresa.
A Espanya ara es comencen a establir les empreses de capital de risc, però als Estats Units estan molt instaurades i d’aquesta forma s’han finançat empreses tan populars com Facebook.
Si tens una idea de negoci, comencem a parlar de les rondes de finançament en empreses de capital de risc?
Enllaços de referència:
http://www.carlosguerrero.es/servicios/mediacion-financiera-y-concursal-extrajudicial/
http://javiermegias.com/blog/2013/10/tipos-de-inversores-business-angels-venture-capital/
Font de la imatge:
http://commons.wikimedia.org/wiki/File:Startup_financing_cycle.svg
